Suchergebnisse

Manual de desenvolupament sostenible -- Legal -- Índex -- Pròleg -- 1. Fem sostenible el nostre desenvolupament -- 2. Desenvolupament humà i canvi ambiental -- 3. La població mundial i el procés d'urbanització -- 4. Recursos naturals i fonts d'energia -- 5. L'aigua: recurs natural imprescindible -- 6. L'impacte ambiental de les activitats econòmiques (i):agricultura i indústria -- 7. L'impacte ambiental de les activitats econòmiques (II): serveis iinfraestructures de comunicació -- 8. El canvi climàtic: motor del canvi global -- 9. Els residus -- 10. Desigualtats econòmiques i socials

Le thème de la gouvernance culturelle est abordé sous une triple approche : approche historique ; approche par la coopération au développement et les relations internationales ; approche par la société du savoir, l'économie créative et les tic. Aujourd'hui, les politiques culturelles, en se fondant sur les droits culturels et sur une autre "gouvernance", pourront mieux répondre aux défis du monde de demain. ; El tema de la governança cultural queda englobat en un enfocament triple: l'enfocament històric, l'enfocament de la cooperació al desenvolupament i les relacions internacionals, i l'enfocament de la societat del saber, l'economia creativa i les tic. Avui en dia, les polítiques culturals, en basar-se en drets culturals i en una altra «governança», podran respondre de manera més satisfactòria als desafiaments del demà. ; El tema de la gobernanza cultural queda englobado en un enfoque triple: el enfoque histórico, el enfoque de la cooperación al desarrollo y las relaciones internacionales, y el enfoque de la sociedad del saber, la economía creativa y las tic. Hoy en día, las políticas culturales, al basarse en derechos culturales y en otra «gobernanza», podrán responder de manera más satisfactoria a los desafíos del mañana. ; The question of cultural governance is dealt with from three approaches: the historical approach, the development cooperation and international relations approach, and the knowledge society, creative economy and ict approach. Today, cultural policies, based on cultural rights and on other "governance", will be better placed to meet the challenges of tomorrow.

Son grans els reptes que afronta el sistema d'educació a Eslovènia, Europa i en general el món per a introduir els aspectes ambientals i de salut en els programes d'estudi per a que els estudiants coneguin i comprenguin el Desenvolupament Sostenible. Els camins per a incorporar aquests temes en els programes universitaris depenen en gran part de factors com la grandària de la població i el sistema econòmic i polític de la zona. Diferents països a Europa estan estudiant diverses formes per a donar una solució a aquests fets. En el cas específic d'Eslovènia s'identificà una necessitat específica de formar professionals amb coneixements ambientals, d'epidemiologia, ecològics i de higiene. La creixent importància de l'enginyeria en les àrees abans esmentades i el potenciar la interdisciplinarietat, foren factors claus per a desenvolupar des del 1993 un programa d'Enginyeria Sanitària amb una duració de 4 anys. El ràpid desenvolupament del programa i la seva multidisciplinarietat han estat les raons principals per les que es va decidir que el programa s'impartís amb professores de dos universitats, així com amb experts de institucions i empreses. En relació amb altres sistemes universitaris similars a l'Europa de l'Est la experiència d'aquests 10 anys de treball a Eslovènia pot servir de model e fins i tot a través de la col·laboració ser adoptat en alguna altra universitat de la regió. ; Son grandes los retos que enfrenta el sistema educacional de Eslovenia, Europa y en general el mundo para lograr introducir los aspectos ambientales y de salud en los programas de estudio de tal forma que los estudiantes conozcan y comprendan el Desarrollo Sostenible. Los caminos para incorporar estos temas en los programas universitarios dependen en gran parte de factores como el tamaño de la población y el sistema económico y político de la zona. Diferentes países en Europa están tratando de formas diversas de dar solución a estos retos. En el caso específico de Eslovenia se identificó una necesidad específica de formar profesionales con conocimientos ambientales, epidemiológicos, ecológicos y de higiene. La creciente importancia de la ingeniería en las áreas antes mencionadas y el potenciar la interdisciplinariedad fueron factores claves para desarrollar desde 1993 un programa de Ingeniería Sanitaria con una duración de 4 años. El rápido desarrollo del programa y su multidisciplinariedad han sido las razones principales por las que se decidió que el programa se impartiera por profesores de dos universidades, así como expertos de instituciones y empresas. En relación con sistemas universitarios similares en Europa del Este la experiencia de estos 10 años de trabajo en Eslovenia puede servir de modelo e incluso a través de la colaboración ser adoptado en alguna otra universidad de la región. ; Great challenges are facing Slovene, European and world's educational systems in the introduction of environmental and health aspects into the curricula in such a way to empower the students with an adequate understanding and knowledge of sustainable development. Ways