Suchergebnisse

Actualment, el sistema de serveis socials a Itàlia encara és complex i incomplet i no és sostenible políticament ni econòmicament. Els drets universals han deixat de ser l'objectiu essencial de les seves accions. La crisi econòmica i les tensions relacionades amb els problemes de seguretat i inclusió social generen incertesa sobre el futur i una pèrdua d'identitat, donant lloc a noves exigències de control social i unes expectatives d'inclusió limitades. ; Still today, the Italian social services system is complex and incomplete, and no longer sustainable either politically or economically. The universality of rights is no longer the underlying objective that its actions must pursue. The economic crisis and the tensions concerning the issues of security and social inclusion generate fears about the future and a loss of identity, giving rise to new demands for social control and reduced prospects of inclusion. ; Actualmente, el sistema de servicios sociales en Italia todavía es complejo e incompleto y no es sostenible política ni económicamente. Los derechos universales han dejado de ser el objetivo esencial de sus acciones. La crisis económica y las tensiones relacionadas con los problemas de seguridad e inclusión social generan incertidumbre sobre el futuro y una pérdida de identidad, dando lugar a nuevas exigencias de control social y a unas expectativas de inclusión limitadas.

El fenomen dels menors migrants no acompanyats (MMNA) és relativament recenten el nostre estat de benestar, i ha arribat a posar en dubte les premisses d'atenció a la infància desemparada. Analitzarem com va suposar la reacció d'una part de les entitats d'acció social. En concret veurem quina ha estat la trajectòria del Casal dels Infants per a l'Acció Social als Barris, entitat dedicada a la intervenció socioeducativa amb col·lectius de risc als barris amb més gran vulnerabilitat social. Mirarem d'analitzar sota quines premisses i anàlisis s'ha enfocat la intervenció, enumerant aquelles necessitats i problemàtiques que encara no han aconseguit una resposta social, política i educativa eficient. ; The phenomenon of unaccompanied migrant minors (UMM) has appeared in our welfare system relatively recently, and has tested theories on the care of abandoned children. The article analyses the outcome of the reaction from some of the social action entities. In particular, it shows the course of the Casal dels Infants for Social Action in the districts, an entity working in social and educational intervention for groups at risk in districts with the greatest social vulnerability. An analysis is made of the theories and analyses on which the intervention has focused, listing the needs and problems that have not yet received a response that is socially, politically and educationally effective. ; El fenómeno de los menores migrantes no acompañados (MMNA) es relativamente reciente en nuestro estado de bienestar, y ha llegado a poner en tela de juicio las premisas de atención a la infancia desamparada. Analizaremos como supuso la reacción de una parte de las entidades de acción social. En concreto veremos cuál ha sido la trayectoria del Casal dels Infants para la Acción Social en los Barrios, entidad dedicada a la intervención socioeducativa con colectivos de riesgo en los barrios con mayor vulnerabilidad social. Trataremos de analizar bajo qué premisas y análisis se ha enfocado la intervención, enumerando aquellas necesidades y problemáticas que aún no han conseguido una respuesta social, política y educativa eficiente.

In defence of democracy -- Legal -- Summary -- Preface -- Presentation by Miquel Caminal -- Presentation by Francesc Xavier Grau1 -- Introduction -- Translator's Note -- Democracy -- Liberalism -- Democracy and corporatism -- Spiritual problems -- The crisis of democracy -- The defects of democracy -- The objectivity of democracy -- The stability of democracy -- The relativity of democracy -- On equality among men -- Universal suffrage -- The criterion of quality in voting -- Social classification -- Truth in this world -- Parliament and democracy -- Party spirit -- Mysticism and democracy

