Suchergebnisse

Les droits culturels permettent de comprendre, de façon théorique et pratique, la place fondamentale des facteurs culturels pour un développement libre et équilibré. Un tel développement ne peut que se fonder sur ce qui devrait être considéré comme ses premières ressources: les ressources culturelles, humaines et non humaines. Les droits culturels garantissent l'accès des personnes, des groupes et des communautés à la diversité des savoirs qui sont nécessaires pour utiliser, développer, créer les capacités de développement personnel et social. Pas de développement social sans une culture des liens ; pas de développement économique sans une culture adaptée des choix et des échanges ; pas de développement écologique sans un accroissement des savoirs sur les écosystèmes. Les facteurs culturels ne viennent pas après comme un quatrième pilier, ils sont les facteurs et les leviers fondamentaux, transversaux et permanents de tout développement fondé sur les capacités des personnes et de leurs écosystèmes culturels. Ils sont comme une grammaire de tout développement démocratique, dans la mesure où leur réalisation permet de garantir que le choix des objectifs et des moyens est issu d'un débat largement participatif et instruit, de façon à repérer et favoriser les meilleures connexions entre les ressources, et donc aussi la meilleure économie. Des indicateurs de connexions adéquates apparaissent alors comme des outils très pertinents d'évaluation. ; Los derechos culturales permiten entender, de manera tanto teórica como práctica, el lugar fundamental de los factores culturales para un desarrollo libre y equilibrado. Dicho desarrollo sólo puede basarse en lo que se deberían considerar sus primeros recursos: los recursos culturales humanos y no humanos. Los derechos culturales garantizan el acceso de las personas, de los grupos y de las comunidades a la diversidad de conocimientos necesarios para utilizar, desarrollar y crear las capacidades de desarrollo personal y social. No hay desarrollo social sin una cultura de conexiones; no hay desarrollo económico sin una cultura adaptada a los cambios y a los intercambios; no hay desarrollo ecológico sin una expansión del saber sobre los ecosistemas. Los factores culturales no son un cuarto pilar, son factores y engranajes fundamentales, transversales y permanentes de todo desarrollo cimentado sobre las capacidades de las personas y de sus ecosistemas culturales. Son como una gramática de todo desarrollo democrático en la medida en que su realización permite garantizar que la elección de objetivos y medios ha surgido de un debate ampliamente participativo e instruido para percibir y favorecer las mejores conexiones entre los recursos y, por tanto, también la mejor economía. Los indicadores de conexiones adecuadas, en consecuencia, resultan ser herramientas muy pertinentes de evaluación. ; Els drets culturals permeten entendre, de manera tant teòrica com pràctica, el lloc fonamental dels factors culturals per a un desenvolupament lliure i equilibrat. El dit desenvolupament només pot basar-se en el que s'haurien de considerar els seus primers recursos: els recursos culturals humans i no humans. Els drets culturals garanteixen l'accés de les persones, dels grups i de les comunitats a la diversitat de coneixements necessaris per a utilitzar, desenvolupar i crear les capacitats de desenvolupament personal i social. No hi ha desenvolupament social sense una cultura de connexions; no hi ha desenvolupament econòmic sense una cultura adaptada als canvis i als intercanvis; no hi ha desenvolupament ecològic sense una expansió del saber sobre els ecosistemes. Els factors culturals no són un quart pilar, són factors i engranatges fonamentals, transversals i permanents de tot desenvolupament fonamentat sobre les capacitats de les persones i dels seus ecosistemes culturals. Són com una gramàtica de tot desenvolupament democràtic en la mesura que la seua realització permet garantir que l'elecció d'objectius i mitjans ha sorgit d'un debat àmpliament participatiu i instruït per a percebre i afavorir les millors connexions entre els recursos i, per tant, també la millor economia. Els indicadors de connexions adequades, en conseqüència, resulten ser eines molt pertinents d'avaluació. ; Cultural rights enable us to understand, both theoretically and practically, the fundamental role of cultural factors for free and balanced development. Such development can only be based on what should be regarded as primary resources: human and non-human cultural resources. Cultural rights guarantee individuals, groups and communities access to the diversity of knowledge necessary to use, develop and create the capacities for personal and social development. There can be no social development without a culture of connections; no economic development without a culture adapted to changes and exchanges; no ecological development without the spread of knowledge about our ecosystems. Cultural factors are not a fourth pillar; they are fundamental, transversal and permanent factors and mechanisms for all development grounded on the capacities of people and their cultural ecosystems. They are like the grammar for all democratic development in the way their implementation guarantees that the choice of objectives and means has come out of a broad participative and informed debate to perceive and foster the optimum connections among resources and, therefore, also the optimum economy. Indicators of suitable connections are, in consequence, highly pertinent evaluation tools.

