Suchergebnisse

Agnès Hubert porta molts anys treballant a la Comissió Europea, els darrers dins l'òrgan que assessora al president. Es va graduar en Econòmiques i Ciència Política a la Universitat de Paris. Ha treballat de periodista. És experta en gènere, polítiques d'ocupació i drets fonamentals. Ha vingut per a participar a la trobada d'EGERA. ; Agnès Hubert lleva muchos años trabajando en la Comisión Europea, los últimos en el órgano que asesora al presidente. Se graduó en Económicas y Ciencia Política en la Universidad de Paris. Ha trabajado de periodista. Es experta en género, políticas de empleo y derechos fundamentales. Ha venido para participar en un encuentro de EGERA. ; Agnès Hubert has worked for many years in the European Commission, most recently in the president's advisory body. She graduated in Economics and Political Science from the University of Paris. She has worked as a journalist. She is an expert in gender, employment policy and fundamental rights. She had been in the UAB to participate at EGERA meeting.

En este número se recogen tres ponencias presentadas en el X Congreso Internacional Internet, Derecho y Política (IDP 2014), organizado por los Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC, que tuvo lugar en Barcelona los días 3 y 4 de julio de 2014.A lo largo de estos diez años de vida, este congreso se ha convertido en un foro académico internacional de referencia en materia de la incidencia de las tecnologías de la información y la comunicación en el ámbito del derecho y de la ciencia política. En concreto, se han abordado temas como la libertad de expresión en la red, los retos de la propiedad intelectual en internet, la protección de la privacidad en las redes digitales, el derecho al olvido, el comercio electrónico y la protección de los consumidores, la ciberdelincuencia, la administración pública electrónica, y la utilización de las nuevas tecnologías en el ámbito de la política y la participación ciudadana. ; En aquest número es recullen tres ponències que es van presentar al X Congrés Internacional Internet, Dret i Política (IDP 2014), organitzat pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, que va tenir lloc a Barcelona els dies 3 i 4 de juliol de 2014.Al llarg d'aquests deu anys de vida, aquest congrés s'ha convertit en un fòrum acadèmic internacional de referència en matèria de la incidència de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'àmbit del dret i de la ciència política. Concretament, s'han abordat temes com ara la llibertat d'expressió a la xarxa, els reptes de la propietat intel·lectual a internet, la protecció de la privadesa a les xarxes digitals, el dret a l'oblit, el comerç electrònic i la protecció dels consumidors, la ciberdelinqüència, l'administració pública electrònica, i la utilització de les noves tecnologies en l'àmbit de la política i la participació ciutadana. ; This issue includes three conference papers presented at the Tenth International Conference on Internet, Law & Politics (IDP 2014) that took place in Barcelona on 3 and 4 July 2014 and was organised by the UOC's Law and Political Science Department.In its ten-year history, this conference has become a leading international academic forum on the impact of the information and communications technologies on the fields of law and political science. Topics addressed over the years have included the freedom of expression on the Internet, intellectual property challenges posed by the Internet, privacy protection in digital networks, the right to be forgotten, e-commerce and consumer protection, cybercrime, e-government, and the use of new technologies in politics and citizen participation.

La legislació en immigració a França en els darrers cinquanta anys palesa una política massa depenent de les diferents conjuntures econòmiques i, per tant, utilitarista. El control dels fluxos migratoris i la lluita contra la immigració clandestina són, tanmateix, un objectiu comú tant de governs de dretes com d'esquerres, amb una política de fons que presenta certes incoherències. Davant d'aquest escenari polític, quina és la tasca dels agents socials? Els treballadors socials que treballen en contextos culturalment heterogenis es troben sovint entre les normes jurídiques i les normes socials. Quins ponts han de bastir? Fins a on poden negociar? Aquest article esbossa algunes respostes a aquestes qüestions tot fent un repàs cronològic a la història de la immigració a França en els últims anys. ; Immigration legislation in France in the last fifty years reflects a policy that is over-dependent on changing economic circumstances and therefore utilitarian. The control of migratory flows and combating illegal immigration are, however, priority objectives for governments of both right and left, with an underlying policy that presents certain inconsistencies. Given this political scenario, what is the role of the social agents? Social workers working in culturally heterogeneous contexts often find themselves in the limbo between the letter of the law and social norms. What bridges should they build? How far can they negotiate? This paper sketches out some answers to these questions with a review of the timeline of the history of immigration in France in recent years. ; La legislación en inmigración en Francia en los últimos cincuenta años pone de manifiesto una política demasiado dependiente de las diferentes coyunturas económicas y, por lo tanto, utilitarista. El control de los flujos migratorios y la lucha contra la inmigración clandestina son, sin embargo, una objetivo común tanto en gobiernos de derechas como de izquierdas, con una política de fondo que presenta ciertas incoherencias. Ante este escenario político, ¿cuál es la labor de los agentes sociales? Los trabajadores sociales que trabajan en contextos culturalmente heterogéneos se encuentran a menudo entre las normas jurídicas y las normas sociales. ¿Qué puentes deben construir? ¿Hasta dónde pueden negociar? Este artículo esboza algunas respuestas a estas cuestiones repasando el eje cronológico de la historia de la inmigración en Francia en los últimos años.

