Of late, there have been several political, practical and analytical changes to our understanding of rural development. Diverse efforts have emerged in the analysis and discussion of spatial dynamics such as "rurality", territories, in the construction of a territorial perspective of rural development. These changes in the forms of identification and measurement of rural development lead us to question the validity and effectiveness of applied methods, inviting us to establish methodologies and analytical criteria coherent with the multiple manifestations and scales of development. This article offers a multidimensional and multi-scalar analytical model for territorial rural development, using our methodology tested in four rural territories of Brazil. ; Recientemente han ocurrido cambios de carácter político, práctico y analítico respecto del entendimiento del desarrollo rural. Diversos esfuerzos se han realizado en el análisis y la discusión de dinámicas como ruralidad, territorios, desarrollo y en la construcción de una perspectiva territorial de desarrollo rural. Los cambios en las formas de identificación y medición del desarrollo rural suscitan cuestionamientos con relación a la validez y eficacia de los métodos y técnicas utilizadas. Lo anterior alude a la necesidad de establecer criterios y metodologías de análisis coherentes con las múltiples manifestaciones y escalas del desarrollo. Dentro de este cuadro se inscribe el objetivo de este trabajo: proponer una metodología de análisis multidimensional y multi-escala del desarrollo territorial rural. Para ello, exponemos metodologías testadas en cuatro territorios rurales de Brasil. Los resultados de este trabajo están basados en el pragmatismo que configuró sus objetivos iniciales y que pretendía analizar, con base en dos herramientas metodológicas, una caracterización, medición y análisis del nivel de desarrollo de territorios rurales de Brasil.
Pocs incendis grans i destructius representen els impactes més negatius en els valors socioeconòmics i naturals de les zones mediterrànies. Com a conseqüència de l'augment de l'acumulació de biomassa en els paisatges culturals prèviament elaborats, aquests esdeveniments no característics que es produeixen en condicions meteorològiques extremes són resistents als esforços de supressió a causa de les brases massives de dutxa, les intensitats de foc aclaparadores i les taxes d'expansió molt elevades. D'altra banda, l'augment de les àrees d'interfície de zones silvestres-urbanes representa un factor condicionant que exigeix protecció i augmenta substancialment la complexitat de la gestió d'emergències. Les polítiques de prevenció d'ignició i de supressió d'incendis només resulten ineficaces per mitigar les pèrdues dels focs contemporanis. En aquesta tesi he implementat un marc analític a escala múltiple per informar sobre la presa de decisions d'una estratègia de gestió de riscos d'incendis forestals amb l'objectiu de crear paisatges resistents al foc, restaurar el règim de foc cultural, donar suport a la supressió d'incendis segura i eficient i crear comunitats adaptades al foc. En descompondre el risc d'incendis forestals en els principals factors causals a les escales relacionades amb les capacitats de gestió dels diferents agents, des dels propietaris individuals fins als governs regionals, aquesta tesi intenta proporcionar una solució integral per aconseguir aquests objectius bàsics a mig termini a la Unió Europea del sud regions. Es va implementar un model de simulació contra incendis per obtenir els factors causals de risc requerits o els indicadors d'exposició. La propagació del foc i el comportament en grans àrees es van modelar tenint en compte els règims de bombers variables en termes d'estacionalitat, gran nombre de focs i distribució espacial. Les relacions de susceptibilitat definides per experts o models de mortalitat es van utilitzar per avaluar els efectes de foc com a possibles pèrdues econòmiques en valors de risc. A més, vam utilitzar una anàlisi de transmissió per definir els incendis de la comunitat i avaluar l'intercanvi de foc entre els municipis veïns. La gestió de combustibles és la principal estratègia de mitigació de riscos d'incendis forestals a escala paisatgística i s'han utilitzat models d'optimització espacial per ajudar en el disseny del tractament del paisatge estratègic i explorar les oportunitats de col·locació sota restriccions pressupostàries. Els resultats es van proporcionar a les escales operatives adequades per informar de diferents estratègies de gestió d'incendis forestals. Els perfils d'exposició i l'avaluació de riscos a escales finals per a les estructures d'habitatges individuals i els valors dels boscos de fustes intenten promoure la participació dels propietaris i exigir les bones pràctiques dels gestors forestals amb l'objectiu de mitigar les pèrdues derivades dels incendis en el mateix lloc (unitats de tractament) i les terres veïnes. Els esforços de gestió dins