Espanya és el quart productor de préssec [Prunus persica (L.) Batsch] i el segon a escala europea, amb una producció anual de més d'un milió de tones. La majoria de les varietats comercialitzades provenen de programes de millora genética d'Estats Units, Itàlia i França, la qual cosa ha provocat un gran dependència dels obtentors estrangers i ha donat lloc a l'aparició de diferents programes nacionals de millora i selecció de noves varietats adaptades a les condicions edafo-climàtiques de les principals zones de cultiu. No obstant, aquesta actual dependència juntament amb la falta d'adaptabilitat de moltes de les varietats quan aquestes són cultivades en zones de condicions climàtiques diferents a les que han estat obtingudes, la necessitat requerida pels agricultors i tècnics de camp a obtenir dades sobre el seu comportament agronòmic i qualitatiu ha donat lloc a la necessitat d'obtenir aquesta informació, que és lo que l'IRTA-Estació Experimental de Lleida està duent a terme en les seves parcel•les experimentals des de 1994, marc d'aquesta Tesis Doctoral. L'objectiu general d'aquest estudi és la caracterització agronòmica, morfològica i qualitativa de varietats comercials de préssec, nectarina, pavia, préssec pla i nectarina plana cultivades a la zona de la Vall de l'Ebre, amb la finalitat d'aprofundir en el coneixement d'aquells factors que poden afectar a una bona elecció per part dels agricultors, tècnics i comercials. A més, s'ha estudiat l'evolució de la maduració i la qualitat en camp, així com el comportament en postcollita de diferents varietats de nectarina cultivades en parcel•les comercials. ; España es el cuarto productor mundial de melocotón [Prunus persica (L.) Batsch] y el segundo a escala europea, con una producción anual de más de un millón de toneladas. Las variedades comercializadas proceden en su mayoría de programas de mejora genética de Estados Unidos, Italia y Francia, lo que ha provocado una excesiva dependencia de los obtentores extranjeros, y ha dado lugar a la aparición de diferentes programas nacionales de mejora y selección de nuevas variedades adaptadas a las condiciones edafo-climáticas de las principales áreas de cultivo. La actual dependencia juntamente con la falta de adaptabilidad de muchas variedades extranjeras cuando éstas son cultivadas en zonas de cultivo diferentes de donde han sido obtenidas, y la inmediatez requerida por los agricultores y técnicos de campo para obtener datos sobre su comportamiento agronómico y cualitativo, ha dado lugar a la necesidad de obtener esta información, y es lo que el IRTA-Estación Experimental de Lleida está llevando a cabo en sus parcelas de experimentación desde 1994, marco de esta Tesis Doctoral. El objetivo general de este estudio es la caracterización agronómica, morfológica y cualitativa de variedades comerciales de melocotón, nectarina, pavía, melocotón plano y nectarina plana cultivadas en la zona del Valle del Ebro, con el fin de profundizar en el conocimiento de aquellos factores que puedan afectar a una buena elección por parte de los agricultores, técnicos, y comerciales. Además, se ha estudiado la evolución de la maduración y de la calidad en campo, así como el comportamiento en poscosecha de diferentes variedades de nectarina cultivadas en parcelas comerciales. ; Spain is the fourth largest peach crop [Prunus persica (L.) Batsch] producer in the world and the second producer in the European Union with an annual production more than one million tons. The commercialized cultivars have their origin in different breeding programs, mainly from USA, Italy and France breeding programs. This has produced an excessive and not desirable dependency on the foreign breeders, and boost to the development of different national breeding and selection programs for the selection of new cultivars well-adapted to the main growing areas climatic conditions. Nevertheless, this current dependency together with the lack of adaptation of some of these cultivars when they are grown under climatic conditions different from those where they were originally developed, the immediacy required by growers and technicians to establish an experimental trial to provide data about agronomic and qualitative performance, has led to the need to obtain this information. This is what IRTA-Experimental Station of Lleida is carrying on its experimental fields since 1994, framework of this thesis. The general objective of the study was the agronomical, morphological and qualitative characterization of commercial melting peach, nectarine, nonmelting peach, flat peach and flat nectarine cultivars grown in the Ebro Valle area, in order to gain a better understanding of which factors can contribute to growers, technicians and retailers to make a good choice. Another objective has been the study of ripening and quality evolution in the field, as well as postharvest performance of different nectarine cultivars from commercial orchards.
