Suchergebnisse

L'article descriu, recapitula i valora alguns aspectes i facetes de la incorporació dels educadors socials als centres escolars, un procés limitat i incomplet en algunes comunitats autònomes, i excessivament ambiciós i ràpid en d'altres. Fa especial èmfasi en: el sentit de la presència de l'Educació Social a l'escola; la descripció d'alguns espais privilegiats per intervenció dels educadors, i els elements de desacord o les situacions pendents d'aclarir que resulten del procés d'incorporació. Unes sinergies que poden representar un risc per al desenvolupament i la promoció de la professió en l'àmbit escolar. Una cooperació que contingui la capacitat tant d'integrar i afrontar les necessitats derivades dels canvis i transformacions del context social, com de planejar un projecte educatiu i de ciutadania més compromès amb una societat democràtica i participativa. ; El artículo describe, recapitula y valora algunos aspectos y facetas de la incorporación de los educadores sociales en los centros escolares, un proceso limitado e incompleto en algunas Comunidades Autónomas, y excesivamente ambicioso y rápido en otras. Hace especial hincapié en: el sentido de la presencia de la Educación Social en la escuela; la descripción de algunos espacios privilegiados por intervención de los educadores; y los elementos de desencuentro o las situaciones pendientes de aclarar que resultan del proceso de incorporación. Unas sinergias que pueden representar un riesgo para el desarrollo y la promoción de la profesión en el ámbito escolar. Una cooperación que contenga la capacidad tanto de integrar y afrontar las necesidades derivadas de los cambios y transformaciones del contexto social, como de planear un proyecto educativo y de ciudadanía más comprometido con una sociedad democrática y participativa ; The article describes, recaps and assesses some aspects of the incorporation of social educators into schools; it has been a limited and incomplete process in some autonomous regions of Spain, and too ambitious and fast in others. It, in particular, emphasizes: the im portance and sense of the presence of social education in school; some privileged spaces for the educator's intervention; and the disagreements or situations that need to be worked out as a result of the incorporation process. Those synergies can be dangerous for the development and the promotion of social education in school. Cooperation needs to be able to integrate and to face the needs resulting from the changes in the social context; but, at the same time, it needs to project a more committed education and citizenship project in democratic and participatory society.

Aquest article té el propòsit fonamental de presentar, encara que sigui de manera esquemàtica, alguns dels elements fonamentals sobre els quals se sosté la proposta política i filosòfica del Hanfeizi, un dels texts més importants de la Xina preimperial. Aquest antic text resulta especialment evocador per al pensament en la mesura que representa una veritable excepció en la teoria política clàssica. Mentre que les principals propostes sociopolítiques, més o menys utòpiques, articulades tant per pensadors occidentals com xinesos, consideren que el major obstacle per a la consecució d'aquests projectes rau en la naturalesa passional de l'ésser humà, l'obra atribuïda tradicionalment a Han Fei defensa que només és possible obtenir un cos social ordenat gràcies precisament a aquesta dimensió passional. A partir d'aquest eix argumental, el nostre article no solament tractarà d'aclarir la manera concreta en la qual es legitima i organitza aquest singular sistema ideològic, sinó que també s'esforçarà a posar de manifest els vincles ideològics comuns entre la concepció autoritària del Hanfeizi i alguns dels aspectes més essencials del liberalisme econòmic tal com es presenten en l'obra d'Adam Smith. ; basic aim of this article is to present, albeit it schematically, some of the fundamental elements upon which the political and philosophical proposal of the Hanfeizi, one of the most important texts of pre-Imperial China, is based. This ancient text is especially evocative for philosophy in that it constitutes a real exception in classical political theory. Whereas the principal socio-political proposals, which were to a greater or lesser extent utopian, put forward by both Western and Chinese philosophers, consider that the greatest obstacle to achieving these projects lies in the passionate nature of humans, the work traditionally attributed to Han Fei defends the idea that an ordered social body is only possible thanks precisely to that passionate side. Using this core argument as a basis, the article will not only try to clarify the specific way in which this unique ideological system is legitimised and organised, but also endeavours to show the common ideological links between the authoritarian conception of the Hanfeizi and some of the more essential aspects of economic liberalism as presented in the work of Adam Smith. ; El presente artículo tiene el propósito fundamental de presentar, aunque sea de manera esquemática, algunos de los elementos fundamentales sobre los que se sustenta la propuesta política y filosófica del Hanfeizi, uno de los textos más importantes de la China preimperial. Este texto antiguo resulta especialmente evocador para el pensamiento en la medida en que supone una verdadera excepción en la teoría política clásica. Mientras que las principales propuestas sociopolíticas, más o menos utópicas, articuladas tanto por pensadores occidentales como chinos, consideran que el mayor obstáculo para la consecución de esos proyectos reside en la naturaleza pasional del ser humano, la obra atribuida tradicionalmente a Han Fei defiende que sólo es posible obtener un cuerpo social ordenado gracias precisamente a esa dimensión pasional. A partir de ese eje argumental, nuestro artículo no sólo tratará de esclarecer el modo concreto en que se legitima y organiza ese singular sistema ideológico, sino que también se esforzará en poner de manifiesto los vínculos ideológicos comunes entre la concepción autoritaria del Hanfeizi y algunos de los aspectos más esenciales del liberalismo económico tal y como se presentan en la obra de Adam Smith.

