Having consolidated his power in the late 1920s, Joseph Stalin long focused on internal affairs: the Five Year Plans, collectivization of agriculture, rapid industrialization, and modernization of the Red Army. Despite his penchant for domestic policy, from the summer of 1936 Stalin's Soviet Union was increasingly drawn into foreign affairs. This article explores Stalin's foreign policy on the eve of the Second World War. The Soviet Union's multiple failures in forging an anti-Fascist alliance with Britain and France, most notably in the Spanish Civil War, will be explored as the prelude to Stalin's eventual decision, in August 1939, to authorize the Molotov-Ribbentrop Pact.
La trilogia de memòries de Llorenç Villalonga (1897-1980) proposada per Miquel López Crespí, narrades per l'alter ego de Villalonga, Salvador Orlan, planteja preguntes sobre la motivació i el lloc d'aquesta literatura pseudomemorialística, tant en el context local de Mallorca con en l'espai testimonial de manera més general. El segon dels dos volums publicats fins ara, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (2012), fa servir escrits autobiogràfics i pseudobiogràfics de Villalonga per a presentar una narrativa en primera persona exculpatòria i a vegades malhumorada els defectes estilístics de la qual ja fan poc probable que el subjecte es pugui guanyar l'afecte del lector. Aquest assaig estudia per què Villalonga, mitjançant la seva pròpia tradició del desconcert, podria semblar lliurar-se a la reescriptura però no a l'empatia, i suggereix que posicionar-lo com a cap de turc o víctima que encara ha de fer la reparació per la seva lleialtat a la Guerra Civil és èticament problemàtic i pragmàticament fútil. Conclou que aquesta contribució a la cultura de la memòria històrica respon en la mateixa mesura al mercat que a l'exigència política o a la necessitat de recordar. ; Miquel López Crespí's proposed trilogy of novelized memoirs of Llorenç Villalonga (1897-1980), as narrated by Villalonga's own alter ego, Salvador Orlan, raises questions about the motivation for and place of such pseudo-memorialistic literature, both in the local Mallorcan context and in the testimonial space more generally. The second of two volumes so far published, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (2012), draws on previous auto- and pseudo-autobiographical writing by Villalonga to present an exculpatory and at times petulant first-person narrative whose stylistic flaws alone seem unlikely to endear the subject to the reader. This essay explores why Villalonga, through his own tradition of mystification, might seem to lend himself to re-writing but not to empathy, and suggests that positioning him as a whipping boy/victim who has still to make reparation for his Civil War allegiance is both ethically problematic and pragmatically futile. It concludes that this contribution to the culture of historical memory responds as much to the market as it does to political exigency or a need to remember. ; La trilogía de memorias de Llorenç Villalonga (1897-1980) propuesta por Miquel López Crespí, narradas por el alter ego de Villalonga, Salvador Orlan, plantea preguntas sobre la motivación y el lugar de esta literatura pseudomemorialística, tanto en el contexto local de Mallorca como en el espacio testimonial de manera más general. El segundo de los dos volúmenes publicados hasta ahora, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (2012), usa escritos autobiográficos y pseudobiográficos de Villalonga para presentar una narrativa en primera persona exculpatoria y a veces malhumorada cuyos defectos estilísticos ya hacen poco probable que el sujeto pueda ganarse el afecto del lector. Este ensayo estudia por qué Villalonga, mediante su propia tradición del desconcierto, podría parecer entregarse a la reescritura pero no a la empatía, y sugiere que posicionarlo como cabeza de turco o víctima que todavía tiene que hacer la reparación por su lealtad a la Guerra Civil es éticamente problemático y pragmáticamente fútil. Concluye que esta contribución a la cultura de la memoria histórica responde en la misma medida al mercado que a la exigencia política o a la necesidad de recordar.
Collection of essays on the political, social and economic issues of the Balearic Islands. An analysis of the causes of the failure of Spanish nationalism
This article examines the repression following General Franco's unconditional victory in the Spanish Civil War (1936-1939). It argues that the surrender of the Republic did not alter the Franco regime's determination to punish its ideological enemies. The repression was based on a cruel irony: the defeated republicans were responsible for the civil war and thus guilty of the crime of 'military rebellion'. Nevertheless, although thousands were punished, the article challenges claims that the post-war repression implemented a programme of ideological extermination.