de les àrees de planificació articulats com a projectes de planificació col·laborativa entre diversos agents socioeconòmics inclouen tractaments sobre el combustible del paisatge en llocs estratègics que redueixen la probabilitat general d'incendis forestals i la intensitat del foc, la planificació del paisatge per excloure àrees perilloses per al desenvolupament urbà, la preparació de la comunitat reduint la vulnerabilitat social i les ordenances del municipi a reduir la vulnerabilitat de l'habitatge. La producció conjunta de tractaments representa una oportunitat en ecosistemes forestals mediterranis multifuncionals per organitzar solucions complexes. La formulació de polítiques a escala regional dóna prioritat a nivell municipal a les diferents estratègies de gestió, com ara programes de prevenció d'ignició, pre-posicionament de recursos, assignació de subvencions per a tractaments de combustible i aplicació de la llei per a la gestió de combustibles en comunitats d'interfície de zones silvestres-urbanes amb major risc. Els diferents treballs es van desenvolupar en diverses àrees mediterrànies per ressaltar l'aplicabilitat del marc en altres llocs. ; Pocos incendios grandes y destructivos representan la mayoría de los impactos negativos sobre los valores socioeconómicos y naturales en las áreas mediterráneas. Como resultado de la creciente acumulación de biomasa en los paisajes culturales que antes eran de grano fino, estos eventos no característicos que ocurren en condiciones climáticas extremas son resistentes a los esfuerzos de supresión debidos a las brasas de lluvia masiva, las intensidades de fuego abrumadoras y las tasas de propagación muy altas. Además, el aumento de las áreas de interfaz urbano-forestal representa un factor de condicionamiento que exige protección y aumenta sustancialmente la complejidad de la gestión de emergencias. Las políticas de prevención de ignición y extinción de incendios por sí solas resultan ineficaces para mitigar las pérdidas de incendios contemporáneos. En esta Tesis, implementé un marco analítico de múltiples escalas para informar la toma de decisiones de una estrategia de gestión de riesgos de incendios forestales con el objetivo de crear paisajes resistentes a incendios, restaurar el régimen cultural de incendios, apoyar la supresión segura y eficiente de incendios y crear comunidades adaptadas a incendios. Al disolver el riesgo de incendios forestales en los principales factores causales en escalas relacionadas con las capacidades de gestión de los diferentes agentes, desde los propietarios individuales hasta los gobiernos regionales, esta tesis intenta ofrecer una solución integral para lograr esos objetivos centrales a medio plazo en el sur de la Unión Europea regiones. Se implementó un enfoque de modelado de simulación de incendios para obtener los factores causales de riesgo requeridos o las métricas de exposición. La propagación y el comportamiento de los incendios en grandes áreas se modelaron teniendo en cuenta los regímenes de incendios variables en términos de estacionalidad, gran número de incendios y distribución espacial. Las relaciones de susceptibilidad definidas por los expertos o los modelos de mortalidad se utilizaron para evaluar los efectos del fuego como posibles pérdidas económicas a valores en riesgo. Además, utilizamos un análisis de transmisión para delimitar las cuencas comunitarias y evaluar el intercambio de incendios entre los municipios vecinos. La gestión de combustibles es la principal estrategia de mitigación del riesgo de incendios forestales a escala del paisaje, y se utilizaron modelos de optimización espacial para ayudar en el diseño estratégico del tratamiento del paisaje y explorar oportunidades de colocación bajo restricciones presupuestarias. Los resultados se proporcionaron en escalas operativas apropiadas para informar diferentes estrategias de manejo de incendios forestales. Los perfiles de exposición y la evaluación del riesgo a escalas finas para las estructuras de viviendas individuales y los valores forestales de los bosques de madera intentan promover la participación de los propietarios y demandan las buenas prácticas de los administradores forestales con el objetivo de mitigar las pérdidas por incendios encendidos en el mismo sitio (unidades de tratamiento) y las tierras vecinas. Los esfuerzos de gestión dentro de las áreas de planificación articulados como proyectos de planificación colaborativa entre diversos agentes socioeconómicos incluyen tratamientos de combustible de paisaje en lugares estratégicos que reducen la probabilidad general de incendios forestales y la intensidad de incendios, la planificación del paisaje para excluir áreas peligrosas para el desarrollo urbano, la preparación de la comunidad para reducir la vulnerabilidad social y las ordenanzas municipales para reducir la vulnerabilidad de la vivienda. El tratamiento conjunto de la producción representa una oportunidad en los ecosistemas forestales