Suchergebnisse
Filter
Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814 - 1975)
In: Els textos de cercles 1
L' exili republicà: política i cultura ; actes de les Jornades d'Estudi celebrades al Centre Cultural la Misericòrdia, Palma, 18-20 de novembre de 2009
In: Textos i estudis de cultura catalana 165
Ser y vivir esclavo: identidad, aculturación y agency (mundos mediterráneos y atlántico, siglos XIII-XVIII)
In: Collection de la Casa de Velázquez Volume 183
Through a shifted and enriched approach, combining history and anthropology/sociology, this book addresses the forms of social integration and the multiple cultural hybridizations produced by slavery in the societies of Europe, Africa and America during the medieval and modern periods. Analyzing the normative contours used to define the identity of the slave, it then discusses his attempts and modalities of integration in the host societies, measuring the socialization process that may have resulted. Questioning the social mechanisms of the ancient societies that presided over the mixing of populations, as attested by the sources, is one of the areas that historians in this field (Atlantic societies, Maghreb) are most interested in. Among their main projects is that of deconstructing illusions of "racial" and cultural homogeneity in contemporary societies. A work on the acculturation and agency capacity of slaves, on the capacity of enslaved persons (not only freed) to exist as actors in the social sphere, particularly in the Iberian peninsula and the Mediterranean area, is the aim of this work. By proposing a history of Mediterranean brewing, it challenges preconceived ideas about cultural divisions and civilizational confinements.
Regionale Identitäten und Urbanität. Überlegungen am beispiel einer europäischen Kernlandschaft: Franken
People live in cultural landscapes which they create and consistently change. In order to understand the entire process involved, it is essential to consider the fi ndings about the historical development of the region and its people for recent regional and future-oriented planning. Th e self-conception and self-awareness of a regional population is based on its culturally shaped surroundings. For example, a castle, a monastery, a medieval city ensemble or even prehistorical discoveries can become the central point of regional self-conception though the building may have lost its former signifi cance a long time ago. In this essay, the relation between the cities of a region around 1500 and the identity of the people who live there will be discussed. Th e region is called Franconia, now a part of Northern Bavaria and Northeast Baden-Württemberg. Up to 1806 it never was under a united leadership: Kings, Bishops, Princes, Knights and Imperial Cities had their separate domains. Th is kind of plurality created a huge diversity in the cultural landscape – up to present days. Th e regional historian can contribute to this whole process of regionalization and identifi cation with his/her research. He/She is part of a team consisting of archaelogists, geographers, political scientists, economists and social scientists. It is not his/her goal to continue with an archaic and outdated local historical approach but rather to implement his/her entire range of methodologies concentrated on a small region. Th e regional historian's guideline is: "Within boundaries boundless opportunities.» Th is approach can give a detailed description of the historical development of a certain region and its population over centuries. With the diminishing focus on national history, the regional historian is able to pursue a 'histoire totale' for a certain region. By using this methodological approach, the historian off ers a template of historical research which could also be used by other European regions. ; La gente vive en los paisajes culturales que crean y constantemente cambian. A fin de comprender todo el proceso involucrado, es esencial tener en cuenta los hallazgos sobre el desarrollo histórico de la región y su gente para la regional reciente y orientada al futuro la planificación. L a concepción de sí mismo y auto-conciencia de una población regional se basa en su entorno cultural en forma. Por ejemplo, un castillo, un monasterio, un conjunto medieval de la ciudad o incluso descubrimientos prehistóricos puede ser el punto central de la autonomía regional, aunque la concepción edificio puede haber perdido su anterior signifi cado hace mucho tiempo. En este ensayo, la relación entre las ciudades de una región