of incorporating these issues into the educational programme depends on broad range of factors such as number of inhabitants in the state as well as political and economic system. Different European states are trying to solve these challenges in a different manner. Due to the specificity of the Slovenia the need was recognised to educate professionals with the broad environmental, epidemiological, ecological and hygienic knowledge. The increased awareness about the importance of the engineering in the above mentioned areas and the interdisciplinary approach lead towards establishing a four year sanitary engineering programme in 1993. Its distinctive multidisciplinarity and rapid development in the field are the main reasons for the decision that selected course units are thought by professors and experts from two universities in Slovenia and other institutions as well as enterprises. Due to similar educational system in the South Eastern Europe in the past, ten years of experiences in Slovenia should be used as a model which could be, through the collaboration, adopted elsewhere in the region.

Son grans els reptes que afronta el sistema d'educació a Eslovènia, Europa i en general el món per a introduir els aspectes ambientals i de salut en els programes d'estudi per a que els estudiants coneguin i comprenguin el Desenvolupament Sostenible. Els camins per a incorporar aquests temes en els programes universitaris depenen en gran part de factors com la grandària de la població i el sistema econòmic i polític de la zona. Diferents països a Europa estan estudiant diverses formes per a donar una solució a aquests fets. En el cas específic d'Eslovènia s'identificà una necessitat específica de formar professionals amb coneixements ambientals, d'epidemiologia, ecològics i de higiene. La creixent importància de l'enginyeria en les àrees abans esmentades i el potenciar la interdisciplinarietat, foren factors claus per a desenvolupar des del 1993 un programa d'Enginyeria Sanitària amb una duració de 4 anys. El ràpid desenvolupament del programa i la seva multidisciplinarietat han estat les raons principals per les que es va decidir que el programa s'impartís amb professores de dos universitats, així com amb experts de institucions i empreses. En relació amb altres sistemes universitaris similars a l'Europa de l'Est la experiència d'aquests 10 anys de treball a Eslovènia pot servir de model e fins i tot a través de la col·laboració ser adoptat en alguna altra universitat de la regió. ; Son grandes los retos que enfrenta el sistema educacional de Eslovenia, Europa y en general el mundo para lograr introducir los aspectos ambientales y de salud en los programas de estudio de tal forma que los estudiantes conozcan y comprendan el Desarrollo Sostenible. Los caminos para incorporar estos temas en los programas universitarios dependen en gran parte de factores como el tamaño de la población y el sistema económico y político de la zona. Diferentes países en Europa están tratando de formas diversas de dar solución a estos retos. En el caso específico de Eslovenia se identificó una necesidad específica de formar profesionales con conocimientos ambientales, epidemiológicos, ecológicos y de higiene. La creciente importancia de la ingeniería en las áreas antes mencionadas y el potenciar la interdisciplinariedad fueron factores claves para desarrollar desde 1993 un programa de Ingeniería Sanitaria con una duración de 4 años. El rápido desarrollo del programa y su multidisciplinariedad han sido las razones principales por las que se decidió que el programa se impartiera por profesores de dos universidades, así como expertos de instituciones y empresas. En relación con sistemas universitarios similares en Europa del Este la experiencia de estos 10 años de trabajo en Eslovenia puede servir de modelo e incluso a través de la colaboración ser adoptado en alguna otra universidad de la región. ; Great challenges are facing Slovene, European and world's educational systems in the introduction of environmental and health aspects into the curricula in such a way to empower the students with an adequate understanding and knowledge of sustainable development. Ways of incorporating these issues into the educational programme depends on broad range of factors such as number of inhabitants in the state as well as political and economic system. Different European states are trying to solve these challenges in a different manner. Due to the specificity of the Slovenia the need was recognised to educate professionals with the broad environmental, epidemiological, ecological and hygienic knowledge. The increased awareness about the importance of the engineering in the above mentioned areas and the interdisciplinary approach lead towards establishing a four year sanitary engineering programme in 1993. Its distinctive multidisciplinarity and rapid development in the field are the main reasons for the decision that selected course units are thought by professors and experts from two universities in Slovenia and other institutions as well as enterprises. Due to similar educational system in the South Eastern Europe in the past, ten years of experiences in Slovenia should be used as a model which could be, through the collaboration, adopted elsewhere in the region.