El model de comunicació científica canvia amb l'aplicació de les noves tecnologies a les xarxes socials i la crisi, i amb ella les retallades, estan afectant el desenvolupament de la ciència i la tecnologia. Ellis Rubinstein, editor de la reputada revista Science durant nou anys, membre del Fòrum Econòmic Mundial i assessor de diversos governs ens visità, convidat per BIOclusterUAB, i ens parlà de la seva visió al respecte. Exposà els pros i els contres d'una comunicació científica tan ràpida i sense filtres i del futur que li augura, així com de la necessitat de seguir invertint en ciència, tot i la recessió econòmica. Rubinstein proposa apostar, des d'una bona gestió del balanç entre recerca bàsica i aplicada i de petites inversions en talent jove, per una economia basada en la ciència i la tècnica com a alternativa al sistema econòmic actual, ja obsolet, per poder sortir d'aquesta crisi. ; El modelo de comunicación científica cambia con la aplicación de las nuevas tecnologías en las redes sociales y la crisis, y sus recortes, están afectando el desarrollo de la ciencia y la tecnología. Ellis Rubinstein, editor de la reputada revista Science durante nueve años, miembro del Foro Económico Mundial y asesor de varios gobiernos nos visitó, invitado por BIOclusterUAB, y nos habló de su visión al respecto. Expuso los pros y los contras de una comunicación científica tan rápida y sin filtros y del futuro que le augura, así como de la necesidad de seguir invirtiendo en ciencia, a pesar de la recesión económica. Rubinstein propone apostar, desde una buena gestión del balance entre investigación básica y aplicada y de pequeñas inversiones en talento joven, por una economía basada en la ciencia y la técnica como alternativa al sistema económico actual, ya obsoleto, para poder salir de esta crisis. ; The scientific communication model changed with the implementation of new technologies in social networks, while the crisis and its cutbacks are affecting the development of science and technology. Ellis Rubinstein, editor of the renowned journal Science for nine years, member of the World Economic Forum and advisor to various governments visited UAB, invited by BIOclusterUAB. During his visit he spoke on the pros and cons of such a quick and unfiltered scientific communication, about its future and the need, despite the current economic downturn, to continue investing in science by correctly managing the balance between basic and applied research and small investments in young talent, thus setting the goal on an economy based on science and technology as an alternative to the current obsolete economic system and as the way of overcoming this crisis.

