The 14th century has traditionally been considered a century of crisis, unrest and political breakdown around Europe, given the preponderance of wars, civil clashes and skirmishes with external enemies. In the Kingdom of Valencia, too, we can find these constant struggles for land and power, yet at the same time, just like all over Europe, we can also witness the gradual growth of the institutions of administration, governance and justice spearheaded by the Crown and the different political actors. Indeed, this process of political development did not preclude violence, but it did establish the foundations of a powerful institutional system which gained ground throughout the 15th century. ; Tradicionalment s'ha considerat el segle xiv com una centúria de crisi, desordre i descomposició política a escala europea, atesa la preponderància de les guerres i els enfrontaments civils o contra enemics externs. Al regne de València, en efecte, també es comprova aquella presència constant de les lluites pel territori i pel poder, però alhora, com també arreu d'Europa, es pot observar un progressiu creixement de les institucions d'administració, govern i justícia impulsades per la Corona i pels diversos actors polítics. De fet, aquest procés de desenvolupament polític no evità la violència, però establí les bases del poderós entramat institucional que es consolidà al llarg del segle xv.
[cat] Aquest article vol refutar la hipòtesi que els partits decideixen sistemes electorals majoritaris i que decideixen també mantenir-los invariables, sempre que el sistema de partits s"aproximi al bipartidisme i cap dels dos grans partits pugui perdre la seva posició a favor d"un nou competidor. De manera inversa, els sistemes electorals proporcionals són la conseqüència del multipartidisme, en el qual cap partit té opcions de rebre la majoria dels vots. El cas valencià, però, confirma només parcialment la hipòtesi: els partits van aprovar el 1982 regles proporcionals perquè les eleccions dels parlaments autonòmics eren considerades secundàries, no només pel multipartidisme existent aleshores. En canvi, sí que es confirma que el canvi iniciat el 2006 amb la reforma estatutària manté, de moment, l"status quo per no alterar la formació de majories parlamentàries. Encara queda pendent, però, que es modifiqui la Llei Electoral, de la qual depèn quin mínim de vots per entrar a les Corts s"establirà. ; [eng] This article aims to refute the hypothesis that political parties decide majority electoral systems as well as ensure their constancy, whenever they approach a two-party-system and none of them loses its position in favour of a new one. On the contrary, proportional electoral systems are a consequence of multi-party-system, since none of them have been able to obtain the majority votes (Colomer, 2003; 56). Nevertheless, the Valencian case partially confirms this hypothesis: The parties approved proportional rules in 1982 because autonomic parliament elections were considered to be secondary due to the existing multi-party-system at that time. Otherwise, it has been proved that the change that started in 2006 with the statutory reform maintains currently the status quo in order not to alter the formation of parliament majorities. Significant modifications of the Electoral Law are still to be determined. Anticipated changes to the Electoral Law will establish the minimum of votes necessary to enter parliament. The article includes three parts: The first explains the origin of the electoral system by analyzing the political debate and the options defended by each party during the approval of the Statute in 1982. The draft bills of Unió de Centro Democrático (ucd), Partit Socialista del País Valencià-Partido Socialista Obrero Español (pspv-psoe), Partit Comunista del País Valencià-Partido Comunista de España (pcpv-pce) i Alianza Popular (ap) are analyzed. These draft bills depended on the assumption that the Valencian electoral map will follow the results of the 1977 and 1979 elections at the Chamber of Deputies. In addition, the process of the statutory bill is analyzed. This included electoral rules derived from the autonomic agreements in 1981, which were based on the assumption of a multi-party-system balancing the lack of proportion in the Chamber of Deputies.