L'Administració local, partint del valor afegit que li confereix la seva proximitat als ciutadans, ha d'exercir un paper fonamental en l'acció educativa que comparteix en diferents temps i espais socials amb les famílies, les escoles i les comunitats, al llarg de tota la vida de les persones. Una perspectiva que concretem en tres grans objectius que han de guiar el desenvolupament del potencial socioeducatiu de l'esport i la cultura en l'àmbit "local" i no només "municipal": augmentar la participació ciutadana, millorar els coneixements bàsics de la població i habilitar vies per tal que puguin expressar les seves necessitats i interessos. En el text s'apunten algunes línies d'acció, concretades en iniciatives pràctiques d'acord amb les consideracions teòriques expressades. ; Local administration, whose proximity to citizens affords it added value, is a key element of educational action shared with families, schools and communities throughout people's lives. We approach this perspective through three goals that guide the development of the socio-educative potential of sport and culture in the "local field" (not only in the "municipal field") by: (1) increasing citizen participation; (2) improving the local population's knowledge base; and (3) creating routes through which citizens may express their needs and aspirations. We raise some practical lines of action based on the presented theory. ; La Administración local, partiendo del valor añadido que le confiere su proximidad a los ciudadanos, debe jugar un papel fundamental en la acción educativa que comparte endiferentes tiempos y espacios sociales con las familias, las escuelas y las comunidades, a lo largo de toda la vida de las personas. Una perspectiva que concretamos en tres grandes objetivos que deben guiar el desarrollo del potencial socioeducativo del deporte y la cultura en el ámbito "local" y no sólo "municipal": aumentar la participación ciudadana, mejorar los conocimientos básicos de la población y habilitar vías para que puedan expresar sus necesidades e intereses. En el texto se apuntan algunas líneas de acción, concretadas en iniciativas prácticas acordes con las consideraciones teóricas expresadas.

