. ; This article compiles the opinions of representatives from the professional and university sector, as we" as the Public Administration, on the current status of the profession: the most dynamic placement sectors, job characteristics and owlook. ; En el presente artículo se recogen las opiniones de representantes del sector profesional, universitario y de la Administración pública, sobre la situación actual de la profesión: sectores más dinámicos de inserción, características de los puestos de trabajo y perspectivas de futuro.
No hi ha una xifra fiable de quants menors estrangers no acompanyats que es troben entre nosaltres. Les causes són que el Registre de Menors No Acompanyats, previst legalment, no funciona com caldria. Els menors visibles es troben en situació de desemparament; en conseqüència, tenen el dret de rebre protecció pública i la nostra Administració, tant estatal com autonòmica, té l'obligació de protegirlos. Totes les Administracions han de respectar en tot moment l'"interès superior del menor", convertint-se en principi rector de les Administracions públiques en matèria de menors d'edat. ; There is no reliable figure for the numberof unaccompanied foreign minors amongus. This is due to the Register of Unaccompanied Minors, a legal requirement, not working as it should. "Visible" minors find themselves abandoned; therefore, they have the right to receive public protection, and both the government and regional administrations are obliged to protect them. All public administrations should always heed the "greater interest of the minor", which should be their guiding principle when dealing with minors. ; No existe una cifra fiable de cuantos menores extranjeros no acompañados que se encuentran entre nosotros. Las causas son que el Registro de Menores No Acompañados, previsto legalmente, no funciona como debiera. Los menores visibles se encuentran en situación de desamparo; en consecuencia, tienen el derecho de recibir protección pública y nuestra Administración, tanto estatal como autonómica, tiene la obligación de protegerles. Todas las Administraciones deben respetar en todo momento el "interés superior del menor", convirtiéndose en principio rector de las Administraciones públicas en materia de menores de edad.
The municipal social services must give precedence to or regain the main role of citizens in taking social decisions at a municipal level, by providing innovative mechanisms to express and coordinate, thus allowing for greater participation fromcitizens and social entities. The article analyses the contributions and opportunities for civic participation, and goes deeper into the democratisation of public policies in the municipal sphere. A systematic and reflexive assessment of the contexts, objectives, dimensions, opportunities and mechanisms aimed at incorporating civic participation into social services management. In addition, results and conclusions are presented from recent empirical research into participation in municipal social policies, comparing the reality and trends in studies and experiences, both nationally and internationally. ; Els Serveis Socials municipals ha de prioritzar/recuperar el protagonisme ciutadà en les decisions socials municipals mitjançant la innovació en l'articulació i coordinació de mecanismes que permetin una més gran participació dels ciutadans i de les entitats socials. L'article realitza una anàlisi de les contribucions i oportunitats de la participació ciutadana per aprofundir en la democratització de les polítiques públiques en l'àmbit municipal. Una avaluació sistemàtica i reflexiva dels contextos, objectius, dimensions, oportunitats i mecanismes orientats a incorporar la participació ciutadana en la gestió de serveis socials. Es presenten, a més, resultats i conclusions d'una recent investigació empírica sobre la participació en l'àmbit de les polítiques socials municipals, tot comparant realitats i tendències en estudis i experiències d'àmbit nacional i internacional. ; Los Servicios Sociales municipales deben primar/recuperar el protagonismo ciudadano en las decisiones sociales municipales mediante la innovación en la articulación y coordinación de mecanismos que permitan una mayor participación de los ciudadanos y de las entidades sociales. El artículo realiza un análisis de las contribuciones y oportunidades de la participación ciudadana para profundizar en la democratización de las políticas públicas en el ámbito municipal. Una evaluación sistemática y reflexiva de los contextos, objetivos, dimensiones, oportunidades y mecanismos orientados a incorporar la participación ciudadana en la gestión de servicios sociales. Se presentan, además, resultados y conclusiones de una reciente investigación empírica sobre la participación en el ámbito de las políticas sociales municipales, comparando realidades y tendencias en estudios y experiencias de ámbito nacional e internacional.
