Suchergebnisse

Els canvis dels últims anys, obliguen a repensar el model de societat. Es necessita una intervenció des de i per a la societat, amb la finalitat d'incentivar la Igualtat d'Oportunitats i la participació de tots, sigui quina sigui la seva condició social, tendència sexual, estatus econòmic, ideologia polílica o confessió religiosa, nivell cultural, etc. Aquesta realitat planteja noves demandes a les que cal donar resposta. No podem obviar l'exclusió que sofreixen diferents col·lectius, com el de les dones, en el que coexisteixen més dificultats per a fer front als reptes inherents al caràcter de la societat actual i que les situen en desavantatge pel que fa als homes. Incorporar aquesta filosofia d'intervenció pedagògico-social resulta un propòsit ambiciós i constitueix un ardu camí capa la consecució d'uns objectius i un model de societat més compromès amb els valors de ciutadania, igualtat i llibertat. ; Los cambios de los últimos años, obligan a repensar el modelo de sociedad. Se necesita una intervención desde y para la sociedad, con el fin de incentivar la Igualdad de Oportunidades y la participación de todos, sea cual sea su condición social, tendencia sexual, estatus económico, ideología política o confesión religiosa, nivel cultural, etc. Esta realidad plantea nuevas demandas a las que hay quedar respuesta. No podemos obviar la exclusión que sufren distintos colectivos, como el de las mujeres, en el que coexisten más dificultades para hacer frente a los retos inherentes al carácter de la sociedad actual y que las sitúa en una desventaja respecto a los varones. Incorporar esta filosofía de intervención pedagógico-social resulta un propósito ambicioso y constituye un arduo camino hacia la consecución de unos objetivos y un modelo de sociedad más comprometido con los valores de ciudadanía, igualdad y libertad. ; Changes in recent years have forced us to rethink our model of society. Intervention both 'by' and 'for" society is required if we are to foster equal opportunity and universal participation, irrespective of social status, sexual orientation, economic standing, political ideology and religious faith, cultural level. etc. New demands need new responses. We can no longer ignore the exclusion affecting some social groups. Women, for example, suffer more than their fair share of problems in facing the challenges inherent in a society that places them ar a disadvantage compared with men. By introducing this kind of philosophy with its pedagogical-social intervention, we are embarking on an ambirious, lengthy and difficult road rowards achieving objectives and a model of society more committed to the values of citizenship equality and freedom.

La pretensió d'aquest article és repassar alguns reductors de complexitat que ens permetin apropar-nos a situacions familiars diverses, amb les seves contradiccions i paradoxes, i contribuir a potenciar els seus recursos per afrontar-les. Es farà un exercici d'aplicació a àmbits socials i educatius d'algunes propostes nascudes inicialment en àmbits psicoterapèutics. S'entén que algunes de les lògiques d'intervenció útils en la pràctica clínica poden resultar també eficaces en la pràctica socioeducativa, tot i estar atents a assimilacions automàtiques d'un àmbit a un altre. Cal acceptar el fet de la necessària mirada social, política, econòmica, contextual . imprescindible en els escenaris educatius i socials i potser no tan clarament en els escenaris clínics. ; The aim of this article is to revise some complexity reducers that allow an approach to several family situations, contradictory and paradox, and contribute to foster resources in order to face them. An original psicotherapeutic exercise will be applied to social and educational sectors. We understand that some useful intervention logics of the clinic practice can also be efficient in the socio-educative practice, always checking automatic assimilations. A social, political, economic and contextual look is required. it is essential in the educational and social context and perhaps not so clearly essential in clinic contexts. ; La pretensión de este artículo es repasar algunos reductores de complejidad que nos permitan acercarnos a situaciones familiares diversas, con sus contradicciones y paradojas, y contribuir a potenciar sus recursos para afrontarlas. Se hará un ejercicio de aplicación en ámbitos sociales y educativos de algunas propuestas nacidas inicialmente en ámbitos psicoterapéuticos. Se entiende que algunas de las lógicas de intervención útiles en la práctica clínica pueden resultar también eficaces en la práctica socioeducativa, a pesar de estar atentos a asimilaciones automáticas de un ámbito a otro. Hay que aceptar el hecho de la necesaria mirada social, política, económica, contextual… imprescindible en los escenarios educativos y sociales y quizás no tan claramente en los escenarios clínicos.

