Suchergebnisse
Filter
22 Ergebnisse
Sortierung:
Conflicte lingüístic valencià
In: Biblioteca Germán Bernácer d'estudis econòmics, politics i socials 2. Serie estudis econòmics, politics i socials
Lluís Companys, diputat per Sabadell: periodisme, política i conflicte social (1920 - 1925)
In: Cròniques de la memòria 14
Indústria i ofici: conflicte social i jerarquies obreres en la Catalunya tèxtil (1881 - 1923)
In: Ciència i tècnica
Creixement econòmic i conflicte social: la foia de Llombai entre els segles XIII i XIX
In: Recerca i pensament 19
Energy and environment: management, technology and conflicts in a warming world
Once considered a marginal or even irrelevant issue, in recent years, the environment has come to occupy an increasingly important place on the political, social and economic agenda. Environmental conflicts are often due to conflicting political and economic interests and can have major social repercussions. Until recently, little economic value was attached to drinking water; the same was true of arable land, energy generation and most natural resources. Pollution was regarded as a minor problem. Today, the economic and social value and costs of the environment are seen as incalculable and growing. Soil, food, water and air pollution have led to a significant increase in disease, and the cost of the ensuing environmental clean–up can be exponential. While the solutions are necessarily biological, they can have considerable economic consequences, too ; Postprint (published version)
BASE
Entre la violència política i el conflicte social: els comitès antifeixistes de Salt i d'Orriols en el context de la Guerra Civil 1936 - 1939
In: Biblioteca Serra d'Or 275
Recuperació de la memòria col·lectiva de dos dels comitès antifeixistes més coneguts de les comarques gironines. Gràcies a la col·laboració de molta gent, s'han reconstruït uns fets i unes experiències dels avantpassats més immediats i de la societat i les circumstàncies que els varen tocar viure.
La repetició d'eleccions augmenta la polarització social
La celebració d'eleccions intensifica i visibilitza els conflictes polítics que travessa tota societat. Com afecta això a la distància emocional que sentim cap a aquells que no pensen com nosaltres? En aquest article, investigadors del grup Democràcia, Eleccions i Ciutadania presenten un estudi en el qual han analitzat l'impacte de la prominència electoral sobre la polarització afectiva. Els resultats procedents de l'anàlisi de 99 enquestes realitzades en 42 països al llarg de més de 20 anys mostren que la polarització afectiva es redueix a mesura que passa el temps des de les eleccions. Aquestes conclusions permeten constatar el delicat equilibri que exigeixen els sistemes polítics democràtics i els efectes nocius que pot tenir per a la cohesió social la repetició de convocatòries electorals quan no hi ha formació de govern. ; La celebración de elecciones intensifica y visibiliza los conflictos políticos que atraviesa toda sociedad. ¿Cómo afecta esto a la distancia emocional que sentimos hacia los que no piensan como nosotros? En este artículo, investigadores del grupo Democracia, Elecciones y Ciudadanía presentan un estudio en el que han analizado el impacto de la prominencia electoral sobre la polarización afectiva. Los resultados procedentes del análisis de 99 encuestas realizadas en 42 países a lo largo de más de 20 años muestran que la polarización afectiva se reduce conforme pasa el tiempo desde las elecciones. Estas conclusiones permiten constatar el delicado equilibrio que exigen los sistemas políticos democráticos y los efectos nocivos que puede tener para la cohesión social la repetición de convocatorias electorales cuando no hay formación de gobierno.
BASE
Una xarxa global de moviments socials? Una aproximació al cicle de protestes 2011-1013 ; A global network of social movements? an approach to the cycle of protests 2011-2013 ; ¿Una red global de movimientos sociales? Una aproximación al ciclo de protestas 2011-2013
Les protestes socials esdevingudes en nombrosos països durant els últims tres anys –des de Tunísia i l'anomenada "Primavera àrab" fins a les recents mobilitzacions a Turquia o Brasil– han fet aflorar un debat sobre la possible dimensió global i transestatal de totes elles. El present article pretén realitzar una aproximació descriptiva i analítica a aquest intens cicle de protestes, reflexionant sobre les diferències i similituds existents entre elles, el paper que Internet i les xarxes socials han tingut en el curs de les diferents mobilitzacions o, entre altres aspectes, el repertori d'accions que han emprat. Més enllà d'aquests trets compartits o no, l'article mira d'emfasitzar la importància d'entendre aquest cicle de mobilitzacions com un procés de repolitització social que combina les contradiccions i conflictes locals de cada context en particular amb l'aparent existència d'una demanda global per major democratització política, regeneració institucional, justícia social i reapropiació d'allò comú. ; The social protests that have take place in many countries over the past three years - from Tunisia and the so-called Arab Spring to the recent protests in Turkey and Brazil - have given rise to a debate about the possible global and transnational dimension they may have. This paper sets out to develop a descriptive and analytical approach to this intense cycle of protests, reflecting on the differences and similarities between all of them, the role that the Internet and social networks have had in the course of the different demonstrations and, among other things, the repertoire of actions that have been used. Beyond these shared traits, the paper seeks to emphasize the importance of understanding this cycle of mobilization as a social re-politicization process that combines local contradictions and conflicts of each particular context with the apparent existence of a global demand for greater political democratization, institutional regeneration, social justice and reappropriation of the common. ; Las protestas sociales acaecidas en numerosos países durante los últimos tres años –desde Túnez y la llamada "Primavera árabe" hasta las recientes movilizaciones en Turquía o Brasil– han hecho aflorar un debate sobre la posible dimensión global y transestatal de todas ellas. El presente artículo pretende realizar una aproximación descriptiva y analítica a este intenso ciclo de protestas, reflexionando sobre las diferencias y similitudes existentes entre todas ellas, el papel que Internet y las redes sociales han tenido en el curso de las diferentes movilizaciones o, entre otros aspectos, el repertorio de acciones que han utilizado. Más allá de estos rasgos compartidos o no, el artículo trata de enfatizar la importancia de entender este ciclo de movilizaciones como un proceso de repolitización social que combina las contradicciones y conflictos locales de cada contexto en particular con la aparente existencia de una demanda global por mayor democratización política, regeneración institucional, justicia social y reapropiación de lo común.
BASE
Les dècades convulses: Igualada com a exemple ; mobilització patronal i obrera entre principis del segle XX i la dictadura de Primo de Rivera
In: Biblioteca Abat Oliba 238