Reflexió a partir del projecte migratori que menors i joves del Magreb duen a terme atrets per la possibilitat d'un futur millor. El xoc cultural i les poques possibililats que troben al país d'acollida sumat a la falta de sensibilitat política provoca que, en molts casos, queden al marge del sistema de protecció generant exclusió socia l'addicció a tòxics, dinàmiques de carrer delictives, etc. Aquesta situació ha provocat l'aparició d'una nova manifestació del fenomen de persones sense sostre. ; Reflexión a partir del proyecto migratorio que menores y jóvenes del Magreb llevan a cabo atraídos por la posibilidad de un futuro mejor. El choque cultural y las pocas § posibilidades que encuentran en el país de acogida sumado a la fa lta de sensibilidad en política provoca que, en muchos casos, queden al margen del sistema de protección generando excl usión social, ad icción a tóxicos, dinámicas de calle delictivas, etc. Esta situación ha provocado la aparic ión de una nueva manifestación del fenómeno de personas sin techo. ; A reflection on the migration which minors and youths from North Africa make attracted by the possibility of a better future. The culture shock and the few possibilities they find in the country which receives them, added to the lack of political sensivity means that, in many cases, they are left out of the protection system, thus causing social exclusion, drug addiction, street crime, etc. This situation has led to the appearance of a new manifestation of the homeless phenomenon.
El present article és un informe que recull l'estat de les presons i la situació legal a Mèxic i que apunta possibles millores a implementar en aquest àmbit. Per abordar el tema penitenciari a Mèxic, s'inicia l'informe puntualitzant la normativitat específica amb la qual es compta, assenyalant tres articles fonamentals de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans i l'existència de la Llei Nacional d'Execució Penal, que actualment impacta en tota la República Mexicana. ; This article presents an overview of the state of the prisons and the legal situation in Mexico and suggests a number of possible improvements that might be implemented in this area. In addressing the issue of the prison system in Mexico, the report begins by outlining the specific regulations currently in force, detailing three fundamental articles of the Political Constitution of the United Mexican States and the existence of the National Law of Criminal Enforcement, which applies throughout the Mexican Republic. ; El presente artículo es un informe que recoge el estado de las cárceles y la situación legal en México y que apunta posibles mejoras a implementar en este ámbito. Para abordar el tema penitenciario en México, se inicia el informe puntualizando la normatividad específica con la que se cuenta, señalando tres artículos fundamentales de la Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos y la existencia de la Ley Nacional de Ejecución Penal, que actualmente impacta en toda la República Mexicana
Aquesta tesi doctoral ha estudiat les experiències i els discursos de dones que, trencant totes les expectatives sobre la seva classe i posició social, han arribat a ocupar alguns dels càrrecs més importants i representatius de la política colombiana, i les ha volgut mostrar com a actores, subjectes polítics que formen part d'un règim de poder que deixa fora de l'esfera de la presa de decisions a més de la meitat de la població i que estructura la manera en què aquestes dones s'identifiquen com a subjectes, com a dones i com a polítiques. ; Esta tesis doctoral ha estudiado las experiencias y los discursos de mujeres que, rompiendo todas las expectativas sobre su clase y posición social, han llegado a ocupar algunos de los cargos más importantes y representativos de la política colombiana, queriendo mostrarlas como actoras, sujetos políticos que forman parte de un régimen de poder que deja fuera de la esfera de la toma de decisiones a más de la mitad de la población y que estructura la manera en que estas mujeres se identifican como sujetos, como mujeres y como políticas. ; This thesis studied the experiences and discourses of women who, breaking all expectations about their class and social status, have achieved to occupy some of the most important and representative offices of Colombian politics. It also wanted to show them as actors, political subjects forming part of a system of power that moves more than half of the population outside from the sphere of decision-making and structures the way in which these women are identified as subjects, as women and policies.