Son grans els reptes que afronta el sistema d'educació a Eslovènia, Europa i en general el món per a introduir els aspectes ambientals i de salut en els programes d'estudi per a que els estudiants coneguin i comprenguin el Desenvolupament Sostenible. Els camins per a incorporar aquests temes en els programes universitaris depenen en gran part de factors com la grandària de la població i el sistema econòmic i polític de la zona. Diferents països a Europa estan estudiant diverses formes per a donar una solució a aquests fets. En el cas específic d'Eslovènia s'identificà una necessitat específica de formar professionals amb coneixements ambientals, d'epidemiologia, ecològics i de higiene. La creixent importància de l'enginyeria en les àrees abans esmentades i el potenciar la interdisciplinarietat, foren factors claus per a desenvolupar des del 1993 un programa d'Enginyeria Sanitària amb una duració de 4 anys. El ràpid desenvolupament del programa i la seva multidisciplinarietat han estat les raons principals per les que es va decidir que el programa s'impartís amb professores de dos universitats, així com amb experts de institucions i empreses. En relació amb altres sistemes universitaris similars a l'Europa de l'Est la experiència d'aquests 10 anys de treball a Eslovènia pot servir de model e fins i tot a través de la col·laboració ser adoptat en alguna altra universitat de la regió. ; Son grandes los retos que enfrenta el sistema educacional de Eslovenia, Europa y en general el mundo para lograr introducir los aspectos ambientales y de salud en los programas de estudio de tal forma que los estudiantes conozcan y comprendan el Desarrollo Sostenible. Los caminos para incorporar estos temas en los programas universitarios dependen en gran parte de factores como el tamaño de la población y el sistema económico y político de la zona. Diferentes países en Europa están tratando de formas diversas de dar solución a estos retos. En el caso específico de Eslovenia se identificó una necesidad específica de formar profesionales con conocimientos ambientales, epidemiológicos, ecológicos y de higiene. La creciente importancia de la ingeniería en las áreas antes mencionadas y el potenciar la interdisciplinariedad fueron factores claves para desarrollar desde 1993 un programa de Ingeniería Sanitaria con una duración de 4 años. El rápido desarrollo del programa y su multidisciplinariedad han sido las razones principales por las que se decidió que el programa se impartiera por profesores de dos universidades, así como expertos de instituciones y empresas. En relación con sistemas universitarios similares en Europa del Este la experiencia de estos 10 años de trabajo en Eslovenia puede servir de modelo e incluso a través de la colaboración ser adoptado en alguna otra universidad de la región. ; Great challenges are facing Slovene, European and world's educational systems in the introduction of environmental and health aspects into the curricula in such a way to empower the students with an adequate understanding and knowledge of sustainable development. Ways of incorporating these issues into the educational programme depends on broad range of factors such as number of inhabitants in the state as well as political and economic system. Different European states are trying to solve these challenges in a different manner. Due to the specificity of the Slovenia the need was recognised to educate professionals with the broad environmental, epidemiological, ecological and hygienic knowledge. The increased awareness about the importance of the engineering in the above mentioned areas and the interdisciplinary approach lead towards establishing a four year sanitary engineering programme in 1993. Its distinctive multidisciplinarity and rapid development in the field are the main reasons for the decision that selected course units are thought by professors and experts from two universities in Slovenia and other institutions as well as enterprises. Due to similar educational system in the South Eastern Europe in the past, ten years of experiences in Slovenia should be used as a model which could be, through the collaboration, adopted elsewhere in the region.