alrededor de 1500 y la identidad de las personas que viven allí se discutió. ª región e se llama Franconia, ahora una parte del norte de Baviera y el nordeste Baden-Württemberg. Hasta 1806 no estaba bajo una dirección unida: Reyes, obispos, príncipes, caballeros y ciudades imperiales tuvieron su separada dominios. Th es una especie de pluralidad creado una enorme diversidad en el ámbito cultural paisaje - hasta la actualidad. Th e historiador regional puede contribuir a todo este proceso de la regionalización y la identificación de cationes con su / su investigación. Él / Ella es parte de un equipo formado por arqueólogos, geógrafos, politólogos, economistas y científicos sociales. No es su / su objetivo de continuar con un arcaico y obsoleto enfoque local histórico, sino más bien a poner en práctica su / su gama completa de las metodologías se concentró en un pequeña región. Guía Th e historiador regional es: "Dentro de los límites un sinfín de oportunidades ». Th es el enfoque puede dar una descripción detallada del desarrollo histórico de una determinada región y su población de más de siglos. Con el foco disminuyendo en la historia nacional, regional el historiador es capaz de llevar a cabo una 'histoire totale "para una región determinada. Mediante el uso este enfoque metodológico, el historiador de res de una plantilla de la histórica investigación que también podría ser utilizado por otras regiones europeas. ; Menschen leben in Kulturlandschaften, die sie erschaff en und beständig verändern. Um den Gesamtprozess verstehen zu können, ist eine Untersuchung der historischen Entwicklung einer Region und deren Bewohner unerlässlich für jegliche zukunftsorientierte Planung. Das Selbstbild und das Selbstbewusstsein einer regionalen Bevölkerung basiert auf der kulturellen Prägung ihrer Umgebung. So können zum Beispiel eine Burg, ein Kloster, das Ensemble einer mittelalterlichen Stadt oder sogar prähistorische Entdeckungen die Ausgangspunkte eines regionalen Selbstbewusstseins darstellen, obwohl die Gebäude ihre frühere Bedeutung längst verloren haben. In diesem Aufsatz wird der Zusammenhang der Städtelandschaft einer Region um 1500 und der Identität der Menschen, die dort leben, am Beispiel Frankens untersucht. Das Gebiet gehört heute zum Norden Bayerns und zum Nordosten Baden-Würtembergs und war auch bis 1806 nicht unter alleiniger Kontrolle – Könige, Bischöfe, Fürsten, Ritter und Reichsstädte hatten ihre jeweiligen Einfl usssphären. Diese Pluralität hat zu großen Unterschieden innerhalb der Kulturlandschaft geführt, die bis heute anhalten. Der Regionalhistoriker kann zum angesprochenen Prozess der Regionalisierung und Identitätsbildung mit seiner Forschung beitragen. Diese Forschung steht dabei in interdisziplinärem Dialog mit Archäologie, Geographie, Politik-, Wirtschafts- und Sozialwissenschaften. Dabei wird die gesamte Bandbreite vorhandener Methoden auf ein regional begrenztes Gebiet angewandt, statt sich auf die überholten lokalgeschichtlichen Zugänge zu beschränken. Die Maxime der Landesgeschichte ist also: "In Grenzen unbegrenzt." Dieser Zugang kann über Jahrhunderte hinweg sehr detaiuierte Beschreibungen der historischen Entwicklungen einer Region abgeben. Im Gegensatzzun Nationalgeschichte strebt die Landesgeschichte die 'histoire totale' einer Region an; ein methodischer Zugang zur Geschichte, der auch von anderen Regionen Europas mit Gewinn angewendet werden könnte.
BASE
El Brasil en la Barcelona de postguerra
In: Dictatorships & democracies: journal of history and culture, Heft 6, S. 9-50
ISSN: 2564-8829
L'article pretén presentar la recepció de la poesia brasilera en el context català de la primera postguerra. Les autoritats franquistes van propiciar un nou marc de relacions culturals amb el continent americà i, concretament, amb el Brasil. L'emergència política i econòmica d'aquest país durant aquest període el va convertir també en un pol atractiu per a molts catalans. Si bé ha estat prou reconeguda la figura de João Cabral de Melo com a mitjancer cultural, cal situar-lo en un context molt més dinàmic i participat per altres agents com Raul Bopp, Alfonso Pintó o Rafael Santos Torroella. El combat polític i estètic del poeta brasiler per assolir un espai propi, singularitzat respecte a la seva pròpia tradició, convertirà Barcelona i la cultura catalana en un dels seus principals camps de maniobra. En aquest treball s'editen dues cartes de Cabral de Melo a Joan Brossa, en què es fa explícita la voluntat interventora del poeta brasiler en la cultura catalana del moment.
