Suchergebnisse

The impact of digitalisation and of the internet affects not only society and the economy. Politics, too, is beginning to be transformed. Alongside many other initiatives, the Brazilian Digital Culture Forum, held in Brazil in 2009, provides an example of how democracy can benefit from innovation. By means of a digital social network, the public continually interacts, proposing and reviewing public policies. This is not the only example: our country is experiencing a proliferation of the use of the net for social and cultural ends. The changes are profound, but the intellectual and macro-political worlds have not yet realised their potential. ; El impacto de la digitalización y de Internet no afecta únicamente a la sociedad y la economía, sino que la política empieza a sufrir una transformación. Junto a muchas otras iniciativas, el Foro de la Cultura Digital Brasileña, celebrado en Brasil durante el año 2009, es un ejemplo de cómo la democracia puede beneficiarse de la innovación. Por medio de una red social digital, los ciudadanos interactúan continuamente proponiendo y fiscalizando las políticas públicas. Y este no es el único ejemplo. En nuestro país proliferan las iniciativas de uso de la red para fines sociales y culturales. Los cambios son profundos, pero la intelectualidad y la macropolítica todavía no han percibido su potencial. ; L'impacte de la digitalizació i d'internet no afecta només la societat i l'economia, sinó que la política comença a patir una transformació. Al costat de moltes altres iniciatives, el Fòrum de la Cultura Digital Brasilera, celebrat al Brasil durant l'any 2009, és un exemple de com la democràcia es pot beneficiar de la innovació. Per mitjà d'una xarxa social digital, els ciutadans interactuen contínuament proposant i fiscalitzant les polítiques públiques. I aquest no n'és l'únic exemple. Al nostre país proliferen les iniciatives d'ús de la xarxa per a finalitats socials i culturals. Els canvis són profunds, però la intel·lectualitat i la macropolítica encara no han percebut el potencial d'aquests canvis.

L'impacte de la digitalizació i d'internet no afecta només la societat i l'economia, sinó que la política comença a patir una transformació. Al costat de moltes altres iniciatives, el Fòrum de la Cultura Digital Brasilera, celebrat al Brasil durant l'any 2009, és un exemple de com la democràcia es pot beneficiar de la innovació. Per mitjà d'una xarxa social digital, els ciutadans interactuen contínuament proposant i fiscalitzant les polítiques públiques. I aquest no n'és l'únic exemple. Al nostre país proliferen les iniciatives d'ús de la xarxa per a finalitats socials i culturals. Els canvis són profunds, però la intel·lectualitat i la macropolítica encara no han percebut el potencial d'aquests canvis. ; The impact of digitalisation and of the internet affects not only society and the economy. Politics, too, is beginning to be transformed. Alongside many other initiatives, the Brazilian Digital Culture Forum, held in Brazil in 2009, provides an example of how democracy can benefit from innovation. By means of a digital social network, the public continually interacts, proposing and reviewing public policies. This is not the only example: our country is experiencing a proliferation of the use of the net for social and cultural ends. The changes are profound, but the intellectual and macro-political worlds have not yet realised their potential. ; El impacto de la digitalización y de Internet no afecta únicamente a la sociedad y la economía, sino que la política empieza a sufrir una transformación. Junto a muchas otras iniciativas, el Foro de la Cultura Digital Brasileña, celebrado en Brasil durante el año 2009, es un ejemplo de cómo la democracia puede beneficiarse de la innovación. Por medio de una red social digital, los ciudadanos interactúan continuamente proponiendo y fiscalizando las políticas públicas. Y este no es el único ejemplo. En nuestro país proliferan las iniciativas de uso de la red para fines sociales y culturales. Los cambios son profundos, pero la intelectualidad y la macropolítica todavía no han percibido su potencial.

Aquesta tesi doctoral, presentada a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, ens proposa una nova mirada a l'obra d'Enrique Tierno Galván. Estem davant d'una tesi d'història intel·lectual que informa també sobre un temps i un país. ; Esta tesis presentada en el Instituto de Ciencias Políticas y Sociales nos propone una nueva mirada a la obra de Enrique Tierno Galván. Estamos ante una tesis de historia intelectual que informa también sobre un tiempo y un país ; This dissertation presented at the Institute of Political and Social Sciences proposes a new look into the work of Enrique Tierno Galván. We are before a dissertation of intellectual history that also informs about a time and a country.