Son grans els reptes que afronta el sistema d'educació a Eslovènia, Europa i en general el món per a introduir els aspectes ambientals i de salut en els programes d'estudi per a que els estudiants coneguin i comprenguin el Desenvolupament Sostenible. Els camins per a incorporar aquests temes en els programes universitaris depenen en gran part de factors com la grandària de la població i el sistema econòmic i polític de la zona. Diferents països a Europa estan estudiant diverses formes per a donar una solució a aquests fets. En el cas específic d'Eslovènia s'identificà una necessitat específica de formar professionals amb coneixements ambientals, d'epidemiologia, ecològics i de higiene. La creixent importància de l'enginyeria en les àrees abans esmentades i el potenciar la interdisciplinarietat, foren factors claus per a desenvolupar des del 1993 un programa d'Enginyeria Sanitària amb una duració de 4 anys. El ràpid desenvolupament del programa i la seva multidisciplinarietat han estat les raons principals per les que es va decidir que el programa s'impartís amb professores de dos universitats, així com amb experts de institucions i empreses. En relació amb altres sistemes universitaris similars a l'Europa de l'Est la experiència d'aquests 10 anys de treball a Eslovènia pot servir de model e fins i tot a través de la col·laboració ser adoptat en alguna altra universitat de la regió. ; Son grandes los retos que enfrenta el sistema educacional de Eslovenia, Europa y en general el mundo para lograr introducir los aspectos ambientales y de salud en los programas de estudio de tal forma que los estudiantes conozcan y comprendan el Desarrollo Sostenible. Los caminos para incorporar estos temas en los programas universitarios dependen en gran parte de factores como el tamaño de la población y el sistema económico y político de la zona. Diferentes países en Europa están tratando de formas diversas de dar solución a estos retos. En el caso específico de Eslovenia se identificó una necesidad específica de formar profesionales con conocimientos ambientales, epidemiológicos, ecológicos y de higiene. La creciente importancia de la ingeniería en las áreas antes mencionadas y el potenciar la interdisciplinariedad fueron factores claves para desarrollar desde 1993 un programa de Ingeniería Sanitaria con una duración de 4 años. El rápido desarrollo del programa y su multidisciplinariedad han sido las razones principales por las que se decidió que el programa se impartiera por profesores de dos universidades, así como expertos de instituciones y empresas. En relación con sistemas universitarios similares en Europa del Este la experiencia de estos 10 años de trabajo en Eslovenia puede servir de modelo e incluso a través de la colaboración ser adoptado en alguna otra universidad de la región. ; Great challenges are facing Slovene, European and world's educational systems in the introduction of environmental and health aspects into the curricula in such a way to empower the students with an adequate understanding and knowledge of sustainable development. Ways of incorporating these issues into the educational programme depends on broad range of factors such as number of inhabitants in the state as well as political and economic system. Different European states are trying to solve these challenges in a different manner. Due to the specificity of the Slovenia the need was recognised to educate professionals with the broad environmental, epidemiological, ecological and hygienic knowledge. The increased awareness about the importance of the engineering in the above mentioned areas and the interdisciplinary approach lead towards establishing a four year sanitary engineering programme in 1993. Its distinctive multidisciplinarity and rapid development in the field are the main reasons for the decision that selected course units are thought by professors and experts from two universities in Slovenia and other institutions as well as enterprises. Due to similar educational system in the South Eastern Europe in the past, ten years of experiences in Slovenia should be used as a model which could be, through the collaboration, adopted elsewhere in the region.

