Suchergebnisse

Política pública; Salut pública; Actuacions ; Política publica; Salud pública; Actuaciones ; Public policy; Public health; Actions ; Documento de bases del Plan interdepartamental de salud pública (PINSAP). Incluye una primera parte que ilustra la influencia de los determinantes sobre la salud de las personas y las poblaciones y resume los antecedentes y los planteamientos sobre los que se basa el modelo de intervención que se propone, que, junto con los propósitos y objetivos, constituye el segundo apartado del documento. El documento recoge aportaciones y consideraciones sobre cada una de las áreas de actuación identificadas por el Grupo de Trabajo del Departamento de Salud a partir de una adaptación del modelo de determinantes de Dahlgren y Whitehead referidos a las condiciones de vida y trabajo y que tienen que ver con el entorno, el urbanismo y vivienda, la movilidad, la educación, el empleo, el sistema sanitario y la alimentación. Dada la importancia que tiene el tiempo libre, sobre todo en algunas edades, se ha añadido al modelo un apartado al respecto, en el que se han incluido los aspectos relacionados con la cultura. Finalmente, se incluyen propuestas del ámbito de las políticas sociales. En cada apartado se reflejan posibles líneas prioritarias de intervención para mejorar estas condiciones, promover la equidad y disminuir las desigualdades sociales que las afectan, y de esta manera reducir las desigualdades en salud que son injustas y evitables. En este capítulo también hay una selección necesariamente incompleta de buenas prácticas en marcha que pueden servir para promover nuevas actuaciones. ; Document de bases del Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP). Inclou una primera part que il·lustra la influència dels determinants sobre la salut de les persones i les poblacions i resumeix els antecedents i els plantejaments sobre els quals es basa el model d'intervenció que s'hi proposa, que, juntament amb els propòsits i objectius, constitueix el segon apartat del document. El document recull aportacions i consideracions sobre cadascuna de les àrees d'actuació identificades pel Grup de Treball del Departament de Salut a partir d'una adaptació del model de determinants de Dahlgren i Whitehead referits a les condicions de vida i treball i que tenen a veure amb l'entorn, l'urbanisme i habitatge, la mobilitat, l'educació, l'ocupació, el sistema sanitari i l'alimentació. Donada la importància que hi té el lleure, sobretot en algunes edats, s'ha afegit al model un apartat sobre això, en el qual s'han inclòs els aspectes relacionats amb la cultura. Finalment, s'hi inclouen propostes de l'àmbit de les politiques socials. En cada apartat s'hi reflecteixen possibles línies prioritàries d'intervenció per tal de millorar aquestes condicions, promoure l'equitat i disminuir les desigualtats socials que les afecten, i d'aquesta manera reduir les desigualtats en salut que són injustes i evitables. En aquest capítol també hi ha una selecció necessàriament incompleta de bones pràctiques en marxa que poden servir per promoure noves actuacions.

In contemporary democratic societies most administrations manage their competences by means of programmes of government action, i.e. using public policies. These aim to resolve publicly identified situations or conflicts, as well as design strategies and / or implementation tools by means of action programmes derived from political - public administration agreements that have the objective of resolving these collective problems. Within this framework it is necessary to evaluate these processes so as to identify if the programmes established by the governments have been adequate, and if they have been capable of solving the various problems and of reaching the target groups in order to satisfy their needs and improve the situation of the final beneficiaries. This research proposes the analysis and measurement of cultural events, understood as acts of implementing a public policy, in order to later discover if evaluating a policy by means of the proposed analysis of the impacts is possible. Therefore the challenge of this research is found in the process of analysing cultural impacts so as to be able to observe if this analysis process can be adapted to the effectiveness analysis of a public policy. ; En les societats democràtiques contemporànies, la majoria de les administracions gestionen les seves competències per mitjà de programes d'acció governamental, és a dir, les polítiques públiques, destinades a resoldre situacions identificades públicament. Així doncs les estratègies i/o eines d'implementació per mitjà dels programes d'acció - acords de l'administració pública- tenen l'objectiu de resoldre aquests problemes col•lectius. Dins d'aquest marc, cal avaluar aquests processos, per tal de determinar si els programes establerts pels governs han estat suficients, si han estat capaços de resoldre els diversos problemes i si han arribat als grups objectiu per tal de satisfer les seves necessitats, millorant la situació dels beneficiaris finals. Aquesta investigació proposa l'anàlisi i la mesura dels esdeveniments ...