L'article descriu, recapitula i valora alguns aspectes i facetes de la incorporació dels educadors socials als centres escolars, un procés limitat i incomplet en algunes comunitats autònomes, i excessivament ambiciós i ràpid en d'altres. Fa especial èmfasi en: el sentit de la presència de l'Educació Social a l'escola; la descripció d'alguns espais privilegiats per intervenció dels educadors, i els elements de desacord o les situacions pendents d'aclarir que resulten del procés d'incorporació. Unes sinergies que poden representar un risc per al desenvolupament i la promoció de la professió en l'àmbit escolar. Una cooperació que contingui la capacitat tant d'integrar i afrontar les necessitats derivades dels canvis i transformacions del context social, com de planejar un projecte educatiu i de ciutadania més compromès amb una societat democràtica i participativa. ; El artículo describe, recapitula y valora algunos aspectos y facetas de la incorporación de los educadores sociales en los centros escolares, un proceso limitado e incompleto en algunas Comunidades Autónomas, y excesivamente ambicioso y rápido en otras. Hace especial hincapié en: el sentido de la presencia de la Educación Social en la escuela; la descripción de algunos espacios privilegiados por intervención de los educadores; y los elementos de desencuentro o las situaciones pendientes de aclarar que resultan del proceso de incorporación. Unas sinergias que pueden representar un riesgo para el desarrollo y la promoción de la profesión en el ámbito escolar. Una cooperación que contenga la capacidad tanto de integrar y afrontar las necesidades derivadas de los cambios y transformaciones del contexto social, como de planear un proyecto educativo y de ciudadanía más comprometido con una sociedad democrática y participativa ; The article describes, recaps and assesses some aspects of the incorporation of social educators into schools; it has been a limited and incomplete process in some autonomous regions of Spain, and too ambitious and fast in others. It, in particular, emphasizes: the im portance and sense of the presence of social education in school; some privileged spaces for the educator's intervention; and the disagreements or situations that need to be worked out as a result of the incorporation process. Those synergies can be dangerous for the development and the promotion of social education in school. Cooperation needs to be able to integrate and to face the needs resulting from the changes in the social context; but, at the same time, it needs to project a more committed education and citizenship project in democratic and participatory society.

Atès el seu nombre i la seva finalitat, i per a aportar un instrument més a la integració dels sectors exclosos, l'Estat espanyol va regular les empreses d'inserció a través de la Llei 44/2007, de 13 de desembre. La realització d'un TFG d'educació social ens vapermetre veure si són un instrument facilitador de la transició al treball i observar que, pel fet d'implicar la metodologia de l'animació sociolaboral, són un camp d'intervenciósocioeducativa per a l'educació social, si bé existeixen certes mancances pel que fa a la contextualització del paper i les funcions de l'educador/a social. ; On account of the number and purpose of the job integration agencies, and with a view to providing an additional impetus to the integration of disadvantaged sectors of society, the Spanish government passed Law 44/2007 of 13 December to regulate these firms. Our final-year degree project in Social Educationgave us an opportunity to see if they are an effective instrument in facilitating the transition to work and to observe that, when the methodology of socio-occupational animation is applied, they constitute a field of intervention for social education, despite the absence of certain aspects of contextualization of the roleand functions of the social educator. ; Debido a su número y a su finalidad, y para aportar un instrumento más a la integración de los sectores excluidos, el Estado españolreguló las empresas de inserción a través de la Ley 44/2007, de 13 de diciembre. La realización de un TFG de educación social nospermitió ver si son un instrumento facilitador de la transición al trabajo y observar que, al aplicar la metodología de la animaciónsociolaboral, son un campo de intervención socioeducativa para la educación social, si bien existen ciertas lagunas en cuanto a lacontextualización del papel y funciones del educador/a social.

Capturing best practices in youth policies presented in this volume aims to be a tool for consolidation of this sector governance in Catalonia. The paper highlights the virtues of the intervention models applied in our territory for almost thirty years, and especially emphasizes the social benefits they bring to the country