En este número se recogen tres ponencias presentadas en el X Congreso Internacional Internet, Derecho y Política (IDP 2014), organizado por los Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC, que tuvo lugar en Barcelona los días 3 y 4 de julio de 2014.A lo largo de estos diez años de vida, este congreso se ha convertido en un foro académico internacional de referencia en materia de la incidencia de las tecnologías de la información y la comunicación en el ámbito del derecho y de la ciencia política. En concreto, se han abordado temas como la libertad de expresión en la red, los retos de la propiedad intelectual en internet, la protección de la privacidad en las redes digitales, el derecho al olvido, el comercio electrónico y la protección de los consumidores, la ciberdelincuencia, la administración pública electrónica, y la utilización de las nuevas tecnologías en el ámbito de la política y la participación ciudadana. ; En aquest número es recullen tres ponències que es van presentar al X Congrés Internacional Internet, Dret i Política (IDP 2014), organitzat pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, que va tenir lloc a Barcelona els dies 3 i 4 de juliol de 2014.Al llarg d'aquests deu anys de vida, aquest congrés s'ha convertit en un fòrum acadèmic internacional de referència en matèria de la incidència de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'àmbit del dret i de la ciència política. Concretament, s'han abordat temes com ara la llibertat d'expressió a la xarxa, els reptes de la propietat intel·lectual a internet, la protecció de la privadesa a les xarxes digitals, el dret a l'oblit, el comerç electrònic i la protecció dels consumidors, la ciberdelinqüència, l'administració pública electrònica, i la utilització de les noves tecnologies en l'àmbit de la política i la participació ciutadana. ; This issue includes three conference papers presented at the Tenth International Conference on Internet, Law & Politics (IDP 2014) that took place in Barcelona on 3 and 4 July 2014 and was organised by the UOC's Law and Political Science Department.In its ten-year history, this conference has become a leading international academic forum on the impact of the information and communications technologies on the fields of law and political science. Topics addressed over the years have included the freedom of expression on the Internet, intellectual property challenges posed by the Internet, privacy protection in digital networks, the right to be forgotten, e-commerce and consumer protection, cybercrime, e-government, and the use of new technologies in politics and citizen participation.

Aquest article postula la possibilitat de precisar un lloc d'arrelament entre les dones escriptores des de la condició d'exili en la formulació escriptuària. La condició d'exili (interior o exterior), soferta al llarg de la segona meitat del segle XX per raons polítiques entre els intel·lectuals argentins, és més densa en el cas de les dones que escriuen. Condició que es pot rastrejar formalment a les escriptures, les dones observades en aquest plantejament, Tununa Mercado i María Negroni, aconsegueixen fer i fer-se un lloc des d'eixa coordenada aportant una altra manera de fer literatura. En aquest article es donarà compte d'eixe lloc partint de dues de les novel·les de les autores: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) i La Anunciación (2007), respectivament. ; This article calls for the possibility of determining a settlement place for the women who contribute to the writing process as exiles. The exile expericence, whether interior or exterior, that was endured for policital reasons by Argentinean intellectuals during the second half of the 20th century, was more intense for women who write. This experience is reliably reproduced in the writings of the two women studied in this paper: Tununa Mercado and María Negroni. Both of these women are able to make and make for themselves a place from that location; they provide a different way of making literature. This article will analyze that place using two of their novels: Yo nunca te prometí la eternidad [I never promised you eternity] (2005) and La anunciación [The Annunciation] (2007), respectively. ; El presente artículo postula la posibilidad de precisar un lugar de arraigo entre las mujeres que escriben desde la condición de exilio en la formulación escrituraria. La condición de exilio (interior o exterior), sufrida a lo largo de la segunda mitad del siglo XX por razones políticas entre los intelectuales argentinos, se adensa en el caso de las mujeres que escriben. Condición rastreable formalmente en sus escrituras, las mujeres observadas en este planteo, Tununa Mercado y María Negroni, consiguen hacer y hacerse un lugar desde esa coordenada aportando otra manera de hacer literatura. En este artículo se dará cuenta de ese lugar desde dos de sus novelas: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) y La Anunciación (2007), respectivamente. ; Artikulu honek erbestealditik idazten duten emakumeentzat idazketa-formulazioan sustraitze-toki bat zehazteko aukera defendatzen du. XX. mendearen bigarren erdialdean, arrazoi politikoak zirela eta, Argentinako intelektualek jasandako erbestealdia (barnekoa zein kanpokoa) larriagoa izan zen emakumezko idazleen artean. Emakume horien idazketetan formalki ikus daiteke erbesteratuak izatearen arrastoa. Lan honetan aztertutako emakumeek, Tutuna Mercadok eta María Negronik, bizitzan beren tokia topatzea lortzen dute eta literatura egiteko beste modu bat eskaintzen digute. Artikulu honetan, toki horren berri emango dugu haien bi eleberri oinarri hartuta: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) eta La Anunciación (2007), hurrenez hurren.