Agnès Hubert porta molts anys treballant a la Comissió Europea, els darrers dins l'òrgan que assessora al president. Es va graduar en Econòmiques i Ciència Política a la Universitat de Paris. Ha treballat de periodista. És experta en gènere, polítiques d'ocupació i drets fonamentals. Ha vingut per a participar a la trobada d'EGERA. ; Agnès Hubert lleva muchos años trabajando en la Comisión Europea, los últimos en el órgano que asesora al presidente. Se graduó en Económicas y Ciencia Política en la Universidad de Paris. Ha trabajado de periodista. Es experta en género, políticas de empleo y derechos fundamentales. Ha venido para participar en un encuentro de EGERA. ; Agnès Hubert has worked for many years in the European Commission, most recently in the president's advisory body. She graduated in Economics and Political Science from the University of Paris. She has worked as a journalist. She is an expert in gender, employment policy and fundamental rights. She had been in the UAB to participate at EGERA meeting.

El autor analiza principalmente la legislación de la Comunidad Valenciana relativa a espacios naturales y zonas de protección, y vedas y reservas de caza y pesca. ; L'autor analitza principalment la legislació de la Comunitat Valenciana relativa a espais naturals i zones de protección, i vedes i reserves de caça i pesca ; The author focuses mainly on analysing the Valencian Community legislation on natural spaces and protection zones, as well as hunting and fishing closed seasons and reserves.

Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB han publicat a la revista Ecological Economics un dossier especial -Social Metabolism, Ecological Distribution Conflicts, and Valuation Languages- que analitza les relacions entre l'economia ecològica i l'ecologia política, fruit de recerques realitzades a indrets on l'extracció de recursos naturals i la contaminació produeixen conflictes econòmics, ecològics, culturals i socials importants. ; Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB han publicat a la revista Ecological Economics un dossier especial - Social Metabolism, Ecological Distribution Conflicts, and Valuation Languages- que analitza les relacions entre l'economia ecològica i l'ecologia política, fruit de recerques realitzades a indrets on l'extracció de recursos naturals i la contaminació produeixen conflictes econòmics, ecològics, culturals i socials importants. ; Researchers from the UAB Institute of Environmental Science and Technology (ICTA) and other universities have published a special section in the journal Ecological Economics analysing the link between ecological economics and political ecology. This issue stems from the institute's research on impacts and resistance at "commodity frontiers", where extraction of natural resources and disposal of toxic wastes produce a range of economic, environmental, cultural and social conflicts.

En els debats sobre política mediambiental, la necessitat d'eliminar les subvencions mediambientalment nocives ha rebut poca atenció. Aquestes subvencions solen augmentar la grandària i la intensitat de la contaminació de les activitats econòmiques, sovint sense una clara compensació dels beneficis socials. L'impacte ambiental de les subvencions directes, o en el pressupost, ha estat àmpliament reconegut. Però les subvencions indirectes o fora de pressupost (no visibles en els pressupostos del govern) són almenys igual d'importants. La investigació realitzada sobre aquest tema és escassa, però aquest estudi mostra els resultats de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i dels acidificantes derivats de les subvencions fora de pressupost als Països Baixos i, en particular, mostren que els subsidis en l'agricultura, l'energia i els transports contribueixen de manera important a les emissions de GEH. Una política climàtica eficaç, per tant, ha de considerar l'eliminació de les subvencions fora de pressupost. ; En los debates sobre política medioambiental la necesidad de eliminar las subvenciones medioambientalmente dañinas ha recibido poca atención. Estas subvenciones suelen aumentar el tamaño y la intensidad de la contaminación de las actividades económicas, a menudo sin una clara compensación de los beneficios sociales. El impacto ambiental de las subvenciones directas, o en el presupuesto, ha sido ampliamente reconocido. Pero las subvenciones indirectas o fuera de presupuesto (no visibles en los presupuestos del gobierno) son al menos igual de importantes. La investigación realizada sobre este tema es escasa, pero este estudio muestra los resultados de las emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) y de los acidificantes derivados de las subvenciones fuera de presupuesto en los Países Bajos y, en particular, muestran que los subsidios en la agricultura, la energía y los transportes contribuyen de manera importante a las emisiones de GEI. Una política climática eficaz, por tanto, debe considerar la eliminación de las subvenciones fuera de presupuesto. ; In debates on environmental policy the complementary need for removing environmentally harmful subsidies has received little attention. Such subsidies typically increase the size and pollution intensity of economic activities, often without clear, compensating social benefits. The environmental impact of direct or on-budget subsidies has been well recognized. Indirect or off-budget subsidies, not visible in government budgets, are at least as important. Research on this topic is scarce. This research reports findings on greenhouse gas (GHG) and acidifying emissions arising from off-budget subsidies in the Netherlands and show that subsidies particularly in agriculture, energy and transport contribute importantly to GHG emissions. Effective climate policy therefore needs to consider removal of off-budget subsidies.