En l'actual situació de creixement continuat de la població mundial, la producció suficient d'aliments no pot ser garantida sense l'ús de productes fitosanitaris (PF). No obstant, el seu ús no resta exempt de notables dificultats com l'elevat cost dels programes de lluita química pel control de les plagues i malalties que, en el cas de la fructicultura i la viticultura, representen fins al 30% dels costos totals de producció. A més a més, l'ús de PF comporta riscs importants per la salut humana i el medi ambient. A tot això, s'hi ha de sumar la creixent desconfiança, quan no el rebuig, d'amplis sectors de la societat. Per tal de reduir el seu impacte, la Comissió Europea mitjançant el pacte verd i, en concret, a través de l'estratègia de la granja a la taula, pretén reduir el consum i el risc associat als PF en un 50% en l'any 2030. En aquest context, són necessàries eines cientificotècniques validades per reduir de les dosis a les mínimes imprescindibles sense comprometre la collita. En aquesta Tesi es presenta i valida el sistema d'ajuda a la presa de decisió DOSA3D, el qual permet ajustar el volum de caldo i la dosi de PF en cultius arboris (cultius 3D) a partir de les característiques del cultiu (àrea foliar objectiu i geometria ), el polvoritzador i la plaga o malaltia a controlar. La validació del sistema DOSA3D s'ha dut a terme en tractaments uniformes i en tractaments zonals en base a mapes de vigor atenent a dos criteris, les deposicions sobre l'objectiu tractat i l'eficàcia en el control de plagues i malalties. En base a això, les hipòtesis contrastades han estat: i) el "Leaf Area Index" (LAI) o índex d'àrea foliar (paràmetre més rellevant per l'ajust de la dosis) és estimat correctament a partir de la geometria de la vegetació i de l'estat fenològic de la vinya; ii) l'eficiència del tractament calculada mitjançant el sistema DOSA3D s'ajusta a la realitat operativa dels tractaments; iii) la deposició a les fulles és un paràmetre que es relaciona bé amb l'eficàcia biològica del tractament; iv) el volum de caldo establert pel sistema DOSA3D permet obtenir deposicions similars a l'objectiu llindar (1.2 µl cm-2) i, conseqüentment, obtenir l'eficàcia adequada; i, v) el tractament zonal de la vinya a partir de mapes de vigor, ajustant la dosi mitjançant el sistema DOSA3D, permet assolir deposicions optimes i l'eficàcia biològica esperada en els diferents vigors. El cos de la Tesi Doctoral es divideix en tres blocs. El primer està dedicat a la revisió de l'estat de l'art en matèria d'expressió i l'ajustament de la dosi i a la comparació entre els diferents sistemes existents per a la presa de decisió en l'ajustament de la dosi. El segon bloc de la Tesi inclou dos capítols dedicats als fonaments del sistema DOSA3D i a la seva validació en el cultiu de la de vinya. això Amb aquesta finalitat, s'han practicat defoliacions de trams de vinyes en espatllera, donant-se per vàlid el model d'estimació del LAI del sistema DOSA3D vinyes de fins a 1.25 m d'amplada. També, mitjançant la metodologia descrita a la norma ISO 22522:2007, s'ha determinat la deposició foliar en tractaments ajustats, posant-se de manifest la marcada tendència a la uniformització de les deposicions en la mesura que incrementa el LAI. També, el sistema DOSA3D ha estat validat al llarg de tota la campanya per l'eficàcia en el control de l'oïdi (Erysiphe necator Schw.) en quatre assajos independents en els que les dosis de PF s'han reduït fins al 60% respecte a l'estratègia realitzada per l'agricultor. En el tercer bloc s'han validat els tractaments zonals a dosis ajustades mitjançant el sistema DOSA3D en vinyes espacialment variables. Mitjançant l'índex de vigor "Plant Cell Density" (PCD), establert a partir d'imatges multiespectrals adquirides des d'un avió, s'han confeccionat mapes de dos vigors i els consegüents mapes de prescripció. En tots els casos, la deposició foliar no ha presentat diferencies