Suchergebnisse
Filter
Burgesia i propietat de la terra a Catalunya en el segle XIX: les comarques barcelonines
In: Biblioteca d'història dels Pai͏̈sos Catalans 9
La població i la propietat de la terra en el Municipi de Santanyí, 1868-1920
In: Monografies dʹhistòria local
El món rural mallorquí, segles XVIII-XIX
In: Biblioteca d'història dels Pai͏̈sos Catalans 3
Indústria, ciutat i propietat: política econòmica i propietat urbana a l'àrea de Barcelona (1901-1939)
In: Biblioteca de cultura catalana 57
El mas, el pagès i el senyor: paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l'Edat Mitjana
In: Biblioteca de cultura catalana 81
El Baix Empordà: recursos i estructura econòmica
In: Col·lecció Catalunya comarcal
Energy and environment: management, technology and conflicts in a warming world
Once considered a marginal or even irrelevant issue, in recent years, the environment has come to occupy an increasingly important place on the political, social and economic agenda. Environmental conflicts are often due to conflicting political and economic interests and can have major social repercussions. Until recently, little economic value was attached to drinking water; the same was true of arable land, energy generation and most natural resources. Pollution was regarded as a minor problem. Today, the economic and social value and costs of the environment are seen as incalculable and growing. Soil, food, water and air pollution have led to a significant increase in disease, and the cost of the ensuing environmental clean–up can be exponential. While the solutions are necessarily biological, they can have considerable economic consequences, too ; Postprint (published version)
BASE
Poder terrestre, poder marítimo:La politización del mar en la Grecia clásica y helenística
In Greek pre-history, any position of power was based on owning and exploiting local and regional agricultural potential. The present study analyses how Greek cities opened up a new field of resources by embracing the sea. Athens provides a prototypical example for the advantage gained by activating sea-trade and large-scale domination of sea-routes. The introduction of the navy had far-reaching repercussions on Athenian domestic policy: because the thetes now played a vital part in the armed forces, they demanded and achieved more influence on the politics of their city. In this dual sense – domination of the sea as a source of power in foreign policy and a broadening of the demographic base of equal participatory rights in the state – a politicization of the sea took place. The study goes beyond the example of Athens to look at evidence for other poleis and encompasses developments from Archaic to Hellenistic times. ; En la prehistoria Griega, cada posición de poder estaba basada en poseer y explotar el potencial agricultor local y regional. El presente estudio analiza cómo las ciudades griegas abrieron un nuevo campo de recursos abarcando el mar. Atenas facilitó un ejemplo prototípico a través de las ventajas conseguidas mediante la activación del comercio marítimo y el dominio a gran escala de las rutas marítimas. La introducción de la marina tuvo repercusiones de largo alcance en la política doméstica de los atenienses: debido a que los thetes jugaron a partir de ese momento un parte vital en las fuerzas armadas, a que demandaron y accedieron a una mayor influencia en la política de su ciudad. En este doble sentido –la dominación del mar como una fuente del poder en la política foránea y la ampliación de la base demográfica con derechos participativos igualitarios en el estado– tuvo lugar una politización del mar. Este estudio profundiza en el ejemplo de Atenas para buscar las evidencias de otras poleis y encomienda el desarrollo desde el periodo arcaico al helenístico.
BASE
Political power in the Kingdom of Valencia during the 14th century. Breakdown or development? ; El poder polític al regne de València durant el segle XIV. Descomposició o desenvolupament
The 14th century has traditionally been considered a century of crisis, unrest and political breakdown around Europe, given the preponderance of wars, civil clashes and skirmishes with external enemies. In the Kingdom of Valencia, too, we can find these constant struggles for land and power, yet at the same time, just like all over Europe, we can also witness the gradual growth of the institutions of administration, governance and justice spearheaded by the Crown and the different political actors. Indeed, this process of political development did not preclude violence, but it did establish the foundations of a powerful institutional system which gained ground throughout the 15th century. ; Tradicionalment s'ha considerat el segle xiv com una centúria de crisi, desordre i descomposició política a escala europea, atesa la preponderància de les guerres i els enfrontaments civils o contra enemics externs. Al regne de València, en efecte, també es comprova aquella presència constant de les lluites pel territori i pel poder, però alhora, com també arreu d'Europa, es pot observar un progressiu creixement de les institucions d'administració, govern i justícia impulsades per la Corona i pels diversos actors polítics. De fet, aquest procés de desenvolupament polític no evità la violència, però establí les bases del poderós entramat institucional que es consolidà al llarg del segle xv.