In contemporary democratic societies most administrations manage their competences by means of programmes of government action, i.e. using public policies. These aim to resolve publicly identified situations or conflicts, as well as design strategies and / or implementation tools by means of action programmes derived from political - public administration agreements that have the objective of resolving these collective problems. Within this framework it is necessary to evaluate these processes so as to identify if the programmes established by the governments have been adequate, and if they have been capable of solving the various problems and of reaching the target groups in order to satisfy their needs and improve the situation of the final beneficiaries. This research proposes the analysis and measurement of cultural events, understood as acts of implementing a public policy, in order to later discover if evaluating a policy by means of the proposed analysis of the impacts is possible. Therefore the challenge of this research is found in the process of analysing cultural impacts so as to be able to observe if this analysis process can be adapted to the effectiveness analysis of a public policy. ; En les societats democràtiques contemporànies, la majoria de les administracions gestionen les seves competències per mitjà de programes d'acció governamental, és a dir, les polítiques públiques, destinades a resoldre situacions identificades públicament. Així doncs les estratègies i/o eines d'implementació per mitjà dels programes d'acció - acords de l'administració pública- tenen l'objectiu de resoldre aquests problemes col•lectius. Dins d'aquest marc, cal avaluar aquests processos, per tal de determinar si els programes establerts pels governs han estat suficients, si han estat capaços de resoldre els diversos problemes i si han arribat als grups objectiu per tal de satisfer les seves necessitats, millorant la situació dels beneficiaris finals. Aquesta investigació proposa l'anàlisi i la mesura dels esdeveniments ...
Política pública; Salut pública; Actuacions ; Política publica; Salud pública; Actuaciones ; Public policy; Public health; Actions ; Documento de bases del Plan interdepartamental de salud pública (PINSAP). Incluye una primera parte que ilustra la influencia de los determinantes sobre la salud de las personas y las poblaciones y resume los antecedentes y los planteamientos sobre los que se basa el modelo de intervención que se propone, que, junto con los propósitos y objetivos, constituye el segundo apartado del documento. El documento recoge aportaciones y consideraciones sobre cada una de las áreas de actuación identificadas por el Grupo de Trabajo del Departamento de Salud a partir de una adaptación del modelo de determinantes de Dahlgren y Whitehead referidos a las condiciones de vida y trabajo y que tienen que ver con el entorno, el urbanismo y vivienda, la movilidad, la educación, el empleo, el sistema sanitario y la alimentación. Dada la importancia que tiene el tiempo libre, sobre todo en algunas edades, se ha añadido al modelo un apartado al respecto, en el que se han incluido los aspectos relacionados con la cultura. Finalmente, se incluyen propuestas del ámbito de las políticas sociales. En cada apartado se reflejan posibles líneas prioritarias de intervención para mejorar estas condiciones, promover la equidad y disminuir las desigualdades sociales que las afectan, y de esta manera reducir las desigualdades en salud que son injustas y evitables. En este capítulo también hay una selección necesariamente incompleta de buenas prácticas en marcha que pueden servir para promover nuevas actuaciones. ; Document de bases del Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP). Inclou una primera part que il·lustra la influència dels determinants sobre la salut de les persones i les poblacions i resumeix els antecedents i els plantejaments sobre els quals es basa el model d'intervenció que s'hi proposa, que, juntament amb els propòsits i objectius, constitueix el segon apartat del document. El document recull aportacions i consideracions sobre cadascuna de les àrees d'actuació identificades pel Grup de Treball del Departament de Salut a partir d'una adaptació del model de determinants de Dahlgren i Whitehead referits a les condicions de vida i treball i que tenen a veure amb l'entorn, l'urbanisme i habitatge, la mobilitat, l'educació, l'ocupació, el sistema sanitari i l'alimentació. Donada la importància que hi té el lleure, sobretot en algunes edats, s'ha afegit al model un apartat sobre això, en el qual s'han inclòs els aspectes relacionats amb la cultura. Finalment, s'hi inclouen propostes de l'àmbit de les politiques socials. En cada apartat s'hi reflecteixen possibles línies prioritàries d'intervenció per tal de millorar aquestes condicions, promoure l'equitat i disminuir les desigualtats socials que les afecten, i d'aquesta manera reduir les desigualtats en salut que són injustes i evitables. En aquest capítol també hi ha una selecció necessàriament incompleta de bones pràctiques en marxa que poden servir per promoure noves actuacions.
