Suchergebnisse

Anti-fascism makes working or fighting against fscism the top priority, and two basic types of anti-fascism emerged in Europe and North America from 1936 to 1945. The first was revolutionary; the second was conservative and even counterrevolutionary. From the Munich Agreement to the fall of France, and in the face of strong isolationist opposition, US counterrevolutionary anti-fascists—who are usually labeled "interventionists" in the historiography—articulated to an increasingly sympathetic public how fascist regimes jeopardized the United States' national security and way of life.

Having consolidated his power in the late 1920s, Joseph Stalin long focused on internal affairs: the Five Year Plans, collectivization of agriculture, rapid industrialization, and modernization of the Red Army. Despite his penchant for domestic policy, from the summer of 1936 Stalin's Soviet Union was increasingly drawn into foreign affairs. This article explores Stalin's foreign policy on the eve of the Second World War. The Soviet Union's multiple failures in forging an anti-Fascist alliance with Britain and France, most notably in the Spanish Civil War, will be explored as the prelude to Stalin's eventual decision, in August 1939, to authorize the Molotov-Ribbentrop Pact.

La legislació en immigració a França en els darrers cinquanta anys palesa una política massa depenent de les diferents conjuntures econòmiques i, per tant, utilitarista. El control dels fluxos migratoris i la lluita contra la immigració clandestina són, tanmateix, un objectiu comú tant de governs de dretes com d'esquerres, amb una política de fons que presenta certes incoherències. Davant d'aquest escenari polític, quina és la tasca dels agents socials? Els treballadors socials que treballen en contextos culturalment heterogenis es troben sovint entre les normes jurídiques i les normes socials. Quins ponts han de bastir? Fins a on poden negociar? Aquest article esbossa algunes respostes a aquestes qüestions tot fent un repàs cronològic a la història de la immigració a França en els últims anys. ; Immigration legislation in France in the last fifty years reflects a policy that is over-dependent on changing economic circumstances and therefore utilitarian. The control of migratory flows and combating illegal immigration are, however, priority objectives for governments of both right and left, with an underlying policy that presents certain inconsistencies. Given this political scenario, what is the role of the social agents? Social workers working in culturally heterogeneous contexts often find themselves in the limbo between the letter of the law and social norms. What bridges should they build? How far can they negotiate? This paper sketches out some answers to these questions with a review of the timeline of the history of immigration in France in recent years. ; La legislación en inmigración en Francia en los últimos cincuenta años pone de manifiesto una política demasiado dependiente de las diferentes coyunturas económicas y, por lo tanto, utilitarista. El control de los flujos migratorios y la lucha contra la inmigración clandestina son, sin embargo, una objetivo común tanto en gobiernos de derechas como de izquierdas, con una política de fondo que presenta ciertas incoherencias. Ante este escenario político, ¿cuál es la labor de los agentes sociales? Los trabajadores sociales que trabajan en contextos culturalmente heterogéneos se encuentran a menudo entre las normas jurídicas y las normas sociales. ¿Qué puentes deben construir? ¿Hasta dónde pueden negociar? Este artículo esboza algunas respuestas a estas cuestiones repasando el eje cronológico de la historia de la inmigración en Francia en los últimos años.