Les protestes socials esdevingudes en nombrosos països durant els últims tres anys –des de Tunísia i l'anomenada "Primavera àrab" fins a les recents mobilitzacions a Turquia o Brasil– han fet aflorar un debat sobre la possible dimensió global i transestatal de totes elles. El present article pretén realitzar una aproximació descriptiva i analítica a aquest intens cicle de protestes, reflexionant sobre les diferències i similituds existents entre elles, el paper que Internet i les xarxes socials han tingut en el curs de les diferents mobilitzacions o, entre altres aspectes, el repertori d'accions que han emprat. Més enllà d'aquests trets compartits o no, l'article mira d'emfasitzar la importància d'entendre aquest cicle de mobilitzacions com un procés de repolitització social que combina les contradiccions i conflictes locals de cada context en particular amb l'aparent existència d'una demanda global per major democratització política, regeneració institucional, justícia social i reapropiació d'allò comú. ; The social protests that have take place in many countries over the past three years - from Tunisia and the so-called Arab Spring to the recent protests in Turkey and Brazil - have given rise to a debate about the possible global and transnational dimension they may have. This paper sets out to develop a descriptive and analytical approach to this intense cycle of protests, reflecting on the differences and similarities between all of them, the role that the Internet and social networks have had in the course of the different demonstrations and, among other things, the repertoire of actions that have been used. Beyond these shared traits, the paper seeks to emphasize the importance of understanding this cycle of mobilization as a social re-politicization process that combines local contradictions and conflicts of each particular context with the apparent existence of a global demand for greater political democratization, institutional regeneration, social justice and reappropriation of the common. ; Las protestas sociales acaecidas en numerosos países durante los últimos tres años –desde Túnez y la llamada "Primavera árabe" hasta las recientes movilizaciones en Turquía o Brasil– han hecho aflorar un debate sobre la posible dimensión global y transestatal de todas ellas. El presente artículo pretende realizar una aproximación descriptiva y analítica a este intenso ciclo de protestas, reflexionando sobre las diferencias y similitudes existentes entre todas ellas, el papel que Internet y las redes sociales han tenido en el curso de las diferentes movilizaciones o, entre otros aspectos, el repertorio de acciones que han utilizado. Más allá de estos rasgos compartidos o no, el artículo trata de enfatizar la importancia de entender este ciclo de movilizaciones como un proceso de repolitización social que combina las contradicciones y conflictos locales de cada contexto en particular con la aparente existencia de una demanda global por mayor democratización política, regeneración institucional, justicia social y reapropiación de lo común.