Las estrategias productivas y comerciales de la Política Agrícola Común (PAC) de la Unión Europea (UE) se relacionan de forma dialéctica con el progresivo deterioro de la soberanía alimentaria de América Latina. Por medio de la PAC, la UE ha impulsado y apoyado un sistema agroalimentario insostenible que causa graves impactos económicos, sociales y ambientales en los países latinoamericanos. El mantenimiento del modelo de consumo europeo basado en la carne y otras proteínas de origen animal y el alcance de la próxima reforma de la PAC encaminada a producir menos y comprar más a bajo precio en los mercados mundiales supondrá un renovado ciclo de explotación de los recursos naturales latinoamericanos, fenómeno que conllevará la sustitución aún mayor de los cultivos de consumo humano por las materias primas de exportación, el aumento de la deforestación y la destrucción de los ecosistemas, el auge del monocultivo, el desplazamiento de los pequeños campesinos, el incremento de la pobreza rural, la agudización de la desnutrición y el hambre, el crecimiento de la inseguridad alimentaria y la pérdida de la soberanía alimentaria de los pueblos. ; The productive and commercial strategies laid down by the European Union's (EU) Common Agricultural Policy (CAP) are dialectically related to the gradual deterioration of food sovereignty in Latin America. By means of the CAP, the EU has promoted and championed an unsustainable food and agriculture system with serious economic, social and environmental drawbacks in Latin American countries. Maintaining the European consumption pattern based on meat and other animal proteins, alongside the scope of the forthcoming CAP reform –which involves producing less and buying more at lower prices in global markets– will bring about a renovated cycle of exploitation of Latin America's natural resources, which will, in turn, lead to the replacement of even more crops for human consumption with raw materials for export, the increase of deforestation and the destruction of ecosystems, the rise of monoculture, the displacement of small farmers, the increase of rural poverty, the worsening of malnutrition and hunger, the increase of food insecurity, and the loss of food sovereignty for the people.
L'educació, la salut i la protecció són els drets més coneguts i respectats pels adults, pero hi ha un clar dèficit en relació amb els drets relacionats amb l'exercici de la participació i l'expressió. El coneixement dels drets d'expressió i participació de la infància es dóna més entre els polítics i educadors socials que entre els pares i professors, el que seria un indicador d'una manca greu de polítiques institucionals i culturals. Les polítiques de família reforcen la institució familiar i, per tant, poden incloure els infants sense donar-los protagonisme. Per contra, les polítiques específicament adreçades a la infància i adolescència afavoreixen el procés d'autonomització i responsabilització en el desenvolupament dels infants i joves. ; La educación, la salud y la protección son los derechos más conocidos y respetados por los adultos, pero existe un claro déficit en relación con los derechos relacionados con el ejercicio de la participación y la expresión. El conocimiento de los derechos de expresión y participación de la infancia se da más entre los políticos y educadores sociales que entre los padres y profesores, lo que sería un indicador de una carencia grave de políticas institucionales y culturales. Las políticas de familia refuerzan la institución familiar y, por consiguiente, pueden incluir a los niños sin darles protagonismo. Por el contrario, las políticas específicamente dirigidas a la infancia y adolescencia favorecen el proceso de autonomización y responsabilización en el desarrollo de los niños y jóvenes. ; While education, heallh and protection are the children 's righls mosl widely-known and respected by adults, there is a marked deficit when it comes to the rigihts of participation and expression. Awareness of childhood rights to expression and participation is conmoner among politicians and social educators than among parents and teachers, indicating serious shortfalls in institucional and cullural policies. Family policies reilnforce the family as an institution and so may include children without allowing them protagonism,. Conversely, policies specifically directed al childhood and adolescence favour attainment of autonomy and responsibility as parl of children 's and young people's development.