Els canvis dels últims anys, obliguen a repensar el model de societat. Es necessita una intervenció des de i per a la societat, amb la finalitat d'incentivar la Igualtat d'Oportunitats i la participació de tots, sigui quina sigui la seva condició social, tendència sexual, estatus econòmic, ideologia polílica o confessió religiosa, nivell cultural, etc. Aquesta realitat planteja noves demandes a les que cal donar resposta. No podem obviar l'exclusió que sofreixen diferents col·lectius, com el de les dones, en el que coexisteixen més dificultats per a fer front als reptes inherents al caràcter de la societat actual i que les situen en desavantatge pel que fa als homes. Incorporar aquesta filosofia d'intervenció pedagògico-social resulta un propòsit ambiciós i constitueix un ardu camí capa la consecució d'uns objectius i un model de societat més compromès amb els valors de ciutadania, igualtat i llibertat. ; Los cambios de los últimos años, obligan a repensar el modelo de sociedad. Se necesita una intervención desde y para la sociedad, con el fin de incentivar la Igualdad de Oportunidades y la participación de todos, sea cual sea su condición social, tendencia sexual, estatus económico, ideología política o confesión religiosa, nivel cultural, etc. Esta realidad plantea nuevas demandas a las que hay quedar respuesta. No podemos obviar la exclusión que sufren distintos colectivos, como el de las mujeres, en el que coexisten más dificultades para hacer frente a los retos inherentes al carácter de la sociedad actual y que las sitúa en una desventaja respecto a los varones. Incorporar esta filosofía de intervención pedagógico-social resulta un propósito ambicioso y constituye un arduo camino hacia la consecución de unos objetivos y un modelo de sociedad más comprometido con los valores de ciudadanía, igualdad y libertad. ; Changes in recent years have forced us to rethink our model of society. Intervention both 'by' and 'for" society is required if we are to foster equal opportunity and universal participation, irrespective of social status, sexual orientation, economic standing, political ideology and religious faith, cultural level. etc. New demands need new responses. We can no longer ignore the exclusion affecting some social groups. Women, for example, suffer more than their fair share of problems in facing the challenges inherent in a society that places them ar a disadvantage compared with men. By introducing this kind of philosophy with its pedagogical-social intervention, we are embarking on an ambirious, lengthy and difficult road rowards achieving objectives and a model of society more committed to the values of citizenship equality and freedom.

Mai abans no s'havia produït una conjunció tan funesta entre uns nivells elevats i sostinguts de delinqüència i la cronificació social d'una por difusa al delicte. Per això, resulta significatiu el contrast entre el soroll eixordador (pocs assumptes reben tanta atenció) i l'escassa reflexió que suscita el fenomen de la inseguretat ciutadana. Això no evita gairebé mai la precipitació dels actors polítics i administratius cap a polítiques públiques de seguretat amb més aparença que no pas substància, científicament inconsistents, que no són degudament avaluades i que, consegüentment, no poden sinó aportar una eficiència dubtosa. No es tracta, doncs, de persistir en un debat polític basat en vetustes raons preestablertes entorn de la idoneïtat de les estratègies participatives o bé punitives, sinó de veure amb absoluta nitidesa la necessitat peremptòria de fonamentar les polítiques públiques de seguretat en un diagnòstic ajustat dels problemes específics que es pretenen solucionar. ; Al mateix temps que la inseguretat ciutadana genera cada vegada més atenció en les agendes públiques i en les polítiques, es va fent evident una manca de reflexió profunda i pausada sobre el fenomen, el que condueix a una definició de polítiques que no es basen en un diagnòstic ajustat dels problemes específics que es pretenen solucionar. ; Al mismo tiempo que la inseguridad ciudadana genera cada vez más atención en las agendas públicas y en las políticas, se va haciendo evidente una carencia de reflexión profunda y pausada sobre el fenómeno, lo que conduce a una definición de políticas que no se basan en un diagnóstico ajustado de los problemas específicos que se pretenden solucionar. ; At the time that the citizen insecurity generates increasingly attention in the public agenda and in the politics, goes doing evident a lack of deep reflection on the phenomenon, what drives to a definition of a kind of policy that do not base in an adjusted diagnostic of the specific problems that pretend to solve.

The objective of this thesis is to explore in greater depth the process of creating a public health observatory and the processing of the information needed to take territorial decisions in the county of Alt Empordà. The outcome is the creation of Indika, the Health and Social Pole of the Alt Empordà. Indika is a public health agency that acts as the territory's health and well-being agent. The objective of Indika is to generate knowledge about the impact of social determinants of health in Alt Empordà. To do so, it uses a working framework based on three points: to inform, to discuss, and to act. This working framework served to produce the visual information solutions, including infographics, collections of indicators, and a web application whose purpose is to portray the existing problems in the territory to start debate with the different political and social agents to take decisions on improvement initiatives. Apart from creating a public health observatory, two parallel lines of action have also been developed in this thesis: the creation of public structures to store information based on events as a way of structuring medical information. These two lines of investigation have resulted in the creation of the "Indika Data Repository", an information repository about the county of Alt Empordà, using the collaborative platform GitHub and the implementation of the eventr package in R programming language, and currently published in the Comprehensive R Archive Network. Eventr is a package whose purpose is to facilitate the implementation of architectures based on events ; Aquesta tesi té com a objectiu aprofundir en el procés de creació d'un observatori de salut pública i el tractament de la informació necessària per a la presa de decisions territorials a la comarca de l'Alt Empordà. El resultat ha estat la creació d'Indika pol de salut i social de l'Alt Empordà. Indika és un observatori de salut pública que actua com a agent de salut i benestar del territori. L'objectiu d'Indika és generar coneixement sobre ...

