Suchergebnisse

Si bé les idees polítiques de Ferrater Mora no comportaren cap militància expressa, una lectura de la seva obra ens manifesta unes constants que s'expressen especialment posant l'atenció en la relació entre Europa, Espanya i Catalunya, relació que hauria de regir-se per un fort federalisme. L'article, a més, precisa la posició de Ferrater Mora respecte de la llengua catalana més enllà de l'ús que en va fer obligat per les circumstàncies ; This paper proposes that although Ferrater Mora was never militantly political, his writing reveals an enduring interest in the relationship between Europe, Spain and Catalonia and a belief that their relations should adopt a federal design. The paper also examines Ferrater Mora's opinions and feelings about the Catalan language beyond the use of it his circumstances obliged him to make

The 14th century has traditionally been considered a century of crisis, unrest and political breakdown around Europe, given the preponderance of wars, civil clashes and skirmishes with external enemies. In the Kingdom of Valencia, too, we can find these constant struggles for land and power, yet at the same time, just like all over Europe, we can also witness the gradual growth of the institutions of administration, governance and justice spearheaded by the Crown and the different political actors. Indeed, this process of political development did not preclude violence, but it did establish the foundations of a powerful institutional system which gained ground throughout the 15th century. ; Tradicionalment s'ha considerat el segle xiv com una centúria de crisi, desordre i descomposició política a escala europea, atesa la preponderància de les guerres i els enfrontaments civils o contra enemics externs. Al regne de València, en efecte, també es comprova aquella presència constant de les lluites pel territori i pel poder, però alhora, com també arreu d'Europa, es pot observar un progressiu creixement de les institucions d'administració, govern i justícia impulsades per la Corona i pels diversos actors polítics. De fet, aquest procés de desenvolupament polític no evità la violència, però establí les bases del poderós entramat institucional que es consolidà al llarg del segle xv.

A partir d'una recerca en antropologia històrica, J.L. Mateo Dieste, del Departament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB, analitza el teatre colonial marroquí tot concloent que la modernitat no es pot definir unívocament com un procés de simple transmissió d'"occident" cap a la resta del món. En el Protectorat espanyol del Marroc (1912-1956), els nacionalistes marroquins van organitzar obres de teatre des de finals dels 1930es, per tal d'impulsar el reformisme i criticar el domini colonial. Aquelles obres de teatre representaven dalt de l'escenari tota una sèrie de canvis en les formes de matrimoni, la medicina o l'educació; al mateix temps, també a l'amfiteatre i en la societat marroquina de l'època tenien lloc tensions i discussions polítiques com ara l'accés de les dones al teatre com a nou espai públic. ; A partir de una investigación en antropología histórica, JL Mateo Dieste, del Departamento de Antropología Social y Cultural de la UAB, analiza el teatro colonial marroquí y concluye que la modernidad no se puede definir unívocamente como un proceso de simple transmisión de "occidente" hacia el resto del mundo. En el Protectorado español de Marruecos (1912-1956), los nacionalistas marroquíes organizaron obras de teatro desde finales de los 1930, para impulsar el reformismo y criticar el dominio colonial. Aquellas obras de teatro representaban en el escenario toda una serie de cambios en las formas de matrimonio, la medicina o la educación, al mismo tiempo, también en el anfiteatro y en la sociedad marroquí de la época tenían lugar tensiones y discusiones políticas como el acceso de las mujeres en el teatro como nuevo espacio público. ; From a research in historical anthropology, JL Mateo Dieste, from the Departament d'Antropologia Social i Cultural of the Universitat Autònoma de Barcelona, analyzes the Moroccan colonial theatre concluding that modernity can not be defined uniquely as a process of simple transmission from the "West" to the world. In the Spanish Protectorate in Morocco (1912-1956), the Moroccan nationalists organized plays from late 1930 to promote reformism and they criticized colonial rule. Those plays represented on the stage a series of changes in the forms of marriage, medicine or education; simultaneously, also at the amphitheatre and in the Moroccan society of the time tensions and political discussions were taking place, such as the access of women to the theatre as a new public space.

El projecte internacional CLICO (Climate Change, Hydro Conflicts and Human security), liderat per l'ICTA, ha reunit a Nicòsia (Xipre), investigadors de 14 institucions per donar a conèixer i debatre els resultats dels estudis realitzats al llarg de tres anys en diverses àrees del Mediterrani, Orient Mitjà i del Sahel per investigar les dimensions socials del canvi climàtic i en particular els conflictes relacionats amb l'aigua. Els investigadors indiquen que el canvi climàtic juga per ara un paper secundari en l'origen i l'agreujament d'aquests conflictes i fa una crida a evitar discursos polítics que els vinculin directament sens considerar el paper d'altres factors polítics i socioeconòmics. ; El proyecto internacional CLICO (Climate Change, Hydro Conflicts and Human security), liderado por el ICTA, ha reunido en Nicosia (Chipre) a investigadores de 14 instituciones los días 10 y 11 de diciembre para presentar y debatir los resultados de los estudios realizados a lo largo de tres años en varias áreas del Mediterráneo, Oriente Medio y Sahel para investigar las dimensiones sociales del cambio climático, y en particular los conflictos relacionados con el agua. Los investigadores indican que el cambio climático juega de momento un papel secundario en el origen o agravamineto de estos conflictos y hace un llamamiento a evitar discursos políticos que los vinculen directamente, sin considerar el papel de otros factores políticos y socio-económicos. ; The international project CLICO (Climate Change, Hydro Conflicts and Human security), led by ICTA, united researchers from 14 institutions in Nicosia on 10 and 11 December to present and debate the results of studies on water, conflict and security conducted in the past three years in a variety of locations in the Mediterranean, Middle East and the Sahel. The CLICO project explored the social dimensions of climate change and in particular, conflicts related to water, and the threats this may pose for national and human security. The results found that climate change plays a secondary role -at least for the time being- in the origin or aggravation of social conflicts linked to water and that political discourses must avoid directly linking them without first taking into account other political and socio-economic factors.

