Suchergebnisse

Política pública; Salut pública; Actuacions ; Política publica; Salud pública; Actuaciones ; Public policy; Public health; Actions ; Documento de bases del Plan interdepartamental de salud pública (PINSAP). Incluye una primera parte que ilustra la influencia de los determinantes sobre la salud de las personas y las poblaciones y resume los antecedentes y los planteamientos sobre los que se basa el modelo de intervención que se propone, que, junto con los propósitos y objetivos, constituye el segundo apartado del documento. El documento recoge aportaciones y consideraciones sobre cada una de las áreas de actuación identificadas por el Grupo de Trabajo del Departamento de Salud a partir de una adaptación del modelo de determinantes de Dahlgren y Whitehead referidos a las condiciones de vida y trabajo y que tienen que ver con el entorno, el urbanismo y vivienda, la movilidad, la educación, el empleo, el sistema sanitario y la alimentación. Dada la importancia que tiene el tiempo libre, sobre todo en algunas edades, se ha añadido al modelo un apartado al respecto, en el que se han incluido los aspectos relacionados con la cultura. Finalmente, se incluyen propuestas del ámbito de las políticas sociales. En cada apartado se reflejan posibles líneas prioritarias de intervención para mejorar estas condiciones, promover la equidad y disminuir las desigualdades sociales que las afectan, y de esta manera reducir las desigualdades en salud que son injustas y evitables. En este capítulo también hay una selección necesariamente incompleta de buenas prácticas en marcha que pueden servir para promover nuevas actuaciones. ; Document de bases del Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP). Inclou una primera part que il·lustra la influència dels determinants sobre la salut de les persones i les poblacions i resumeix els antecedents i els plantejaments sobre els quals es basa el model d'intervenció que s'hi proposa, que, juntament amb els propòsits i objectius, constitueix el segon apartat del document. El document recull aportacions i consideracions sobre cadascuna de les àrees d'actuació identificades pel Grup de Treball del Departament de Salut a partir d'una adaptació del model de determinants de Dahlgren i Whitehead referits a les condicions de vida i treball i que tenen a veure amb l'entorn, l'urbanisme i habitatge, la mobilitat, l'educació, l'ocupació, el sistema sanitari i l'alimentació. Donada la importància que hi té el lleure, sobretot en algunes edats, s'ha afegit al model un apartat sobre això, en el qual s'han inclòs els aspectes relacionats amb la cultura. Finalment, s'hi inclouen propostes de l'àmbit de les politiques socials. En cada apartat s'hi reflecteixen possibles línies prioritàries d'intervenció per tal de millorar aquestes condicions, promoure l'equitat i disminuir les desigualtats socials que les afecten, i d'aquesta manera reduir les desigualtats en salut que són injustes i evitables. En aquest capítol també hi ha una selecció necessàriament incompleta de bones pràctiques en marxa que poden servir per promoure noves actuacions.

Les universitats europees tenen la responsabilitat i estan compromeses en la construcció de l'Europa i la Societat del Coneixement. La creació de l'espai europeu d'educació superior (EEES) suposa tenir en compte les iniciatives dels governs i implica desenvolupar processos de reorganització i transformació de la intervenció socioeducativa. L'experiència interuniversitària és la primera d'un procés d'innovació docent que hom pretén implementar en successius cursos . El principal objectiu era motivat per l'oportunitat d'experimentar una aplicació de social networking, adquirint competències de l'educador social en la construcció del coneixement a través de la discussió en xarxa, utilitzant estratègies socioconstructivistes. ; Las universidades europeas tienen la responsabilidad y están comprometidas en laconstrucción de la Europa y la Sociedad del Conocimiento. La creación del espacio europeo de educación superior (EEES) supone tener en cuenta las iniciativas de los gobiernos e implica desarrollar procesos de reorganización y transformación de la intervención socioeducativa. La experiencia inter-universitaria es la primera de un proceso de innovación docente que se pretende implementar en sucesivos cursos. El principal objetivo estaba motivado por la oportunidad de experimentar una aplicación de social networking, adquiriendo competencias del educador social en la construcción del conocimiento a través de la discusión en red, utilizando estrategias socioconstructivistas. ; European universities are responsible for, and committed to, making Europe a knowledge-based society. The creation of the European Higher Education Area (EHEA) involves taking into account initiatives from the government, and developing procedures for reorganising and transforming social-education methods. The inter-university experience is the first in an innovative teaching process that is to be implemented in succeeding academic years. The main aim is based on the opportunity to try out a social networking application by acquiring the skills of a social educator in building knowledge through on-line discussions, using social constructivism strategies.

