Suchergebnisse

This essay discusses how in the Renaissance period, when revenge tragedies were considered the trend in terms of artistic composition and entertainment, Thomas Kyd's The Spanish Tragedy becomes a more complex and developed notion of this genre. Kyd introduces a plot of male violence and political chaos but above all, a psychological developed female character. Bel-Imperia is the focus of my analysis. At a time of social and political unrest, why is she the one to restore social order through a relative successful act of revenge? What are the reasons motivating her deeds? This paper shows the importance of Bel-Imperia's love in the success of revenge. By analyzing Bel-Imperia's deeds and language, and in contrast with the main male character, Hieronimo, the argument of love as a purveyor of social order gains force and becomes the embodiment of a notion of spiritual love that imposes itself over patriarchy, violence and madness. ; Aquest treball analitza en profunditat l'obra clau de Thomas Kyd The Spanish Tragedy per a mostrar que és molt més complexa que una típica tragèdia Senequista. Més específicament, la intenció d'aquest treball és mostrar com la venjança més exitosa és aquella que es basa no en instints, violència i passions desenfrenades, però en amor espiritual. Centrant-nos en el personatge femení, Bel-Imperia, és possible desestabilitzar les visions d'acadèmics per mostrar que la relevància d'aquest personatge ve donada per la motivació de la seva venjança, una motivació honorable que posa èmfasi en els sentiments profunds i lleials d'una amant, l'amor espiritual. De fet, és gràcies a l'amor que la venjança s'acompleix deixant una sensación de pau i ordre social. De fet, només l'amor és capaç de fer justícia on la llei mateixa no n'és capaç.

El Front Popular, fundat com a reacció a l'agressivitat amenaçadora dels contraris a Gueuse, va relligar les aspiracions cap a una república democràtica i social. La irrupció inesperada i victoriosa dels treballadors va soscavar la dimensió interclasse de l'Estat sense agitar el seu centre de poder, el llit calent d'una forma de conservadorisme confós amb l'estabilitat. Això era especialment evident en qüestions de diplomàcia i finances, que van ser la font de desafiament i venjança entre 1938 i 1940, en un context de tensió internacional. Amb una gran decepció, tot va portar al règim a desviar-se tant dels seus compromisos com dels seus principis.