19 pages. --Acta del coloquio: "Conflictivitat i vies de solució a la Mediterrània Medieval" ; [CT] Aquest treball té com a finalitat estudiar els diferents sistemes utilitzats en els segles XIII i XIV pels sobirans catalanoaragonesos per tal d'evitar el desencadenament de les temudes cartes de marca o de represalia que els governs de les nacions concedien a un dels seus súbdits per a confiscar els béns dels ciutadans de l'estat estranger del qual havia sofert un greuge. Els sobirans catalanoaragonesos tractaren d'impedir que les marques que els rei de França decretaren contra la Corona d'Aragó fossin evitades. Per això utilitzaren tres vies: 1. Les negociacions diplomàtiques amb la cort francesa. 2. La instauració d'un impost sobre les mercaderies, amb la recaptació del qual poder compensar els perjudicats. 3. La indemnització dels perjudicats utilitzant els recursos de la propia Corona catalanoaragonesa. ; [EN] This paper has as its aim the study of the different systems used in the XIII and XIV centuries by the Catalano- Aragonese sovereigns to avoid the dreaded letters of warrant or reprisal issued by the governments of various nations. These were granted to one of their subjects to allow him to confiscate property belonging to the citizens from the foreign state which had suffered the wrong. The Catalano- Aragonese sovereigns tried to avoid the letters of warrant decreed against the Crown of Aragon by the kings of France. They used three ways to achieve this: 1. By diplomatic negotiations with the French Court. 2. By the institution of a tax on the merchandise, with which they could compensate those who had been wronged. 3. By the indemnification of the person wronged through the recourses available to the Catalano-Aragonese crown itself. ; El present estudi s'insereix dins del Projecte d'Investigació "La Corona de Aragón en el Mediterráneo medieval: puente entre culturas, mediadora entre Cristiandad e Islam" (Ref. HUM2007-61131), subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació ; Peer reviewed

Es pot caracteritzar la Unió Europea com un complex de seguretat regional en relació a les amenaces del terrorisme islamista i les armes de destrucció massiva? Aquesta és la principal pregunta d'una tesi doctoral que ha analitzat les pràctiques estratègiques i de seguretat de determinats actors amb capacitat regional, com són la UE i l'OTAN, així com França, Regne Unit, Espanya, Itàlia i Alemanya, i ha explicat de quina manera el sistema europeu de seguretat ha evolucionat al començament d'aquest segle en relació a amenaces terroristes. ; ¿Se puede caracterizar la Unión Europea como un complejo de seguridad regional en relación a las amenazas del terrorismo islamista y a las armas de destrucción masiva? Ésta es la principal pregunta de una tesis doctoral que ha analizado las prácticas estratégicas y de seguridad de determinados actores con capacidad regional, como son la UE y la OTAN, así como Francia, Reino Unido, España, Italia y Alemania, y ha explicado de qué manera el sistema europeo de seguridad ha evolucionado al principio de este siglo en relación a amenazas terroristas. ; Can we characterise the European Union as a regional security complex in relation to the threats of Islamic terrorism and weapons of mass destruction? This is the main question of a doctoral thesis which has analysed the strategic and security practices of certain actors with regional capacity, such as the EU and NATO, as well as France, UK, Spain, Italy and Germany, and has explained how the European security system has evolved since the beginning of this century in relation to terrorist threats.

Aquest article analitza com l'escriptor i periodista Josep Pla va contribuir a crear un estat d'opinió sobre una part important del nostre patrimoni cultural i urbà, com és el modernisme arquitectònic. Els seus plantejaments estètics van variar d'un període a l'altre, amb la qual cosa es demostra que la cultura pot ser objecte de manipulació per part de la política i dels mitjans de comunicació per a imposar principis que tenen poc a veure amb els seus valors estètics i ideològics inicials. ; This article examines how the writer and journalist Josep Pla contributed to opinion formation regarding architectural modernisme, an important part of Catalan cultural and urban heritage. The fact that Pla's aesthetic proposals varied from one period to another demonstrates how culture is manipulated by politics and the media so as to impose principles that have little to do with initial ideological and aesthetic values. ; Este artículo analiza cómo el escritor y periodista Josep Pla contribuyó a crear un estado de opinión sobre una parte importante de nuestro patrimonio cultural y urbano, como es el modernismo arquitectónico. Sus planteamientos estéticos variaron de un periodo a otro, con lo cual se demuestra que la cultura puede ser objeto de manipulación por parte de la política y de los medios de comunicación para imponer principios que tienen poco que ver con sus valores estéticos e ideológicos iniciales.