Agnès Hubert porta molts anys treballant a la Comissió Europea, els darrers dins l'òrgan que assessora al president. Es va graduar en Econòmiques i Ciència Política a la Universitat de Paris. Ha treballat de periodista. És experta en gènere, polítiques d'ocupació i drets fonamentals. Ha vingut per a participar a la trobada d'EGERA. ; Agnès Hubert lleva muchos años trabajando en la Comisión Europea, los últimos en el órgano que asesora al presidente. Se graduó en Económicas y Ciencia Política en la Universidad de Paris. Ha trabajado de periodista. Es experta en género, políticas de empleo y derechos fundamentales. Ha venido para participar en un encuentro de EGERA. ; Agnès Hubert has worked for many years in the European Commission, most recently in the president's advisory body. She graduated in Economics and Political Science from the University of Paris. She has worked as a journalist. She is an expert in gender, employment policy and fundamental rights. She had been in the UAB to participate at EGERA meeting.
En este número se recogen tres ponencias presentadas en el X Congreso Internacional Internet, Derecho y Política (IDP 2014), organizado por los Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC, que tuvo lugar en Barcelona los días 3 y 4 de julio de 2014.A lo largo de estos diez años de vida, este congreso se ha convertido en un foro académico internacional de referencia en materia de la incidencia de las tecnologías de la información y la comunicación en el ámbito del derecho y de la ciencia política. En concreto, se han abordado temas como la libertad de expresión en la red, los retos de la propiedad intelectual en internet, la protección de la privacidad en las redes digitales, el derecho al olvido, el comercio electrónico y la protección de los consumidores, la ciberdelincuencia, la administración pública electrónica, y la utilización de las nuevas tecnologías en el ámbito de la política y la participación ciudadana. ; En aquest número es recullen tres ponències que es van presentar al X Congrés Internacional Internet, Dret i Política (IDP 2014), organitzat pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, que va tenir lloc a Barcelona els dies 3 i 4 de juliol de 2014.Al llarg d'aquests deu anys de vida, aquest congrés s'ha convertit en un fòrum acadèmic internacional de referència en matèria de la incidència de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'àmbit del dret i de la ciència política. Concretament, s'han abordat temes com ara la llibertat d'expressió a la xarxa, els reptes de la propietat intel·lectual a internet, la protecció de la privadesa a les xarxes digitals, el dret a l'oblit, el comerç electrònic i la protecció dels consumidors, la ciberdelinqüència, l'administració pública electrònica, i la utilització de les noves tecnologies en l'àmbit de la política i la participació ciutadana. ; This issue includes three conference papers presented at the Tenth International Conference on Internet, Law & Politics (IDP 2014) that took place in Barcelona on 3 and 4 July 2014 and was organised by the UOC's Law and Political Science Department.In its ten-year history, this conference has become a leading international academic forum on the impact of the information and communications technologies on the fields of law and political science. Topics addressed over the years have included the freedom of expression on the Internet, intellectual property challenges posed by the Internet, privacy protection in digital networks, the right to be forgotten, e-commerce and consumer protection, cybercrime, e-government, and the use of new technologies in politics and citizen participation.
La legislació en immigració a França en els darrers cinquanta anys palesa una política massa depenent de les diferents conjuntures econòmiques i, per tant, utilitarista. El control dels fluxos migratoris i la lluita contra la immigració clandestina són, tanmateix, un objectiu comú tant de governs de dretes com d'esquerres, amb una política de fons que presenta certes incoherències. Davant d'aquest escenari polític, quina és la tasca dels agents socials? Els treballadors socials que treballen en contextos culturalment heterogenis es troben sovint entre les normes jurídiques i les normes socials. Quins ponts han de bastir? Fins a on poden negociar? Aquest article esbossa algunes respostes a aquestes qüestions tot fent un repàs cronològic a la història de la immigració a França en els últims anys. ; Immigration legislation in France in the last fifty years reflects a policy that is over-dependent on changing economic circumstances and therefore utilitarian. The control of migratory flows and combating illegal immigration are, however, priority objectives for governments of both right and left, with an underlying policy that presents certain inconsistencies. Given this political scenario, what is the role of the social agents? Social workers working in culturally heterogeneous contexts often find themselves in the limbo between the letter of the law and social norms. What bridges should they build? How far can they negotiate? This paper sketches out some answers to these questions with a review of the timeline of the history of immigration in France in recent years. ; La legislación en inmigración en Francia en los últimos cincuenta años pone de manifiesto una política demasiado dependiente de las diferentes coyunturas económicas y, por lo tanto, utilitarista. El control de los flujos migratorios y la lucha contra la inmigración clandestina son, sin embargo, una objetivo común tanto en gobiernos de derechas como de izquierdas, con una política de fondo que presenta ciertas incoherencias. Ante este escenario político, ¿cuál es la labor de los agentes sociales? Los trabajadores sociales que trabajan en contextos culturalmente heterogéneos se encuentran a menudo entre las normas jurídicas y las normas sociales. ¿Qué puentes deben construir? ¿Hasta dónde pueden negociar? Este artículo esboza algunas respuestas a estas cuestiones repasando el eje cronológico de la historia de la inmigración en Francia en los últimos años.