La crisi financera i econòmica mundial que viu el món globalitzat des de l'estiu de 2007 planteja la qüestió de si estem davant de la fi d'un cicle o de la fi d'un model, i posa en evidència la necessitat d'un profund debat d'idees. A banda de les causes immediates de la crisi, s'observen causes profundes que són, principalment, resultat d'un període de globalització econòmica neoliberal. Si l'efecte de la crisi als països del Nord és evident i palpable, el seu impacte als països menys desenvolupats és devastador, la revisió del Consens de Monterrey, encaminada a concretar el finançament per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va quedar frustrada pel naixement del G20. L'abordatge polític de la crisi posa en qüestió els lideratges mundials. Si bé el G20 va voler monopolitzar el debat, finalment les Nacions Unides, de la mà del president de l'Assemblea General, el pare d'Escoto, va poder convocar la Conferència sobre la Crisi Financera i Econòmica i els seus Efectes Sobre el Desenvolupament (juny de 2009). Malgrat que els seus resultats són molt menors, i no s'hi van acordar moltes de les recomanacions del mateix president i de la Comissió Stiglitz, les conclusions de tot plegat apunten a una imprescindible reforma del sistema i de la governança de l'economia financera mundial. El "G192", es va posar, doncs, sobre la taula un model de governança democràtica mundial per abordar un crisi global d'impacte sobre la ciutadania mundial. The financial and economic crisis that has been rocking the globalised world since the summer of 2007 raises the question of whether we are looking at the end of a cycle or the end of a model and highlights the need for a thorough debate of ideas. In addition to the immediate causes of the crisis (such as the bursting of the housing bubble and the toxicity of the financial markets), several deep-rooted causes can be found, most resulting from a period of neo-liberal economic globalisation. Whilst the crisis has had a clear and tangible impact on the countries of the North, it has been calamitous for less developed countries. The damage is compounded by the fact that the review of the Monterrey Consensus, intended to find the necessary financing to achieve the Millennium Development Goals, was thwarted by the emergence of the G20. The political hijacking of the crisis casts doubt on global leadership. Although the G20 monopolised the debate, in the end, the United Nations (UN), under the leadership of the president of the General Assembly, Father Miguel d'Escoto, managed to convene the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development (June 2009). Despite the conference's modest results and the fact that no agreement was reached on many of the recommendations made by the president or the 'Stiglitz Commission', the conclusions as a whole point towards a crucial need to reform the system and governance bodies of the global financial economy. To this end, within the context of the UN, or 'G192', a model of global democratic governance was tabled to address a global crisis with an impact on global citizens ; Postprint (published version)

La crisi financera i econòmica mundial que viu el món globalitzat des de l'estiu de 2007 planteja la qüestió de si estem davant de la fi d'un cicle o de la fi d'un model, i posa en evidència la necessitat d'un profund debat d'idees. A banda de les causes immediates de la crisi, s'observen causes profundes que són, principalment, resultat d'un període de globalització econòmica neoliberal. Si l'efecte de la crisi als països del Nord és evident i palpable, el seu impacte als països menys desenvolupats és devastador, la revisió del Consens de Monterrey, encaminada a concretar el finançament per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va quedar frustrada pel naixement del G20. L'abordatge polític de la crisi posa en qüestió els lideratges mundials. Si bé el G20 va voler monopolitzar el debat, finalment les Nacions Unides, de la mà del president de l'Assemblea General, el pare d'Escoto, va poder convocar la Conferència sobre la Crisi Financera i Econòmica i els seus Efectes Sobre el Desenvolupament (juny de 2009). Malgrat que els seus resultats són molt menors, i no s'hi van acordar moltes de les recomanacions del mateix president i de la Comissió Stiglitz, les conclusions de tot plegat apunten a una imprescindible reforma del sistema i de la governança de l'economia financera mundial. El "G192", es va posar, doncs, sobre la taula un model de governança democràtica mundial per abordar un crisi global d'impacte sobre la ciutadania mundial. The financial and economic crisis that has been rocking the globalised world since the summer of 2007 raises the question of whether we are looking at the end of a cycle or the end of a model and highlights the need for a thorough debate of ideas. In addition to the immediate causes of the crisis (such as the bursting of the housing bubble and the toxicity of the financial markets), several deep-rooted causes can be found, most