Esta es una obra coral elaborada por el personal del Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (ICTJA-CSIC) con la coordinación del Dr. Pere Anadón. ; El 25 de novembre de 2015 l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera va celebrar el 50è aniversari. El seu nom recorda els primers temps de la recerca en Geologia de final del segle XIX i principi del XX, en homenatge a Jaume Almera, prohom de la Geologia de Catalunya de projecció internacional. D'ençà els primers dies el 1965 com un nou institut de Geologia a Barcelona, ha evolucionat fins a esdevenir un centre innovador i dinàmic, amb rellevància internacional en el camp de les Ciències de la Terra. Si bé les Ciències de la Terra estudien el sistema Terra, també van molt més enllà, i plantegen interrogants sobre el món en què vivim per contribuir a un futur en el qual volem viure. Les Ciències de la Terra són avui dia particularment rellevants en molts aspectes de la nostra vida quotidiana. Els investigadors de l'ICTJA apliquem metodologies experimentals i analítiques avançades per assolir objectius ben definits d'investigació orientada i no orientada. Una part clau de la nostra missió és satisfer les necessitats industrials i socials a través de la transferència de coneixements aplicats als riscos geològics i a l'exploració i explotació dels recursos geològics. D'altra banda, és fonamental la nostra implicació en la formacióde qualitat de les properes generacions d'investigadors i tècnics de Ciències de la Terra. En aquest llibre sobre el nostre 50è aniversari, Pere Anadón, amb l'entusiasta participació dels seus companys de treball, revifa les persones, els esdeveniments, els èxits i els reptes que profusament han enriquit el mig segle d'existència d'aquest institut des que Lluís Solé i Sabarís i els seus col·legues van abordar-ne la fundació. Molts i destacats noms van seguir després la seva tasca en els cinquanta anys que celebrem, orientant l'Institut cap a noves perspectives per adaptar-se a les condicions canviants de la política, l'economia, la tecnologia i el coneixement científic, per citar uns pocs exemples de les grans transformacions experimentades durant aquest període. És una bona oportunitat per als membres de qualsevol institució ser capaços de mirar cap enrere, comprovar els seus èxits i mancances, els seus punts forts i els seus punts febles, durant un període prolongat de temps per trobar nous camins cap a l'èxit. La nostra història és part integrant de la memòria de tots aquells que van participar amb entusiasme i perseverança en la realització de l'Institut, i van contribuir a la tasca investigadora del CSIC en el seu conjunt. La història de l'ICTJA durant anys, aquest mig segle, és digna de celebració, no només per a l'institut mateix, sinó també per a la societat a la qual serveix. I seguirà sent així mentre es mantingui viva la passió per avançar amb rigor i dedicació en el coneixement de les Ciències de la Terra. ; El 25 de noviembre de 2015 el Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera celebró su 50 aniversario. Su nombre recuerda los primeros tiempos de la investigación en Geología a finales del siglo XIX y principios del XX, en homenaje a Jaume Almera, prohombre de la geología de Cataluña de proyección internacional. Desde sus primeros días en 1965 como un nuevo instituto de Geología en Barcelona, ha evolucionado hasta llegar a ser un centro innovador y dinámico, con relevancia internacional en el campo de las Ciencias de la Tierra. Si bien las Ciencias de la Tierra estudian el sistema Tierra, también van mucho más allá, planteándonos interrogantes sobre el mundo en el que vivimos para contribuir a un futuro en el que queremos vivir. Las Ciencias de la Tierra son hoy en día particularmente relevantes en muchos aspectos de nuestra vida cotidiana. Los investigadores del ICTJA aplicamos metodologías experimentales y analíticas avanzadas para alcanzar objetivos bien definidos de investigación orientada y no orientada. Una parte clave de nuestra misión es satisfacer las necesidades industriales y sociales a través de la transferencia