Les dretes catalanes del 1936 no van ser immunes a la contaminació del discurs feixista europeu dels anys trenta del segle passat. En el context excepcional de la Guerra Civil espanyola, els elements polítics i inte?ectuals del món conservador català (dirigents polítics com Francesc Cambó, joves periodistes i escriptors com Ignasi Agustí, etc.) van assumir, de forma conscient i volguda, el discurs interpretatiu generat pels feixismes europeus: l'antisemitisme, la guerra dels imperialismes occidentals (l'anglosaxó i el francès), la legitimitat del renaixement alemany, etc. A la caiguda de París, el juny del 1940, els franquistes catalans havien arribat a un consens transversal inqüestionable: les democràcies eren els règims dèbils del passat; el present era per als règims valents i enèrgics; el futur seria un nou ordre europeu alliberat de les rèmores de la Il·lustració.

Roberto Savio, romano de nacimiento y nacionalizado argentino, es secretario general de la Sociedad para el Desarrollo Internacional, además de asesor de varias agencias de la ONU y otros organismos, siempre en áreas de información y comunicación. En 1964 fundó la agencia Inter Press Service (IPS) para "colaborar con la tarea de mantener el equilibro informativo global, como servicio internacional e independiente de noticias, reportajes y artículos de fondo sobre sucesos y procesos globales que afectan la economía y el desarrollo político y social de las naciones, con especial atención al Sur". En los mismos ámbitos que vinculan comunicación y Sur, ha estado también en el inicio de varios proyectos, como el pionero sistema de información tecnológica y económica Technological Information Pilot System (TIPS), la red de sistemas de información nacional para América Latina y El Caribe (ASIN), ALASEI y el Women's Feature Service (WFS). Con TIPS, dirigió uno de los mayores proyectos implementados por IPS y la Organización de las Naciones Unidas (ONU) para el intercambio de información sobre comercio, ciencia y tecnología entre organismos gubernamentales y empresariales de países en desarrollo. Fiel a su trayectoria, no se limita a mirar con esperanza fenómenos como el Foro de Porto Alegre, sino que desde el principio ha estado entre sus organizadores. ; Roberto Savio, romà de naixement i nacionalitzat argentí, és secretari general de la Societat per al Desenvolupament Internacional, a més d'assessor de diverses agències de l'ONU i altres organismes, sempre en àrees d'informació i comunicació. En 1964 va fundar l'agència Inter Press Service (IPS) per a "col·laborar amb la tasca de mantenir l'equilibre informatiu global, com a servici internacional i independent de notícies, reportatges i articles de fons sobre successos i processos globals que afecten l'economia i el desenvolupament polític i social de les nacions, amb especial atenció al Sud". En els mateixos àmbits que vinculen comunicació i Sud, ha estat també en l'inici de diversos projectes, com el pioner sistema d'informació tecnològica i econòmica Technological Information Pilot System (TIPS), la xarxa de sistemes d'informació nacional per a Amèrica Llatina i El Carib (AIXINA), ALASEI i el Women's Feature Service (WFS). Amb TIPS, va dirigir un dels majors projectes implementats per IPS i l'Organització de les Nacions Unides (ONU) per a l'intercanvi d'informació sobre comerç, ciència i tecnologia entre organismes governamentals i empresarials de països en desenvolupament. Fidel a la seva trajectòria, no es limita a mirar amb esperança fenòmens com el Fòrum de Porto Alegre, sinó que des del principi ha estat entre els seus organitzadors. ; Peer Reviewed

