Suchergebnisse
Filter
26 Ergebnisse
Sortierung:
La resta risibel: principis per a un materialisme humorístic
In: Estudis universitaris
Manifiesto pospolítico: rutas ideológicas para la izquierda del siglo XXI
In: Disonancias
La vida cotidiana en Phnom Penh durante el régimen de los Jemeres Rojos
In: http://hdl.handle.net/10609/104086
La evacuación de Phnom Penh, iniciada el 17 de abril de 1975, fue el primero de una serie de experimentos que pretendían transformar radicalmente la sociedad camboyana. En apenas unos pocos días, la ciudad pasó de albergar más de dos millones cuatrocientas mil personas a poco más de veinte mil. Phnom Penh sería vaciada de gente, ciertamente, pero no fue una ciudad abandonada. Su extraña suerte, una de las incógnitas sin descifrar del sistema, es lo que se pretende reconstruir en este trabajo. Si bien en un principio, la recuperación de la vida cotidiana en la capital durante este período era el objetivo principal de este estudio de caso, la investigación se complicó en sus etapas finales. Y no precisamente por las nuevas preguntas que surgieron tras el estudio de esa cotidianeidad, sino más bien por la variedad de respuestas (más de doce) que los Jemeres Rojos han estado ofreciendo a una sola cuestión que se vienen planteando los investigadores durante los últimos cuarenta años: ¿por qué lo hicieron? Mediante el contraste entre la vida diaria de la ciudad y las justificaciones teóricas que los Jemeres Rojos ofrecieron para fundamentar su decisión, se propone otro modo diferente de afrontar el enigma: con las explicaciones que resistieron la criba del cotejo se ha formulado una hipótesis provisional que intente resolver, aunque sea parcialmente, el problema de investigación. ; L'evacuació de Phnom Penh, iniciada el 17 d'abril de 1975, va ser la primera d'una sèrie d'experiments que pretenien transformar radicalment la societat cambodjana. En tot just uns pocs dies, la ciutat va passar d'albergar més de dos milions quatre-centes mil persones a poc més de vint mil. Phnom Penh seria buidada de gent, però no va ser una ciutat abandonada. La seva estranya sort, una de les incògnites sense desxifrar del sistema, és el que es pretén reconstruir en aquest treball. Si bé en un principi, la recuperació de la vida quotidiana a la capital durant aquest període era l'objectiu principal d'aquest estudi de cas, la investigació es va complicar en les seves etapes finals. I no precisament per les noves preguntes que van sorgir després de l'estudi d'aquesta quotidianitat, sinó més aviat per la varietat de respostes (més de dotze) que els Khmers Rojos han estat oferint a una sola qüestió que han plantejat els investigadors durant els darrers quaranta anys: per què ho van fer? Mitjançant el contrast entre la vida diària de la ciutat i les justificacions teòriques que els Khmers Rojos van oferir per fonamentar la seva decisió, es proposa una altra manera diferent d'afrontar l'enigma: amb les explicacions que van resistir el sedàs de la confrontació s'ha formulat una hipòtesi provisional que intenti resoldre, encara que sigui parcialment, el problema d'investigació. ; The evacuation of Phnom Penh, begun on April 17, 1975, was the first in a series of experiments that sought to radically transform Cambodian society. In just a few days, the city went from housing more than two million four hundred thousand people to just over twenty thousand. Phnom Penh would be emptied of people, certainly, but it was not an abandoned city. His strange luck, one of the unknowns of the system without deciphering, is what is intended to rebuild in this work. Although initially, the recovery of daily life in the capital during this period was the main objective of this case study, the investigation was complicated in its final stages. And not precisely because of the new questions that arose after the study of that everyday life, but rather because of the variety of answers (more than twelve) that the Khmer Rouge have been offering to a single question that researchers have been asking during the last forty years: why did they do it? Through the contrast between the daily life of the city and the theoretical justifications that the Khmer Rouge offered to substantiate their decision, a different way of dealing with the riddle is proposed: with the explanations that resisted the screening of the comparison, a provisional hypothesis has been formulated that Try to solve, even partially, the research problem.
BASE
Enseñar historia en las escuelas públicas del siglo XXI. ¿Qué historia enseñar y para qué?; Teaching history in 21st century public schools. What history to teach and for what reason?