La Declaració de Moscou sobre els Drets de la Infància va ser elaborada per un grup de pedagogs compromesos durant la Revolució Russa de 1917-1918 i va ser la manifestació d'una corrent emancipadora en la història dels Drets de la Infància. Analitzant fonts originals russes, l'autor presenta de manera detallada la Declaració. Explicant el seu rerefons polític i pedagògic i comentant els seus efectes i el seu significat i importància històrics,arriba a la conclusió que la Declaració constitueix una aportació important a la teoria i pràctica dels Drets de la Infància que mereix més atenció de la que generalment se li brinda. ; The Moscow Declaration on the Rights of the Child, which was drawn up during the Russian Revolution, in 1917-18, by a group of socially and politically engaged pedagogues, exemplifies an emancipatory current in the historyof children's rights. Having examined original Russian sources, the author presents this little-known declaration in detail, outlining its political and pedagogical background, and comments on its historical impact and relevance, arriving at the conclusion that the declaration constitutes a valuable contribution to the theory and practice of children's rights, whichdeserves greater attention than it has received. ; La Declaración de Moscú sobre los Derechos del Niño y la Niña fue elaborada por un grupo de pedagogos comprometidos durante la Revolución Rusa de 1917-1918 y fue la manifestación de una corriente emancipadora en la historia de los Derechos de la Infancia.Analizando fuentes originales rusas, el autor presenta de manera pormenorizada la Declaración. Explicando su trasfondo políticoy pedagógico y comentando sus efectos y su significado e importancia históricos, llega a la conclusión de que la Declaración constituyeun aporte importante a la teoría y práctica de los Derechos del Niño que merece más atención de la que generalmente se le brinda.
L'any 1992 a Roma, després d'un primer col·loqui sobre les condicions precàries, d'abandonament i d'exclusió social, en què es troben les persones sense llar a les capitals europees, va néixer el moviment SMES (Salut Mental Exclusió Social). D'aleshores ençà s'han endegat diverses iniciatives amb la finalitat d'eradicar les situacions infrahumanes en què viuen tantes persones al nostre planeta. Així, SMES-Europa promou una nova consciència política, ètica i professional respecte de les persones que estan marginades i excloses dels serveis ciutadans, i els ofereix atenció prioritària, tant a nivell local com europeu. Aquest article pretén explicar quin és el nostre marc d'actuació i quina és la realitat de les persones que viuen en les nostres societats sense dret a ser-hi ni a participar. ; The SMES (Mental Health and Social Exclusion) movement was founded after a first symposium in Rome in 1992 on the precarious conditions of neglect and social exclusion experienced by homeless people in Europe's cities. Since then various initiatives have been launched to tackle the inhumane situations in which so many people on our planet are obliged to live. SMES-Europa is promoting a new political, professional and ethical awareness with regard to people who are marginalized and excluded from public services in order to give them priority at both the local and the European level. This paper sets out to explain our framework of action and the real conditions of life for people living in our societies without the right to be or to participate ; En el año 1992 en Roma, tras un primer coloquio sobre las condiciones precarias, de abandono y de exclusión social, bajo las que se encuentran las personas sin hogar en las capitales europeas, nació el movimiento SMES (Salud Mental Exclusión Social). Desde entonces se han puesto en marcha varias iniciativas con la finalidad de erradicar las situaciones infrahumanas en que viven tantas personas en nuestro planeta. Así, SMES-Europa promueve una nueva conciencia política, ética y profesional respecto a las personas que están marginadas y excluidas de los servicios ciudadanos, y les ofrece atención prioritaria, tanto a nivel local como europeo. Este artículo pretende explicar cuál es nuestro marco de actuación y cuál es la realidad de las personas que viven en nuestras sociedades sin derecho a estar ni a participar.
