Agustí Nieto-Galan, professor i catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha publicat el llibre "The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain". Aquesta obra analitza el paper polític dels químics a l'Espanya del segle XX, i la seva col·laboració en projectes acadèmics, militars i industrials. Les molècules, en aparença neutrals i objectives, esdevenen mediadors flexibles, que uneixen les ambicions professionals a ideologies sovint contraposades. ; Agustí Nieto-Galan, catedrático de Historia de la Ciencia de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), ha publicado el libro The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain. Esta obra analiza el papel político de los químicos en la España del siglo XX, y su colaboración en proyectos académicos, militares e industriales. Las moléculas, en apariencia neutrales y objetivas, se convierten mediadores flexibles, que unen las ambiciones profesionales en ideologías a menudo contrapuestas.
Aquest article té el propòsit fonamental de presentar, encara que sigui de manera esquemàtica, alguns dels elements fonamentals sobre els quals se sosté la proposta política i filosòfica del Hanfeizi, un dels texts més importants de la Xina preimperial. Aquest antic text resulta especialment evocador per al pensament en la mesura que representa una veritable excepció en la teoria política clàssica. Mentre que les principals propostes sociopolítiques, més o menys utòpiques, articulades tant per pensadors occidentals com xinesos, consideren que el major obstacle per a la consecució d'aquests projectes rau en la naturalesa passional de l'ésser humà, l'obra atribuïda tradicionalment a Han Fei defensa que només és possible obtenir un cos social ordenat gràcies precisament a aquesta dimensió passional. A partir d'aquest eix argumental, el nostre article no solament tractarà d'aclarir la manera concreta en la qual es legitima i organitza aquest singular sistema ideològic, sinó que també s'esforçarà a posar de manifest els vincles ideològics comuns entre la concepció autoritària del Hanfeizi i alguns dels aspectes més essencials del liberalisme econòmic tal com es presenten en l'obra d'Adam Smith. ; basic aim of this article is to present, albeit it schematically, some of the fundamental elements upon which the political and philosophical proposal of the Hanfeizi, one of the most important texts of pre-Imperial China, is based. This ancient text is especially evocative for philosophy in that it constitutes a real exception in classical political theory. Whereas the principal socio-political proposals, which were to a greater or lesser extent utopian, put forward by both Western and Chinese philosophers, consider that the greatest obstacle to achieving these projects lies in the passionate nature of humans, the work traditionally attributed to Han Fei defends the idea that an ordered social body is only possible thanks precisely to that passionate side. Using this core argument as a basis, the article will not only try to clarify the specific way in which this unique ideological system is legitimised and organised, but also endeavours to show the common ideological links between the authoritarian conception of the Hanfeizi and some of the more essential aspects of economic liberalism as presented in the work of Adam Smith. ; El presente artículo tiene el propósito fundamental de presentar, aunque sea de manera esquemática, algunos de los elementos fundamentales sobre los que se sustenta la propuesta política y filosófica del Hanfeizi, uno de los textos más importantes de la China preimperial. Este texto antiguo resulta especialmente evocador para el pensamiento en la medida en que supone una verdadera excepción en la teoría política clásica. Mientras que las principales propuestas sociopolíticas, más o menos utópicas, articuladas tanto por pensadores occidentales como chinos, consideran que el mayor obstáculo para la consecución de esos proyectos reside en la naturaleza pasional del ser humano, la obra atribuida tradicionalmente a Han Fei defiende que sólo es posible obtener un cuerpo social ordenado gracias precisamente a esa dimensión pasional. A partir de ese eje argumental, nuestro artículo no sólo tratará de esclarecer el modo concreto en que se legitima y organiza ese singular sistema ideológico, sino que también se esforzará en poner de manifiesto los vínculos ideológicos comunes entre la concepción autoritaria del Hanfeizi y algunos de los aspectos más esenciales del liberalismo económico tal y como se presentan en la obra de Adam Smith.