La Declaració de Moscou sobre els Drets de la Infància va ser elaborada per un grup de pedagogs compromesos durant la Revolució Russa de 1917-1918 i va ser la manifestació d'una corrent emancipadora en la història dels Drets de la Infància. Analitzant fonts originals russes, l'autor presenta de manera detallada la Declaració. Explicant el seu rerefons polític i pedagògic i comentant els seus efectes i el seu significat i importància històrics,arriba a la conclusió que la Declaració constitueix una aportació important a la teoria i pràctica dels Drets de la Infància que mereix més atenció de la que generalment se li brinda. ; The Moscow Declaration on the Rights of the Child, which was drawn up during the Russian Revolution, in 1917-18, by a group of socially and politically engaged pedagogues, exemplifies an emancipatory current in the historyof children's rights. Having examined original Russian sources, the author presents this little-known declaration in detail, outlining its political and pedagogical background, and comments on its historical impact and relevance, arriving at the conclusion that the declaration constitutes a valuable contribution to the theory and practice of children's rights, whichdeserves greater attention than it has received. ; La Declaración de Moscú sobre los Derechos del Niño y la Niña fue elaborada por un grupo de pedagogos comprometidos durante la Revolución Rusa de 1917-1918 y fue la manifestación de una corriente emancipadora en la historia de los Derechos de la Infancia.Analizando fuentes originales rusas, el autor presenta de manera pormenorizada la Declaración. Explicando su trasfondo políticoy pedagógico y comentando sus efectos y su significado e importancia históricos, llega a la conclusión de que la Declaración constituyeun aporte importante a la teoría y práctica de los Derechos del Niño que merece más atención de la que generalmente se le brinda.

This article compares three small, stateless, city-regional nation cases of Scotland, Catalonia, and the Basque Country after September 2014. Since the referendum on Scottish independence, depending on its unique context, each case has engaged differently in democratic and deliberative experimentation on the «right to decide» its future beyond its referential (pluri)nation(al)- states in the UK and Spain. Most recently, the Brexit referendum has triggered a deeper debate on how regional and political demands by these cases could re-scale the fixed (pluri)nation(al)-states' structures while even directly advocating for some sort of «Europeanization». Based on a broader research programme on comparing city-regional cases titled «Benchmarking City-Regions», this paper argues that the differences in each of these three cases are noteworthy. Yet, even more substantial are their diverse means of accommodating smart devolutionary strategic pathways of self-determination through political innovation processes among pervasive metropolitanisation responses to a growing «post-national urbanity» pattern in the European Union. Thus, the paper examines: To what extent are the starting points of the levels of «smart devolution» for each case similar? What are the potential political scenarios for these cases as a result of the de- or recentralisation strategies of their referential (pluri)nation(al)-states? What are the most relevant distinct strategic political innovation processes in each case? Ultimately, this paper aims to benchmark how Scotland, Catalonia, and the Basque Country are strategically moving forward beyond their referential (pluri)nation(al)-states in such a new European geopolitical pattern we can call «post-national urbanity» by formulating devolution, and even independence, in unique metropolitan terms.

Reflexió a partir del projecte migratori que menors i joves del Magreb duen a terme atrets per la possibilitat d'un futur millor. El xoc cultural i les poques possibililats que troben al país d'acollida sumat a la falta de sensibilitat política provoca que, en molts casos, queden al marge del sistema de protecció generant exclusió socia l'addicció a tòxics, dinàmiques de carrer delictives, etc. Aquesta situació ha provocat l'aparició d'una nova manifestació del fenomen de persones sense sostre. ; Reflexión a partir del proyecto migratorio que menores y jóvenes del Magreb llevan a cabo atraídos por la posibilidad de un futuro mejor. El choque cultural y las pocas § posibilidades que encuentran en el país de acogida sumado a la fa lta de sensibilidad en política provoca que, en muchos casos, queden al margen del sistema de protección generando excl usión social, ad icción a tóxicos, dinámicas de calle delictivas, etc. Esta situación ha provocado la aparic ión de una nueva manifestación del fenómeno de personas sin techo. ; A reflection on the migration which minors and youths from North Africa make attracted by the possibility of a better future. The culture shock and the few possibilities they find in the country which receives them, added to the lack of political sensivity means that, in many cases, they are left out of the protection system, thus causing social exclusion, drug addiction, street crime, etc. This situation has led to the appearance of a new manifestation of the homeless phenomenon.