de conocimientos aplicados a los riesgos geológicos y a la exploración y explotación de los recursos geológicos. Por otro lado, es fun-damental nuestra implicación en la formación de calidad de las próximas generaciones de investigadores y técnicos de Ciencias de la Tierra. En este libro acerca de nuestro 50 aniversario, Pere Anadón con la entusiasta participación de sus compañeros de trabajo dan vida a las personas, los acontecimientos, los logros y los retos que profusamente han enriquecido el medio siglo de existencia de este instituto desde que Lluís Solé i Sabarís y sus colegas abordaron su fundación. Muchos y destacados nombres siguieron después su labor en los cincuenta años que celebramos, orientando el Instituto hacia nuevas perspectivas para adaptarse a las condiciones cambiantes de la política, la economía, la tecnología y el conocimiento científico, por citar unos pocos ejemplos de las grandes transformaciones experimentadas durante este período. Es una buena oportunidad para los miembros de cualquier institución ser capaces de mirar hacia atrás, comprobar sus logros y carencias, sus puntos fuertes y sus puntos débiles, durante un período prolongado de tiempo para encontrar nuevos caminos hacia el éxito. Nuestra historia es parte integrante de la memoria de todos aquellos que participaron con entusiasmo y perseverancia en la realización del Instituto contribuyendo así a la labor investigadora del CSIC en su conjunto. La historia del ICTJA durante este medio siglo es digna de celebración, no sólo por el propio instituto, sino también por la sociedad a la que sirve. Y seguirá siendo así mientras se mantenga viva la pasión por avanzar con rigor y dedicación en el conocimiento de las Ciencias de la Tierra. ; On November 25, 2015, the Institute of Earth Sciences Jaume Almera celebrated its 50th anniversary. Its name recalls the early days of research in Geology in the late nineteenth century and early twentieth century, paying tribute to Jaume Almera, an expert in the geology of Catalonia with international renown. From its earliest days in 1965 as a new Geology institute in Barcelona, it has evolved to become an innovative and dynamic centre, with international relevance in the field of Earth Sciences. Earth Sciences study the Earth's system, but they are about much more than that. They engage intellectual inquiry through interrogating the world in which we live to contribute to a future in which we want to live. Earth Sciences are particularly relevant today in many aspects of our everyday life. ICTJA researchers look forward to applying advanced experimental and analytical methodologies to well-defined, knowledge-driven research objectives. A key part of our mission is to meet industrial and societal needs through knowledge transfer applied to geohazards and exploration and exploitation of geological resources. Central to our mission is quality training of the next generation of researchers and technicians In this book about our 50th anniversary, Pere Anadón and his enthusiastic co-workers have brought to life the personalities, the events, the achievements and the challenges that have so richly populated the half-century since Lluís Solé i Sabarís and his colleagues started their work. Many notable names followed them, moving the Institute forward to adapt to the changing conditions of politics, economy, technology and scientific knowledge, to mention but a few examples of the transformations experienced during this period. It is a good opportunity for the members of any institution to be able to look back upon its achievements and its failures, its strengths and its weaknesses, to find new pathways to success. Our history is of all those who helped to establish the Institute with enthusiasm and perseverance, contributing to the research work of CSIC as a whole. ICTJA history over the last fifty years is worthy of celebration, not only by the Institute itself, but also by the society it serves. The ICTJA will continue to keep alive our passion for advancing knowledge of Earth Sciences with rigor and dedication. ; Peer reviewed