BASE
Vol. 6. Nº 12 An introduction to «Beyond the City: New Urban Definitions» ; Vol. 6. Nº 12 Una introducció a «Més enllà de la ciutat: noves definicions urbanes» ; Vol. 6. Nº 12 Una introducción a «Más allá de la ciudad: nuevas definiciones urbanas»
One fundamental definition that has influenced much of our current world organization is that of "city." Certain definitions of city, closely linked to land use and property, serve as a foundation for the modern organization of the world's societies, economies and political systems. This modern organization also brought about a cultural divide between city and countryside, as well as a developmental divide that often sustains asymmetrical development paths and uneven socio-ecological interactions. Formal, informal, ruled, desired and imagined conceptions of the city contribute to this process. As the global human population steadily becomes more urbanized, as cities become central to regulate socio-ecological interactions, and as the limits, functions and definitions of cities become increasingly blurred, it is opportune to revisit what we understand by city. ; Una definició fonamental que ha influït en gran part de la nostra organització mundial actual és la de «ciutat». Certes definicions de ciutat, estretament relacionades amb l'ús de la terra i la propietat, serveixen com a base per a l'organització moderna de les societats, economies i sistemes polítics del món. Aquesta organització moderna també va provocar una divisió cultural entre la ciutat i el camp, així com una divisió del desenvolupament que sovint manté camins de desenvolupament asimètrics i interaccions socioecològiques desiguals. Les concepcions formals, informals, regides, desitjades i imaginades de la ciutat contribueixen a aquest procés. A mesura que la població humana global es torna més urbanitzada, les ciutats es tornen centrals per a regular les interaccions socioecològiques i els límits, les funcions i les definicions de les ciutats es tornen cada vegada més borroses, és oportú revisar el que entenem per ciutat. ; Una definición fundamental que ha influido en gran parte de nuestra organización mundial actual es la de «ciudad». Ciertas definiciones de ciudad, estrechamente relacionadas con el uso de la tierra y la propiedad, sirven como base para la organización moderna de las sociedades, economías y sistemas políticos del mundo. Esta organización moderna también provocó una división cultural entre la ciudad y el campo, así como una división del desarrollo que a menudo mantiene caminos de desarrollo asimétricos e interacciones socioecológicas desiguales. Las concepciones formales, informales, regidas, deseadas e imaginadas de la ciudad contribuyen a este proceso. A medida que la población humana global se vuelve más urbanizada, las ciudades se vuelven centrales para regular las interacciones socioecológicas y los límites, las funciones y las definiciones de las ciudades se vuelven cada vez más borrosas, es oportuno revisar lo que entendemos por ciudad.
BASE
"Thriumphus navalis" - Die Rituelle verherrlichung des Sieges zur See
The ancient Rome's claim to naval power took an early outline, when its system of alliances was enlarged by several seaside towns and by using the foreign ships provided the republic with an access to the sea. Yet only the conflict with Carthage during the first Punic War demanded the construction of a roman armada and procured the open naval war. The naval battle of Mylae, in which Caius Duilius defeated the Carthage fleet, finally put an end to five unsuccessful years of battles ashore. Extuberantly did Rome celebrate this victory over Carthage and Duilius was granted the festivity of a triumph, which by adding the sobriquet navalis or maritimus indicated the exceptional importance of that victory. By ways of this maritime triumph the sea as a stage for virtus, fame and haul came into focus of the roman nobilis. On this account Duilius set the patterns for subsequent roman warlords wishing to triumph. Many of them were eager to follow suit, triumphantly presenting tropaia obtained at sea or acknowledging their gratitude to maritime deities by erecting temples and hallowing booties in their honour. Even Octavian did still choose Duilius as a model and ideal with reference to his own naval victories of Naulochos and Actium. Furthermore he constantly commemorated the first-ever naval triumph and warlord, thus causing this name to live through the ages, so that temporary Italian warships are actually named for him. ; La afirmación de la antigua Roma para poder naval tuvo uno de los primeros esquema, cuando su sistema de alianzas se amplió por varios mar ciudades y mediante el uso de los buques extranjeros siempre la república con un acceso al mar. Sin embargo, sólo el conflicto con Cartago púnica durante la primera Guerra exigió la construcción de una armada romana y adquirió al aire libre la guerra naval. La batalla naval de Milas, en el que Cayo Duilio derrotó a los Flota cartaginesa, puso fin a cinco años sin éxito de las batallas en tierra. Extuberantly se celebrar esta victoria de Roma sobre Cartago y fue Duilio concedió la fiesta de un triunfo, que sumando el sobrenombre de navalis o maritimus señaló la importancia excepcional de que la victoria. Por caminos de este triunfo marítima el mar como escenario de la virtus, la fama y la distancia llegó en el foco de los nobilis romanos. En esta cuenta Duilio establecer los patrones de para los siguientes señores de la guerra romanos que desean triunfar. Muchos de ellos eran dispuestos a seguir su ejemplo, la presentación triunfal tropaia obtenido en el mar o reconociendo su agradecimiento a las deidades marítimas erigir templos y santificación botines en su honor. Incluso Octavio se siguen optando por Duilio en un modelo y un ideal, con referencia a sus propias victorias navales de Naulochos y Actium. Además constantemente se conmemoró el primer el triunfo naval y señor de la guerra, lo que provoca este nombre para vivir a través de los siglos, temporales para que barcos de guerra italianos son en realidad lleva su nombre. ; Roms Herrschaft zur See nahm schon früh Konturen an, als es einzelne Seestädte in sein Bündnissystem aufnahm und sich mit deren Schiffen Zugang zum Meer verschaffte. Doch erst die Auseinandersetzung mit Karthago im 1. Punischen Krieg erforderte den Bau mächtiger Flotten und den offensiven Kampf auf See. Die Seeschlacht von Mylae, in der Caius Duilius die karthagische Flotte besiegte, setzte den großen Misserfolgen von 5 Kriegsjahren zu Land ein Ende. Überschwänglich feierte man in Rom diesen großen Sieg über Karthago und gewährte Duilius einen Triumph und wies zugleich auf die Besonderheit seines Sieges hin, indem man dem Triumph den Beinamen navalis bzw. maritimus hinzufügte. Durch den Seetriumph rückte das Meer als Bühne für virtus, Ruhm und Beute in den Fokus römischer nobilis. Zugleich setzte Duilius durch seinen Seetriumph Maßstäbe für nachfolgende Triumphatoren. Sie alle wollten ihm nacheifern; die auf See errungenen spolia im Triumphzug präsentieren und Gottheiten des Meeres ihre Dankbarkeit zeigen, indem sie Tempel für sie errichteten oder ihnen Beutestücke weihten. Noch Augustus nahm sich Duilius zum Vorbild für seine Seesiege bei Naulochos und Actium. Darüber hinaus erinnerte er immer wieder an den ersten Seetriumphator, so dass sein Name bis heute gegenwärtig ist und sogar italienische Kriegsschiffe seinen Namen tragen.
BASE