resulting from a period of neo-liberal economic globalisation. Whilst the crisis has had a clear and tangible impact on the countries of the North, it has been calamitous for less developed countries. The damage is compounded by the fact that the review of the Monterrey Consensus, intended to find the necessary financing to achieve the Millennium Development Goals, was thwarted by the emergence of the G20. The political hijacking of the crisis casts doubt on global leadership. Although the G20 monopolised the debate, in the end, the United Nations (UN), under the leadership of the president of the General Assembly, Father Miguel d'Escoto, managed to convene the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development (June 2009). Despite the conference's modest results and the fact that no agreement was reached on many of the recommendations made by the president or the 'Stiglitz Commission', the conclusions as a whole point towards a crucial need to reform the system and governance bodies of the global financial economy. To this end, within the context of the UN, or 'G192', a model of global democratic governance was tabled to address a global crisis with an impact on global citizens ; Postprint (published version)

El model de comunicació científica canvia amb l'aplicació de les noves tecnologies a les xarxes socials i la crisi, i amb ella les retallades, estan afectant el desenvolupament de la ciència i la tecnologia. Ellis Rubinstein, editor de la reputada revista Science durant nou anys, membre del Fòrum Econòmic Mundial i assessor de diversos governs ens visità, convidat per BIOclusterUAB, i ens parlà de la seva visió al respecte. Exposà els pros i els contres d'una comunicació científica tan ràpida i sense filtres i del futur que li augura, així com de la necessitat de seguir invertint en ciència, tot i la recessió econòmica. Rubinstein proposa apostar, des d'una bona gestió del balanç entre recerca bàsica i aplicada i de petites inversions en talent jove, per una economia basada en la ciència i la tècnica com a alternativa al sistema econòmic actual, ja obsolet, per poder sortir d'aquesta crisi. ; El modelo de comunicación científica cambia con la aplicación de las nuevas tecnologías en las redes sociales y la crisis, y sus recortes, están afectando el desarrollo de la ciencia y la tecnología. Ellis Rubinstein, editor de la reputada revista Science durante nueve años, miembro del Foro Económico Mundial y asesor de varios gobiernos nos visitó, invitado por BIOclusterUAB, y nos habló de su visión al respecto. Expuso los pros y los contras de una comunicación científica tan rápida y sin filtros y del futuro que le augura, así como de la necesidad de seguir invirtiendo en ciencia, a pesar de la recesión económica. Rubinstein propone apostar, desde una buena gestión del balance entre investigación básica y aplicada y de pequeñas inversiones en talento joven, por una economía basada en la ciencia y la técnica como alternativa al sistema económico actual, ya obsoleto, para poder salir de esta crisis. ; The scientific communication model changed with the implementation of new technologies in social networks, while the crisis and its cutbacks are affecting the development of science and technology. Ellis Rubinstein, editor of the renowned journal Science for nine years, member of the World Economic Forum and advisor to various governments visited UAB, invited by BIOclusterUAB. During his visit he spoke on the pros and cons of such a quick and unfiltered scientific communication, about its future and the need, despite the current economic downturn, to continue investing in science by correctly managing the balance between basic and applied research and small investments in young talent, thus setting the goal on an economy based on science and technology as an alternative to the current obsolete economic system and as the way of overcoming this crisis.

People live in cultural landscapes which they create and consistently change. In order to understand the entire process involved, it is essential to consider the fi ndings about the historical development of the region and its people for recent regional and future-oriented planning. Th e self-conception and self-awareness of a regional population is based on its culturally shaped surroundings. For example, a castle, a monastery, a medieval city ensemble or even prehistorical discoveries can become the central point of regional self-conception though the building may have lost its former signifi cance a long time ago. In this essay, the relation between the cities of a region around 1500 and the identity of the people who live there will be discussed. Th e region is called Franconia, now a part of Northern Bavaria and Northeast Baden-Württemberg. Up to 1806 it never was under a united leadership: Kings, Bishops, Princes, Knights and Imperial Cities had their separate domains. Th is kind of plurality created a huge diversity in the cultural landscape – up to present days. Th e regional historian can contribute