Roberto Savio, romano de nacimiento y nacionalizado argentino, es secretario general de la Sociedad para el Desarrollo Internacional, además de asesor de varias agencias de la ONU y otros organismos, siempre en áreas de información y comunicación. En 1964 fundó la agencia Inter Press Service (IPS) para "colaborar con la tarea de mantener el equilibro informativo global, como servicio internacional e independiente de noticias, reportajes y artículos de fondo sobre sucesos y procesos globales que afectan la economía y el desarrollo político y social de las naciones, con especial atención al Sur". En los mismos ámbitos que vinculan comunicación y Sur, ha estado también en el inicio de varios proyectos, como el pionero sistema de información tecnológica y económica Technological Information Pilot System (TIPS), la red de sistemas de información nacional para América Latina y El Caribe (ASIN), ALASEI y el Women's Feature Service (WFS). Con TIPS, dirigió uno de los mayores proyectos implementados por IPS y la Organización de las Naciones Unidas (ONU) para el intercambio de información sobre comercio, ciencia y tecnología entre organismos gubernamentales y empresariales de países en desarrollo. Fiel a su trayectoria, no se limita a mirar con esperanza fenómenos como el Foro de Porto Alegre, sino que desde el principio ha estado entre sus organizadores. ; Roberto Savio, romà de naixement i nacionalitzat argentí, és secretari general de la Societat per al Desenvolupament Internacional, a més d'assessor de diverses agències de l'ONU i altres organismes, sempre en àrees d'informació i comunicació. En 1964 va fundar l'agència Inter Press Service (IPS) per a "col·laborar amb la tasca de mantenir l'equilibre informatiu global, com a servici internacional i independent de notícies, reportatges i articles de fons sobre successos i processos globals que afecten l'economia i el desenvolupament polític i social de les nacions, amb especial atenció al Sud". En els mateixos àmbits que vinculen comunicació i Sud, ha estat també en l'inici de diversos projectes, com el pioner sistema d'informació tecnològica i econòmica Technological Information Pilot System (TIPS), la xarxa de sistemes d'informació nacional per a Amèrica Llatina i El Carib (AIXINA), ALASEI i el Women's Feature Service (WFS). Amb TIPS, va dirigir un dels majors projectes implementats per IPS i l'Organització de les Nacions Unides (ONU) per a l'intercanvi d'informació sobre comerç, ciència i tecnologia entre organismes governamentals i empresarials de països en desenvolupament. Fidel a la seva trajectòria, no es limita a mirar amb esperança fenòmens com el Fòrum de Porto Alegre, sinó que des del principi ha estat entre els seus organitzadors. ; Peer Reviewed

Anàlisi financiera de l'empresa turística -- Pagina Legal -- Índex -- Capítol 1 El sistema d'inversió-finançament en l'empresa: Objectius i funcions -- 1. El sistema financer -- 1.1. Concepte -- 1.2. Funcionament del sistema financer -- 1.3. Agents especialistes -- 1.4. Els intermediaris financers -- 1.5. Els actius financers: característiques -- 1.6. Mercats financers -- 1.7. El mercat de valors espanyol -- 1.7.1. Organització -- 1.7.2. Borses de valors -- 1.7.3. Mercat de derivats -- 1.7.4. Deute públic -- 1.7.5. Liquidació -- 1.7.6. Supervisió -- 2. L'empresa com a sistema -- 2.1. El subsistema financer en l'empresa, fluxos financers i equilibri econòmicfinancer -- 2.2. El subsistema d'inversió -- 2.3. El període mitjà de maduració de l'empresa (PMME) -- 2.4. El pressupost de tresoreria -- 2.5. La teoria financera de l'empresa -- 2.6. Funció objectiu de la funció financera -- 2.7. L'estructura economicofinancera de l'empresa -- 2.8. Relacions d'equilibri entre les estructures econòmica i financera -- 3. Introducció a les operacions financeres -- 3.1. El cost dels recursos financers -- 3.1.1. Càlcul del cost dels recursos aliens -- 4. Exercicis resolts -- Capítol 2 El finançament intern -- 1. El concepte d'autofinançament -- 2. Fonts financeres internes de l'empresa -- 3. L'amortització o autofinançament per manteniment -- 3.1. Causes de la depreciació -- 3.2. Sistemes d'amortització -- 3.2.1. Mètode lineal, uniforme o de quotes constants -- 3.2.2. Mètode d'amortització tècnica -- 3.2.3. Mètode de quotes decreixents o accelerat -- 3.2.4. Mètode de quotes creixents o retardat -- 3.3. La funció financera de les amortitzacions i l'efecte Ruchti-Lohmann -- 4. L'autofinançament per enriquiment -- 4.1. Classes de reserves -- 5. Avantatges i inconvenients de l'autofinançament -- 6. Exercicis resolts -- Capítol 3 El finançament extern.