Atès el seu nombre i la seva finalitat, i per a aportar un instrument més a la integració dels sectors exclosos, l'Estat espanyol va regular les empreses d'inserció a través de la Llei 44/2007, de 13 de desembre. La realització d'un TFG d'educació social ens vapermetre veure si són un instrument facilitador de la transició al treball i observar que, pel fet d'implicar la metodologia de l'animació sociolaboral, són un camp d'intervenciósocioeducativa per a l'educació social, si bé existeixen certes mancances pel que fa a la contextualització del paper i les funcions de l'educador/a social. ; On account of the number and purpose of the job integration agencies, and with a view to providing an additional impetus to the integration of disadvantaged sectors of society, the Spanish government passed Law 44/2007 of 13 December to regulate these firms. Our final-year degree project in Social Educationgave us an opportunity to see if they are an effective instrument in facilitating the transition to work and to observe that, when the methodology of socio-occupational animation is applied, they constitute a field of intervention for social education, despite the absence of certain aspects of contextualization of the roleand functions of the social educator. ; Debido a su número y a su finalidad, y para aportar un instrumento más a la integración de los sectores excluidos, el Estado españolreguló las empresas de inserción a través de la Ley 44/2007, de 13 de diciembre. La realización de un TFG de educación social nospermitió ver si son un instrumento facilitador de la transición al trabajo y observar que, al aplicar la metodología de la animaciónsociolaboral, son un campo de intervención socioeducativa para la educación social, si bien existen ciertas lagunas en cuanto a lacontextualización del papel y funciones del educador/a social.

L'envelliment demogràfic comporta reptes socials, econòmics i polítics. Davant la proliferació de treballs que aborden el fenomen des del vessant quantitatiu, centrats en els canvis en l'estructura demogràfica de la població i les implicacions que pugui tenir en pilars bàsics de l'estat de benestar, aquesta tesi proposa un enfocament alternatiu centrat en el seu aspecte qualitatiu basat en el concepte d'envelliment actiu, l'objectiu del qual és la promoció de la participació social i laboral, l'autonomia i la vida independent de les persones grans. ; El envejecimiento demográfico entraña retos sociales, económicos y políticos. Ante la proliferación de trabajos que abordan el fenómeno desde la vertiente cuantitativa, centrados en los cambios en la estructura demográfica de la población y las implicaciones que pueda tener en pilares básicos del estado de bienestar, esta tesis propone un enfoque alternativo centrado en su aspecto cualitativo basado en el concepto de envejecimiento activo, cuyo objetivo es la promoción de la participación social y laboral, la autonomía y la vida independiente de las personas mayores. ; Demographic ageing has social, economic and political challenges. There has been a proliferation of papers addressing the phenomenon from the quantitative aspect, focusing on changes in the demographic structure of the population and the implications it may have on basic pillars of the welfare state. But this thesis proposes an alternative approach focused on its qualitative aspect based on the concept of active aging, which aims to promote social and labour participation, autonomy and independent living for the elderly.

El desenvolupament sostenible s'ha d'orientar a buscar una avaluació qualitativa per l'ésser humà i el seu grup social i assegurar que les generacions futures disposin d'una base natural sostenidora. D'aquesta manera, ha de permetre involucrar i posar en primera línia les dimensions ètica, ambiental i social, fins ara deixades en segon pla, i col·locar les dimensions tecnològica i econòmica en una posició subordinada a les anteriors, a través d'un procés de transformació qualitatiu lent i gradual de canvis en el temps, dirigits a procurar la plena realització de les potencialitats humanes com a persones, grups i organitzacions. La sostenibilitat té com a requisit, a més, la necessitat d'una perspectiva sociopolítica que pensi en una democràcia més enllà de l'Estat-Nació, un sistema jurídic que garanteixi els drets civil i la justícia social, i que valori els drets intrínsecs de la natura. Des d'aquest punt, llavors, es podria pensar realment en la possibilitat de garantir a les generacions futures un mínim de benestar. ; El desarrollo sostenible debe orientarse a buscar una evaluación cualitativa para el ser humano y su grupo social y asegurar que las generaciones futuras dispongan de una base natural sustentadora. De tal manera, debe permitir involucrar y jerarquizar en primera línea, las dimensiones ética, ambiental y social, hasta ahora dejadas en un segundo plano, y colocar las dimensiones tecnológica y económica en una posición subordinada a las anteriores, a través de un proceso de transformación cualitativa lenta y gradual de cambios en el tiempo dirigidos a procurar la plena realización de las potencialidades humanas como personas, grupos y organizaciones. La sustentabilidad tiene como requisito, además, la necesidad de un enfoque sociopolítico que piense una democracia más allá del estado–nación, un sistema jurídico que garantice los derechos civiles y la justicia social, que valore los derechos intrínsecos de la naturaleza. Desde allí, entonces, se podrá pensar verdaderamente en la posibilidad de asegurar a las generaciones futuras un mínimo de bienestar.