In: Didáctica de las ciencias experimentales y sociales, Heft 40, S. 35-50
ISSN: 2255-3835
En el presente artículo tenemos como principal objetivo discutir, grosso modo, acerca de los principales debates en torno a la enseñanza de la Historia en el ámbito escolar en el siglo XXI. Si bien existe un intenso debate al respecto, también existen consensos, y nuestra labor será identificar qué preguntas han hallado respuesta, cuáles aún no y en qué ámbitos. También nos adentraremos en un análisis sobre cuáles son los objetivos de dichos debates, consensos y preguntas: si estas se enfrentan más a la forma o al fondo de la enseñanza escolar de la Historia.
Educational policies and the formation of future citizenship in Chile and Spain (1970-2016) ; Políticas educativas y formación de la ciudadanía del futuro en Chile y España (1970-2016) ; Políticas educativas e formação da cidadania do futuro no Chile e na Espanha (1970-2016)
Objective: This article aims to comparatively study the Spanish and Chilean legislation (1970-2016) within the framework of citizenship education, in order to analyze the projects of the society of the future, as well as their main characteristics. Originality / contribution: this aspect of the discussion of the proposed analyses is considered relevant firstly because of the comparative nature of the work and, secondly, because of the importance of the questions developed from concepts and criteria traditionally used in education and, specifically, in terms of citizenship education (citizenship, participation, politics, etc.). Method: It is a qualitative and theoretical-conceptual work guided by the principles of documentary research (revision of educational laws) that aims to create new debates regarding the political problems that revolve around prospective citizenship education. Strategies / information gathering: specialized literature (educational problem), as well as a review of critical theoretical perspectives (political problem) to address concrete efforts about what type of profile (ideal) of citizenship is intended to be built by means of specific educational plans. As we will see in this article, these plans and projects will be delimited, to a large extent, by supranational criteria (context of the problem). Conclusions: Everything seems to point to a plan to preserve "old" concepts such as modernity and progress, in favor of an authentic resurgence disguised as a "hypermodernity" subject to the new (economic) rules of progress and framed in citizenship formation (education). ; Objetivo: este artículo tiene como propósito, estudiar comparativamente las legislaciones educativas española y chilena (1970-2016) en el marco de la formación ciudadana, con el fin de analizar los proyectos de la sociedad de futuro que se abordan, así como sus principales características. Originalidad/aporte: este dado de la discusión de los análisis propuestos se considera relevante dadas, en primer lugar, la naturaleza ...
BASE
Citizen education and History. A teaching experiment at the Guillermo Rivera Cotapos high school in Viña del Mar ; Formación ciudadana e Historia. Un estudio de caso en un centro educativo de Viña del Mar (Chile)
In this article we will present a teaching experiment carried out in the context of an investigation about the formation of political and social perceptions through the school teaching of History. In the experiment, it is developed in an elective subject of citizenship training, where civic knowledge (laws, legal regulations, etc.) were usually taught. The purpose of this research experiment will be to analyze the educational context around this subject and the students' perceptions in the face of a radical formative paradigm shift. Finally, we will see how we will care so much about the what and how of our teaching experiment; of how the development of thought and historical imagination in the classroom generates greater cognitive freedoms than a rigorous and dogmatic knowledge of laws and regulations, especially with a view to a more reflective and critical citizen education. ; En este artículo presentaremos un experimento docente realizado en el contexto de una investigación acerca de la formación de percepciones políticas y sociales a través de la enseñanza escolar de la Historia. En el experimento se desarrolla en una asignatura optativa de formación ciudadana, donde habitualmente se impartían conocimientos cívicos (leyes, normativas jurídicas, etc.). El propósito de este experimento-investigación será analizar el contexto educacional alrededor de esta asignatura y las percepciones de los estudiantes ante un cambio de paradigma formativo radical. Finalmente, veremos como nos importará tanto el qué y el cómo de nuestro experimento docente; de como el desarrollo del pensamiento y la imaginación histórica en el aula genera mayores libertades cognitivas que un conocimiento riguroso y dogmático de leyes y normativas, sobre todo de cara a una formación ciudadana más reflexiva y crítica.