significatives entre classes de vigor i l'eficàcia dels tractaments en el control del àcar groc (Eotetranychus carpini Oud.) i el mosquit verd (Empoasca vitis G. y Jacobiasca lybica Berg. & Zanon) ha permès situar la densitat de la plaga per sota dels llindars econòmics de danys en ambdues classes de vigor, comportant estalvis de PF entre el 16,6 i el 24,8% en les zones de baix vigor. Les conclusions obtingudes en la present Tesi Doctoral proporcionen les evidències cientificotècniques necessàries per utilitzar el sistema DOSA3D de manera sanitàriament segura (garantint l'eficàcia biològica). El sistema es mostra com una eina a ser considerada pels seus efectes beneficiosos per part dels agents interessats (agricultors, assessors en sanitat vegetal, indústria química, constructors d'equips de tractaments i autoritats reguladores) així com per la seva contribució a la consecució dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reducció de l'ús dels PF. ; En la situación de crecimiento continuado de la población mundial, la producción suficiente de alimentos no puede ser garantizada sin los productos fitosanitarios (PF). No obstante, su empleo no está exento de graves dificultades como el elevado coste de los programas de lucha química contra las plagas y enfermedades que, para el caso de la producción frutal y el viñedo, pueden representar hasta el 30% del total de los costes de producción. Además, el uso de PF conlleva riesgos importantes para la salud humana y el medio ambiente. A todo ello hay que añadir la desconfianza creciente, cuando no el rechazo, de amplias capas de la sociedad en relación a los PF. Para reducir su impacto, la Comisión Europea mediante el pacto verde y, en concreto, a través de la estrategia de la granja a la mesa, pretende reducir el consumo y el riesgo asociado a los PF en un 50% para el año 2030. En este contexto, se hacen necesarias herramientas científico-técnicas validadas para el ajuste de las dosis a las mínimas imprescindibles sin comprometer la cosecha. En esta Tesis se presenta y valida el sistema de ayuda a la toma de decisión DOSA3D, el cual permite ajustar el volumen de caldo y la dosis de PF en cultivos arbóreos (o cultivos 3D) a partir de las características del cultivo (área foliar objetivo y geometría), el pulverizador y la plaga o enfermedad a controlar. La validación del sistema DOSA3D se ha llevado a cabo en tratamientos uniformes y en tratamientos zonales en base a mapas de vigor atendiendo a dos criterios, las deposiciones sobre el objetivo tratado y la eficacia en el control de plagas y enfermedades. A tal fin, las hipótesis contrastadas han sido: i) el Leaf Area Index (LAI) o índice de área foliar (parámetro más relevante para el ajuste de la dosis) es estimado correctamente a partir de la geometría de la vegetación y del estado fenológico del viñedo; ii) la eficiencia del pulverizador calculada mediante el sistema DOSA3D se ajusta a la realidad operativa de los tratamientos; iii) la deposición en hojas es un parámetro que se relaciona bien con la eficacia biológica del tratamiento; iv) el volumen de caldo establecido por el sistema DOSA3D permite obtener deposiciones similares al objetivo umbral (1.2 µl cm-2) y, consecuentemente, conseguir la eficacia adecuada; y, v) el tratamiento zonal en viñedo a partir de mapas de vigor, ajustando la dosis mediante el sistema DOSA3D, permite alcanzar deposiciones óptimas y la eficacia biológica esperada en los distintos vigores. El cuerpo de la Tesis se divide en tres bloques. El primero está dedicado a la revisión del estado del arte en materia de la expresión y ajuste de la dosis y a la comparación entre los diferentes sistemas al uso para el ajuste de la dosis. El segundo bloque de la tesis incluye dos capítulos dedicados a los fundamentos del sistema DOSA3D y a su validación en viñedo. Para ello se han practicado defoliaciones de tramos de vides en espaldera, dándose por válido el modelo de estimación del LAI del sistema DOSA3D para espalderas de hasta 1.25 m de anchura. Asimismo, mediante la norma ISO 22522:2007, se ha determinado la deposición foliar, lo que ha puesto de manifiesto la tendencia marcada a la homogenización de las deposiciones en la medida que incrementa el LAI. También, el sistema DOSA3D ha sido validado a lo largo de toda la campaña por eficacia en el control de oídio (Erysiphe necator Schw.) en cuatro ensayos independientes en los que se ha reducido la dosis entre 