El desenvolupament sostenible s'ha d'orientar a buscar una avaluació qualitativa per l'ésser humà i el seu grup social i assegurar que les generacions futures disposin d'una base natural sostenidora. D'aquesta manera, ha de permetre involucrar i posar en primera línia les dimensions ètica, ambiental i social, fins ara deixades en segon pla, i col·locar les dimensions tecnològica i econòmica en una posició subordinada a les anteriors, a través d'un procés de transformació qualitatiu lent i gradual de canvis en el temps, dirigits a procurar la plena realització de les potencialitats humanes com a persones, grups i organitzacions. La sostenibilitat té com a requisit, a més, la necessitat d'una perspectiva sociopolítica que pensi en una democràcia més enllà de l'Estat-Nació, un sistema jurídic que garanteixi els drets civil i la justícia social, i que valori els drets intrínsecs de la natura. Des d'aquest punt, llavors, es podria pensar realment en la possibilitat de garantir a les generacions futures un mínim de benestar. ; El desarrollo sostenible debe orientarse a buscar una evaluación cualitativa para el ser humano y su grupo social y asegurar que las generaciones futuras dispongan de una base natural sustentadora. De tal manera, debe permitir involucrar y jerarquizar en primera línea, las dimensiones ética, ambiental y social, hasta ahora dejadas en un segundo plano, y colocar las dimensiones tecnológica y económica en una posición subordinada a las anteriores, a través de un proceso de transformación cualitativa lenta y gradual de cambios en el tiempo dirigidos a procurar la plena realización de las potencialidades humanas como personas, grupos y organizaciones. La sustentabilidad tiene como requisito, además, la necesidad de un enfoque sociopolítico que piense una democracia más allá del estado–nación, un sistema jurídico que garantice los derechos civiles y la justicia social, que valore los derechos intrínsecos de la naturaleza. Desde allí, entonces, se podrá pensar verdaderamente en la posibilidad de asegurar a las generaciones futuras un mínimo de bienestar.

El 2007 el Govern de Canàries crea centres de formació prelaboral específics per a Menors Estrangers no Acompanyats majors de 16 anys. Dos d'aquests centres seran gestionats per la Fundación Proyecto Don Bosco, que ha atès 587 MENAS entre maig de 2007 i març de 2010. I s'han construït atenent a quatre referents: el projecte de vida de l'usuari com a element central del procés educatiu, la necessitat d'oferir eines per resoldre problemes reals, la teoria sociohistòrica de Vigotsky com a suport didàctic i el sistema de millora contínua com a forma de treball. Al 2010 apareix un nou repte: el gran nombre d'extutelats en situació irregular que també necessita recursos de suport, orientació i formació. ; In 2007, the Canary Island government created vocational training centres specifically for Unaccompanied Foreign Minors older than 16. Two of the centres are managed by the Don Bosco Project Foundation, which has attended to 587 UFMs between May 2007 and March 2010. They were built with four principles in mind: the user's life project as a central element of the education process, the need to provide tools to solve real problems, Vigotsky's social-historical theory as a teaching aid, and the system of continuous improvement as a method of work. A new challenge appeared in 2010: the large number of minors without guardianship in irregular situations who also need support, orientation and training. ; En 2007 el Gobierno de Canarias crea centros de formación prelaboral específicos para Menores Extranjeros no Acompañados mayores de 16 años. Dos de estos centros serán gestionados por la Fundación Proyecto Don Bosco, que ha atendido a 587 MENAS entre mayo de 2007 y marzo de 2010. Y se han construido atendiendo a cuatro referentes: el proyecto de vida del usuario como elemento central del proceso educativo, la necesidad de ofrecer herramientas para resolver problemas reales, la teoría sociohistórica de Vigotsky como soporte didáctico y el sistema de mejora continua como forma de trabajo. En 2010 aparece un nuevo reto: el gran número de extutelados en situación irregular que también precisa de recursos de apoyo, orientación y formación.