La crisi financera i econòmica mundial que viu el món globalitzat des de l'estiu de 2007 planteja la qüestió de si estem davant de la fi d'un cicle o de la fi d'un model, i posa en evidència la necessitat d'un profund debat d'idees. A banda de les causes immediates de la crisi, s'observen causes profundes que són, principalment, resultat d'un període de globalització econòmica neoliberal. Si l'efecte de la crisi als països del Nord és evident i palpable, el seu impacte als països menys desenvolupats és devastador, la revisió del Consens de Monterrey, encaminada a concretar el finançament per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va quedar frustrada pel naixement del G20. L'abordatge polític de la crisi posa en qüestió els lideratges mundials. Si bé el G20 va voler monopolitzar el debat, finalment les Nacions Unides, de la mà del president de l'Assemblea General, el pare d'Escoto, va poder convocar la Conferència sobre la Crisi Financera i Econòmica i els seus Efectes Sobre el Desenvolupament (juny de 2009). Malgrat que els seus resultats són molt menors, i no s'hi van acordar moltes de les recomanacions del mateix president i de la Comissió Stiglitz, les conclusions de tot plegat apunten a una imprescindible reforma del sistema i de la governança de l'economia financera mundial. El "G192", es va posar, doncs, sobre la taula un model de governança democràtica mundial per abordar un crisi global d'impacte sobre la ciutadania mundial. The financial and economic crisis that has been rocking the globalised world since the summer of 2007 raises the question of whether we are looking at the end of a cycle or the end of a model and highlights the need for a thorough debate of ideas. In addition to the immediate causes of the crisis (such as the bursting of the housing bubble and the toxicity of the financial markets), several deep-rooted causes can be found, most resulting from a period of neo-liberal economic globalisation. Whilst the crisis has had a clear and tangible impact on the countries of the North, it has been calamitous for less developed countries. The damage is compounded by the fact that the review of the Monterrey Consensus, intended to find the necessary financing to achieve the Millennium Development Goals, was thwarted by the emergence of the G20. The political hijacking of the crisis casts doubt on global leadership. Although the G20 monopolised the debate, in the end, the United Nations (UN), under the leadership of the president of the General Assembly, Father Miguel d'Escoto, managed to convene the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development (June 2009). Despite the conference's modest results and the fact that no agreement was reached on many of the recommendations made by the president or the 'Stiglitz Commission', the conclusions as a whole point towards a crucial need to reform the system and governance bodies of the global financial economy. To this end, within the context of the UN, or 'G192', a model of global democratic governance was tabled to address a global crisis with an impact on global citizens ; Postprint (published version)

La crisi financera i econòmica mundial que viu el món globalitzat des de l'estiu de 2007 planteja la qüestió de si estem davant de la fi d'un cicle o de la fi d'un model, i posa en evidència la necessitat d'un profund debat d'idees. A banda de les causes immediates de la crisi, s'observen causes profundes que són, principalment, resultat d'un període de globalització econòmica neoliberal. Si l'efecte de la crisi als països del Nord és evident i palpable, el seu impacte als països menys desenvolupats és devastador, la revisió del Consens de Monterrey, encaminada a concretar el finançament per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va quedar frustrada pel naixement del G20. L'abordatge polític de la crisi posa en qüestió els lideratges mundials. Si bé el G20 va voler monopolitzar el debat, finalment les Nacions Unides, de la mà del president de l'Assemblea General, el pare d'Escoto, va poder convocar la Conferència sobre la Crisi Financera i Econòmica i els seus Efectes Sobre el Desenvolupament (juny de 2009). Malgrat que els seus resultats són molt menors, i no s'hi van acordar moltes de les recomanacions del mateix president i de la Comissió Stiglitz, les conclusions de tot plegat apunten a una imprescindible reforma del sistema i de la governança de l'economia financera mundial. El "G192", es va posar, doncs, sobre la taula un model de governança democràtica mundial per abordar un crisi global d'impacte sobre la ciutadania mundial. The financial and economic crisis that has been rocking the globalised world since the summer of 2007 raises the question of whether we are looking at the end of a cycle or the end of a model and highlights the need for a thorough debate of ideas. In addition to the immediate causes of the crisis (such as the bursting of the housing bubble and the toxicity of the financial markets), several deep-rooted causes can be found, most resulting from a period of neo-liberal economic globalisation. Whilst the crisis has had a clear and tangible impact on the countries of the North, it has been calamitous for less developed countries. The damage is compounded by the fact that the review of the Monterrey Consensus, intended to find the necessary financing to achieve the Millennium Development Goals, was thwarted by the emergence of the