0% y 60% respecto a la aplicada por el agricultor. En el tercer bloque se han validado los tratamientos zonales a dosis ajustadas mediante el sistema DOSA3D en viñedos espacialmente variables. Mediante el índice de vigor Plant Cell Density (PCD), establecido a partir de imágenes multiespectales adquiridas desde avión, se han confeccionado mapas de clasificación zonal en dos vigores y el consiguiente mapa de prescripción. La deposición foliar no ha presentado diferencias significativas entre clases de vigor y la eficacia de los tratamientos en el control de ácaro amarillo (Eotetranychus carpini Oud.) y mosquito verde (Empoasca vitis G. y Jacobiasca lybica Berg. & Zanon) han permitido situar la densidad de las plagas por debajo de los umbrales económicos de daño en ambas clases de vigor, comportando ahorros de PF entre el 16.6 y el 24.8% en las zonas de bajo vigor. ; In the current situation of a growing world population, it is not possible to ensure the production of sufficient food without phytosanitary products (PPs). However, their use has considerable drawbacks such as high costs of chemical control programs against pests and diseases. For instance, in the integrated pest control strategies implemented in orchards and vineyards they may represent up to 30% of the total production costs. Furthermore, the use of PPs can pose important risks to human health and to the environment. In addition, broad sectors of society increasingly distrust and reject the use of PPs. In order to reduce the negative impacts of PPs, the European Union developed the green deal and, through the implementation of the "from farm to fork" strategy, aims to reach a 50% reduction of the consumption and risks associated to PPs for the year 2030. In this context, reliable scientific and technical tools are needed to allow adjustment of application doses to the minimum doses required for effective control, that is without reducing the harvest. Throughout this thesis, the DOSA3D decision support system is presented and validated, this system allows to adjust the volume and dose rates of the PPs for fruit crops (3D crops) according to the characteristics of the crop (leaf area and geometry), the sprayer and the target pest or disease. The validation of the DOSA3D system has been carried out for both uniform applications and zonal applications based on vigour maps, according to the following two criteria: on-target product deposition and efficacy of pest and disease control. In order to do so, the following hypothesis were tested: i) the LAI or leaf area index (the most relevant parameter for adjusting the dose) is estimated correctly from the geometry of the vegetation and the phenological stages of the vineyard; ii) the efficiency of the sprayer, calculated by means of the DOSA3D system is adjusted to the operational reality of the applications; iii) deposition on leaves is a parameter that correlates well to the biological efficacy of the application; iv) the volume rate established by the DOSA3D system allows to obtain leaf depositions close to the objective threshold (1.2 µl cm-2) and, consequently, achieve the appropriate efficacy; and v) the zonal application in vineyards based on vigour maps, after adjusting the dose by means of the DOSA3D system, allows to achieve optimal depositions and therefore the expected biological efficacy for the different vigour zones. The body of this thesis is divided into three parts. The first part consists of a revision of the state of the art regarding dose expression and adjustment and different existing dose adjustment decision support systems. The second part of the thesis includes two chapters dedicated to the technical rationale of the DOSA3D system and its validation in vineyards. Sections along the vine trellis were defoliated in order to validate the LAI estimation model of the DOSA3D system for trellises up to 1.25 m wide. Likewise, the ISO standard 22522:2007 was used to determine the foliar deposition, this evidenced a marked tendency to the homogenisation of the depositions as LAI increases. In addition, the DOSA3D system has been validated throughout the entire season for the control of powdery mildew (Erysiphe necator Schw.), in four independent trials in which the dose was reduced up to 60%, compared to the doses used by the farmer. In the third part of the thesis, the DOSA3D system is validated for zonal applications of adjusted doses in spatially