Invisible biographies: marginalisation and marginality / Vicent Josep Escartí -- Magnum oculum et parvum os: Dones i silenci en la predicació de sant Vicent Ferrer / Maria Luz Mandingorra Llavata -- Vida quotidiana i marginalitat femenina a la València del segle XV / Anna Isabel Peirats Navarro -- Brujas y conversas: una lectura cultural de los procesos de la Inquisición Veneciana / Paola Bellomi -- Violence against women in Pere Joan Porcar's Dietari (16th-17th centuries) / Rafael Roca -- Women and carnal abstinence: female sinners and the Easter festivities in 16th-century Valencia / Pilar Valor Moncho -- Humble but non-compliant: modest women defending their rights in Early Modern Catalonia / Josep Capdeferro -- Bandolers, execucions i cobles populars, arran d'uns fets ocorreguts a la Conca d'Òdena (1573): bandits, executions and chapbooks, as a result of acts that took place in the Conca d'Òdena (1573) / Àlex Llinares Planells -- Els processos criminals del segle XVI, espill lingüístic de la vida social / Emili Casanova -- Anatomy of a murder: The death of the provincial of the preachers order in Aragon, Brother Domènec de Montemayor, in 1534 / Emilio Callado Estela -- Carlo Gesualdo, principe di Venosa: Le cameriere, l'amante e la strega, voci di dentro e identità velate / Anna Maria Compagna -- The mystery of obedience: La Boétie, Foucault at the margins of power / Andrea Nicolini -- The treatment of homosexuality in Valencian diaristic literature throughout the late 15th and early 16th centuries / Vicent Josep Escartí -- The inquisition against Friar Miquel de Morales, Trinitarian of Sant Bernat Monastery in Alzira (1574) / editor Jacob Mompó -- Aspetti della marginalità sessuale in alcuni romanzi medievali: aspects of sexual marginality in some medieval novels / Anna Maria Babbi -- Pain and faith: Aristocratic private life in the early modern Valencian kingdom throughout Català de Valleriola's Diary / Carles Fenollosa -- Als marges de la història de l'art: el pintor de cofres de València vers el 1400 / Francesc Granell -- Nota sobre Hernando Cabrera, carceller de la Inquisició de València (1515-1541) / Albert Toldrà i Vilardell -- Uses of TEI-XML for editing ancient texts dealing with marginal and queer lives / Rosanna Cantavella.
Aquest article aborda l'experiència del moviment social #YoSoy132, a partir de l'exploració del seu sorgiment en el context polític, social i mediàtic mexicà i de l'anàlisi de les seves característiques, demandes i paral·lelismes amb els nous moviments socials globals. A més, l'article problematitza el paper dels nous mitjans digitals –en particular de les xarxes socials– dins del moviment, trencant amb cinc narratives dominants en la literatura. Finalment, es realitza un balanç de l'abast i les limitacions de #YoSoy132. ; This paper looks at the experience of the social movement #YoSoy132, exploring its emergence in the political, social and media context of Mexico today, and analyzing its characteristics, demands, and similarities with the new global social movements. In addition, the paper problematizes the role of the digital media – and in particular of the social media — within the movement, breaking with five narratives that have dominated the literature. In the conclusion, the paper offers an assessment of the achievements and the limitations of #YoSoy132. ; Este artículo aborda la experiencia del movimiento social #YoSoy132, a partir de la exploración de su surgimiento en el contexto político, social y mediático mexicano y del análisis de sus características, demandas y paralelismos con los nuevos movimientos sociales globales. Además, el artículo problematiza el papel de los medios digitales –en particular de las redes sociales– dentro del movimiento, rompiendo con cinco narrativas dominantes en la literatura. Finalmente, se realiza un balance de los alcances y de las limitaciones de #YoSoy132.
This editorial is not about pandemics. Or not only. After a long year, when most predictions about how society would change turned out to be wrong —or were revealed as mere wishful thinking—, if one thing has become clear it is the perennial difficulty, as Walker Kaplan noted in a recent article in LitHub (2020), of writing "about the swamp while still being waist-deep in it". Experiences of social and political unrest, trauma, or crises in the broadest sense "need time to percolate" and it is usually easier to look at them from a distance, obliquely, or with some measure of historical perspective (Power, 2020). And this applies to fiction as well as to historical, sociological or political analyses. In other words, the challenges of the last year are compounded by the difficulty of accurately diagnosing the present because, as the philosopher Patricia Manrique notes, faced with the novelty of a "crisis" the usual reflex is to interpret it within the parameters of the already known. We tend to appeal to tired tropes and dull meanings, for example our understanding of "time" and "crisis", in our attempt to name that which does not yet have a name. In these brief introductory notes, I turn to these three concepts —contemporaneity, crisis, time— as a means of providing a framework for approaching the eight articles that make up this monographic dossier. In their examination of literary texts that traverse the long twentieth century and reach into the twenty-first, they span almost a century, from Virginia Woolf's first modernist novel, published in 1922, to works published as recently as 2019.