Once considered a marginal or even irrelevant issue, in recent years, the environment has come to occupy an increasingly important place on the political, social and economic agenda. Environmental conflicts are often due to conflicting political and economic interests and can have major social repercussions. Until recently, little economic value was attached to drinking water; the same was true of arable land, energy generation and most natural resources. Pollution was regarded as a minor problem. Today, the economic and social value and costs of the environment are seen as incalculable and growing. Soil, food, water and air pollution have led to a significant increase in disease, and the cost of the ensuing environmental clean–up can be exponential. While the solutions are necessarily biological, they can have considerable economic consequences, too ; Postprint (published version)

Son grans els reptes que afronta el sistema d'educació a Eslovènia, Europa i en general el món per a introduir els aspectes ambientals i de salut en els programes d'estudi per a que els estudiants coneguin i comprenguin el Desenvolupament Sostenible. Els camins per a incorporar aquests temes en els programes universitaris depenen en gran part de factors com la grandària de la població i el sistema econòmic i polític de la zona. Diferents països a Europa estan estudiant diverses formes per a donar una solució a aquests fets. En el cas específic d'Eslovènia s'identificà una necessitat específica de formar professionals amb coneixements ambientals, d'epidemiologia, ecològics i de higiene. La creixent importància de l'enginyeria en les àrees abans esmentades i el potenciar la interdisciplinarietat, foren factors claus per a desenvolupar des del 1993 un programa d'Enginyeria Sanitària amb una duració de 4 anys. El ràpid desenvolupament del programa i la seva multidisciplinarietat han estat les raons principals per les que es va decidir que el programa s'impartís amb professores de dos universitats, així com amb experts de institucions i empreses. En relació amb altres sistemes universitaris similars a l'Europa de l'Est la experiència d'aquests 10 anys de treball a Eslovènia pot servir de model e fins i tot a través de la col·laboració ser adoptat en alguna altra universitat de la regió. ; Son grandes los retos que enfrenta el sistema educacional de Eslovenia, Europa y en general el mundo para lograr introducir los aspectos ambientales y de salud en los programas de estudio de tal forma que los estudiantes conozcan y comprendan el Desarrollo Sostenible. Los caminos para incorporar estos temas en los programas universitarios dependen en gran parte de factores como el tamaño de la población y el sistema económico y político de la zona. Diferentes países en Europa están tratando de formas diversas de dar solución a estos retos. En el caso específico de Eslovenia se identificó una necesidad específica de formar profesionales con conocimientos ambientales, epidemiológicos, ecológicos y de higiene. La creciente importancia de la ingeniería en las áreas antes mencionadas y el potenciar la interdisciplinariedad fueron factores claves para desarrollar desde 1993 un programa de Ingeniería Sanitaria con una duración de 4 años. El rápido desarrollo del programa y su multidisciplinariedad han sido las razones principales por las que se decidió que el programa se impartiera por profesores de dos universidades, así como expertos de instituciones y empresas. En relación con sistemas universitarios similares en Europa del Este la experiencia de estos 10 años de trabajo en Eslovenia puede servir de modelo e incluso a través de la colaboración ser adoptado en alguna otra universidad de la región. ; Great challenges are facing Slovene, European and world's educational systems in the introduction of environmental and health aspects into the curricula in such a way to empower the students with an adequate understanding and knowledge of sustainable development. Ways of incorporating these issues into the educational programme depends on broad range of factors such as number of inhabitants in the state as well as political and economic system. Different European states are trying to solve these challenges in a different manner. Due to the specificity of the Slovenia the need was recognised to educate professionals with the broad environmental, epidemiological, ecological and hygienic knowledge. The increased awareness about the importance of the engineering in the above mentioned areas and the interdisciplinary approach lead towards establishing a four year sanitary engineering programme in 1993. Its distinctive multidisciplinarity and rapid development in the field are the main reasons for the decision that selected course units are thought by professors and experts from two universities in Slovenia and other institutions as well as enterprises. Due to similar educational system in the South Eastern Europe in the past, ten years of experiences in Slovenia should be used as a model which could be, through the collaboration, adopted elsewhere in the region.