G20. The political hijacking of the crisis casts doubt on global leadership. Although the G20 monopolised the debate, in the end, the United Nations (UN), under the leadership of the president of the General Assembly, Father Miguel d'Escoto, managed to convene the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development (June 2009). Despite the conference's modest results and the fact that no agreement was reached on many of the recommendations made by the president or the 'Stiglitz Commission', the conclusions as a whole point towards a crucial need to reform the system and governance bodies of the global financial economy. To this end, within the context of the UN, or 'G192', a model of global democratic governance was tabled to address a global crisis with an impact on global citizens ; Postprint (published version)

El Dr. Jason Hickel (Goldsmiths, Universitat de Londres) i el professor Giorgos Kallis (ICTA, Universitat Autònoma de Barcelona) han publicat un article titulat "És el Green Growth o creixement verd possible?" a la revista New Political Economy. L'article examina com s'articula les polítiques del creixement verd en els principals informes del Banc Mundial, l'OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) i el Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides, i prova la teoria contra evidències empíriques i models de relació entre el PIB i les emissions de materials i CO2, tot desestimant polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica. ; El Dr. Jason Hickel (Goldsmiths, Universitat de Londres) y el profesor Giorgos Kallis (ICTA, Universitat Autònoma de Barcelona) han publicado un artículo titulado "¿Es el Green Growth o crecimiento verde posible?" a la revista New Political Economy. El artículo examina cómo se articulan las políticas del crecimiento verde en los principales informes del Banco Mundial, OCDE (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos) y el Programa de Medio Ambiente de las Naciones Unidas, y prueba la teoría contra las evidencias empíricas y modelos de relaciones entre el PIB y las emisiones de materiales y CO2, desestimando así políticas de crecimiento verde para hacer frente a la emergencia ecológica. ; Dr Jason Hickel (Goldsmiths, University of London) and Prof Giorgos Kallis (ICTA, Autonomous University of Barcelona) have published a paper titled "Is Green Growth Possible?" in the journal New Political Economy. The paper examines green growth theory as articulated in major reports by the World Bank, the OECD (Organisation for Economic Co-operation and Development) and the UN Environment Programme, and tests the theory against extant empirical evidence and models of the relationship between GDP and both material footprint and CO2 emissions, dismissing this way green growth policies to deal with ecological emergency.

El treball considera l'evolució de la funció pública a Espanya des de l'hegemonia dels cossos especials. S'ha produït un intent d'hegemonia dels cossos generals i una progressiva laboralització que ha culminat amb l'Estatut del 2007. Aquesta última norma no ha tingut el desplegament esperat per causa de la crisi econòmica. La laboralització ha tingut diversos sentits i ha portat, en l'àmbit de la funció directiva, a una mena de cossos especials laborals. Actualment, ens trobem en una cruïlla on l'apropament a les formes privades coexisteix amb un renaixement d'alguns cossos especials tradicionals. ; El trabajo considera la evolución de la función pública en España desde la hegemonía de los cuerpos especiales. Se ha producido un intento de hegemonía de los cuerpos generales y una progresiva laboralización que ha culminado con el Estatuto de 2007. Esta última norma no ha alcanzado el esperado desarrollo debido a la crisis económica. La laboralización ha tenido diversos sentidos y ha conducido en el ámbito de la función directiva a una especie de cuerpos especiales laborales. Actualmente nos encontramos en una encrucijada en la que el acercamiento a las formas privadas coexiste con un renacimiento de algunos cuerpos especiales tradicionales. ; This paper considers the development of the civil service in Spain from the perspective of the hegemony of the special entities. There has been an attempt to achieve hegemony for the general entities and a progressive move to group contracts, culminating in the 2007 Statute. This most recent regulation has not been implemented to the degree expected because of the economic crisis. The move to put staff on a group contract basis has had various aspects, and in the area of managerial positions, it has led to the formation of a sort of special entity. We are currently at a crossroads, where the increasing adaptation of private-sector modalities coexists with a renaissance of some traditional special entities.

