Suchergebnisse

La relació entre els nous moviments socials, especialment els que estan ubicats al Sud Global, i els seus mitjans en línia sovint ha estat objecte d'estudi en termes d'apoderament gràcies a un abast global acabat d'aconseguir i les subsegüents capacitats de xarxes esteses més enllà de la localitat. Però l'anàlisi de la relació entre internet i els moviments socials dins de societats caracteritzades per la bretxa digital, producte de condicions socials, econòmiques i polítiques desiguals, és menys freqüent. En aquest article analitzo les tensions entre les formes locals, nacionals i globals de participació civil en els mitjans en línia produïts per un nou moviment social que s'oposava a la instal·lació de dues grans fàbriques de paper a la frontera entre l'Argentina i l'Uruguai. L'anàlisi mostra que la relació entre aquest moviment i les seves pràctiques mediàtiques en línia se serveix de formes "glocals" de participació cívica amb impacte d'apoderament dins de la localitat. ; The relationship between new social movements, especially those located in the global South, and their online media has often been discussed in terms of empowerment via a newly achieved global reach and subsequent extended networking capabilities beyond the locality. Less frequent is the analysis of the relationship between internet and social movements within societies characterized by a digital divide, product of unequal social, economic and political conditions. In this paper I explore the tensions between local, national and global forms of civil engagement in the online media produced by a new social movement opposed to the installation of two mega paper mills on the border between Argentina and Uruguay. The analysis shows that the relationship between this movement and its online media practices draws on "glocal" forms of civic engagement with empowering impact within the locality. ; La relación entre los nuevos movimientos sociales, especialmente los que están ubicados en el Sur Global, y sus medios en línea a menudo ha sido objeto de estudio en términos de empoderamiento gracias a un alcance global acabado de conseguir y las subsiguientes capacidades de redes extendidas más allá de la localidad. Pero el análisis de la relación entre internet y los movimientos sociales dentro de sociedades caracterizadas por la brecha digital, producto de condiciones sociales, económicas y políticas desiguales, es menos frecuente. En este artículo analizo las tensiones entre las formas locales, nacionales y globales de participación civil en los medios en línea producidos por un nuevo movimiento social que se oponía a la instalación de dos grandes fábricas de papel en la frontera entre Argentina y Uruguay. El análisis muestra que la relación entre este movimiento y sus prácticas mediáticas en línea se sirve de formas "glocales" de participación cívica con impacto de empoderamiento dentro de la localidad.

La relació entre els nous moviments socials, especialment els que estan ubicats al Sud Global, i els seus mitjans en línia sovint ha estat objecte d'estudi en termes d'apoderament gràcies a un abast global acabat d'aconseguir i les subsegüents capacitats de xarxes esteses més enllà de la localitat. Però l'anàlisi de la relació entre internet i els moviments socials dins de societats caracteritzades per la bretxa digital, producte de condicions socials, econòmiques i polítiques desiguals, és menys freqüent. En aquest article analitzo les tensions entre les formes locals, nacionals i globals de participació civil en els mitjans en línia produïts per un nou moviment social que s'oposava a la instal·lació de dues grans fàbriques de paper a la frontera entre l'Argentina i l'Uruguai. L'anàlisi mostra que la relació entre aquest moviment i les seves pràctiques mediàtiques en línia se serveix de formes "glocals" de participació cívica amb impacte d'apoderament dins de la localitat. ; The relationship between new social movements, especially those located in the global South, and their online media has often been discussed in terms of empowerment via a newly achieved global reach and subsequent extended networking capabilities beyond the locality. Less frequent is the analysis of the relationship between internet and social movements within societies characterized by a digital divide, product of unequal social, economic and political conditions. In this paper I explore the tensions between local, national and global forms of civil engagement in the online media produced by a new social movement opposed to the installation of two mega paper mills on the border between Argentina and Uruguay. The analysis shows that the relationship between this movement and its online media practices draws on "glocal" forms of civic engagement with empowering impact within the locality. ; La relación entre los nuevos movimientos sociales, especialmente los que están ubicados en el Sur Global, y sus medios en línea a menudo ha sido objeto de estudio en términos de empoderamiento gracias a un alcance global acabado de conseguir y las subsiguientes capacidades de redes extendidas más allá de la localidad. Pero el análisis de la relación entre internet y los movimientos sociales dentro de sociedades caracterizadas por la brecha digital, producto de condiciones sociales, económicas y políticas desiguales, es menos frecuente. En este artículo analizo las tensiones entre las formas locales, nacionales y globales de participación civil en los medios en línea producidos por un nuevo movimiento social que se oponía a la instalación de dos grandes fábricas de papel en la frontera entre Argentina y Uruguay. El análisis muestra que la relación entre este movimiento y sus prácticas mediáticas en línea se sirve de formas "glocales" de participación cívica con impacto de empoderamiento dentro de la localidad.