Modernització i nova gestió pública als ajuntaments del Camp de Tarragona -- Legal -- Índex -- Próleg -- Introducció -- Capítol 1 -- Capítol 2 -- Capítol 3 -- Capítol 4 -- Capítol 5 -- Capítol 6 -- Capítol 7 -- Conclusions -- Referències bibliogràfiques -- 1. Objecte del llibre -- 2. Objectius, estratègia i disseny metodològic -- 3. Composició del llibre -- 1.1 Concepte de qualitat -- 1.2 Enfocaments de gestió de qualitat -- 1.3 La qualitat en el sector serveis -- 1.4 La qualitat en l'Administració Pública -- 1.5 Introducció a la gestió per processos -- 1.6 Què és la gestió per funcions?

L'ICTA-UAB ha participat en el projecte d'investigació europeu ENGOV, que ha redactat un document que ha estat distribuït entre els caps d'estat d'Amèrica Llatina i la Unió Europea que es van reunir a Santiago de Chile. El document crida l'atenció sobre la necessitat d'incloure de manera més efectiva les comunitats locals en la presa de decisions mediambientals en relació a les activitats extractives, com la mineria o l'agricultura industrial, que s'efectuen en els seus territoris. ; El ICTA-UAB ha participado en el proyecto de investigación europeo ENGOV que ha redactado un documento que ha sido distribuido entre los jefes de estado de América Latina y la Unión Europea que se reunieron en Santiago de Chile. El documento llama la atención sobre la necesidad de incluir de manera más efectiva las comunidades locales en la toma de decisiones medioambientales en relación a las actividades extractivas, como la minería o la agricultura industrial, que se efectúan en los sus territorios. ; The ICTA-UAB has participated in the European research project ENGOV who wrote a Policy Brief that was distributed to the Latin America and the European Union chief of States Summit held in Santiago de Chile. The document draws attention on the need to include more effectively local communities in the environmental governance of extractive activities, like mining or industrial agriculture, taking place in their territories.

El transhumanisme és un tema espinós que enfronta l'ètica amb l'ús del desenvolupament tecnològic per ampliar les capacitats naturals de l'ésser humà. Què diferencia la implantació d'un marcapassos de la d'un ull biònic? En aquest article Marc Abraham Puig, del Departament de Ciència Política i Dret Públic, presenta un resum del seu treball en el qual analitza l'ús de la medicina i de la biotecnologia amb dos finalitats diferents: necessitat versus desig. Es poden demanar responsabilitats jurídiques a qui trenqui amb la naturalesa humana? Qui ha de respondre sobre la intervenció biomèdica en el nostre cos? ; El transhumanismo es un tema peliagudo que enfrenta la ética con el uso del desarrollo tecnológico para ampliar las capacidades naturales del ser humano. ¿Qué diferencia la implantación de un marcapasos de la de un ojo biónico? En este artículo Marc Abraham Puig, del Departamento de Ciencia Política y Derecho Público, presenta un resumen de su trabajo en el que analiza el uso de la medicina y de la biotecnología con dos fines diferentes: necesidad versus deseo. ¿Se pueden pedir responsabilidades jurídicas a quien rompa con la naturaleza humana? ¿Quién debe responder sobre la intervención biomédica en nuestro cuerpo? ; Transhumanism is a delicate subject that confronts ethics with the use of technological development to expand the natural capacities of human beings. What makes the implantation of a pacemaker different from that of a bionic eye? In this article Marc Abraham Puig, from the Department of Political Science and Public Law, presents a summary of his work in which he analyzes the use of medicine and biotechnology for two different purposes: need versus desire. Can legal responsibilities be demanded of those who break with human nature? Who should be made liable for the biomedical interventions in our bodies?

La legislació en immigració a França en els darrers cinquanta anys palesa una política massa depenent de les diferents conjuntures econòmiques i, per tant, utilitarista. El control dels fluxos migratoris i la lluita contra la immigració clandestina són, tanmateix, un objectiu comú tant de governs de dretes com d'esquerres, amb una política de fons que presenta certes incoherències. Davant d'aquest escenari polític, quina és la tasca dels agents socials? Els treballadors socials que treballen en contextos culturalment heterogenis es troben sovint entre les normes jurídiques i les normes socials. Quins ponts han de bastir? Fins a on poden negociar? Aquest article esbossa algunes respostes a aquestes qüestions tot fent un repàs cronològic a la història de la immigració a França en els últims anys. ; Immigration legislation in France in the last fifty years reflects a policy that is over-dependent on changing economic circumstances and therefore utilitarian. The control of migratory flows and combating illegal immigration are, however, priority objectives for governments of both right and left, with an underlying policy that presents certain inconsistencies. Given this political scenario, what is the role of the social agents? Social workers working in culturally heterogeneous contexts often find themselves in the limbo between the letter of the law and social norms. What bridges should they build? How far can they negotiate? This paper sketches out some answers to these questions with a review of the timeline of the history of immigration in France in recent years. ; La legislación en inmigración en Francia en los últimos cincuenta años pone de manifiesto una política demasiado dependiente de las diferentes coyunturas económicas y, por lo tanto, utilitarista. El control de los flujos migratorios y la lucha contra la inmigración clandestina son, sin embargo, una objetivo común tanto en gobiernos de derechas como de izquierdas, con una política de fondo que presenta ciertas incoherencias. Ante este escenario político, ¿cuál es la labor de los agentes sociales? Los trabajadores sociales que trabajan en contextos culturalmente heterogéneos se encuentran a menudo entre las normas jurídicas y las normas sociales. ¿Qué puentes deben construir? ¿Hasta dónde pueden negociar? Este artículo esboza algunas respuestas a estas cuestiones repasando el eje cronológico de la historia de la inmigración en Francia en los últimos años.