La actual crisis económico-financiera en la que se encuentran sumidos muchos países desarrollados, ante todo de la Unión Europea, está muy relacionada con las últimas transformaciones y adaptaciones del sistema capitalista, las nuevas ofensivas neoliberales y la falacia sobre la que se sustenta la construcción europea, que desde sus orígenes ha estado supeditada al capital financiero alemán. Esta crisis económica, financiera y de la deuda está sirviendo para aplicar unos planes de ajuste que recaen sobre las clases sociales más desfavorecidas y empobrecen a los países más vulnerables. Las consecuencias de esta situación crítica pueden ser imprevisibles mientras siga en pie ese megaproyecto capitalista, imperialista, financiero y burgués llamado Unión Europea. El futuro pasa por construir unos Estados Unidos Socialistas de Europa, donde se superen las fronteras nacionales, haya una integración política plena y la propiedad de los medios de producción sea pública. ; The current economic and financial crisis in which many developed countries, first and foremost of the European Union, are mired is closely related to recent transformations and adaptations of the capitalist system, the new neoliberal offensive and the fallacy on which is based the construction of Europe, which since its inception has been subject to the German financial capital. This economic, financial and debt crisis is serving to implement plans setting that they fall on the most disadvantaged social classes and impoverish the most vulnerable countries. The consequences of this critical situation can be unpredictable while still standing that mega financial and bourgeois capitalist, imperialist project called European Union. The future is to build a Socialist United States of Europe, where national borders are exceeded, has a full political integration and ownership of the means of production is public.
Aquest article té el propòsit fonamental de presentar, encara que sigui de manera esquemàtica, alguns dels elements fonamentals sobre els quals se sosté la proposta política i filosòfica del Hanfeizi, un dels texts més importants de la Xina preimperial. Aquest antic text resulta especialment evocador per al pensament en la mesura que representa una veritable excepció en la teoria política clàssica. Mentre que les principals propostes sociopolítiques, més o menys utòpiques, articulades tant per pensadors occidentals com xinesos, consideren que el major obstacle per a la consecució d'aquests projectes rau en la naturalesa passional de l'ésser humà, l'obra atribuïda tradicionalment a Han Fei defensa que només és possible obtenir un cos social ordenat gràcies precisament a aquesta dimensió passional. A partir d'aquest eix argumental, el nostre article no solament tractarà d'aclarir la manera concreta en la qual es legitima i organitza aquest singular sistema ideològic, sinó que també s'esforçarà a posar de manifest els vincles ideològics comuns entre la concepció autoritària del Hanfeizi i alguns dels aspectes més essencials del liberalisme econòmic tal com es presenten en l'obra d'Adam Smith. ; basic aim of this article is to present, albeit it schematically, some of the fundamental elements upon which the political and philosophical proposal of the Hanfeizi, one of the most important texts of pre-Imperial China, is based. This ancient text is especially evocative for philosophy in that it constitutes a real exception in classical political theory. Whereas the principal socio-political proposals, which were to a greater or lesser extent utopian, put forward by both Western and Chinese philosophers, consider that the greatest obstacle to achieving these projects lies in the passionate nature of humans, the work traditionally attributed to Han Fei defends the idea that an ordered social body is only possible thanks precisely to that passionate side. Using this core argument as a basis, the article will not only try to clarify the specific way in which this unique ideological system is legitimised and organised, but also endeavours to show the common ideological links between the authoritarian conception of the Hanfeizi and some of the more essential aspects of economic liberalism as presented in the work of Adam Smith. ; El presente artículo tiene el propósito fundamental de presentar, aunque sea de manera esquemática, algunos de los elementos fundamentales sobre los que se sustenta la propuesta política y filosófica del Hanfeizi, uno de los textos más importantes de la China preimperial. Este texto antiguo resulta especialmente evocador para el pensamiento en la medida en que supone una verdadera excepción en la teoría política clásica. Mientras que las principales propuestas sociopolíticas, más o menos utópicas, articuladas tanto por pensadores occidentales como chinos, consideran que el mayor obstáculo para la consecución de esos proyectos reside en la naturaleza pasional del ser humano, la obra atribuida tradicionalmente a Han Fei defiende que sólo es posible obtener un cuerpo social ordenado gracias precisamente a esa dimensión pasional. A partir de ese eje argumental, nuestro artículo no sólo tratará de esclarecer el modo concreto en que se legitima y organiza ese singular sistema ideológico, sino que también se esforzará en poner de manifiesto los vínculos ideológicos comunes entre la concepción autoritaria del Hanfeizi y algunos de los aspectos más esenciales del liberalismo económico tal y como se presentan en la obra de Adam Smith.