Son grans els reptes que afronta el sistema d'educació a Eslovènia, Europa i en general el món per a introduir els aspectes ambientals i de salut en els programes d'estudi per a que els estudiants coneguin i comprenguin el Desenvolupament Sostenible. Els camins per a incorporar aquests temes en els programes universitaris depenen en gran part de factors com la grandària de la població i el sistema econòmic i polític de la zona. Diferents països a Europa estan estudiant diverses formes per a donar una solució a aquests fets. En el cas específic d'Eslovènia s'identificà una necessitat específica de formar professionals amb coneixements ambientals, d'epidemiologia, ecològics i de higiene. La creixent importància de l'enginyeria en les àrees abans esmentades i el potenciar la interdisciplinarietat, foren factors claus per a desenvolupar des del 1993 un programa d'Enginyeria Sanitària amb una duració de 4 anys. El ràpid desenvolupament del programa i la seva multidisciplinarietat han estat les raons principals per les que es va decidir que el programa s'impartís amb professores de dos universitats, així com amb experts de institucions i empreses. En relació amb altres sistemes universitaris similars a l'Europa de l'Est la experiència d'aquests 10 anys de treball a Eslovènia pot servir de model e fins i tot a través de la col·laboració ser adoptat en alguna altra universitat de la regió. ; Son grandes los retos que enfrenta el sistema educacional de Eslovenia, Europa y en general el mundo para lograr introducir los aspectos ambientales y de salud en los programas de estudio de tal forma que los estudiantes conozcan y comprendan el Desarrollo Sostenible. Los caminos para incorporar estos temas en los programas universitarios dependen en gran parte de factores como el tamaño de la población y el sistema económico y político de la zona. Diferentes países en Europa están tratando de formas diversas de dar solución a estos retos. En el caso específico de Eslovenia se identificó una necesidad específica de formar profesionales con conocimientos ambientales, epidemiológicos, ecológicos y de higiene. La creciente importancia de la ingeniería en las áreas antes mencionadas y el potenciar la interdisciplinariedad fueron factores claves para desarrollar desde 1993 un programa de Ingeniería Sanitaria con una duración de 4 años. El rápido desarrollo del programa y su multidisciplinariedad han sido las razones principales por las que se decidió que el programa se impartiera por profesores de dos universidades, así como expertos de instituciones y empresas. En relación con sistemas universitarios similares en Europa del Este la experiencia de estos 10 años de trabajo en Eslovenia puede servir de modelo e incluso a través de la colaboración ser adoptado en alguna otra universidad de la región. ; Great challenges are facing Slovene, European and world's educational systems in the introduction of environmental and health aspects into the curricula in such a way to empower the students with an adequate understanding and knowledge of sustainable development. Ways of incorporating these issues into the educational programme depends on broad range of factors such as number of inhabitants in the state as well as political and economic system. Different European states are trying to solve these challenges in a different manner. Due to the specificity of the Slovenia the need was recognised to educate professionals with the broad environmental, epidemiological, ecological and hygienic knowledge. The increased awareness about the importance of the engineering in the above mentioned areas and the interdisciplinary approach lead towards establishing a four year sanitary engineering programme in 1993. Its distinctive multidisciplinarity and rapid development in the field are the main reasons for the decision that selected course units are thought by professors and experts from two universities in Slovenia and other institutions as well as enterprises. Due to similar educational system in the South Eastern Europe in the past, ten years of experiences in Slovenia should be used as a model which could be, through the collaboration, adopted elsewhere in the region.