El franquismo fue una dictadura brutal, pero no siempre fue igual. En los años cuarenta y cincuenta se vivió en una dictadura similar a las fascistas, en un clima de guerra civil, de represión y de terror. La sociedad vivía en el miedo y/o en la sumisión. Las minorías resistentes eran heroicas, pero no modificaban el régimen político. Durante los años sesenta, ciertos sectores de la sociedad empiezan a perder gradualmente el miedo; el Estado no controla la vida social ni la cotidianidad en el uso de la lengua; se desarrolla la lucha sindical pese a la represión; el mundo universitario y cultural menosprecia el franquismo y, a finales de los años sesenta, emergen demandas y protestas sociales en los barrios populares. En este marco, los núcleos políticos, la mayoría de izquierdas y nacionalistas, empiezan a enraizarse en los ámbitos más críticos del régimen. La Transición pactada era casi inevitable. La mayoría de la sociedad no quería la continuidad del franquismo, aunque temían un cambio traumático y violento. El resultado fue un inicio democrático formal. No obstante, el franquismo institucional estaba presente en las Fuerzas Armadas, en la alta burocracia, en la Judicatura, etc. La Transición fue un inicio de democratización. ; Francoism was a brutal dictatorship, but it was not always that way. During the 1940s and 1950s, people in Spain lived under a dictatorship like that of other fascist dictatorships, in a civil war atmosphere of repression and terror. Society lived in fear and/or submission; resistant minorities were heroic, but they did not change the political regime. In the 1970s, some segments of society gradually began to lose their fear; the Spanish state no longer controlled social or daily life regarding the use of language; the fight of the trade unions grew despite State repression; universities and cultural spheres despised Francoism and, by the end of the decade, social demands and protests emerged in working-class neighbourhoods. In this context, the political cores -most of the left as well as nationalists- began to take root in the most critical areas of the regime and an 'agreed transition' became almost inevitable. Most of society did not want the Franco regime to continue, but they also feared a traumatic and violent change. The result was a formal democratic beginning. However, institutional Francoism was still present, for example, in the armed forces, the upper echelons of bureaucracy, and the Judiciary. Transition was the beginning of democratisation. ; El franquisme va ser una dictadura brutal, però no sempre va ser igual. En els anys quaranta i cinquanta es va viure en una dictadura similar a les feixistes, en un clima de guerra civil, de repressió i de terror. La societat vivia en la por i en la submissió. Les minories resistents eren heroiques, però no modificaven el règim polític. Durant els anys seixanta, sectors de la societat comencen a perdre gradualment la por; l'Estat no controla la vida social ni la quotidianitat en l'ús de la llengua; es desenvolupa la lluita sindical malgrat la repressió; el món universitari i cultural menysprea el franquisme i, a finals dels anys seixanta, emergeixen demandes i protestes socials als barris populars. En aquest marc, els nuclis polítics, la majoria d'esquerres i nacionalistes, comencen a arrelar en els àmbits més crítics del règim. La Transició pactada era gairebé inevitable. La majoria de la societat no volia la continuïtat del franquisme, encara que temien un canvi traumàtic i violent. El resultat va ser un inici democràtic formal. Tanmateix, el franquisme institucional estava present en les Forces Armades, en l'alta burocràcia, en la Judicatura, etc. La Transició va ser un inici de democratització.

En els darrers decennis s'ha incrementat la pobresa infantil a la gran majoria de societats avançades, i aquest fet causa profunda preocupació entre els defensors i activistes dels drets de la infància, alhora que una creixent inquietud entre els analistes polítics i socials. Les informacions sobre la pobresa infantil a Europa comentades al llarg d'aquest article es refereixen a dades de pobresa monetària o relativa. En parlar de pobresa relativa no ens referim a persones que siguin necessàriament pobres, sinó que la seva situació monetària es troba per sota d'uns determinats nivells en relació amb la mitjana del seu país o col·lectiu social. ; Child poverty has increased in most advanced countries over the last few decades, a fact that is deeply worrying to defenders and activists on the rights of the child, while at the same time there is growing concern among political and social analysts. Information on child poverty in Europe given throughout this article refers to data on financial or relative poverty. By relative poverty is not meant people who are necessarily poor, but to those whose financial situation is below certain levels in relation to the average for their country or social group. ; En los últimos decenios se ha incrementado la pobreza infantil en la gran mayoría de sociedades avanzadas, y este hecho está causando una profunda preocupación entre los defensores y activistas de los derechos de la infancia, a la vez que una creciente inquietud entre los analistas políticos y sociales. Las informaciones sobre la pobreza infantil en Europa comentadas a lo largo de este artículo se refieren a datos de pobreza monetaria o relativa. Al hablar de pobreza relativa no nos referimos a personas que sean necesariamente pobres, sino que su situación monetaria se encuentra por debajo de unos determinados niveles en relación con la media de su país o colectivo social.