Son grans els reptes que afronta el sistema d'educació a Eslovènia, Europa i en general el món per a introduir els aspectes ambientals i de salut en els programes d'estudi per a que els estudiants coneguin i comprenguin el Desenvolupament Sostenible. Els camins per a incorporar aquests temes en els programes universitaris depenen en gran part de factors com la grandària de la població i el sistema econòmic i polític de la zona. Diferents països a Europa estan estudiant diverses formes per a donar una solució a aquests fets. En el cas específic d'Eslovènia s'identificà una necessitat específica de formar professionals amb coneixements ambientals, d'epidemiologia, ecològics i de higiene. La creixent importància de l'enginyeria en les àrees abans esmentades i el potenciar la interdisciplinarietat, foren factors claus per a desenvolupar des del 1993 un programa d'Enginyeria Sanitària amb una duració de 4 anys. El ràpid desenvolupament del programa i la seva multidisciplinarietat han estat les raons principals per les que es va decidir que el programa s'impartís amb professores de dos universitats, així com amb experts de institucions i empreses. En relació amb altres sistemes universitaris similars a l'Europa de l'Est la experiència d'aquests 10 anys de treball a Eslovènia pot servir de model e fins i tot a través de la col·laboració ser adoptat en alguna altra universitat de la regió. ; Son grandes los retos que enfrenta el sistema educacional de Eslovenia, Europa y en general el mundo para lograr introducir los aspectos ambientales y de salud en los programas de estudio de tal forma que los estudiantes conozcan y comprendan el Desarrollo Sostenible. Los caminos para incorporar estos temas en los programas universitarios dependen en gran parte de factores como el tamaño de la población y el sistema económico y político de la zona. Diferentes países en Europa están tratando de formas diversas de dar solución a estos retos. En el caso específico de Eslovenia se identificó una necesidad específica de formar profesionales con conocimientos ambientales, epidemiológicos, ecológicos y de higiene. La creciente importancia de la ingeniería en las áreas antes mencionadas y el potenciar la interdisciplinariedad fueron factores claves para desarrollar desde 1993 un programa de Ingeniería Sanitaria con una duración de 4 años. El rápido desarrollo del programa y su multidisciplinariedad han sido las razones principales por las que se decidió que el programa se impartiera por profesores de dos universidades, así como expertos de instituciones y empresas. En relación con sistemas universitarios similares en Europa del Este la experiencia de estos 10 años de trabajo en Eslovenia puede servir de modelo e incluso a través de la colaboración ser adoptado en alguna otra universidad de la región. ; Great challenges are facing Slovene, European and world's educational systems in the introduction of environmental and health aspects into the curricula in such a way to empower the students with an adequate understanding and knowledge of sustainable development. Ways of incorporating these issues into the educational programme depends on broad range of factors such as number of inhabitants in the state as well as political and economic system. Different European states are trying to solve these challenges in a different manner. Due to the specificity of the Slovenia the need was recognised to educate professionals with the broad environmental, epidemiological, ecological and hygienic knowledge. The increased awareness about the importance of the engineering in the above mentioned areas and the interdisciplinary approach lead towards establishing a four year sanitary engineering programme in 1993. Its distinctive multidisciplinarity and rapid development in the field are the main reasons for the decision that selected course units are thought by professors and experts from two universities in Slovenia and other institutions as well as enterprises. Due to similar educational system in the South Eastern Europe in the past, ten years of experiences in Slovenia should be used as a model which could be, through the collaboration, adopted elsewhere in the region.