variable vineyards. Zonal classification maps, and the corresponding prescription maps, were built based on the Plant Cell Density (PCD) vigour index, established from aerial multispectral images. Leaf deposition did not present significant differences between vigour classes and the reduced-dose applications for control of yellow spider-mite (Eotetranychus carpini Oud.) and leafhoppers (Empoasca vitis G. and Jacobiasca lybica Berg. & Zanon) allowed to reduce pest density bellow the economic damage thresholds in both vigour classes, resulting in PPs reductions between 16.6 and 24.8% in low vigour zones. The conclusions reached in this thesis provide the scientific and technical evidences required for the safe use of the DOSA3D system for delivery of reliable control of pests and diseases. The system has proved to be a useful tool due to its benefits for stakeholders (farmers, advisors in plant protection, the chemical industry, constructors of application equipment and regulatory authorities) and its contribution to the achievement of European Commission objectives regarding reduction in the use of PPs.
Pocs incendis grans i destructius representen els impactes més negatius en els valors socioeconòmics i naturals de les zones mediterrànies. Com a conseqüència de l'augment de l'acumulació de biomassa en els paisatges culturals prèviament elaborats, aquests esdeveniments no característics que es produeixen en condicions meteorològiques extremes són resistents als esforços de supressió a causa de les brases massives de dutxa, les intensitats de foc aclaparadores i les taxes d'expansió molt elevades. D'altra banda, l'augment de les àrees d'interfície de zones silvestres-urbanes representa un factor condicionant que exigeix protecció i augmenta substancialment la complexitat de la gestió d'emergències. Les polítiques de prevenció d'ignició i de supressió d'incendis només resulten ineficaces per mitigar les pèrdues dels focs contemporanis. En aquesta tesi he implementat un marc analític a escala múltiple per informar sobre la presa de decisions d'una estratègia de gestió de riscos d'incendis forestals amb l'objectiu de crear paisatges resistents al foc, restaurar el règim de foc cultural, donar suport a la supressió d'incendis segura i eficient i crear comunitats adaptades al foc. En descompondre el risc d'incendis forestals en els principals factors causals a les escales relacionades amb les capacitats de gestió dels diferents agents, des dels propietaris individuals fins als governs regionals, aquesta tesi intenta proporcionar una solució integral per aconseguir aquests objectius bàsics a mig termini a la Unió Europea del sud regions. Es va implementar un model de simulació contra incendis per obtenir els factors causals de risc requerits o els indicadors d'exposició. La propagació del foc i el comportament en grans àrees es van modelar tenint en compte els règims de bombers variables en termes d'estacionalitat, gran nombre de focs i distribució espacial. Les relacions de susceptibilitat definides per experts o models de mortalitat es van utilitzar per avaluar els efectes de foc com a possibles pèrdues econòmiques en valors de risc. A més, vam utilitzar una anàlisi de transmissió per definir els incendis de la comunitat i avaluar l'intercanvi de foc entre els municipis veïns. La gestió de combustibles és la principal estratègia de mitigació de riscos d'incendis forestals a escala paisatgística i s'han utilitzat models d'optimització espacial per ajudar en el disseny del tractament del paisatge estratègic i explorar les oportunitats de col·locació sota restriccions pressupostàries. Els resultats es van proporcionar a les escales operatives adequades per informar de diferents estratègies de gestió d'incendis forestals. Els perfils d'exposició i l'avaluació de riscos a escales finals per a les estructures d'habitatges individuals i els valors dels boscos de fustes intenten promoure la participació dels propietaris i exigir les bones pràctiques dels gestors forestals amb l'objectiu de mitigar les pèrdues derivades dels incendis en el mateix lloc (unitats de tractament) i les terres veïnes. Els esforços de gestió dins de les àrees de planificació articulats com a projectes de planificació col·laborativa entre diversos agents socioeconòmics inclouen tractaments sobre el combustible del paisatge en llocs estratègics que redueixen la probabilitat general d'incendis forestals i la intensitat