Art i política en temps de canvis. Entre el flux de la protesta antifranquista i el reflux de la institucionalització monàrquica
In: Dictatorships & democracies: journal of history and culture, Heft 5, S. 103-247
ISSN: 2564-8829
L'article contempla algunes de les contribucions més rellevants que es van fer a la lluita antifranquista des de l'àmbit artístic en la societat catalana, especialment durant els darrers anys de la dictadura. S'hi tracta de les interrelacions que es van donar entre les pràctiques artístiques, les ideologies estètiques i les dinàmiques sociopolítiques. També s'hi recullen les transformacions internes que va experimentar el camp de l'art durant el període transicional, les quals van venir condicionades tant pel procés de canvi polític com per les noves dominants culturals del capitalisme a escala global.
La conexión anticomunista sino-española: Chiang Kai-shek y Franco (1953–1973)
In: Dictatorships & democracies: journal of history and culture, Heft 5, S. 249-281
ISSN: 2564-8829
Las relaciones diplomáticas entre el régimen de Franco y la China nacionalista de Chiang Kai-shek, establecidas oficialmente entre 1953 y 1973, son un fiel producto de los avatares de la Guerra Fría. El anticomunismo furibundo de sendos regímenes de extrema derecha desempeñaría un papel determinante para que ambos llegaran a canalizar, bajo la mirada complaciente de Estados Unidos, contactos de camaradería ideológica en campos tan variados como el militar, el político, el económico o el cultural. Sería a partir de la realpolitik establecida con el reconocimiento oficial de la República Popular de China por parte de la ONU en 1971 y la visita de Nixon a la China Popular en 1972, cuando la conexión anticomunista sino-española llegaría definitivamente a su fin con la ruptura oficial de relaciones diplomáticas en 1973.
La "Reconquista" islámica: El orientalismo de Miguel Asín Palacios y la participación de marroquíes en la guerra civil española
In: Dictatorships & democracies: journal of history and culture, Heft 8, S. 159-185
ISSN: 2564-8829
El artículo analiza el discurso franquista sobre la presencia de marroquíes musulmanes en el ejército nacional durante la guerra civil española, en relación con la justificación de esta participación hecha por parte del arabista Miguel Asín Palacios (1871-1944). Vincula dicha justificación, hecha durante la posguerra, con la obra académica de Asín Palacios anterior a la guerra, y sostiene que su argumentación respecto a las tropas marroquíes es inseparable de su interpretación histórica sobre los préstamos culturales entre el mundo islámico y el mundo cristiano en la Península Ibérica durante la edad media. La particular visión de Asín Palacios sobre la existencia de afinidades teológicas profundas entre el islam y el catolicismo permitió a la propaganda franquista presentar la participación de tropas musulmanes en la guerra como una cruzada compartida entre ambas religiones frente al materialismo ateo de las fuerzas republicanas.
En pos de una economía de la memoria: el caso del Valle de los Caídos
In: Dictatorships & democracies: journal of history and culture, Heft 8, S. 95-126
ISSN: 2564-8829
Este artículo analiza las formas en que la memoria traumática colectiva se traduce, entre otros procesos, en bienes materiales. Sostenemos que la producción de memoria es también un proceso económico que involucra la inversión de recursos con la expectativa de obtener beneficios. Por lo tanto, las manifestaciones de la memoria pública, (ej. fechas conmemorativas, monumentos, mausoleos y museos, espacios de conmemoración así como actividades educacionales a gran escala, publicaciones, representaciones artísticas, audio-visuales o literarias) dependen de la asignación de recursos como tiempo, espacio y dinero. A pesar del estatus sin precedentes que los estudios de memoria han alcanzado dentro de las humanidades y las ciencias sociales, la naturaleza económica de la memoria, especialmente de la memoria traumática, ha recibido escasa atención (Shauli y Schammah 2016). El recuerdo colectivo, que consume tiempo, espacio, insumos y otros recursos, no solo produce beneficios políticos, sociales y culturales-simbólicos, sino también económicos. Esto implica gestionar su producción, mercantilización, difusión, consumo y mantenimiento. Es a partir de estas premisas que el presente artículo ofrece una lectura ¨económica¨ del Valle de los Caídos.