to this whole process of regionalization and identifi cation with his/her research. He/She is part of a team consisting of archaelogists, geographers, political scientists, economists and social scientists. It is not his/her goal to continue with an archaic and outdated local historical approach but rather to implement his/her entire range of methodologies concentrated on a small region. Th e regional historian's guideline is: "Within boundaries boundless opportunities.» Th is approach can give a detailed description of the historical development of a certain region and its population over centuries. With the diminishing focus on national history, the regional historian is able to pursue a 'histoire totale' for a certain region. By using this methodological approach, the historian off ers a template of historical research which could also be used by other European regions. ; La gente vive en los paisajes culturales que crean y constantemente cambian. A fin de comprender todo el proceso involucrado, es esencial tener en cuenta los hallazgos sobre el desarrollo histórico de la región y su gente para la regional reciente y orientada al futuro la planificación. L a concepción de sí mismo y auto-conciencia de una población regional se basa en su entorno cultural en forma. Por ejemplo, un castillo, un monasterio, un conjunto medieval de la ciudad o incluso descubrimientos prehistóricos puede ser el punto central de la autonomía regional, aunque la concepción edificio puede haber perdido su anterior signifi cado hace mucho tiempo. En este ensayo, la relación entre las ciudades de una región alrededor de 1500 y la identidad de las personas que viven allí se discutió. ª región e se llama Franconia, ahora una parte del norte de Baviera y el nordeste Baden-Württemberg. Hasta 1806 no estaba bajo una dirección unida: Reyes, obispos, príncipes, caballeros y ciudades imperiales tuvieron su separada dominios. Th es una especie de pluralidad creado una enorme diversidad en el ámbito cultural paisaje - hasta la actualidad. Th e historiador regional puede contribuir a todo este proceso de la regionalización y la identificación de cationes con su / su investigación. Él / Ella es parte de un equipo formado por arqueólogos, geógrafos, politólogos, economistas y científicos sociales. No es su / su objetivo de continuar con un arcaico y obsoleto enfoque local histórico, sino más bien a poner en práctica su / su gama completa de las metodologías se concentró en un pequeña región. Guía Th e historiador regional es: "Dentro de los límites un sinfín de oportunidades ». Th es el enfoque puede dar una descripción detallada del desarrollo histórico de una determinada región y su población de más de siglos. Con el foco disminuyendo en la historia nacional, regional el historiador es capaz de llevar a cabo una 'histoire totale "para una región determinada. Mediante el uso este enfoque metodológico, el historiador de res de una plantilla de la histórica investigación que también podría ser utilizado por otras regiones europeas. ; Menschen leben in Kulturlandschaften, die sie erschaff en und beständig verändern. Um den Gesamtprozess verstehen zu können, ist eine Untersuchung der historischen Entwicklung einer Region und deren Bewohner unerlässlich für jegliche zukunftsorientierte Planung. Das Selbstbild und das Selbstbewusstsein einer regionalen Bevölkerung basiert auf der kulturellen Prägung ihrer Umgebung. So können zum Beispiel eine Burg, ein Kloster, das Ensemble einer mittelalterlichen Stadt oder sogar prähistorische Entdeckungen die Ausgangspunkte eines regionalen Selbstbewusstseins darstellen, obwohl die Gebäude ihre frühere Bedeutung längst verloren haben. In diesem Aufsatz wird der Zusammenhang der Städtelandschaft einer Region um 1500 und der Identität der Menschen, die dort leben, am Beispiel Frankens untersucht. Das Gebiet gehört heute zum Norden Bayerns und zum Nordosten Baden-Würtembergs und war auch bis 1806 nicht unter alleiniger Kontrolle – Könige, Bischöfe, Fürsten, Ritter und Reichsstädte hatten ihre jeweiligen Einfl usssphären. Diese Pluralität hat zu großen Unterschieden innerhalb der Kulturlandschaft geführt, die bis heute anhalten. Der Regionalhistoriker kann zum angesprochenen Prozess der Regionalisierung und Identitätsbildung mit seiner Forschung beitragen. Diese Forschung steht dabei in interdisziplinärem Dialog mit Archäologie, Geographie, Politik-, Wirtschafts- und Sozialwissenschaften. Dabei wird die gesamte Bandbreite vorhandener Methoden auf ein regional begrenztes Gebiet angewandt, statt sich auf die überholten lokalgeschichtlichen Zugänge zu beschränken. Die Maxime der Landesgeschichte ist also: "In Grenzen unbegrenzt." Dieser Zugang kann über Jahrhunderte hinweg sehr detaiuierte Beschreibungen der historischen Entwicklungen einer Region abgeben. Im Gegensatzzun Nationalgeschichte strebt die Landesgeschichte die 'histoire totale' einer Region an; ein methodischer Zugang zur Geschichte, der auch von anderen Regionen Europas mit Gewinn angewendet werden könnte.