La gestió de la diversitat religiosa és una política estratègica en la qual ens hi juguem bona part del nostre futur. Una política que, més enllà de les legítimes diferències polítiques, s'ha de fonamentar en dos objectius bàsics: garantir el dret al ple exercici de la llibertatreligiosa i el manteniment de la cohesió. Per aconseguir aquests objectius cal desenvolupar i estendre una nova mirada cap a la diversitat religiosa basada en el coneixementd'aquesta diversitat, en la implementació del marc legal existent i en una voluntat de crear llaços entre els diferents sectors socials. Aquesta nova mirada no es pot circumscriure a l'àmbit de les administracions, sinó que cal que arribi al conjunt de la societat ; The treatment of religious diversity is a strategic policy area in which a significant part of our future is at stake, and an area of strategicconcern that, above and beyond legitimate political differences, must be focused on two basic objectives: the guaranteeing of the right to the full exercise of religious freedom and the maintenance of cohesion. In order to achieve these objectives it is necessary to develop and disseminate a new approach to religious diversity based on knowledge and understanding of this diversity, the implementation of the existing legal framework and a willingness to for ge links between different sectors of the social fabric, and this new approach must not be confined to the realms of public administration, but must extend to take in the whole of society. ; La gestión de la diversidad religiosa es una política estratégica en la que nos jugamos buena parte de nuestro futuro. Una política que, más allá de las legítimas diferencias políticas, debe fundamentarse en dos objetivos básicos: garantizar el derecho al pleno ejercicio de la libertad religiosa y el mantenimiento de la cohesión. Para conseguir estos objetivos es necesario desarrollar y extender una nueva mirada hacia la diversidad religiosa basada en el conocimiento de esta diversidad, en la implementación del marco legal existente y en una voluntad de crear lazos entre los diferentes sectores sociales. Estanueva mirada no se puede circunscribir al ámbito de las administraciones, sino que debe llegar al conjunto de la sociedad.

Las estrategias productivas y comerciales de la Política Agrícola Común (PAC) de la Unión Europea (UE) se relacionan de forma dialéctica con el progresivo deterioro de la soberanía alimentaria de América Latina. Por medio de la PAC, la UE ha impulsado y apoyado un sistema agroalimentario insostenible que causa graves impactos económicos, sociales y ambientales en los países latinoamericanos. El mantenimiento del modelo de consumo europeo basado en la carne y otras proteínas de origen animal y el alcance de la próxima reforma de la PAC encaminada a producir menos y comprar más a bajo precio en los mercados mundiales supondrá un renovado ciclo de explotación de los recursos naturales latinoamericanos, fenómeno que conllevará la sustitución aún mayor de los cultivos de consumo humano por las materias primas de exportación, el aumento de la deforestación y la destrucción de los ecosistemas, el auge del monocultivo, el desplazamiento de los pequeños campesinos, el incremento de la pobreza rural, la agudización de la desnutrición y el hambre, el crecimiento de la inseguridad alimentaria y la pérdida de la soberanía alimentaria de los pueblos. ; The productive and commercial strategies laid down by the European Union's (EU) Common Agricultural Policy (CAP) are dialectically related to the gradual deterioration of food sovereignty in Latin America. By means of the CAP, the EU has promoted and championed an unsustainable food and agriculture system with serious economic, social and environmental drawbacks in Latin American countries. Maintaining the European consumption pattern based on meat and other animal proteins, alongside the scope of the forthcoming CAP reform –which involves producing less and buying more at lower prices in global markets– will bring about a renovated cycle of exploitation of Latin America's natural resources, which will, in turn, lead to the replacement of even more crops for human consumption with raw materials for export, the increase of deforestation and the destruction of ecosystems, the rise of monoculture, the displacement of small farmers, the increase of rural poverty, the worsening of malnutrition and hunger, the increase of food insecurity, and the loss of food sovereignty for the people.