Son grans els reptes que afronta el sistema d'educació a Eslovènia, Europa i en general el món per a introduir els aspectes ambientals i de salut en els programes d'estudi per a que els estudiants coneguin i comprenguin el Desenvolupament Sostenible. Els camins per a incorporar aquests temes en els programes universitaris depenen en gran part de factors com la grandària de la població i el sistema econòmic i polític de la zona. Diferents països a Europa estan estudiant diverses formes per a donar una solució a aquests fets. En el cas específic d'Eslovènia s'identificà una necessitat específica de formar professionals amb coneixements ambientals, d'epidemiologia, ecològics i de higiene. La creixent importància de l'enginyeria en les àrees abans esmentades i el potenciar la interdisciplinarietat, foren factors claus per a desenvolupar des del 1993 un programa d'Enginyeria Sanitària amb una duració de 4 anys. El ràpid desenvolupament del programa i la seva multidisciplinarietat han estat les raons principals per les que es va decidir que el programa s'impartís amb professores de dos universitats, així com amb experts de institucions i empreses. En relació amb altres sistemes universitaris similars a l'Europa de l'Est la experiència d'aquests 10 anys de treball a Eslovènia pot servir de model e fins i tot a través de la col·laboració ser adoptat en alguna altra universitat de la regió. ; Son grandes los retos que enfrenta el sistema educacional de Eslovenia, Europa y en general el mundo para lograr introducir los aspectos ambientales y de salud en los programas de estudio de tal forma que los estudiantes conozcan y comprendan el Desarrollo Sostenible. Los caminos para incorporar estos temas en los programas universitarios dependen en gran parte de factores como el tamaño de la población y el sistema económico y político de la zona. Diferentes países en Europa están tratando de formas diversas de dar solución a estos retos. En el caso específico de Eslovenia se identificó una necesidad específica de formar profesionales con conocimientos ambientales, epidemiológicos, ecológicos y de higiene. La creciente importancia de la ingeniería en las áreas antes mencionadas y el potenciar la interdisciplinariedad fueron factores claves para desarrollar desde 1993 un programa de Ingeniería Sanitaria con una duración de 4 años. El rápido desarrollo del programa y su multidisciplinariedad han sido las razones principales por las que se decidió que el programa se impartiera por profesores de dos universidades, así como expertos de instituciones y empresas. En relación con sistemas universitarios similares en Europa del Este la experiencia de estos 10 años de trabajo en Eslovenia puede servir de modelo e incluso a través de la colaboración ser adoptado en alguna otra universidad de la región. ; Great challenges are facing Slovene, European and world's educational systems in the introduction of environmental and health aspects into the curricula in such a way to empower the students with an adequate understanding and knowledge of sustainable development. Ways of incorporating these issues into the educational programme depends on broad range of factors such as number of inhabitants in the state as well as political and economic system. Different European states are trying to solve these challenges in a different manner. Due to the specificity of the Slovenia the need was recognised to educate professionals with the broad environmental, epidemiological, ecological and hygienic knowledge. The increased awareness about the importance of the engineering in the above mentioned areas and the interdisciplinary approach lead towards establishing a four year sanitary engineering programme in 1993. Its distinctive multidisciplinarity and rapid development in the field are the main reasons for the decision that selected course units are thought by professors and experts from two universities in Slovenia and other institutions as well as enterprises. Due to similar educational system in the South Eastern Europe in the past, ten years of experiences in Slovenia should be used as a model which could be, through the collaboration, adopted elsewhere in the region.