Qualsevol persona que entra en un centre penitenciari s'ha d'adaptar a una institució amb una política, organització, jerarquia i sistema de relacions propis. Això suposa un gran canvi en el seu comportament, la qual cosa crea una identitat específica: la del reclús.Així, el reclús, en ésser alliberat necessitarà de diversos professionals per a la seva reintegració social. Aquest article defensa la importància dels espais de resocialització entre la presó i la societat, exposant les principals deficiències que els exreclusos troben a fi d'establir les bases de la intervenció per a una favorable integració social. ; Anyone who enters a correctional facility has to adapt to an institution with a politics, an organizational structure, a hierarchyand systems of relationships of its own. This brings about very significant changes in the individual's behaviour, which create a specific identity: that of the inmate. As a result, on being released the former inmate will require various kinds of professional intervention to facilitate his or her social reintegration. Thisarticle affirms the importance of spaces of resocializationbetween prison and society and identifies the main obstacles and difficulties that former inmates encounter with a view toestablishing the bases of intervention for favourable social integration. ; Cualquier persona que entra en un centro penitenciario debe adaptarse a una institución con una política, organización, jerarquía y sistema de relaciones propios. Esto supone un gran cambio en su comportamiento, lo que crea una identidad específica: la del recluso.Así, el recluso, al ser liberado necesitará de varios profesionales para su reintegración social. Este artículo defiende la importancia de los espacios de resocialización entre la prisión y la sociedad, exponiendo las principales deficiencias que los exreclusos encuentran a fin de establecer las bases de la intervención para una favorable integración social.

El fenomen dels menors migrants no acompanyats (MMNA) és relativament recenten el nostre estat de benestar, i ha arribat a posar en dubte les premisses d'atenció a la infància desemparada. Analitzarem com va suposar la reacció d'una part de les entitats d'acció social. En concret veurem quina ha estat la trajectòria del Casal dels Infants per a l'Acció Social als Barris, entitat dedicada a la intervenció socioeducativa amb col·lectius de risc als barris amb més gran vulnerabilitat social. Mirarem d'analitzar sota quines premisses i anàlisis s'ha enfocat la intervenció, enumerant aquelles necessitats i problemàtiques que encara no han aconseguit una resposta social, política i educativa eficient. ; The phenomenon of unaccompanied migrant minors (UMM) has appeared in our welfare system relatively recently, and has tested theories on the care of abandoned children. The article analyses the outcome of the reaction from some of the social action entities. In particular, it shows the course of the Casal dels Infants for Social Action in the districts, an entity working in social and educational intervention for groups at risk in districts with the greatest social vulnerability. An analysis is made of the theories and analyses on which the intervention has focused, listing the needs and problems that have not yet received a response that is socially, politically and educationally effective. ; El fenómeno de los menores migrantes no acompañados (MMNA) es relativamente reciente en nuestro estado de bienestar, y ha llegado a poner en tela de juicio las premisas de atención a la infancia desamparada. Analizaremos como supuso la reacción de una parte de las entidades de acción social. En concreto veremos cuál ha sido la trayectoria del Casal dels Infants para la Acción Social en los Barrios, entidad dedicada a la intervención socioeducativa con colectivos de riesgo en los barrios con mayor vulnerabilidad social. Trataremos de analizar bajo qué premisas y análisis se ha enfocado la intervención, enumerando aquellas necesidades y problemáticas que aún no han conseguido una respuesta social, política y educativa eficiente.

Algunes opinions consideren que tot el teatre és social; i això és així perquè sense el grup no existeix, és un acte de comunicació entre persones: actors i públic. En alguns formats de teatre social, la divisió entre públic i actors es trenca expressament per a generar rerlexió i canvi. El teatre és un recurs que ens permet articular propostes d'expressió amb llenguatges ben diversos com la dansa, la plàstica, la música, l 'expressió corporal, oral i escrita, vinculades en un projecte comú en que els participants poden trobar el millor espai per a desenvolupar-se. Es presenten algunes experiències en les que es podrien emmarcar dins el que anomenem teatre social. ; Algunas opiniones consideran que todo el teatro es social; y esto es así porque sin el grupo no existe, es un acto de comunicación entre personas: actores y público. En algunos formatos de teatro social, la división entre público y actores se rompe expresamente para generar reflexión y cambio. El teatro es un recurso que nos permite articular propuestas de expresión con lenguajes muy diversos como la danza, la plástica, la música, la expresión corporal, oral y escrita, vinculadas en un proyecto común en que los participantes pueden encontrar el mejor espacio para desarrollarse. Se presentan algun as experiencias en las que se podrían enmarcar dentro de lo que llamamos teatro social. ; Some consider that all theatre is social. Without a group theatre, an act of communication between people-actors and public- does not exist. In some social theatre formats, the division between public and actors is expressly broken down to generate reflection and change. Theatre is a resource that lets us desingn different forms of expression in very diverse languages. Dance, the plastic arts, music and corporal, oral anda written expression, forged into a single project where participants can find the best space to develop. Some experiences are presented that could be classified within what is termed social theatre.