L'objectiu d'aquest article és avaluar quins són els reptes urbanístics que té plantejats el turisme barceloní en un moment en què estan canviant alguns dels paradigmes que han impulsat el desenvolupament extraordinari del turisme vacacional. La ciutat industrial, l'espai social destinat al treball, el lloc d'on es fugia durant les vacances, s'ha convertit en un destí turístic de primer ordre, en un dels llocs preferents per l'oci i el turisme contemporani. En aquest article ens preguntarem sobre aquest canvi fent un repàs de la història urbanística barcelonina des de la perspectiva del turisme, i una reflexió final sobre alguns aspectes que no tenen fàcil solució si no es replantegen el marc legislatiu i la relació entre l'urbanisme i l'activitat turística actual. En definitiva, ens preguntarem sobre quines han estat les transformacions urbanístiques de la ciutat postindustrial en relació al turisme, en l'àrea metropolitana de Barcelona, interrogant-nos sobre com s'hi ha reconstruït l'espai turístic de la ciutat postindustrial perquè hagi acabat atraient els seus detractors. ; El objetivo de este artículo es evaluar cuáles son los retos urbanísticos que tiene planteados el turismo barcelonés en un momento en que están cambiando algunos de los paradigmas que han impulsado el extraordinario desarrollo del turismo vacacional. La ciudad industrial, el espacio social destinado al trabajo, el lugar de donde se huía durante las vacaciones, se ha convertido en un destino turístico de primer orden, en uno de los lugares preferentes para el ocio y el turismo contemporáneo. En este artículo nos preguntaremos sobre este cambio dando un repaso a la historia urbanística barcelonesa desde la perspectiva del turismo, y plantearemos una reflexión final sobre algunos aspectos que no tienen fácil solución si no se replantean el marco legislativo y la relación entre el urbanismo y la actividad turística actual. En definitiva, nos preguntaremos sobre cuáles han sido las transformaciones urbanísticas de la ciudad postindustrial en relación con el turismo, en el área metropolitana de Barcelona, interrogándonos sobre cómo se ha reconstruido el espacio turístico de la ciudad postindustrial para que haya terminado atrayendo a sus detractores.

El TJUE ha ido desarrollando una relevante jurisprudencia sobre el principio general de igualdad de trato, centrada principal, aunque no exclusivamente, en alguna de sus manifestaciones específicas, como la edad, y que se ha caracterizado por ofrecer una interpretación amplia y generosa de dicho principio, reforzando su alcance y contenido normativo. Esta doctrina jurisprudencial ha desempeñado un papel impulsor de la acción de la Unión en aquellos ámbitos competenciales donde habitualmente opera el principio de igualdad de trato, como la política social y la política de empleo. Ahora bien, esta tutela judicial de la igualdad de trato se funda en una jerarquía de motivos discriminatorios que tiene su origen en una opción del legislador de la Unión y que se proyecta tanto en el distinto alcance material de las discriminaciones prohibidas como en los diferentes niveles de justificación de las diferencias de trato admisibles. ; The ECJ has developed significant case-law on the general principle of equal treatment, this being chiefly focused, although not exclusively, on some of its particular aspects, such as age. The said case-law is characterized for its wide and generous interpretation of the aforementioned principle, having reinforced its regulatory scope and content. This case-law has given impetus to EU's action in those competence scopes where the principle of equal treatment applies, such as in social and employment policies. However, the legal protection of equal treatment is founded on a hierarchy of discrimination grounds reliant on a choice made by EU's lawmaker, which is reflected at both the various material scopes of prohibited discriminations and the various levels of justification of those differences in treatment which are admissible. ; El presente trabajo se encuadra dentro del Proyecto de investigación financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación «La 'política mediterránea' de la UE en perspectiva: el Proceso de Barcelona, la Unión para el Mediterráneo y los intereses españoles», Código DER2009-14238-C02-01.