Objetivos: el primer objetivo consiste en analizar la presencia de las bibliotecas públicas y la lectura en medios de comunicación españoles frente a otros hechos de la cultura como el cine, los museos y el teatro; el segundo consiste en relacionar esa visibilidad con los resultados sobre uso de las bibliotecas públicas (visitas) y uso de la colección (préstamos). Desde ahí, en la sección para la discusión, se desarrollan propuestas para la mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas en base al aumento de los beneficios que pueden aportar a la sociedad. Esto último se lleva a cabo por medio de una reflexión sobre la relación entre los campos de las bibliotecas públicas y la lectura, la biblioteconomía y la documentación, la política, y el de los medios de comunicación. Metodología: con relación al primer objetivo, se utiliza la base de datos MyNews para obtener el número de noticias de los hechos culturales considerados, y se pone en relación con el total de estos hechos culturales como unidades físicas. En cuanto al segundo objetivo, se estudia la relación entre el total de noticias por 50.000 habitantes para las comunidades autónomas y las visitas y los préstamos por habitante a las bibliotecas públicas. El análisis de esta relación se lleva a cabo atendiendo a los resultados de las comunidades autónomas para las variables y calculando el coeficiente de correlación lineal entre estas. Resultados: se constata que la visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura frente a los otros hechos de la cultura es pequeña hasta el punto de resultar prácticamente inexistente, aun cuando hay más bibliotecas públicas que cines, museos y teatros. A su vez, se percibe una tendencia y relación positiva en las comunidades autónomas entre una mayor visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura en los medios de comunicación y unos mayores préstamos y visitas a estas. A partir de esta constatación, se reflexiona en torno a la idea de la retroalimentación positiva entre los ejes de la biblioteconomía y documentación, bibliotecas públicas y lectura, medios de comunicación, y política, como vía para una mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas, y para aumentar los beneficios a la sociedad que se derivan de su uso. ; Objectius: el primer objectiu consisteix a analitzar la presència de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d'altres fets de la cultura com el cinema, els museus i el teatre; el segon consisteix a relacionar aquesta visibilitat amb els resultats sobre l'ús de les biblioteques públiques (visites) i l'ús de la col·lecció (préstecs). A partir d'això, en la secció per a la discussió, es desenvolupen propostes per augmentar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques per l'increment dels beneficis que poden aportar a la societat. Això es porta a terme mitjançant una reflexió sobre la relació entre els camps de les biblioteques públiques i la lectura, la biblioteconomia i la documentació, la política, i els mitjans de comunicació. Metodologia: en relació amb el primer objectiu, es fa servir la base de dades MyNews per obtenir el nombre de notícies dels fets culturals que s'han pres en consideració, i es posa en relació amb el total dels fets culturals com a unitats físiques. Pel que fa al segon objectiu, s'estudia la relació entre el total de notícies per 50.000 habitants per a les comunitats autònomes i les visites i els préstecs per habitant a les biblioteques públiques. L'anàlisi d'aquesta relació es fa tenint en compte els resultats de les comunitats autònomes per a les variables i calculant el coeficient de correlació lineal entre aquestes. Resultats: es constata que la visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura davant dels altres fets de la cultura és petita, fins al punt de ser pràcticament inexistent, tot i que hi ha més biblioteques públiques que cinemes, museus i teatres. Al seu torn, es percep una tendència i una relació positiva en les comunitats autònomes entre més visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació i més quantitat de préstecs i de visites. A partir d'aquesta constatació, es reflexiona entorn de la idea de la retroalimentació positiva entre els eixos de biblioteconomia i documentació, biblioteques públiques i lectura, mitjans de comunicació i política, com a via per incrementar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques i per augmentar els beneficis en la societat que es deriven del seu ús. ; Objectives. First, the article compares the Spanish media coverage of public libraries and reading with its coverage of other cultural institutions, such as cinemas, museums and theatres. Secondly, the article analyzes the relationship between making public libraries more visible in the media and increasing their use (both in terms of visits and loans per inhabitant). Finally, some proposals are made about how to take greater advantage of public libraries. These are based on the relationship between public libraries and reading, the field of librarianship and documentation, and politics and the media. Methodology. For the first objective, the researchers used the database MyNews to obtain the number of news items on the cultural institutions considered. This was then compared to the total number of institutions as places or physical units. For the second objective, the researchers analyzed the relationship between the total number of news items per 50,000 inhabitants for the Spanish autonomous Communities and public library visits and loans per inhabitant. This analysis took into account the results of the autonomous communities for the variables and calculated the linear correlation coefficient between the variables. Results. Public libraries receive a low level of coverage in the Spanish media compared to other cultural institutions, even to the point where they are hardly covered at all, although there are more public libraries than cinemas, museums and theatres. On the other hand, there is a positive relationship between greater media visibility of public libraries, and increases in library loans and visits. From there, the researchers present the idea of the positive feedback between the field of librarianship and documentation, public libraries and reading, the media and politics, proposing that greater visibility of public libraries in the Spanish media could increase library loans and visits.