del foc, la planificació del paisatge per excloure àrees perilloses per al desenvolupament urbà, la preparació de la comunitat reduint la vulnerabilitat social i les ordenances del municipi a reduir la vulnerabilitat de l'habitatge. La producció conjunta de tractaments representa una oportunitat en ecosistemes forestals mediterranis multifuncionals per organitzar solucions complexes. La formulació de polítiques a escala regional dóna prioritat a nivell municipal a les diferents estratègies de gestió, com ara programes de prevenció d'ignició, pre-posicionament de recursos, assignació de subvencions per a tractaments de combustible i aplicació de la llei per a la gestió de combustibles en comunitats d'interfície de zones silvestres-urbanes amb major risc. Els diferents treballs es van desenvolupar en diverses àrees mediterrànies per ressaltar l'aplicabilitat del marc en altres llocs. ; Pocos incendios grandes y destructivos representan la mayoría de los impactos negativos sobre los valores socioeconómicos y naturales en las áreas mediterráneas. Como resultado de la creciente acumulación de biomasa en los paisajes culturales que antes eran de grano fino, estos eventos no característicos que ocurren en condiciones climáticas extremas son resistentes a los esfuerzos de supresión debidos a las brasas de lluvia masiva, las intensidades de fuego abrumadoras y las tasas de propagación muy altas. Además, el aumento de las áreas de interfaz urbano-forestal representa un factor de condicionamiento que exige protección y aumenta sustancialmente la complejidad de la gestión de emergencias. Las políticas de prevención de ignición y extinción de incendios por sí solas resultan ineficaces para mitigar las pérdidas de incendios contemporáneos. En esta Tesis, implementé un marco analítico de múltiples escalas para informar la toma de decisiones de una estrategia de gestión de riesgos de incendios forestales con el objetivo de crear paisajes resistentes a incendios, restaurar el régimen cultural de incendios, apoyar la supresión segura y eficiente de incendios y crear comunidades adaptadas a incendios. Al disolver el riesgo de incendios forestales en los principales factores causales en escalas relacionadas con las capacidades de gestión de los diferentes agentes, desde los propietarios individuales hasta los gobiernos regionales, esta tesis intenta ofrecer una solución integral para lograr esos objetivos centrales a medio plazo en el sur de la Unión Europea regiones. Se implementó un enfoque de modelado de simulación de incendios para obtener los factores causales de riesgo requeridos o las métricas de exposición. La propagación y el comportamiento de los incendios en grandes áreas se modelaron teniendo en cuenta los regímenes de incendios variables en términos de estacionalidad, gran número de incendios y distribución espacial. Las relaciones de susceptibilidad definidas por los expertos o los modelos de mortalidad se utilizaron para evaluar los efectos del fuego como posibles pérdidas económicas a valores en riesgo. Además, utilizamos un análisis de transmisión para delimitar las cuencas comunitarias y evaluar el intercambio de incendios entre los municipios vecinos. La gestión de combustibles es la principal estrategia de mitigación del riesgo de incendios forestales a escala del paisaje, y se utilizaron modelos de optimización espacial para ayudar en el diseño estratégico del tratamiento del paisaje y explorar oportunidades de colocación bajo restricciones presupuestarias. Los resultados se proporcionaron en escalas operativas apropiadas para informar diferentes estrategias de manejo de incendios forestales. Los perfiles de exposición y la evaluación del riesgo a escalas finas para las estructuras de viviendas individuales y los valores forestales de los bosques de madera intentan promover la participación de los propietarios y demandan las buenas prácticas de los administradores forestales con el objetivo de mitigar las pérdidas por incendios encendidos en el mismo sitio (unidades de tratamiento) y las tierras vecinas. Los esfuerzos de gestión dentro de las áreas de planificación articulados como proyectos de planificación colaborativa entre diversos agentes socioeconómicos incluyen tratamientos de combustible de paisaje en lugares estratégicos que reducen la probabilidad general de incendios forestales y la intensidad de incendios, la planificación del paisaje para excluir áreas