Els moviments d'educació en el lleure que seran objecte d'aquest article es podrien caracteritzar com a iniciatives amb una clara intencionalitat educativa, orientades al conjunt de la persona (integrals), amb plantejaments generalistes, amb uns educadors normalment joves que animarien les activitats, amb una dimensió relacional, intergrupal i intragrupal, i amb la promoció i la vivència d'uns valors que l'entitat vol promoure i representar. Aquest tipus d'intervenció educativa ha rebut altres denominacions com ara educació en el lleure de base comunitària, associacionisme educatiu, o simplement educació no formal. ; The leisure education movements included in this article could be characterized as iniciatives with a clear educational intention, oriented to the person as a whole (integral), with generalist approaches, usually young edu -cators who would liven the activities up, an inter- and intrarelational dimension, and the promotion and experience of certain values that the organization wants to promote and represent. This kind of educational intervention has also been named community-based leisure education, educational associationism or non-formal education. ; Los movimientos de educación en el ocio que serán objeto de este artículo se podrían caracterizar como iniciativas con una clara intencionalidad educativa, orientadas al conjunto de la persona (integrales), con planteamientos generalistas, con unos educadores normalmente jóvenes que animarían las actividades, con una dimensión relacional, intergrupal e intragrupal, y con la promoción y la vivencia de unos valores que la entidad quiere promover y representar. Este tipo de intervención educativa ha recibido otras denominaciones como educación en el ocio de base comunitaria, asociacionismo educativo, o simplemente educación no formal

Aquestes notes només intenten posar sobre la taula qüestions percebudes des de la intersecció entre la gran explosió social que va significar el 15-M, sorgit el 2011, i l'experiència en el moviment ciutadà. Evidentment, aquesta intersecció constitueix un lloc que està inevitablement condicionat per l'experiència que de tots dos fenòmens s'ha anat adquirint. Són notes preses a l'abric del debat intern/extern en els mateixos moviments. Per això, són com un "mos" per seguir el camí, per la qual cosa són notes que no tanquen sinó que obren les mirades del caminant. ; These notes aim simply to put on the table a number of issues perceived from the intersection between the great social explosion that marked the 15 -M, in the aftermath of March 15th, 2011, and the experience of the citizens' movement. It goes without saying that the experience of that intersection is inevitably conditioned by the ongoing experience of both of these phenomena. These notes were taken in the heat of the internal/external debate within the movements themselves, and as such are essentially a 'snack' for the road, so their purpose is not to close butto open the eyes of the traveller. ; Estas notas sólo intentan poner encima de la mesa cuestiones percibidas desde la intersección entre la gran explosión social que significó el 15-M, surgido en 2011, y la experiencia en el movimiento ciudadano. Evidentemente, esta intersección constituye un lugar que está inevitablemente condicionado por la experiencia que de ambos fenómenos se ha ido adquiriendo. Son notas tomadas al calor del debate interno/externo en los propios movimientos. Son, por ello, como un "tentempié" para seguir el camino, por lo que son notas que no cierran sino que abren las miradas del caminante.

En els últims anys, en el marc del debat sobre l'exercici dels drets de la infancia, ha estat la participació infantil un dels temes que més interes i desafiaments ha desvetllat. En aquest número monogràfic, hem considerat oportú presentar alguna experiència que pogués tenir a: un element il·lustratiu de com fomentar, exercir i enfortir els drets de participació dels nens i nenes en els seus contextos més immediats. És per aixo que hem triat una experiència la trajectòria de la qual ha tingut un impacte altarnent positiu i una perdurabilitat en el temps, digna de ser tinguda en compte. Es tracta del Programa Nacional de Municipios Escolares (MMEE), coordinat per l'ONG peruana Acción por los Niños. ; En los últimos años, en el marco del debate sobre el ejercicio de los derechos de la infancia, ha sido la participación infantil uno de los temas que más interés y desafíos ha desvelado. En este número monográfico, hemos considerado oportuno presentar alguna experiencia en que pudiese tener un elemento ilustrativo de como fomentar, ejercer y fortalecer los derechos de participación de niños y niñas en sus contextos más inmediatos. Es por esto: que hemos escogido una experiencia cuya trayectoria ha tenido un impacto altamente positivo y una perdurabilidad en el tiempo, digna de ser tenida en cuenta. Se trata del Programa Nacional de Municipios Escolares (MMEE), coordinado por la ONG peruana Acción por los Niños. ; Recently children 's participation has been one of the most interesting and challenging topics in the debare on the exercise of children 's rights. In this monographic issue, we felt it appropriate to present an experience that could illustrate how children 's rights to participate in their most immediate en vironment can be fostered, exercised and strengthened. The experience we chose has had a highly positive and lasting impact and offered valuable illsight: this is the national school municipalities programme, Programa Nacio nal de Municipios Escolares (PNME), coordinated by the Peru vian NGO Acción por los Niños.