Les intervencions destinades a les persones sense llar han de promoure la qualitat de vida. La planificació centrada en la persona aporta instruments específics per a mesurar-la. L'Escala GENCAT de Qualitat de Vida s'ha utilitzat per analitzar diferències en funció de les característiques i la cronicitat de la situació d'estar sense llar. Els resultats palesen baixos nivells en la majoria de les dimensions, especialment entre les dones, les persones de més edat i d'origen comunitari. ; Interventions oriented towards homeless people should seek to enhance their quality of life, and person-centred planning provides specific tools with which to measure that quality. The GENCAT Quality of Life Scale has been used to analyze differences in terms of the characteristics and chronicity of the homeless person's situation. Application of the scale shows low levels in most areas, especially for women, for older people and for people from other countries of the European Union. ; Las intervenciones destinadas a las personas sin hogar deben promover la calidad de vida. La planificación centrada en la persona aporta instrumentos específicos para medirla. La Escala GENCAT de Calidad de Vida se ha utilizado para analizar diferencias en función de las características y la cronicidad de la situación de sin hogar. Los resultados manifiestan bajos niveles en la mayoría de las dimensiones, especialmente entre las mujeres, las personas de más edad y de origen comunitario

Aquest article, mitjançant les ciències polítiques i la pedagogia i l'estudi de cas de dues organitzacionsexpertes, el Community University Parnership Programme de la Universitat de Brighton i l'Oficina d'ApS de la Universitat de Barcelona, mira de fer una aproximació de diferents conceptes implícits en el partenariat educatiu, apostant per una intervenció educativa i social activa en la nostra comunitat en pro del desenvolupament comunitari.Aspectes que ens donen pistes per a possibles vincles socioeducatius en el futur. ; This article takes the political sciences and pedagogy and the case study of two expert organizations – the University of Brighton'sCommunity University Partnership Programme and the ApS Office at the Universitat de Barcelona – as the basis for examining a series of concepts implicit in the educational partnership, and setting out the case for active educational and social intervention inthe community in the interests of community development – factors which provide clues for possible socio-educational links in the future. ; Este artículo, mediante las ciencias políticas y la pedagogía y el estudio de caso de dos organizaciones expertas, el Community University Parnership Programme de la Universidadde Brighton y la Oficina de ApS de la Universidad de Barcelona, mira de hacer una aproximación de distintos conceptos implícitos en el partenariado educativo, apostando por una intervención educativa y social activa en nuestra comunidad en pro del desarrollo comunitario. Aspectos que nos dan pistas para posibles vínculos socioeducativos en el futuro.

Els moviments d'educació en el lleure que seran objecte d'aquest article es podrien caracteritzar com a iniciatives amb una clara intencionalitat educativa, orientades al conjunt de la persona (integrals), amb plantejaments generalistes, amb uns educadors normalment joves que animarien les activitats, amb una dimensió relacional, intergrupal i intragrupal, i amb la promoció i la vivència d'uns valors que l'entitat vol promoure i representar. Aquest tipus d'intervenció educativa ha rebut altres denominacions com ara educació en el lleure de base comunitària, associacionisme educatiu, o simplement educació no formal. ; The leisure education movements included in this article could be characterized as iniciatives with a clear educational intention, oriented to the person as a whole (integral), with generalist approaches, usually young edu -cators who would liven the activities up, an inter- and intrarelational dimension, and the promotion and experience of certain values that the organization wants to promote and represent. This kind of educational intervention has also been named community-based leisure education, educational associationism or non-formal education. ; Los movimientos de educación en el ocio que serán objeto de este artículo se podrían caracterizar como iniciativas con una clara intencionalidad educativa, orientadas al conjunto de la persona (integrales), con planteamientos generalistas, con unos educadores normalmente jóvenes que animarían las actividades, con una dimensión relacional, intergrupal e intragrupal, y con la promoción y la vivencia de unos valores que la entidad quiere promover y representar. Este tipo de intervención educativa ha recibido otras denominaciones como educación en el ocio de base comunitaria, asociacionismo educativo, o simplemente educación no formal