Les protestes socials esdevingudes en nombrosos països durant els últims tres anys –des de Tunísia i l'anomenada "Primavera àrab" fins a les recents mobilitzacions a Turquia o Brasil– han fet aflorar un debat sobre la possible dimensió global i transestatal de totes elles. El present article pretén realitzar una aproximació descriptiva i analítica a aquest intens cicle de protestes, reflexionant sobre les diferències i similituds existents entre elles, el paper que Internet i les xarxes socials han tingut en el curs de les diferents mobilitzacions o, entre altres aspectes, el repertori d'accions que han emprat. Més enllà d'aquests trets compartits o no, l'article mira d'emfasitzar la importància d'entendre aquest cicle de mobilitzacions com un procés de repolitització social que combina les contradiccions i conflictes locals de cada context en particular amb l'aparent existència d'una demanda global per major democratització política, regeneració institucional, justícia social i reapropiació d'allò comú. ; The social protests that have take place in many countries over the past three years - from Tunisia and the so-called Arab Spring to the recent protests in Turkey and Brazil - have given rise to a debate about the possible global and transnational dimension they may have. This paper sets out to develop a descriptive and analytical approach to this intense cycle of protests, reflecting on the differences and similarities between all of them, the role that the Internet and social networks have had in the course of the different demonstrations and, among other things, the repertoire of actions that have been used. Beyond these shared traits, the paper seeks to emphasize the importance of understanding this cycle of mobilization as a social re-politicization process that combines local contradictions and conflicts of each particular context with the apparent existence of a global demand for greater political democratization, institutional regeneration, social justice and reappropriation of the common. ; Las protestas sociales acaecidas en numerosos países durante los últimos tres años –desde Túnez y la llamada "Primavera árabe" hasta las recientes movilizaciones en Turquía o Brasil– han hecho aflorar un debate sobre la posible dimensión global y transestatal de todas ellas. El presente artículo pretende realizar una aproximación descriptiva y analítica a este intenso ciclo de protestas, reflexionando sobre las diferencias y similitudes existentes entre todas ellas, el papel que Internet y las redes sociales han tenido en el curso de las diferentes movilizaciones o, entre otros aspectos, el repertorio de acciones que han utilizado. Más allá de estos rasgos compartidos o no, el artículo trata de enfatizar la importancia de entender este ciclo de movilizaciones como un proceso de repolitización social que combina las contradicciones y conflictos locales de cada contexto en particular con la aparente existencia de una demanda global por mayor democratización política, regeneración institucional, justicia social y reapropiación de lo común.

En aquest article ubiquem la mobilització per una renda bàsica en el context de la ruptura del pacte social de postguerra, amb especial atenció a les particulars circumstàncies que defineixen aquest cicle de mobilitzacions al Regne d'Espanya. Mostrarem, en primer lloc, per què en repetides ocasions s'ha presentat la renda bàsica com a part d'un procés constituent que permeti conformar noves relacions polítiques, econòmiques i socials que afavoreixin el desplegament d'una democràcia plena en tots els àmbits de la vida social. En segon lloc, analitzarem la naturalesa dels actors que han optat per aquesta mena d'estratègies "constituents", i assenyalarem les freqüents confluències d'aquestes formes de mobilització amb el que anomenarem "estratègies de contenció i resistència". Conclourem amb un breu exercici de prospectiva social i política en què presentarem l'emergència de l'anomenat "precariat" a escala global com a factor explicatiu de la reproducció, present i futura, de formes de lluita per la renda bàsica com les analitzades. ; In this paper we locate the mobilizations for a basic income in the context of the breakdown of the post-World War II social consensus, with particular reference to the particular circumstances defining this cycle of mobilizations inSpain. We set out to show, first, why basic incomehas repeatedly presented itself as part of a constituentprocess that makes it possible to configure new political, economic and social relations that favour the deployment of full democracy in everysphere of social life. Second, we will analyse thenature of those actors who have opted for this kind of 'constituent' strategy, we will mark the frequent confluences of those forms of mobilization with what we will call 'strategies of containment and resistance'. Third, we will conclude with a brief exercise of social and political projection in which we present the global emergence of the so-called 'precariat' as a factor which explains the present and future reproduction of the forms of struggle for basic income such as those studied. ; En este artículo ubicamos la movilización por una renta básica en el contexto de la ruptura del pacto social de posguerra, con especial atención a las particulares circunstancias que definen dicho ciclo de movilizaciones en el Reino de España. Mostraremos, en primer lugar, por qué en repetidas ocasiones se ha presentado la renta básica como parte de un proceso constituyente que permita conformar nuevas relaciones políticas, económicas y sociales que favorezcan el despliegue de una democracia plena en todos los ámbitos de la vida social. En segundo lugar, analizaremos la naturaleza de los actores que han optado por este tipo de estrategias "constituyentes", y señalaremos las frecuentes confluencias de tales formas de movilización con lo que llamaremos "estrategias de contención y resistencia". Concluiremos con un breve ejercicio de prospectiva social y política en el que presentaremos la emergencia del llamado "precariado" a escala global como factor explicativo de la reproducción, presente y futura, de formas de lucha por la renta básica como las analizadas.