La gestió de la diversitat religiosa és una política estratègica en la qual ens hi juguem bona part del nostre futur. Una política que, més enllà de les legítimes diferències polítiques, s'ha de fonamentar en dos objectius bàsics: garantir el dret al ple exercici de la llibertatreligiosa i el manteniment de la cohesió. Per aconseguir aquests objectius cal desenvolupar i estendre una nova mirada cap a la diversitat religiosa basada en el coneixementd'aquesta diversitat, en la implementació del marc legal existent i en una voluntat de crear llaços entre els diferents sectors socials. Aquesta nova mirada no es pot circumscriure a l'àmbit de les administracions, sinó que cal que arribi al conjunt de la societat ; The treatment of religious diversity is a strategic policy area in which a significant part of our future is at stake, and an area of strategicconcern that, above and beyond legitimate political differences, must be focused on two basic objectives: the guaranteeing of the right to the full exercise of religious freedom and the maintenance of cohesion. In order to achieve these objectives it is necessary to develop and disseminate a new approach to religious diversity based on knowledge and understanding of this diversity, the implementation of the existing legal framework and a willingness to for ge links between different sectors of the social fabric, and this new approach must not be confined to the realms of public administration, but must extend to take in the whole of society. ; La gestión de la diversidad religiosa es una política estratégica en la que nos jugamos buena parte de nuestro futuro. Una política que, más allá de las legítimas diferencias políticas, debe fundamentarse en dos objetivos básicos: garantizar el derecho al pleno ejercicio de la libertad religiosa y el mantenimiento de la cohesión. Para conseguir estos objetivos es necesario desarrollar y extender una nueva mirada hacia la diversidad religiosa basada en el conocimiento de esta diversidad, en la implementación del marco legal existente y en una voluntad de crear lazos entre los diferentes sectores sociales. Estanueva mirada no se puede circunscribir al ámbito de las administraciones, sino que debe llegar al conjunto de la sociedad.
[EN] During the last decades of the eighteenth century, the Valencian architect and academic Vicent Gascó Masot (1734 – 1802) designed different works for the city of Xàtiva (Valencia), renamed at the time as Colonia Nueva de San Felipe. His actions give a good account of the needs related to urban planning and public works of a populous urban nucleus at the end of the Old Regime, and of the control exercised on said aspects from the academic and governmental instances. Similarly, these works can be interpreted as significant pieces in Gascó's architectural production, representative of his way of doing in the dual facet of academic architect (bridges of the Montesa river and Carnssers cliff, portes del Lleó and the Banys) and expert in hydraulic (siphon of the Santa irrigation canal). In the following pages we try to approach the knowledge of these works from these two prisms. ; [CA] Durant les darreres dècades del segle XVIII, l'arquitecte i acadèmic valencià Vicent Gascó Masot (1734 – 1802) projectà distintes obres per a la ciutat de Xàtiva (València), rebatejada a l'època com Colonia Nueva de San Felipe. Les seues actuacions donen bon conter de les necessitats relatives a l'urbanisme i l'obra pública d'un nucli urbà populós en les acaballes de l'Antic Règim, i del control exercit sobre dits aspectes des de les instàncies acadèmiques i governatives. D'igual forma, aquestes obres poden ser interpretades com a peces significatives en la producció arquitectònica de Gascó, representatives de la seua manera de fer en la doble faceta d'arquitecte acadèmic (ponts del riu de Montesa i barranc dels Carnissers, portes del Lleó i els Banys) i expert en hidràulica (sifó de la sèquia Santa). En les següents pàgines tractem d'acostar-nos al coneixement de dites obres des d'aquests dos prismes. ; [ES] Durante las últimas décadas del siglo XVIII, el arquitecto y académico valenciano Vicent Gascó Masot (1734-1802) proyectó distintas obras por la ciudad de Xàtiva (Valencia), rebautizada en la época como Colonia Nueva de San ...