Aquest article pretén reflexionar sobre dos grans interrogants que afecten als mateixos fonaments de la recent proliferació d'ONL. Sense voler ser despectius, sembla evident que les ONL s'han posat de moda i, per tant, com davant de qualsevol altra moda social, cal plantejarse que és el que hi ha al darrere. El primer interrogant es refereix a les raons que expliquen la proliferació d 'ONL, mentre que el segon planteja el futur que en podem esperar. Respecte al primer punt buscarem la justificació a la moda de les ONL en l'evolució socioeconomica de les nostres societats. En concret observarem com el transit de I'estat liberal a I'estat de benestar i d'aquest a la seva reestructuració actual incorpora pressions que expliquen el paper canviant que en cada moment hi desenvolupen. Respecte al segon punt observarem com les ONL poden ser crucials en un futur proper en tant que instruments indispensables alhora per a la modernització dels serveis públics i per a la innovació democratica. El perill , com explicarem més endavant, rau en que es produeixi un biaix que acabi per centrar el paper de les ONL únicament en l'ambit prestacional ; Este artículo pretende reflexionar sobre dos grandes interrogantes que afectan a los mismos fundamentos de la reciente proliferación de ONL. El primer interrogante se refiere a las razones que explican la proliferación de ONL, mientras que el segundo se ocupa del futuro que podemos esperar de ellas. Con referencia al primer punto, buscaremos la justificación a la moda de las ONL en la evolución socioeconómica de nuestras sociedades. Respecto al segundo punto, observaremos que las ONL pueden ser cruciales en un futuro cercano como instrumentos indispensables a la vez para la modernización de los servicios públicos y para la innovación democrática. ; This article throws some light on two of the main points which are the pillars of the recent multiplication of NPOs. The first point gives some clues to the multiplication of NPOs whereas the second point deals with the prospects for the future. Firstly, we will search for the justification of the NPOs as a trend in the social and economic evolution process of our societies. Then, we will show how NPOs can play a role in the near future as key tools for the development of public services and democratic innovation. Internal communication between entities which provide social services.

Como respuesta al conflicto armado que se ha desarrollado en Libia a lo largo de 2011, la UE ha ejecutado las sanciones decididas por el Consejo de Seguridad que no implican el uso de la fuerza, ha destinado más de 150 millones de euros de ayuda humanitaria a la región, ha puesto en marcha la operación FRONTEX "EPN Hermes Extensión 2011", y ha proyectado una operación militar de apoyo a la asistencia humanitaria, la EUFOR Libia, que nunca se ha desplegado. En una perspectiva más general, las revueltas populares que se han sucedido en varios Estados del sur del Mediterráneo, entre ellos Libia, en el que se ha desembocado en una guerra civil, han certificado el fracaso de la política exterior de la UE en esta región. En efecto, durante la última década la política euromediterránea de la UE ha estado mucho más centrada en la cooperación económica y comercial —sobre todo en el campo energético— y en el control de la inmigración irregular, que en el escrupuloso respeto del ordenamiento internacional y la promoción de la democracia, el Estado de derecho y el respecto de los derechos humanos, así como el desarrollo económico y social de la población de los Estados del sur del Mediterráneo. ; As a response to the armed conflict occurred in Libya during year 2011, the EU has applied those Security Council sanctions not involving the use of force. Likewise, the EU has allocated more than E 150 million to humanitarian assistance in the region having implemented Frontex Operation «EPN Hermes Extension 2011» as well and having designed a military operation in support of humanitarian assistance there —the so-called EUFOR Libya, never deployed before. From a more general perspective, people's uprisings in several Southern Mediterranean States —which in the Libyan case has led to a civil war— have proved the failure of EU's foreign policy in the region. In fact, EU's Euro-Mediterranean Policy in the last decade has been mainly focused on financial and trade cooperation (especially in the energy field) and on irregular migration control, to the detriment of the full respect for International Law, and the promotion of democracy, the rule of Law and the respect for human rights, and the economic and social development of the peoples in Southern Mediterranean States. ; Trabajo elaborado en el marco del proyecto de investigación coordinado, concedido por el Ministerio de Ciencia e Innovación, "La Política Mediterránea de la Unión Europea en perspectiva: el proceso de Barcelona, la Unión para el Mediterráneo y los intereses españoles" (DER2009-14238-C02-01).