La crisi financera i econòmica mundial que viu el món globalitzat des de l'estiu de 2007 planteja la qüestió de si estem davant de la fi d'un cicle o de la fi d'un model, i posa en evidència la necessitat d'un profund debat d'idees. A banda de les causes immediates de la crisi, s'observen causes profundes que són, principalment, resultat d'un període de globalització econòmica neoliberal. Si l'efecte de la crisi als països del Nord és evident i palpable, el seu impacte als països menys desenvolupats és devastador, la revisió del Consens de Monterrey, encaminada a concretar el finançament per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va quedar frustrada pel naixement del G20. L'abordatge polític de la crisi posa en qüestió els lideratges mundials. Si bé el G20 va voler monopolitzar el debat, finalment les Nacions Unides, de la mà del president de l'Assemblea General, el pare d'Escoto, va poder convocar la Conferència sobre la Crisi Financera i Econòmica i els seus Efectes Sobre el Desenvolupament (juny de 2009). Malgrat que els seus resultats són molt menors, i no s'hi van acordar moltes de les recomanacions del mateix president i de la Comissió Stiglitz, les conclusions de tot plegat apunten a una imprescindible reforma del sistema i de la governança de l'economia financera mundial. El "G192", es va posar, doncs, sobre la taula un model de governança democràtica mundial per abordar un crisi global d'impacte sobre la ciutadania mundial. The financial and economic crisis that has been rocking the globalised world since the summer of 2007 raises the question of whether we are looking at the end of a cycle or the end of a model and highlights the need for a thorough debate of ideas. In addition to the immediate causes of the crisis (such as the bursting of the housing bubble and the toxicity of the financial markets), several deep-rooted causes can be found, most resulting from a period of neo-liberal economic globalisation. Whilst the crisis has had a clear and tangible impact on the countries of the North, it has been calamitous for less developed countries. The damage is compounded by the fact that the review of the Monterrey Consensus, intended to find the necessary financing to achieve the Millennium Development Goals, was thwarted by the emergence of the G20. The political hijacking of the crisis casts doubt on global leadership. Although the G20 monopolised the debate, in the end, the United Nations (UN), under the leadership of the president of the General Assembly, Father Miguel d'Escoto, managed to convene the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development (June 2009). Despite the conference's modest results and the fact that no agreement was reached on many of the recommendations made by the president or the 'Stiglitz Commission', the conclusions as a whole point towards a crucial need to reform the system and governance bodies of the global financial economy. To this end, within the context of the UN, or 'G192', a model of global democratic governance was tabled to address a global crisis with an impact on global citizens ; Postprint (published version)
La crisi financera i econòmica mundial que viu el món globalitzat des de l'estiu de 2007 planteja la qüestió de si estem davant de la fi d'un cicle o de la fi d'un model, i posa en evidència la necessitat d'un profund debat d'idees. A banda de les causes immediates de la crisi, s'observen causes profundes que són, principalment, resultat d'un període de globalització econòmica neoliberal. Si l'efecte de la crisi als països del Nord és evident i palpable, el seu impacte als països menys desenvolupats és devastador, la revisió del Consens de Monterrey, encaminada a concretar el finançament per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va quedar frustrada pel naixement del G20. L'abordatge polític de la crisi posa en qüestió els lideratges mundials. Si bé el G20 va voler monopolitzar el debat, finalment les Nacions Unides, de la mà del president de l'Assemblea General, el pare d'Escoto, va poder convocar la Conferència sobre la Crisi Financera i Econòmica i els seus Efectes Sobre el Desenvolupament (juny de 2009). Malgrat que els seus resultats són molt menors, i no s'hi van acordar moltes de les recomanacions del mateix president i de la Comissió Stiglitz, les conclusions de tot plegat apunten a una imprescindible reforma del sistema i de la governança de l'economia financera mundial. El "G192", es va posar, doncs, sobre la taula un model de governança democràtica mundial per abordar un crisi global d'impacte sobre la ciutadania mundial. The financial and economic crisis that has been rocking the globalised world since the summer of 2007 raises the question of whether we are looking at the end of a cycle or the end of a model and highlights the need for a thorough debate of ideas. In addition to the immediate causes of the crisis (such as the bursting of the housing bubble and the toxicity of the financial markets), several deep-rooted causes can be found, most resulting from a period of neo-liberal economic globalisation. Whilst the crisis has had a clear and tangible impact on the countries of the North, it has been calamitous for less developed countries. The damage is compounded by the fact that the review of the Monterrey Consensus, intended to find the necessary financing to achieve the Millennium Development Goals, was thwarted by the emergence of the G20. The political hijacking of the crisis casts doubt on global leadership. Although the G20 monopolised the debate, in the end, the United Nations (UN), under the leadership of the president of the General Assembly, Father Miguel d'Escoto, managed to convene the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development (June 2009). Despite the conference's modest results and the fact that no agreement was reached on many of the recommendations made by the president or the 'Stiglitz Commission', the conclusions as a whole point towards a crucial need to reform the system and governance bodies of the global financial economy. To this end, within the context of the UN, or 'G192', a model of global democratic governance was tabled to address a global crisis with an impact on global citizens ; Postprint (published version)