El fenomen de la globalització que vivim actualment ha provocat canvis lingüístics molt importants a escala mundial. L'anglès ha esdevingut la llengua internacional, del poder econòmic i polític, i s'està convertint en la llengua de les classes socials altes i el jovent. Paral·lelament, però, les llengües regionals també estan experimentant una gran difusió, gràcies a les noves interaccions socials i al suport econòmic dels governs que les representen. Alhora, i com a resultat d'aquestes dues tendències, sorgeix el sentiment d'arrelament de les comunitats locals, que veuen la llengua local com a marca d'autenticitat que cal defensar davant del fenomen de la globalització i la regionalització. Ens dirigim, doncs, cap a una societat multilingüe, en què cada llengua ha de tenir les seves pròpies funcions socials distintives, encara que sigui inevitable que es generin conflictes entre les llengües en contacte. En vista d'aquesta situació, l'autor anticipa una pèrdua de l'hegemonia de l'anglès a favor de l'augment de les llengües regionals i una futura extinció de les llengües més minoritàries. ; The globalisation phenomenon that we are currently seeing has lead to major linguistic changes on a worldwide scale. English has become the leading international language, in economic and political spheres, and is becoming the language of high society and of the young. At the same time, however, regional languages are also making considerable headway, thanks to new social interaction and economic backing from their governments. In turn, and as a result of these two trends, there is impetus for feelings of belonging to local communities which see their language as a sign of their own authenticity, one that has to be defended against the phenomena of globalisation and regionalisation. We are thus heading towards a multilingual society, in which each language has its own, distinct social functions, even though it is inevitable that there will be conflict between the languages that come into contact. In this scenario, the author predicts a loss of hegemony for English, in favour of regional languages, and the future extinction of the least spoken minority languages. ; El fenómeno de la globalización que vivimos actualmente ha provocado cambios lingüísticos muy importantes a escala mundial. El inglés se ha convertido en la lengua internacional, del poder económico y político, y se está convirtiendo en la lengua de las clases sociales altas y la juventud. Paralelamente, sin embargo, las lenguas regionales también están experimentado una gran difusión, gracias a las nuevas interacciones sociales y al apoyo económico de los gobiernos que las representan. A su vez, y como resultado de estas dos tendencias, surge el sentimiento de arraigo de las comunidades locales, que ven la lengua local como signo de autenticidad que hay que defender frente al fenómeno de la globalización y de la regionalización. Nos dirigimos, pues, hacia una sociedad multilingüe, en que cada lengua debe tener sus propias funciones sociales distintivas, aunque sea inevitable que se generen conflictos entre las lenguas en contacto. Ante esta situación, el autor anticipa una pérdida de la hegemonía del inglés a favor del aumento de les lenguas regionales y una futura extinción de las lenguas más minoritarias.

El terreny de l'activisme en els mitjans de comunicació avui s'associa a internet; s'ha construït sobretot per mitjà de xarxes o plataformes en línia i, a poc a poc, va transformant la manera d'imaginar, experimentar i organitzar l'acció política. Aquest article explora els efectes que tenen les creences i frustracions relacionades amb internet sobre les formes contemporànies d'acció política. Partint del context etnogràfic en què se situen les campanyes de solidaritat internacional i els sindicats britànics, el treball proposa que la relació que mantenen els activistes amb les tecnologies d'internet és complexa i s'insereix en una doble tensió entre l'apoderament i la frustració. Tal com sosté l'article, és mitjançant una exploració etnogràfica d'aquesta tensió que els especialistes poden arribar a entendre més bé els conflictes permanents i les negociacions socials creats arran de les transformacions tecnològico-històriques dels últims quinze anys. ; The terrain of media activism today has become an internet connected one; one that is primarily constructed through online networks or platforms; one that is gradually transforming the way in which political action is imagined, experienced and organised. The following article explores the effects of internet related beliefs and frustrations on contemporary forms of political action. Drawing from the ethnographic context of international solidarity campaigns and the trade unions in Britain, the paper argues that activists' relationship to internet technologies is a complex one, which is embedded in a double tension of empowerment and frustration. It is by ethnographically exploring this tension, the paper contends, that scholars can gain important insights on the ongoing social conflicts and negotiations created by the techno-historical transformations of the last fifteen years. ; El terreno del activismo en los medios de comunicación hoy se asocia a internet; se ha construido sobre todo por medio de redes o plataformas en línea y, poco a poco, va transformando la forma de imaginar, experimentar y organizar la acción política. Este artículo explora los efectos que tienen las creencias y frustraciones relacionadas con internet sobre las formas contemporáneas de acción política. Partiendo del contexto etnográfico en el que se sitúan las campañas de solidaridad internacional y los sindicatos británicos, el trabajo propone que la relación que mantienen los activistas con las tecnologías de internet es compleja y se inserta en una doble tensión entre empoderamiento y frustración. Tal como sostiene el artículo, es mediante una exploración etnográfica de esta tensión que los especialistas pueden llegar a entender mejor los conflictos permanentes y las negociaciones sociales creados a raíz de las transformaciones tecnológico-históricas de los últimos quince años.