mediterráneos multifuncionales para organizar soluciones complejas. La formulación de políticas a escala regional prioriza a nivel municipal las diferentes estrategias de manejo, como los programas de prevención de ignición, el posicionamiento previo de recursos de supresión, la asignación de subsidios para tratamientos de combustible y la aplicación de la ley para el manejo de combustibles en comunidades de interfaz urbano-forestal en mayor riesgo. Los diferentes documentos se desarrollaron en varias áreas mediterráneas para resaltar la aplicabilidad del marco en otros lugares. ; Few large and destructive fires account for most negative impacts on socioeconomic and natural values in Mediterranean areas. As a result of an increasing amount of biomass accumulation on the previously fine-grained cultural landscapes, these uncharacteristic events occurring under extreme weather conditions are resistant to suppression efforts due to massive showering embers, overwhelming fire intensities, and very high spread rates. Moreover, increasing wildland-urban interface areas represent a conditioning factor demanding protection and substantially increasing emergency management complexity. Ignition prevention and fire suppression policies alone result ineffective to mitigate losses from contemporary fires. In this Thesis I implemented a multiple-scale analytical framework to inform the decision-making of a wildfire risk management strategy aiming at creating fire resilient landscapes, restoring the cultural fire regime, supporting safe and efficient fire suppression, and creating fire-adapted communities. By decomposing wildfire risk into the main causative factors at scales related to management capabilities for the different agents, from the individual homeowners to Regional Governments, this dissertation attempts to provide a comprehensive solution to achieve those core goals on the mid-term in southern European Union regions. A fire simulation modeling approach was implemented to obtain the required risk causative factors or exposure metrics. Fire spread and behavior in large areas were modeled accounting for variable fire regimes in terms of seasonality, large fire number, and spatial distribution. Expert-defined susceptibility relations or mortality models were then used to assess fire effects as potential economic losses to values at risk. Moreover, we used a transmission analysis to delineate community firesheds and assess fire exchange among neighboring municipalities. Fuels management is the main wildfire risk mitigation strategy at the landscape scale, and spatial optimization models were used to help in strategic landscape treatment design and explore collocation opportunities under budgetary restrictions. Results were provided at appropriate operational scales to inform different wildfire management strategies. Exposure profiles and risk assessment at fine scales for individual housing structures and timber stand forest values attempt to promote homeowners' involvement and demand forest managers' good practices aiming at mitigating losses from fires ignited on the same site (treatment units) and the neighboring lands. Management efforts within Planning Areas articulated as collaborative planning projects among various socioeconomic agents include landscape fuel treatments on strategic locations reducing overall wildfire likelihood and fire intensity, landscape planning to exclude hazardous areas for the urban development, community preparedness reducing social vulnerability, and municipality ordinances to reduce housing vulnerability. Treatment joint-production represents an opportunity in multi-functional Mediterranean forest ecosystems to arrange complex solutions. Regional scale policy-making prioritizes at municipality level the different management strategies such as ignition prevention programs, suppression resource pre-positioning, assignation of subsidies for fuel treatments, and law enforcement for managing fuels in wildland-urban interface communities at highest risk. The different papers were developed in various Mediterranean areas to highlight the applicability of the framework elsewhere.
A abordagem atual do feminismo transnacional não é mais unidirecional, do Norte Global para o Sul Global, mas multidirecional e disperso - com seus objetivos e valores selecionados e adaptados ao contexto do território por atores locais. A Marcha Mundial das Mulheres, em 2020, completou 20 anos como movimento social transnacional e está baseada numa organização horizontal de uma rede de várias ONGs, sindicatos, associações comunitárias, movimentos indígenas, entre outros. O presente artigo, a partir de levantamento bibliográfico e de registros do movimento, faz uma análise, de como a Marcha Mundial das Mulheres formou-se entre o global e o local, além de apresentar suas articulações, no Brasil, para ações como a Marcha das Margaridas, uma relevante mobilização nacional protagonizada por trabalhadoras rurais.