La gestió de la diversitat religiosa és una política estratègica en la qual ens hi juguem bona part del nostre futur. Una política que, més enllà de les legítimes diferències polítiques, s'ha de fonamentar en dos objectius bàsics: garantir el dret al ple exercici de la llibertatreligiosa i el manteniment de la cohesió. Per aconseguir aquests objectius cal desenvolupar i estendre una nova mirada cap a la diversitat religiosa basada en el coneixementd'aquesta diversitat, en la implementació del marc legal existent i en una voluntat de crear llaços entre els diferents sectors socials. Aquesta nova mirada no es pot circumscriure a l'àmbit de les administracions, sinó que cal que arribi al conjunt de la societat ; The treatment of religious diversity is a strategic policy area in which a significant part of our future is at stake, and an area of strategicconcern that, above and beyond legitimate political differences, must be focused on two basic objectives: the guaranteeing of the right to the full exercise of religious freedom and the maintenance of cohesion. In order to achieve these objectives it is necessary to develop and disseminate a new approach to religious diversity based on knowledge and understanding of this diversity, the implementation of the existing legal framework and a willingness to for ge links between different sectors of the social fabric, and this new approach must not be confined to the realms of public administration, but must extend to take in the whole of society. ; La gestión de la diversidad religiosa es una política estratégica en la que nos jugamos buena parte de nuestro futuro. Una política que, más allá de las legítimas diferencias políticas, debe fundamentarse en dos objetivos básicos: garantizar el derecho al pleno ejercicio de la libertad religiosa y el mantenimiento de la cohesión. Para conseguir estos objetivos es necesario desarrollar y extender una nueva mirada hacia la diversidad religiosa basada en el conocimiento de esta diversidad, en la implementación del marco legal existente y en una voluntad de crear lazos entre los diferentes sectores sociales. Estanueva mirada no se puede circunscribir al ámbito de las administraciones, sino que debe llegar al conjunto de la sociedad.

L'any 1992 a Roma, després d'un primer col·loqui sobre les condicions precàries, d'abandonament i d'exclusió social, en què es troben les persones sense llar a les capitals europees, va néixer el moviment SMES (Salut Mental Exclusió Social). D'aleshores ençà s'han endegat diverses iniciatives amb la finalitat d'eradicar les situacions infrahumanes en què viuen tantes persones al nostre planeta. Així, SMES-Europa promou una nova consciència política, ètica i professional respecte de les persones que estan marginades i excloses dels serveis ciutadans, i els ofereix atenció prioritària, tant a nivell local com europeu. Aquest article pretén explicar quin és el nostre marc d'actuació i quina és la realitat de les persones que viuen en les nostres societats sense dret a ser-hi ni a participar. ; The SMES (Mental Health and Social Exclusion) movement was founded after a first symposium in Rome in 1992 on the precarious conditions of neglect and social exclusion experienced by homeless people in Europe's cities. Since then various initiatives have been launched to tackle the inhumane situations in which so many people on our planet are obliged to live. SMES-Europa is promoting a new political, professional and ethical awareness with regard to people who are marginalized and excluded from public services in order to give them priority at both the local and the European level. This paper sets out to explain our framework of action and the real conditions of life for people living in our societies without the right to be or to participate ; En el año 1992 en Roma, tras un primer coloquio sobre las condiciones precarias, de abandono y de exclusión social, bajo las que se encuentran las personas sin hogar en las capitales europeas, nació el movimiento SMES (Salud Mental Exclusión Social). Desde entonces se han puesto en marcha varias iniciativas con la finalidad de erradicar las situaciones infrahumanas en que viven tantas personas en nuestro planeta. Así, SMES-Europa promueve una nueva conciencia política, ética y profesional respecto a las personas que están marginadas y excluidas de los servicios ciudadanos, y les ofrece atención prioritaria, tanto a nivel local como europeo. Este artículo pretende explicar cuál es nuestro marco de actuación y cuál es la realidad de las personas que viven en nuestras sociedades sin derecho a estar ni a participar.