Entre agosto y septiembre de 1991, los Países Bálticos forzaron su ruptura con la Unión Soviética, pocos meses antes de que ésta se desintegrara totalmente. A partir de ese momento, la recuperación de su independencia y soberanía nacional -fraguada por primera vez en la época de entreguerras y frustrada por el pacto germano-soviético de 1939-, así como la consolidación de la democracia y el Estado de Derecho y la economía social de mercado, fue de la mano de su aspiración de integración en la Unión Europea y en la Organización del Tratado del Atlántico Norte. Después de más de una década de grandes transformaciones, tanto políticas como socioeconómicas, los tres Países Bálticos -Lituania, Estonia y Letonia- han logrado cumplir con éxito aquellos dos objetivos fundamentales para su futuro en paz, libertad, prosperidad y seguridad en el siglo XXI: el «retorno a Europa» en el marco de la Unión Europea y su vinculazión a la alianza militar euroatlántica dentro de la OTAN. ; Between August and September 1991, the Baltic States forced their break with the USSR, just a few months before the latter disintegrated. From that moment on, the recovery of national independence and sovereignty – first established during the inter-war period only to be thwarted by the pact between Germany and the Soviet Union in 1939 – as well as the consolidation of democracy, the rule of law and a market economy, were given impetus by their desire to join the European Union and the North Atlantic Treaty Organization. After more than a decade of major transformations, both political and socio-economic in nature, the three Baltic States – Lithuania, Estonia and Latvia – have successfully achieved the two fundamental prerequisites for a future of peace, liberty, prosperity and security in the twenty-first century: their «return to Europe» as members of the European Union and their link with the Euro-Atlantic military alliance as members of NATO. ; El presente trabajo se inscribe en un proyecto de investigación (realizado conjuntamente con el prof. Dr. Ricardo Martín de la Guardia) sobre el ideal europeísta y su influencia en los países de la antigua Europa del Este en el camino de éstos hacia su integración en la Unión Europea. Dicho proyecto de investigación ha sido apoyado por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte mediante la vinculación del autor como «Salvador de Madariaga Fellow» al Instituto Universitario Europeo de Florencia en los años 1999 y 2003 (para este último año: Resolución de 28 de marzo de 2003, BOE 15 de abril de 2003).

Les protestes socials esdevingudes en nombrosos països durant els últims tres anys –des de Tunísia i l'anomenada "Primavera àrab" fins a les recents mobilitzacions a Turquia o Brasil– han fet aflorar un debat sobre la possible dimensió global i transestatal de totes elles. El present article pretén realitzar una aproximació descriptiva i analítica a aquest intens cicle de protestes, reflexionant sobre les diferències i similituds existents entre elles, el paper que Internet i les xarxes socials han tingut en el curs de les diferents mobilitzacions o, entre altres aspectes, el repertori d'accions que han emprat. Més enllà d'aquests trets compartits o no, l'article mira d'emfasitzar la importància d'entendre aquest cicle de mobilitzacions com un procés de repolitització social que combina les contradiccions i conflictes locals de cada context en particular amb l'aparent existència d'una demanda global per major democratització política, regeneració institucional, justícia social i reapropiació d'allò comú. ; The social protests that have take place in many countries over the past three years - from Tunisia and the so-called Arab Spring to the recent protests in Turkey and Brazil - have given rise to a debate about the possible global and transnational dimension they may have. This paper sets out to develop a descriptive and analytical approach to this intense cycle of protests, reflecting on the differences and similarities between all of them, the role that the Internet and social networks have had in the course of the different demonstrations and, among other things, the repertoire of actions that have been used. Beyond these shared traits, the paper seeks to emphasize the importance of understanding this cycle of mobilization as a social re-politicization process that combines local contradictions and conflicts of each particular context with the apparent existence of a global demand for greater political democratization, institutional regeneration, social justice and reappropriation of the common. ; Las protestas sociales acaecidas en numerosos países durante los últimos tres años –desde Túnez y la llamada "Primavera árabe" hasta las recientes movilizaciones en Turquía o Brasil– han hecho aflorar un debate sobre la posible dimensión global y transestatal de todas ellas. El presente artículo pretende realizar una aproximación descriptiva y analítica a este intenso ciclo de protestas, reflexionando sobre las diferencias y similitudes existentes entre todas ellas, el papel que Internet y las redes sociales han tenido en el curso de las diferentes movilizaciones o, entre otros aspectos, el repertorio de acciones que han utilizado. Más allá de estos rasgos compartidos o no, el artículo trata de enfatizar la importancia de entender este ciclo de movilizaciones como un proceso de repolitización social que combina las contradicciones y conflictos locales de cada contexto en particular con la aparente existencia de una demanda global por mayor democratización política, regeneración institucional, justicia social y reapropiación de lo común.