El franquismo fue una dictadura brutal, pero no siempre fue igual. En los años cuarenta y cincuenta se vivió en una dictadura similar a las fascistas, en un clima de guerra civil, de represión y de terror. La sociedad vivía en el miedo y/o en la sumisión. Las minorías resistentes eran heroicas, pero no modificaban el régimen político. Durante los años sesenta, ciertos sectores de la sociedad empiezan a perder gradualmente el miedo; el Estado no controla la vida social ni la cotidianidad en el uso de la lengua; se desarrolla la lucha sindical pese a la represión; el mundo universitario y cultural menosprecia el franquismo y, a finales de los años sesenta, emergen demandas y protestas sociales en los barrios populares. En este marco, los núcleos políticos, la mayoría de izquierdas y nacionalistas, empiezan a enraizarse en los ámbitos más críticos del régimen. La Transición pactada era casi inevitable. La mayoría de la sociedad no quería la continuidad del franquismo, aunque temían un cambio traumático y violento. El resultado fue un inicio democrático formal. No obstante, el franquismo institucional estaba presente en las Fuerzas Armadas, en la alta burocracia, en la Judicatura, etc. La Transición fue un inicio de democratización. ; Francoism was a brutal dictatorship, but it was not always that way. During the 1940s and 1950s, people in Spain lived under a dictatorship like that of other fascist dictatorships, in a civil war atmosphere of repression and terror. Society lived in fear and/or submission; resistant minorities were heroic, but they did not change the political regime. In the 1970s, some segments of society gradually began to lose their fear; the Spanish state no longer controlled social or daily life regarding the use of language; the fight of the trade unions grew despite State repression; universities and cultural spheres despised Francoism and, by the end of the decade, social demands and protests emerged in working-class neighbourhoods. In this context, the political cores -most of the left as well as nationalists- began to take root in the most critical areas of the regime and an 'agreed transition' became almost inevitable. Most of society did not want the Franco regime to continue, but they also feared a traumatic and violent change. The result was a formal democratic beginning. However, institutional Francoism was still present, for example, in the armed forces, the upper echelons of bureaucracy, and the Judiciary. Transition was the beginning of democratisation. ; El franquisme va ser una dictadura brutal, però no sempre va ser igual. En els anys quaranta i cinquanta es va viure en una dictadura similar a les feixistes, en un clima de guerra civil, de repressió i de terror. La societat vivia en la por i en la submissió. Les minories resistents eren heroiques, però no modificaven el règim polític. Durant els anys seixanta, sectors de la societat comencen a perdre gradualment la por; l'Estat no controla la vida social ni la quotidianitat en l'ús de la llengua; es desenvolupa la lluita sindical malgrat la repressió; el món universitari i cultural menysprea el franquisme i, a finals dels anys seixanta, emergeixen demandes i protestes socials als barris populars. En aquest marc, els nuclis polítics, la majoria d'esquerres i nacionalistes, comencen a arrelar en els àmbits més crítics del règim. La Transició pactada era gairebé inevitable. La majoria de la societat no volia la continuïtat del franquisme, encara que temien un canvi traumàtic i violent. El resultat va ser un inici democràtic formal. Tanmateix, el franquisme institucional estava present en les Forces Armades, en l'alta burocràcia, en la Judicatura, etc. La Transició va ser un inici de democratització.