Pliny the Younger was, as well as most other members of the aristocracy of the early and high Roman Empire, a very politically active fi gure. Th is political existence was expressed through literary communication, which was, however, no compensation for an assumed depolitization of the ordo senatorius, but rather a means to an end for the political goals of the aristocracy. In Pliny's letters, we can witness this literary communication. It is apparent how he used the epistolographic literature in connection with his social network to further his career, promote friends, infl uence political decisions and propagate fundamental values and moral standards. Literature and politics were therefore inseparably connected to each other. ; Plinio el Joven era, así como la mayoría de los otros miembros de la aristocracia del imperio romano temprano y alta, muy políticamente activos fi gura. TH existencia política se expresa a través de la literatura comunicación, que era, sin embargo, ninguna compensación para una supuesta despolitización de la senatorius ordo, sino más bien un medio para un fin de los objetivos políticos de la aristocracia. En las cartas de Plinio, que puede ser testigo de este la comunicación literaria. Es evidente la forma en que utilizó el epistolographic la literatura en relación con su red social para seguir su carrera, promover los amigos, las decisiones políticas infl uir y propagar fundamental valores y normas morales. La literatura y la política eran por lo tanto, inseparablemente conectados entre sí. ; Plinius der Jüngere war ebenso wie die meisten anderen Mitglieder der römischen Aristokratie in der frühen und hohen Kaiserzeit politisch höchst aktiv. Ausdruck fand diese politische Existenz in einer literarischen Kommunikation, die allerdings kein Ersatz für die vermeintliche Entpolitisierung der Senatoren war, sondern den politischen Zielen der Aristokratie als Mittel zum Zweck diente. In den plinianischen Briefen kann man diese literarische Kommunikation gut nachvollziehen. Es ist deutlich zu erkennen, wie Plinius mit Hilfe seines sozialen Netzwerkes die epistolographische Literatur dazu nutzte, selbst Karriere zu machen, Freunde zu fördern, Einfl uss auf politische Entscheidungen zu nehmen und grundsätzliche Werte– und Moralvorstellungen zu propagieren. Literatur und Politik waren somit untrennbar miteinander verbunden.
El Rey Dom Dinis de Portugalie et Algarbii (1279-1325), nieto de Alfonso X de Castilla y creador de una importante corte literaria, constituye el hilo conductor de una política centralista ante los privilegios de la nobleza. Su conjunto tumular en el monasterio cisterciense de Odivelas (honor) es la expresión de aquella identidad conferida al reino, donde su poder y memoria quedan asociados a la triple casuística apologética que conlleva la fama: jurídica, moral e histórica. Junto a la superioridad mística del Rex Gratia Dei (honra), su enterramiento trata de incidir en la «muerte propia del individuo» mediante un relieve sobre su confesión pública que apela a la «buena muerte», cara a la sentencia final ; King Dom Dinis of «Portugalie et Algarbii» (1279), grandson of Alfonso X of Castile and creator of an important literary court, represents the connecting thread of a centralizing politics against the privileges of the nobility. His burial complex in the Cistercian monastery of Odivelas (honor) is the expression of that identity conferred on the kingdom, where his power and memoria are associated with a triple apologetic casuistry: legal, moral, and historical (fama). Together with the mystical superiority of the King «Gratia Dei» (honra), his burial attempts to emphasize the «proper death of the individual» by way of a relief showing his public confession, which appeals to the «good death» with a view to the final sentence
Aquesta tesi doctoral ha estudiat les experiències i els discursos de dones que, trencant totes les expectatives sobre la seva classe i posició social, han arribat a ocupar alguns dels càrrecs més importants i representatius de la política colombiana, i les ha volgut mostrar com a actores, subjectes polítics que formen part d'un règim de poder que deixa fora de l'esfera de la presa de decisions a més de la meitat de la població i que estructura la manera en què aquestes dones s'identifiquen com a subjectes, com a dones i com a polítiques. ; Esta tesis doctoral ha estudiado las experiencias y los discursos de mujeres que, rompiendo todas las expectativas sobre su clase y posición social, han llegado a ocupar algunos de los cargos más importantes y representativos de la política colombiana, queriendo mostrarlas como actoras, sujetos políticos que forman parte de un régimen de poder que deja fuera de la esfera de la toma de decisiones a más de la mitad de la población y que estructura la manera en que estas mujeres se identifican como sujetos, como mujeres y como políticas. ; This thesis studied the experiences and discourses of women who, breaking all expectations about their class and social status, have achieved to occupy some of the most important and representative offices of Colombian politics. It also wanted to show them as actors, political subjects forming part of a system of power that moves more than half of the population outside from the sphere of decision-making and structures the way in which these women are identified as subjects, as women and policies.