peligrosas para el desarrollo urbano, la preparación de la comunidad para reducir la vulnerabilidad social y las ordenanzas municipales para reducir la vulnerabilidad de la vivienda. El tratamiento conjunto de la producción representa una oportunidad en los ecosistemas forestales mediterráneos multifuncionales para organizar soluciones complejas. La formulación de políticas a escala regional prioriza a nivel municipal las diferentes estrategias de manejo, como los programas de prevención de ignición, el posicionamiento previo de recursos de supresión, la asignación de subsidios para tratamientos de combustible y la aplicación de la ley para el manejo de combustibles en comunidades de interfaz urbano-forestal en mayor riesgo. Los diferentes documentos se desarrollaron en varias áreas mediterráneas para resaltar la aplicabilidad del marco en otros lugares. ; Few large and destructive fires account for most negative impacts on socioeconomic and natural values in Mediterranean areas. As a result of an increasing amount of biomass accumulation on the previously fine-grained cultural landscapes, these uncharacteristic events occurring under extreme weather conditions are resistant to suppression efforts due to massive showering embers, overwhelming fire intensities, and very high spread rates. Moreover, increasing wildland-urban interface areas represent a conditioning factor demanding protection and substantially increasing emergency management complexity. Ignition prevention and fire suppression policies alone result ineffective to mitigate losses from contemporary fires. In this Thesis I implemented a multiple-scale analytical framework to inform the decision-making of a wildfire risk management strategy aiming at creating fire resilient landscapes, restoring the cultural fire regime, supporting safe and efficient fire suppression, and creating fire-adapted communities. By decomposing wildfire risk into the main causative factors at scales related to management capabilities for the different agents, from the individual homeowners to Regional Governments, this dissertation attempts to provide a comprehensive solution to achieve those core goals on the mid-term in southern European Union regions. A fire simulation modeling approach was implemented to obtain the required risk causative factors or exposure metrics. Fire spread and behavior in large areas were modeled accounting for variable fire regimes in terms of seasonality, large fire number, and spatial distribution. Expert-defined susceptibility relations or mortality models were then used to assess fire effects as potential economic losses to values at risk. Moreover, we used a transmission analysis to delineate community firesheds and assess fire exchange among neighboring municipalities. Fuels management is the main wildfire risk mitigation strategy at the landscape scale, and spatial optimization models were used to help in strategic landscape treatment design and explore collocation opportunities under budgetary restrictions. Results were provided at appropriate operational scales to inform different wildfire management strategies. Exposure profiles and risk assessment at fine scales for individual housing structures and timber stand forest values attempt to promote homeowners' involvement and demand forest managers' good practices aiming at mitigating losses from fires ignited on the same site (treatment units) and the neighboring lands. Management efforts within Planning Areas articulated as collaborative planning projects among various socioeconomic agents include landscape fuel treatments on strategic locations reducing overall wildfire likelihood and fire intensity, landscape planning to exclude hazardous areas for the urban development, community preparedness reducing social vulnerability, and municipality ordinances to reduce housing vulnerability. Treatment joint-production represents an opportunity in multi-functional Mediterranean forest ecosystems to arrange complex solutions. Regional scale policy-making prioritizes at municipality level the different management strategies such as ignition prevention programs, suppression resource pre-positioning, assignation of subsidies for fuel treatments, and law enforcement for managing fuels in wildland-urban interface communities at highest risk. The different papers were developed in various Mediterranean areas to highlight the applicability of the framework elsewhere.