BASE
Citizen education and History. A teaching experiment at the Guillermo Rivera Cotapos high school in Viña del Mar ; Formación ciudadana e Historia. Un estudio de caso en un centro educativo de Viña del Mar (Chile)
In this article we will present a teaching experiment carried out in the context of an investigation about the formation of political and social perceptions through the school teaching of History. In the experiment, it is developed in an elective subject of citizenship training, where civic knowledge (laws, legal regulations, etc.) were usually taught. The purpose of this research experiment will be to analyze the educational context around this subject and the students' perceptions in the face of a radical formative paradigm shift. Finally, we will see how we will care so much about the what and how of our teaching experiment; of how the development of thought and historical imagination in the classroom generates greater cognitive freedoms than a rigorous and dogmatic knowledge of laws and regulations, especially with a view to a more reflective and critical citizen education. ; En este artículo presentaremos un experimento docente realizado en el contexto de una investigación acerca de la formación de percepciones políticas y sociales a través de la enseñanza escolar de la Historia. En el experimento se desarrolla en una asignatura optativa de formación ciudadana, donde habitualmente se impartían conocimientos cívicos (leyes, normativas jurídicas, etc.). El propósito de este experimento-investigación será analizar el contexto educacional alrededor de esta asignatura y las percepciones de los estudiantes ante un cambio de paradigma formativo radical. Finalmente, veremos como nos importará tanto el qué y el cómo de nuestro experimento docente; de como el desarrollo del pensamiento y la imaginación histórica en el aula genera mayores libertades cognitivas que un conocimiento riguroso y dogmático de leyes y normativas, sobre todo de cara a una formación ciudadana más reflexiva y crítica.
BASE
Los Barrios Populares de Salta capital en lucha por el ejercicio de derechos : tácticas micro-políticas de una potencia plebeya
En este artículo se pretende realizar una breve caracterización de la lucha, movilización y organización de los llamados Barrios Populares en Salta capital. Se diagraman estas líneas, destacando rasgos singulares de dicho proceso, estos incluyen aspectos culturales, formas organizativas y de resistencia comprendidas como 'micro-políticas' que se pergeñan y que surgen de la astucia y cotidianeidad de los sectores subalternos de Salta. Mediante la labor investigativa y cercana a las prácticas de sobrevivencia, entendidas lateralmente como 'políticas comunitarias' que se gestionan desde los grupos que habitan los llamados Barrios Populares, se pondera la investigación- acción. Esta conlleva el registro cronológico cualitativo minucioso para tratar de captar las tensiones que surgen de relaciones de poder que involucran negociaciones, planificación conjunta de Políticas Públicas y 'tácticas de presión' a funcionarios de la administración pública, las que tendrán como efecto, un modo particular de acometer en 'lo político': el ejercicio de "un poder" 'plebeyo'. Las derivas interpretativas admiten un tejido 'diatópico' en la instrumentación de distintos dominios, aquellos que se ejercen desde las Ciencias Sociales, la Filosofía Política, el Derecho, entre otros. El trabajo aquí desarrollado responde a trazos iniciáticos que bosquejan, de forma creativa y comprometida, una futura investigación Doctoral. ; This article aims to make a brief characterization of the struggle, mobilization and organization of the so-called Popular Neighborhoods in Salta capital. These lines highlighs unique features of this process, which include cultural aspects, organizational and resistance forms understood as 'micro-policies' that are managed and that arise from the wiliness and the everyday practices of Salta's subaltern sectors. Through an investigative work close to survival practices, laterally understood as "community policies" that are managed by the groups that inhabit the so-called Popular Neighborhoods, we emphasize an ...
BASE
El pasado como una lección del presente : una reflexión histórica para el Chile actual
Este escrito es fruto de una recopilación de ensayos, que tienen como finalidad la reflexión y una mirada crítica a una serie de sucesos que son de reciente actualidad pero que muchos de ellos tienen su origen hace doscientos años. Es interesante y necesario hacer una mirada crítica hacia el pasado latinoamericano, colocando sobre dicho escenario una óptica abierta al debate, la reelaboración de la historia y el pensamiento crítico. En los siguientes capítulos se observarán preguntas sin respuesta y otras con muchas respuestas, pero lo realmente importante será provocar en el lector una reacción, una reflexión ante una serie de sucesos y acontecimientos que pasan en nuestro mundo y que muchas veces no vemos con claridad ni con el suficiente detenimiento. Es necesaria una revisión de las historias nacionales latinoamericanas, y es necesaria (en el caso de este trabajo) una nueva historia chilena que se adapte a las exigencias de la ciudadanía del siglo XXI para que así la historia sea un instrumento social, una herramienta más para esta sociedad ; This work is the result of a collection of essays, which are intended for reflection and a critical look at a series of recent events that are now but a lot of them have their origin two hundred years ago. It is interesting and necessary to make a critical look at the Latin American past, placing a lens on that stage open to debate, the redevelopment of the history and critical thinking. In the following chapters will be observed and other unanswered questions with many answers, but what really matters will cause a reaction in the reader, a reflection on a series of events and happenings going on in our world and often do not see clearly or with sufficient detail. It's necessary to review Latin American national histories and necessary (in the case of this work) a new Chilean history to suit the demands of the twenty-first century citizenship so that history is a social tool, a tool for this society
BASE