Gestió del coneixement; Biblioteques virtuals; Biblioteques de ciències de la salut; Cooperació bibliotecària ; Gestión del conocimiento; Bibliotecas virtuales; Bibliotecas de ciencias de la salud; Cooperación bibliotecaria ; Knowledge Management; Digital Libraries; Health libraries; Library cooperation ; La Biblioteca de Ciencias de la Salud de Cataluña (BCS) se creó en el 2014, dentro de la estructura del Departamento de Salud de la Generalitat de Catalunya, con el objetivo de desarrollar un sistema homogéneo de acceso a la información bibliográfica y de provisión de servicios bibliográficos para los profesionales del sector público de salud catalán. En este contexto, el objetivo de este estudio es describir la evolución del BCS hasta su transformación en una herramienta de apoyo para la gestión y la localización del conocimiento científico a través del uso inteligente e intensivo de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC), promoviendo el cambio organizativo y la mejora en la prestación de servicios bibliotecarios. Para el desarrollo de la Biblioteca de Ciencias de la Salud de Cataluña (BCS) se definió un Plan Estratégico a medio plazo (4-5 años). Este Plan Estratégico se articuló en torno a tres pilares: promover la creación de una biblioteca transversal que integre los recursos y servicios bibliográficos, crear una plataforma digital diseñada para dar acceso ininterrumpido a los recursos y servicios, y construir una red de bibliotecas que garantice la provisión de servicios de forma coordinada. Se obtuvieron los siguientes resultados: • Creación de la Biblioteca de Ciencias de la Salud de Catalunya (BCS) dentro del Departamento de Salud de la Generalitat de Catalunya. • Definición de la cartera de servicios de la BCS. • Identificación de los recursos bibliográficos. • Identificación y desarrollo de un modelo TIC y creación de la Biblioteca Virtual del Sistema Sanitario Público de Catalunya. • Definición del modelo económico y de financiación. • Creación de un Plan Estratégico de la red de bibliotecas e incorporación gradual de las entidades del sector mayoritario de salud. La creación de la Biblioteca de Ciencias de la Salud de Catalunya (BCS) surge como un proyecto nuevo y transformador que ha promovido un cambio de hábitos de acceso a la información y la adaptación a un nuevo entorno digital. Estos cambios han facilitado la introducción de una visión de biblioteca integral que promueva el trabajo cooperativo, la optimización los recursos y servicios bibliográficos existentes dentro del sistema público de salud catalán, y el acceso homogéneo, equitativo y transversal a la información científica de calidad para los profesionales de la salud mediante el uso de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC). ; The Health Sciences Library of Catalonia (BCS) was created in 2014 within the structure of the Ministry of Health of the Regional Government of Catalonia, with the aim of establishing a homogeneous system of access to bibliographic information and provision of bibliographical services for the public health sector under the Min istry of Health. In this context, the aim of this study is to describe the evolution of the BCS until its transformation into a support tool for the management and localization of scientific knowledge through intelligent and intensive use of information and communication technologies (ICT), promoting organizational change and improvement in library service delivery. The BCS made a Strategic Plan to implement a system of integrated management of health resources and scientific services for the public health sector of Catalonia. This Strategic Plan hinged around three pillars: a cross-cutting library, integrating health sciences resources and services, a digital platform designed for end users giving uninterrupted access to resources and services, and a library network ensuring the provision of services in a consistent and coordinated way. The results obtained were the following: • Creation of the Health Sciences Library of Catalonia (BCS) within the Ministry of Health of the Regional Government of Catalonia as a cross-cutting body. • Definition of the services portfolio of the BCS. • Identification of bibliographic resources. • Identification and development of an ICT model and creation of the Virtual Library. • Definition of the economic and funding model. • Creation of Strategic Plan for the libraries network. • Staged incorporation of public health sector bodies. The creation of the Health Sciences Library of Catalonia (BCS) emerges as a new and transformative project that has promoted a change of habits and adaptation into a new digital environment. This change has facilitated the introduction of comprehensive library vision to promote the cooperative working and optimize existing bibliographic resources and services within the Catalan public health system, enabling homogeneous and cross-cutting access to quality scientific information for health professionals through the use of information and communication technologies (ICT).