Actualment, el sistema de serveis socials a Itàlia encara és complex i incomplet i no és sostenible políticament ni econòmicament. Els drets universals han deixat de ser l'objectiu essencial de les seves accions. La crisi econòmica i les tensions relacionades amb els problemes de seguretat i inclusió social generen incertesa sobre el futur i una pèrdua d'identitat, donant lloc a noves exigències de control social i unes expectatives d'inclusió limitades. ; Still today, the Italian social services system is complex and incomplete, and no longer sustainable either politically or economically. The universality of rights is no longer the underlying objective that its actions must pursue. The economic crisis and the tensions concerning the issues of security and social inclusion generate fears about the future and a loss of identity, giving rise to new demands for social control and reduced prospects of inclusion. ; Actualmente, el sistema de servicios sociales en Italia todavía es complejo e incompleto y no es sostenible política ni económicamente. Los derechos universales han dejado de ser el objetivo esencial de sus acciones. La crisis económica y las tensiones relacionadas con los problemas de seguridad e inclusión social generan incertidumbre sobre el futuro y una pérdida de identidad, dando lugar a nuevas exigencias de control social y a unas expectativas de inclusión limitadas.

El transhumanisme és un tema espinós que enfronta l'ètica amb l'ús del desenvolupament tecnològic per ampliar les capacitats naturals de l'ésser humà. Què diferencia la implantació d'un marcapassos de la d'un ull biònic? En aquest article Marc Abraham Puig, del Departament de Ciència Política i Dret Públic, presenta un resum del seu treball en el qual analitza l'ús de la medicina i de la biotecnologia amb dos finalitats diferents: necessitat versus desig. Es poden demanar responsabilitats jurídiques a qui trenqui amb la naturalesa humana? Qui ha de respondre sobre la intervenció biomèdica en el nostre cos? ; El transhumanismo es un tema peliagudo que enfrenta la ética con el uso del desarrollo tecnológico para ampliar las capacidades naturales del ser humano. ¿Qué diferencia la implantación de un marcapasos de la de un ojo biónico? En este artículo Marc Abraham Puig, del Departamento de Ciencia Política y Derecho Público, presenta un resumen de su trabajo en el que analiza el uso de la medicina y de la biotecnología con dos fines diferentes: necesidad versus deseo. ¿Se pueden pedir responsabilidades jurídicas a quien rompa con la naturaleza humana? ¿Quién debe responder sobre la intervención biomédica en nuestro cuerpo? ; Transhumanism is a delicate subject that confronts ethics with the use of technological development to expand the natural capacities of human beings. What makes the implantation of a pacemaker different from that of a bionic eye? In this article Marc Abraham Puig, from the Department of Political Science and Public Law, presents a summary of his work in which he analyzes the use of medicine and biotechnology for two different purposes: need versus desire. Can legal responsibilities be demanded of those who break with human nature? Who should be made liable for the biomedical interventions in our bodies?

Sant Feliu de Llobregat és una ciutat de I' area metropolitana de Barcelona amb 42.000 habitants, que es dedica a la indústria i al sector serveis, i esta compromesa amb la plena ciutadania i la inclusió social. La plena ciutadania és el concepte que dóna el pas de la democracia representativa (eleccions) a la democracia partic ipativa: debatre i de liberar obertament i sense restriccions: dec idir de forma compartida i implicar-se en I'execució i el control de les decisions preses. La ciutadania entén com a model deciutat més habitable aquella que es basa en la in tervenció de polítiques urbanístiques, socials, culturals i en la importancia de la convivencia. ; Sant Feliu de L10bregat es una ciudad del área metropolitana de Barcelona con 42.000 habitantes, que se dedica a la industria y al sector se rvicios, y está comprometida con la plena ciudadanía y la inclusión social. La plena ciudadanía es el concepto que da el paso de la democracia representati va (e lecc iones) a la democ racia participativa: debatir y deliberar abiertamente y sin restricciones; decidirde forma compartida e implicarse en la ejecuc ión y el control de las deci siones tomadas. La ciudadanía entiende como modelo de ciudad más habitable aque lla que se basa en la intervención de políticas urbanísticas, sociales, culturales y en la importancia de la convivencia. ; Sant Feliu de Llobregat is a city within the metropolitan area of Barcelona with some 42.000 inhabitants. Its main activities include industrie industry and the services sector. It is committed to acchieving full citizenship and social inclusion. Full citizenship is a concept that leads from representative democracy (elections) to participative democracy. The latter takes the form of open and an unrestricted debate and deliberation; shared decision-making, and involvement in the execution and monitoring of the decision. For the citizenship, the most habitable model for cities is one based on the intervention of urban, or social and cultural policies, and the importance of cohabitation.