Política pública; Salut pública; Actuacions ; Política publica; Salud pública; Actuaciones ; Public policy; Public health; Actions ; Documento de bases del Plan interdepartamental de salud pública (PINSAP). Incluye una primera parte que ilustra la influencia de los determinantes sobre la salud de las personas y las poblaciones y resume los antecedentes y los planteamientos sobre los que se basa el modelo de intervención que se propone, que, junto con los propósitos y objetivos, constituye el segundo apartado del documento. El documento recoge aportaciones y consideraciones sobre cada una de las áreas de actuación identificadas por el Grupo de Trabajo del Departamento de Salud a partir de una adaptación del modelo de determinantes de Dahlgren y Whitehead referidos a las condiciones de vida y trabajo y que tienen que ver con el entorno, el urbanismo y vivienda, la movilidad, la educación, el empleo, el sistema sanitario y la alimentación. Dada la importancia que tiene el tiempo libre, sobre todo en algunas edades, se ha añadido al modelo un apartado al respecto, en el que se han incluido los aspectos relacionados con la cultura. Finalmente, se incluyen propuestas del ámbito de las políticas sociales. En cada apartado se reflejan posibles líneas prioritarias de intervención para mejorar estas condiciones, promover la equidad y disminuir las desigualdades sociales que las afectan, y de esta manera reducir las desigualdades en salud que son injustas y evitables. En este capítulo también hay una selección necesariamente incompleta de buenas prácticas en marcha que pueden servir para promover nuevas actuaciones. ; Document de bases del Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP). Inclou una primera part que il·lustra la influència dels determinants sobre la salut de les persones i les poblacions i resumeix els antecedents i els plantejaments sobre els quals es basa el model d'intervenció que s'hi proposa, que, juntament amb els propòsits i objectius, constitueix el segon apartat del document. El document recull aportacions i consideracions sobre cadascuna de les àrees d'actuació identificades pel Grup de Treball del Departament de Salut a partir d'una adaptació del model de determinants de Dahlgren i Whitehead referits a les condicions de vida i treball i que tenen a veure amb l'entorn, l'urbanisme i habitatge, la mobilitat, l'educació, l'ocupació, el sistema sanitari i l'alimentació. Donada la importància que hi té el lleure, sobretot en algunes edats, s'ha afegit al model un apartat sobre això, en el qual s'han inclòs els aspectes relacionats amb la cultura. Finalment, s'hi inclouen propostes de l'àmbit de les politiques socials. En cada apartat s'hi reflecteixen possibles línies prioritàries d'intervenció per tal de millorar aquestes condicions, promoure l'equitat i disminuir les desigualtats socials que les afecten, i d'aquesta manera reduir les desigualtats en salut que són injustes i evitables. En aquest capítol també hi ha una selecció necessàriament incompleta de bones pràctiques en marxa que poden servir per promoure noves actuacions.

Enquestes de satisfacció; Atenció sociosanitària; Internament ; Encuestas de satisfacción; Atención sociosanitaria; Internamiento ; Satisfaction surveys; Social health care; Internment ; La sisena edició de l'estudi de percepció, experiència i satisfacció amb el servei d'atenció sociosanitària amb internament del Pla d'estudis de percepció, experiència i satisfacció d'usuaris (PLAENSA) del Servei Català de la Salut (CatSalut) ha mostrat que les persones usuàries d'aquest servei qualifiquen de 8,36 sobre 10 la satisfacció amb el servei rebut, i que un 91,80% de les que n'han estat beneficiàries tornarien a escollir ser ateses al mateix centre, si els fos possible (fidelitat). L'any 2016, any en què es va dur a terme l'anterior edició, la satisfacció mitjana va ser de 8,42 sobre 10, mentre que la fidelitat se situava en 91,65%. Cal esmentar que l'estudi PLAENSA 2019 del servei d'atenció sociosanitària amb internament s'ha dut a terme en un context d'avaluació d'objectius contractuals dels proveïdors lligats a la seva realització. Aquesta circumstància el diferencia dels estudis duts a terme durant l'any 2016 i de les anteriors edicions. El Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA©) és un projecte que va començar l'any 2001 per avaluar la qualitat del servei i el grau de satisfacció de les persones usuàries amb els diferents serveis sanitaris públics, amb l'objectiu d'obtenir una informació que resulta molt valuosa per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió d'aquests serveis. La satisfacció és un sentiment subjectiu de la persona receptora del servei, que té un gran valor per a la gestió. Quantificar-la permet avaluar l'acceptabilitat dels esforços de planificació i provisió de serveis i complementar els aspectes d'eficiència i efectivitat. En aquest sentit, els estudis del PLAENSA© formen part de la informació de resultats que es presenta a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, s'incorporen en els informes sectorials de la Central de Resultats de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, donen suport als objectius del Pla de Salut i estan disponibles en el portal de transparència de la Generalitat.