Anàlisi de la memòria i la cultura a partir de la façana arquitectònica: el Facadism en el barri de Beyoğlu ; Examination of memory and culture based on the architectural facade: Facadism at Beyoğlu district ; Análisis de la memoria y la cultura a partir de la fachada arquitectónica: el Facadism en ...
[EN] İstanbul owns a historical texture rich in architecture, culture, and memory, which are seen in very few metropolises. This city, which has undergone many changes due to social, political, and cultural reasons, has begun to lose its many important values day by day. The biggest reason for this is that the city is culturally vibrant, so that it is desired to be transformed into a source of political income. However, solutions that will strengthen the current situation of İstanbul as a whole and ensure its continuation on solid foundations should be determined and implemented. In this study, Beyoğlu district is considered as the pilot area, one of the rare regions that this wealth has survived to the present day. The first aim of this study is to determine the reasons and purposes for the unnecessary reconstructions of historical buildings located in Beyoğlu, far from their original look, so-called facadism. The second aim of this study is to identify the changes made on the facades in terms of culture and memory and propose suggestions by using photographing, literature review, and analysis with collage methods. In the study, three of the selected four buildings are located on İstiklal street, the other one on Sıraselviler street, two places where the rapid structural/architectural identity transformation in the last 15-20 years can be seen most clearly. As a result of this study, it has been determined that the functions of historical buildings are being degenerated. Their facades are only kept as masks, and the architectural memory is devolved in this way. ; [CA] Istanbul posseeix una textura històrica rica en arquitectura, cultura i memòria, que es veu en molt poques metròpolis. Aquesta ciutat, que ha patit molts canvis per motius socials, polítics i culturals, ha començat a perdre dia a dia els seus molts i importants valors. La raó més gran és que la ciutat és culturalment vibrant, per la qual cosa es desitja transformar-la en una font d'ingressos polítics. No obstant això, cal determinar i aplicar ...
BASE
Xina i el moviment olímpic
La connexió entre la Xina i el Moviment Olímpic es remunta a principis del segle XX. No obstant això, la participació de la Xina en el període inicial va ser marginal i controvertida a causa de les condicions socials internes i al context polític internacional. L'any 1979 va ser crucial en la relació entre el Moviment Olímpic i la Xina ja que en la Sessió del CIO celebrada a Nagoya va acabar el llarg debat polític mantingut sobre la participació olímpica de la Xina, i aquest fet va facilitar les coses perquè la Xina exercís un paper bastant actiu en els assumptes olímpics i al mateix temps les seves polítiques esportives es veiessin influïdes en gran mesura pel Moviment Olímpic. ; La conexión entre China y el Movimiento Olímpico se remonta a principios del siglo XX. Sin embargo, la participación de China en el período inicial fue marginal y controvertida debido a las condiciones sociales internas y al contexto político internacional. El año 1979 fue crucial en la relación entre el Movimiento Olímpico y China ya que en la Sesión del CIO celebrada en Nagoya terminó el largo debate político mantenido sobre la participación olímpica de China, y este hecho facilitó las cosas para que China desempeñara un papel bastante activo en los asuntos olímpicos y al mismo tiempo sus políticas deportivas se vieran influidas en gran medida por el Movimiento Olímpico. ; The connection of China and the Olympic Movement could be tracked down to the early 20th century. However, the initiative period of China's Olympic involvement was marginal and controversial one due to its domestic social conditions and the international political background. 1979 was a turning point for the relationship between the Olympic movement and China for the IOC Session in Nagoya ended the long political debate over the China's Olympic participation, which paved the road for China taking quite active role in Olympic affairs and at the same time its sport policies have been deeply influenced by the Olympic movement. Beijing's two bids for the Olympics, one failed in 1993 (2000 Olympic Games) and another succeed in 2001 (2008 Olympic Games*), were the milestones for the development of Olympic movement in China. China may offer a unique contribution to the Olympic movement due to its special cultural heritage.