Este artículo analiza los desafíos en la gobernanza de zonas naturalesprotegidas, subrayando tensiones y dilemas que se derivan de la existencia simultánea defronteras naturales y fronteras político-administrativas que raramente coinciden. Al partir delsupuesto según el cual la articulación entre escalas territoriales es un factor determinante en lasustentabilidad de todo tipo de territorios, la reflexión se focaliza en los desafíos que enfrentanlos Parques Regionales de Francia en un contexto de gobierno multi-escalar. Másespecíficamente, se analizan las contradicciones que se observan entre una multiplicación defronteras político-administrativas subnacionales y los imperativos de sostenibilidad a los quese encuentran subordinados estos territorios. A partir del examen del Parque RegionalMorvan,se concluye que la superabundancia de instituciones subnacionales, cuya instauración tienepor objetivo avanzar en los principios democráticos y de participación ciudadana de undesarrollo sustentable, genera dinámicas de rivalidad y competencia entre territorios queatentan contra su sostenibilidad. El estudio de campo fue realizadomediante unametodologíacualitativa y se utilizó la entrevista en profundidad con actores claves como base para larecolección de información, así como la realización de observaciones, visitas de terreno yanálisis de fuentes secundarias.
Los análisis de las escalas geográficas en las ciencias sociales se han enfocado desde una perspectiva de tamaño y nivel, pero en menor medida en términos relacionales. A continuación, se presenta una reflexión que parte desde el concepto de ritornelo que inauguran Deleuze y Guattari en su trabajo Mil Mesetas. Este concepto tiene claras ramificaciones espaciales y escalares en los escritos de estos autores, y, pueden ser productivas para los análisis de las escalas en contextos interdisciplinares. Sumado a ello, agregamos una reflexión sobre las escalas para finalizar con la (re)politización de las escalas por medio del ritornelo/voz que puede tener implicaciones importantes en las estructuras políticas de las democracias liberales actuales a través del caso del Movimiento de Pobladores Ukamau.
O artigo sintetiza as perspectivas escalares e metodológicas que direcionaram a tese intitulada "Lugar e memória: o patrimônio goiano entre o "esquecimento" e a resistência". Os procedimentos metodológicos seguiram de pesquisa bibliográfica, histórica e documental, e a base empírica ocorreu em trabalhos de campo de forma localizada e aprofundada em três cidades goianas, no Centro-Oeste brasileiro. A primeira análise escalar diz respeito à modernização do território goiano, que conduziu ao abandono muitas localidades do patrimônio, mediante a distância econômica e sociocultural em relação às centralidades em desenvolvimento. A segunda escala refere-se à dimensão do lugar nas cidades, cujas quais consideramos detentoras de um patrimônio vivo e vivido no cotidiano, onde são identificadas as memórias individuais e coletivas associadas a objetos, manifestações culturais, tradições, saberes e localidades. A análise nessas diferentes perspectivas mostraram uma dinâmica própria de resistência do patrimônio de Goiás em muitas de suas cidades. Ainda que não permaneça na materialidade, ou não se inclua nos projetos de patrimonialização nacionais, esse patrimônio se mantém no mundo vivido: valores, práticas simbólicas, lembranças e vivência cotidiana, se manifestando não pelo viés da patrimonialização, mas sim, da patrimonialidade.
Plan Ceibal is a social, technological and education policy that seeks to promote the use of technology in Uruguayan classrooms. As text (Ball 2006), it aims at democratizing access to technology to erase off socio-economic gaps. However, as practice (Mortimer & Wortham 2015) its implementation creates meanings (beyond the official expectations) that may (re)construct asymmetries in students' identities. Adopting both an ethnographic-discursive and a socio-semiotic approach, this research uses scalar analysis to explore how a group of students' identity becomes reconstructed in the implementation of this policy. The analysis of several co-implicated space/time scales demonstrates that by adopting different ideological positioning social actors construct these students' identities in a way that they can, at the same time, be represented as ""almost paradoxically"" having a (linguistic) deficit and a (curricular) advantage. ; Plan Ceibal es una política social, tecnológica y educativa que promueve el uso de tecnología en las aulas uruguayas. En tanto texto (Ball 2006), busca democratizar el acceso a la tecnología para borrar diferencias socioeconómicas. Sin embargo, en tanto práctica (Mortimer y Wortham 2015), su implementación produce significados (algunos de ellos "inesperados" desde el punto de vista oficial) que pueden eventualmente (re)construir asimetrías en las identidades de los estudiantes. Esta investigación ""de corte etnográfico- discursiva y socio-semiótica"" explora a través del análisis escalar cómo se (re)construye la identidad de un grupo de estudiantes en el marco de esta política. El análisis de diversas escalas espacio-temporales co-implicadas deja en evidencia que, a través de sus posicionamientos ideológicos, diversos actores sociales construyen la identidad de estos estudiantes y su salón de clase de manera tal que, a la vez, se los puede representar ""casi paradójicamente"" en un estado de déficit (lingüístico) y de ventaja (curricular). ; O Plan Ceibal é uma política social, tecnológica e educativa que promove o uso da tecnologia nas salas de aula uruguaias. Em seu texto (Ball 2006), o programa busca democratizar o acesso à tecnologia a fim de apagar as diferenças socioeconômicas. Porém, como prática (Mortimer y Wortham 2015), sua implementação produz significados (alguns deles "inesperados" do ponto de vista oficial) que podem eventualmente (re)construir assimetrias nas identidades de estudantes. A pesquisa de cunho etnográfico-discursivo e sociossemiótico que dá origem a este artigo explora, por meio de análise escalar, como se (re)constrói a identidade de um grupo de estudantes no âmbito dessa política. A análise de diversas escalas espaço-temporais co-implicadas sustenta que, em seus posicionamentos ideológicos, diversos atores sociais constroem a identidade de estudantes e de sua sala de aula de tal maneira que, ao mesmo tempo, é possível representá-los "" quase paradoxalmente "" em um estado de déficit (linguístico) e de vantagem (curricular).