En les societats democràtiques, els mitjans de comunicació han estat definits com el "quart poder" per la seva influència social i per la seva funció de contrapès davant dels possibles abusos de la resta de poders. En aquest sentit, els mitjans són concebuts com un instrument que vigoritza la salut democràtica d'un país. Aquest treball realitzat a la UAB ha estudiat críticament com els polítics utilitzen els mitjans de comunicació en el seu favor, una pràctica que, heretada de la dictadura, es manté, segons l'estudi, en el cas espanyol, qüestionant així la legitimitat i funció de servei públic que s'espera dels mitjans de comunicació. ; En las sociedades democráticas, los medios de comunicación han sido definidos como el "cuarto poder" por su influencia social y por su función de contrapeso frente a los posibles abusos del resto de poderes. En este sentido, los medios son concebidos como un instrumento que vigoriza la salud democrática de un país. Este trabajo realizado en la UAB ha estudiado críticamente cómo los políticos utilizan los medios en su favor, una práctica que, heredada de la dictadura, se mantiene, según el estudio, en el caso español, cuestionando así la legitimidad y función de servicio público que se espera de los medios de comunicación. ; In democratic societies, mass media have been defined as the "fourth power" because of their social influence and their function as a counterbalance to possible abuses by the other powers. In this sense, the media are seen as a tool for invigorating the democratic health of a country. This UAB study has analysed critically how politicians use the mass media to their own ends, according to this study, a continuing practice in Spain that goes back to the dictatorship, and which raises doubts about the legitimacy of the mass media and their function as a public service.
El present assaig examina alguns dels enfocaments crítics i teòrics en l'àrea dels estudis de la memòria històrica i de la identitat que han sorgit com a resposta als reptes culturals contemporanis resultants de les transformacions polítiques i socials que s'han esdevingut de manera global durant les darreres dècades. L'assaig es centra en el cas pràctic del paper de la memòria històrica en la formació d'identitats col·lectives en l'Espanya contemporània, en el període posterior a la dictadura i en la subsegüent transició política. L'estudi explora de manera concreta l'ús del trop dels fantasmes en la literatura i el cinema espanyols contemporanis com a forma simptomàtica l'espectralitat del passat col·lectiu reprimit. ; Este ensayo examina algunos de los enfoques teóricos y críticos del campo de la memoria histórica y los estudios sobre la identidad que han surgido como respuesta a los retos culturales contemporáneos resultantes de las transformaciones políticas y sociales que se han sucedido en el mundo en las últimas décadas. El ensayo se centra en un estudio práctico del papel que ha tenido la memoria histórica en la formación de identidades colectivas en la España contemporánea, el período post-dictatorial y la posterior transición política. Asimismo, este estudio explora, en particular, el uso del tropo de la aparición de fantasmas en la literatura y el cine español contemporáneos como una forma sintomática de espectralidad de un pasado colectivo reprimido. ; This essay examines some of the critical and theoretical approaches in the area of historical memory and identity studies that have emerged as a response to the contemporary cultural challenges that have resulted from the social and political transformations which have taken place globally in the last decades. The essay narrows its focus to a case study of the role of historical memory in the formation of collective identities in contemporary Spain, in the aftermath of the dictatorship and the subsequent political transition. This study explores in particular the use of the trope of haunting ghosts in contemporary Spanish literature and cinema as symtomatic form of spectrality of the repressed collective past.