BASE
L'objectivació de la identitat europea en els tractats i declaracions de les institucions europees ; La objetivación de la identidad europea en los tratados y en las declaraciones de las instituciones europeas ; The objectification of European Identity in the treaties and in European institutions' d...
En les últimes dècades els conceptes de «nació» i «identitat territorial» han patit una transformació en els àmbits polítics i acadèmics, amb un canvi de conceptes ètnic-culturals tradicionalment dominants a uns altres de caràcter políticocívic. Els primers tendeixen a definir la identitat a través d'elements objectius (llengua, història, territori, cultura, tradicions, etc.) mentre que els segons adopten un enfocament més subjectiu (bàsicament, «la voluntat de ser»). En aquest treball aprofundim en aquesta transformació en el cas de la identitat europea. Per a això, proposem un enfocament qualitatiu i evolutiu que utilitza textos promoguts per la UE (declaracions i tractats), en els quals la identitat juga un paper rellevant. Realitzem una anàlisi de contingut que selecciona aquells elements que han arribat a objectivar la identitat europea (i, com a contrast, mirem aquells elements que incideixen en la identitat dels Estats membres). Si bé identifiquem un avanç en la concepció políticocivil com a reflex de la tendència general, encara queden elements objectius d'orientació cultural en els textos del segle XXI. Això reflecteix la necessitat de presentar públicament una identitat en construcció com una cosa naturalitzada i com a part d'una realitat construïda a través dels temps. Per a Europa els conceptes amb major presència són «identitat europea» (més freqüent en informes i declaracions breus), «cultura europea» i «patrimoni comú europeu» (més comú en els tractats). Aquests conceptes, en un cert sentit, reflecteixen una realitat determinada. ; En las últimas décadas los conceptos de «nación» e «identidad territorial» han sufrido una transformación en los ámbitos políticos y académicos, con un cambio de conceptos étnico-culturales tradicionalmente dominantes a otros de carácter político-cívico. Los primeros tienden a definir la identidad a través de elementos objetivos (lengua, historia, territorio, cultura, tradiciones, etc.) mientras que los segundos adoptan un enfoque más subjetivo (básicamente, «la voluntad de ser»). En este trabajo profundizamos en esta transformación en el caso de la identidad europea. Para ello, proponemos un enfoque cualitativo y evolutivo que utiliza textos promovidos por la UE (declaraciones y tratados), en los que la identidad juega un papel relevante. Realizamos un análisis de contenido que selecciona aquellos elementos que han llegado a objetivar la identidad europea (y, como contraste, miramos aquellos elementos que inciden en la identidad de los Estados miembros). Si bien identificamos un avance en la concepción político-civil como reflejo de la tendencia general, aún quedan elementos objetivos de orientación cultural en los textos del siglo XXI. Esto refleja la necesidad de presentar públicamente una identidad en construcción como algo naturalizado y como parte de una realidad construida a través de los tiempos. Para Europa los conceptos con mayor presencia son «identidad europea» (más frecuente en informes y declaraciones breves), «cultura europea» y «patrimonio común europeo» (más común en los tratados). Estos conceptos, en cierto sentido, reflejan una realidad determinada. ; In recent decades the concepts of "nation" and "territorial identity" have undergone a transformation in terms of politics and academia, with a shift from traditionally dominant ethno-cultural concepts to others of a political-civic nature. The former tend to define identity through objective elements (language, history, territory, culture, traditions, etc.) while the latter take a more subjective approach (basically, 'the will to be'). In this paper, we delve into this transformation in the case of European identity. To this end, we propose a qualitative and evolutionary approach that uses texts promoted by the EU (declarations and treaties), in which identity plays a relevant role. We carry out a content analysis that singles out those elements that have come to objectify the European identity (and, as a contrast, we look at those elements bearing on the identity of the Member States). While we identify an advance in the political-civil conception as a reflection of the general trend, culturally-oriented objective elements still remain in 21st Century texts. This reflects the need to publicly present an identity in construction as something naturalised, and as part of a reality built through the ages. For Europe the concepts with greatest presence are "European identity" (more frequent in reports and brief declarations), "European culture" and "common European heritage" (more common in the treaties). These are concepts that, in some sense, reflect a given reality.
BASE