Pidie District has a district road length of 1,015 Km and is divided into 445 roads. The lack of funds makes it difficult to determine the priority of handling the road, it is necessary to examine the method of setting road priority in accordance with the needs of the community. The purpose of this study was to obtain criteria weights based on perceptions of importance between criteria using 15 stakeholder respondents and to determine the priority order of handling road infrastructure in Pidie District due to limited funding capacity in Pidie District Government using the Multi Criteria Analysis (AMK) method accessibility, regional development, economic sector development, cost aspects, environmental impact and road damage as the selection criteria. The results of this study are that road damage criteria get the highest weight, which is 0.197, then environmental impact criteria 0.190, economic development criteria 0.184, accessibility criteria for accessibility 0.152, regional development criteria 0.147 and cost aspect criteria 0.130. This can be interpreted that the aspect of road damage is a major consideration in determining the priority of road development in Pidie District but not significant to other criteria. Based on the weighting and scoring of these criteria, a sequence of priorities for road handling in Pidie District is obtained, where Jalan Bangkeh - Leupu is the first priority with a performance value of 4.152
Este artigo tem como objetivo apresentar uma proposta de interpretação não-dicotômica para o modo como normas macrossociais, notadamente a cis-heteronormatividade, estão atrelados a micronormatividades, construídas entre sujeitos, nas interações situadas de que participam. Para isso, articulando noções de materialização discursiva e de escala, destaco o caráter processual do trabalho pragmático e semiótico em jogo nos processos locais de naturalização da cis-heteronormatividade. A partir da análise de dados de interações online, gerados numa etnografia da escala, demonstro como os traços discursivos da cisnormatividade, conforme postulados por epistemologias transfeministas (binariedade, pré-discursividade e permanência), são perspectivados em constante fricção com conteúdos ideológicos da heteronormatividade. Por fim, recorrendo a tensionamentos contemporâneos no campo das Teorias Queer brasileiras, reflito sobre políticas de afetação, de tradução e de deslocamento que podem inspirar novas imaginações à Linguística Queer no Brasil.
The last fifteen years have seen the emergence of internet studies. Among the issues and opportunities this raises is the possibility to do virtual ethnography, involving redefinitions of fieldwork: the connections between online and offline relations, implications of technological mediation, and the ethics of such research. In this article, we address an overlooked aspect: multiplatform interactions in social networking sites (SNS).We conducted a virtual ethnographic study in a community of communication professionals, specifically public relations (CordobaPR) in Argentina. Our results give some insights into methodological debates raised by this type of research. They also illustrate challenges involved in shifting from uniplatform to multiplatform interactions, which imply a growing complexity of exchanges through multiple software layers.