The objective of this thesis is to explore in greater depth the process of creating a public health observatory and the processing of the information needed to take territorial decisions in the county of Alt Empordà. The outcome is the creation of Indika, the Health and Social Pole of the Alt Empordà. Indika is a public health agency that acts as the territory's health and well-being agent. The objective of Indika is to generate knowledge about the impact of social determinants of health in Alt Empordà. To do so, it uses a working framework based on three points: to inform, to discuss, and to act. This working framework served to produce the visual information solutions, including infographics, collections of indicators, and a web application whose purpose is to portray the existing problems in the territory to start debate with the different political and social agents to take decisions on improvement initiatives. Apart from creating a public health observatory, two parallel lines of action have also been developed in this thesis: the creation of public structures to store information based on events as a way of structuring medical information. These two lines of investigation have resulted in the creation of the "Indika Data Repository", an information repository about the county of Alt Empordà, using the collaborative platform GitHub and the implementation of the eventr package in R programming language, and currently published in the Comprehensive R Archive Network. Eventr is a package whose purpose is to facilitate the implementation of architectures based on events ; Aquesta tesi té com a objectiu aprofundir en el procés de creació d'un observatori de salut pública i el tractament de la informació necessària per a la presa de decisions territorials a la comarca de l'Alt Empordà. El resultat ha estat la creació d'Indika pol de salut i social de l'Alt Empordà. Indika és un observatori de salut pública que actua com a agent de salut i benestar del territori. L'objectiu d'Indika és generar coneixement sobre ...

The doctoral thesis analyzes the labor and social protection problems associated with older workers from 45 years old. It examines the employment statute of older workers, specifically: the existing active and passive employment policies in Spain and Catalonia that target older workers, the retirement regulation in Spain and the scope of legal protection against age discrimination in International, European and Spanish legislation, comparing it with the anti-discrimination law of the United States as it was the pioneer country in enacting an act prohibiting age discrimination in employment ; La present tesi doctoral té per objecte l'anàlisi de la problemàtica laboral i de la seguretat social que afecta als treballadors de més edat. Es pren l'edat de 45 anys com a edat referencial per aproximar-se a l'estatut ocupacional dels treballadors d'edat. En concret, s'examinen les polítiques d'ocupació actives i passives existents a Espanya i Catalunya dirigides a aquest col·lectiu delimitat per l'edat avançada, la regulació de la jubilació a Espanya en clau de política d'ocupació i l'abast de la normativa internacional, comunitària i espanyola relativa a la prohibició de discriminació per raó d'edat en el treball i l'ocupació, així com se n'elabora un estudi comparatiu amb la legislació antidiscriminatòria per raó d'edat dels Estats Units, tenint en compte que és el país pioner en aprovar una norma en contra de la discriminació motivada per l'edat

El 2007 el Govern de Canàries crea centres de formació prelaboral específics per a Menors Estrangers no Acompanyats majors de 16 anys. Dos d'aquests centres seran gestionats per la Fundación Proyecto Don Bosco, que ha atès 587 MENAS entre maig de 2007 i març de 2010. I s'han construït atenent a quatre referents: el projecte de vida de l'usuari com a element central del procés educatiu, la necessitat d'oferir eines per resoldre problemes reals, la teoria sociohistòrica de Vigotsky com a suport didàctic i el sistema de millora contínua com a forma de treball. Al 2010 apareix un nou repte: el gran nombre d'extutelats en situació irregular que també necessita recursos de suport, orientació i formació. ; In 2007, the Canary Island government created vocational training centres specifically for Unaccompanied Foreign Minors older than 16. Two of the centres are managed by the Don Bosco Project Foundation, which has attended to 587 UFMs between May 2007 and March 2010. They were built with four principles in mind: the user's life project as a central element of the education process, the need to provide tools to solve real problems, Vigotsky's social-historical theory as a teaching aid, and the system of continuous improvement as a method of work. A new challenge appeared in 2010: the large number of minors without guardianship in irregular situations who also need support, orientation and training. ; En 2007 el Gobierno de Canarias crea centros de formación prelaboral específicos para Menores Extranjeros no Acompañados mayores de 16 años. Dos de estos centros serán gestionados por la Fundación Proyecto Don Bosco, que ha atendido a 587 MENAS entre mayo de 2007 y marzo de 2010. Y se han construido atendiendo a cuatro referentes: el proyecto de vida del usuario como elemento central del proceso educativo, la necesidad de ofrecer herramientas para resolver problemas reales, la teoría sociohistórica de Vigotsky como soporte didáctico y el sistema de mejora continua como forma de trabajo. En 2010 aparece un nuevo reto: el gran número de extutelados en situación irregular que también precisa de recursos de apoyo, orientación y formación.