Esta investigación analiza la participación regional de las iniciativas de Reducción de Emisiones de Deforestación y Degradación Forestal (REDD) en Ucayali, Perú. Utilizamos el enfoque de escala para entender los roles de las agencias gubernamentales, las organizaciones no gubernamentales (ONG), las universidades, el sector privado, y las federaciones indígenas de la región. Nuestra metodología combina la revisión de literatura internacional con entrevistas, encuestas, y observaciones en Pucallpa y Lima efectuadas durante junio y julio del 2013 y 2014. Los resultados sugieren que: (1) existen varias tensiones dentro de los procesos de planificación de REDD en el Perú; y (2) la participación de Ucayali en el diseño de REDD ha sido limitada pero el interés en los servicios ecosistémicos está creciendo. La Mesa REDD y de Servicios Ecosistémicos-Ucayali abre un espacio para canalizar la participación en la definición de la política de REDD regional y busca las maneras de aumentar las oportunidades para obtener beneficios regionales. La toma de decisión regional participativa puede avanzar el desarrollo sostenible más allá de la implementación estrecha de REDD. Exploramos algunos ejemplos regionales exitosos, como la veeduría forestal comunitaria, que pueden proveer una base de desarrollo integral y la protección de todos servicios ecosistémicos y no solamente el carbono. English abstract: This research analyzes the regional participation in initiatives to Reduce Emissions from Deforestation and Forest Degradation (REDD) in Ucayali, Peru. We use a multi-scalar approach to understand the roles of government agencies, non-governmental organizations (NGOs), universities, the private sector and indigenous federations in regional REDD projects. Our methodology combines an international literature review with interviews, surveys, and personal observations from Pucallpa and Lima during June and July of 2013 and 2014. The results of our research suggest that: (1) tensions exist in Peru regarding the planning of REDD projects; and (2) local participation for REDD planning has been limited in Ucayali, but there is a growing interest in ecosystem services in the region. The Ucayali REDD Roundtable for Ecosystem Services allows local actors to help define regional REDD policies, and it seeks to increase opportunities for regional benefits from REDD projects. Participatory regional decision-making can increase sustainable development efforts beyond REDD policy implementation. In this paper, we explore successful regional examples of REDD implementations, such as community forestry oversight, which can provide a basis for comprehensive development and protection of ecosystem services beyond carbon.
Kabupaten Gunungkidul dulu terkenal tandus kering gersang pada tahun 1940-1970-an tetapi kini telah menjadi hijau kembali. Proses ini disebut dengan proses transisi. Penelitian ini memberikan bukti empirik melalui alat bantu analisis perubahan spasial dan penginderaan jauh yang hasilnya kemudian digunakan untuk memodelkan proses tahapan transisi sebagaimana model menurut Mather (1992) dan Hosunuma (2002). Tahapan transisi saat ini menurut model tersebut adalah menuju tahap akhir dari proses pertumbuhan. Yang unik dari proses transisi di wilayah ini adalah model penutupan/penggunaan lahan yang dominan dengan bentuk pemukiman/pekarangan, sawah tadah hujan dan tegalan/ladang (sesuai SNI 7645-2010). Model ini dapat dikatakan merupakan model penyusun ekosistem baru yang terjadi dalam proses transisi yang berbeda dari model penutupan sebelumnya yang berupa hutan campuran sebagaimana dijelaskan oleh Nibbering (1991). Model ini merupakan bentuk kompromi sosial-ekologis hasil proses rehabilitasi saat itu yang dilakukan baik oleh masyarakat maupun oleh Pemerintah Daerah dengan program INPRES Penghijauan dari Pemerintah Pusat saat itu. Pembelajaran yang menarik dari proses transisi adalah kembalinya lahan bervegetasi menjadi sebuah ekosistem baru di Gunungkidul melalui dominasi penutupan/penggunaan lahan pemukiman (pekarangan), sawah tadah hujan dan tegalan/ladang. Bentuk-bentuk ini merupakan proses kompromi yang menjadi faktor keberhasilan rehabilitasi yang dilakukan saat itu.Katakunci: Gunungkidul, transisi hutan, rehabilitasi, perubahan spasial, penginderaan jauh Analysis on the Land Transition in Gunungkidul using Multi Temporal Remote SensingAbstractGunungkidul was well known as barren area during 1940-1970 but now becomes fully vegetated. This process called the transition process. This study provided empirical evidences by spatial changes and remote sensing analysis and then the results were used for modelling of the transition phases according to Mather (1992) and Hosunuma (2002). According to the model, the current transition phase is close to the final stage of the growth process. A unique phenomenon of the transition process of re-vegetation is that the regions dominated by settlement/yard, rain fed and upland/fields (in accordance to SNI 7645-2010). This model could be categorize as model of new ecosystem in the transition process, which is different from the previous one. The previous model was in the form of mixed forest as described by Nibbering(1991). This model is a compromise form of socio-ecological aspect as a result of the rehabilitation process, which was conducted by either the public or the Local Government based on Greening Program of the Central Government according to Presidential Instruction. Interested learning from the process of re-vegetation transition is that the formations of re-vegetation lead to a new ecosystem in Gunungkidul through the dominance of settlement, rain field and upland.