Las políticas culturales se han institucionalizado sobre la idea de la cultura como sustantivo, como objeto, incluso como esencia de un grupo o colectivo. Si bien el modelo de democratización de la cultura continúa como núcleo de las políticas culturales, se vuelve evidente la caducidad de buena parte de los principios de una política centrada en el acceso a la oferta cultural. Los problemas a los que las políticas públicas se enfrentan resultan cada vez más complejos, inciertos y con más riesgos incorporados. Suponen un nuevo reto para la legitimidad de las instituciones culturales en su rol de intermediación tradicional. En este contexto, los bienes comunes (commons) emergen no sólo como concepto analítico sino como herramientas de acción política, social y legal. Los bienes comunes no son simplemente objetos o espacios, sino complejos sistemas de gestión de recursos con comunidades y normas que permiten su sostenibilidad. Este artículo plantea como hipótesis la posibilidad de que las políticas culturales reconozcan la cultura no sólo como sustantivo sino también como adjetivo (lo cultural). ¿Qué implica concebir las políticas culturales como políticas de los bienes comunes? ¿Cuáles son las diferencias principales en lo que se refiere al modelo de políticas de acceso a la cultura? ¿Puede un cambio de modelo derivar en la desresponsabilización de las políticas públicas en el ámbito de la cultura? ; Les polítiques culturals s'han institucionalitzat sobre la idea de la cultura com a substantiu, com a objecte, fins i tot com a essència d'un grup o col·lectiu. Tot i que el model de democratització de la cultura continua com a nucli de les polítiques culturals, es torna evident la caducitat de bona part dels principis d'una política centrada a l'accés a l'oferta cultural. Els problemes a què les polítiques públiques s'enfronten resulten cada vegada més complexos, incerts i amb més riscos incorporats. Suposen un nou repte per a la legitimitat de les institucions culturals en el seu rol d'intermediació tradicional. En aquest context, els béns comuns (commons) emergeixen no sols com a concepte analític sinó com a eines d'acció política, social i legal. Els béns comuns no són simplement objectes o espais sinó complexos sistemes de gestió de recursos amb comunitats i normes que permeten la seua sostenibilitat. Aquest article planteja com a hipòtesi la possibilitat que les polítiques culturals reconeguen la cultura no sols com a substantiu sinó també com a adjectiu (allò cultural). Què implica concebre les polítiques culturals com a polítiques dels béns comuns? Quines són les diferències principals en relació al model de polítiques d'accés a la cultura? Pot un canvi de model derivar en la desresponsabilització de les polítiques públiques en l'àmbit de la cultura? ; Cultural policies have been institutionalised around the idea of culture as a noun, as an object, and even as the essence of a group or collective. While the model of the democratisation of culture remains at the heart of cultural policies, the temporary nature of many of the principles of a policy focused on access to cultural activities is becoming apparent. The problems faced by public policies are increasingly complex, uncertain and involve more and more risks. They pose a new challenge to the legitimacy of cultural institutions in their traditional role of intermediation. In this context, the commons are not merely an analytical concept, but are also tools for political, social and legal action. They are not just objects or spaces, but also complex systems for resource management with communities and rules that allow their sustainability. This article considers the hypothesis of the possibility of cultural policies recognising culture not only as a noun but as an adjective (the cultural). What does conceiving of cultural policies in terms of policies of the commons entail? What are the main differences in the model of policies for access to culture? Can a change of model lead to the removal of responsibility from public policies in the field of culture?