Suchergebnisse
Filter
Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles XVI i XVII
In: Col·l̃ecció Bofarull 18
Vol. 6. Nº 12 An introduction to «Beyond the City: New Urban Definitions» ; Vol. 6. Nº 12 Una introducció a «Més enllà de la ciutat: noves definicions urbanes» ; Vol. 6. Nº 12 Una introducción a «Más allá de la ciudad: nuevas definiciones urbanas»
One fundamental definition that has influenced much of our current world organization is that of "city." Certain definitions of city, closely linked to land use and property, serve as a foundation for the modern organization of the world's societies, economies and political systems. This modern organization also brought about a cultural divide between city and countryside, as well as a developmental divide that often sustains asymmetrical development paths and uneven socio-ecological interactions. Formal, informal, ruled, desired and imagined conceptions of the city contribute to this process. As the global human population steadily becomes more urbanized, as cities become central to regulate socio-ecological interactions, and as the limits, functions and definitions of cities become increasingly blurred, it is opportune to revisit what we understand by city. ; Una definició fonamental que ha influït en gran part de la nostra organització mundial actual és la de «ciutat». Certes definicions de ciutat, estretament relacionades amb l'ús de la terra i la propietat, serveixen com a base per a l'organització moderna de les societats, economies i sistemes polítics del món. Aquesta organització moderna també va provocar una divisió cultural entre la ciutat i el camp, així com una divisió del desenvolupament que sovint manté camins de desenvolupament asimètrics i interaccions socioecològiques desiguals. Les concepcions formals, informals, regides, desitjades i imaginades de la ciutat contribueixen a aquest procés. A mesura que la població humana global es torna més urbanitzada, les ciutats es tornen centrals per a regular les interaccions socioecològiques i els límits, les funcions i les definicions de les ciutats es tornen cada vegada més borroses, és oportú revisar el que entenem per ciutat. ; Una definición fundamental que ha influido en gran parte de nuestra organización mundial actual es la de «ciudad». Ciertas definiciones de ciudad, estrechamente relacionadas con el uso de la tierra y la propiedad, sirven como base para la organización moderna de las sociedades, economías y sistemas políticos del mundo. Esta organización moderna también provocó una división cultural entre la ciudad y el campo, así como una división del desarrollo que a menudo mantiene caminos de desarrollo asimétricos e interacciones socioecológicas desiguales. Las concepciones formales, informales, regidas, deseadas e imaginadas de la ciudad contribuyen a este proceso. A medida que la población humana global se vuelve más urbanizada, las ciudades se vuelven centrales para regular las interacciones socioecológicas y los límites, las funciones y las definiciones de las ciudades se vuelven cada vez más borrosas, es oportuno revisar lo que entendemos por ciudad.
BASE
Zones militars: Un remei per a despertar a Ankara de l'amnèsia urbana ; Military Zones: A Remedy of Awakening Ankara from Urban Amnesia ; Zonas militares: Un remedio para despertar a Ankara de la amnesia urbana
[EN] The historical context of Ankara is relatively complex due to the breaking points in its history. First, Ankara became the showcase of the newly established Turkish Republic and a new city center designed in isolation with the old one to represent the modernity of the Republic. Second, with the 1980 coup and expansion of the military zones, the new city center expanded unplanned and unexpected. Last, after the coup attempt in 2016, the large military zones in the city center are decided to be relocated to the city's peripheries. This study points out the importance of this recent decision on the historical landscape of Ankara and proposes that it could be a potential for repairing the urban memory of the city. According to these massive changes, Ankara lost many of her historical references and the continuity of the urban memory. In this context, this paper thoroughly discusses the remaking of military zones in the city center, their historical presence, and possible interactions with the city's needs. Understanding these areas as potential catalysts for repairing the historical landscape requires developing a new perspective, which embraces complex relations and multiple voices. Dialogic and polyphonic thinking encompasses the city's inherent multiplicity, relationality, incompleteness, and historical assets. ; [CA] El context històric d'Ankara és relativament complex a causa dels punts de ruptura de la seua història. En primer lloc, Ankara es va convertir en l'aparador de la recentment creada República Turca i es va dissenyar un nou centre urbà aïllat de l'antic per a representar la modernitat de la República. En segon lloc, amb el colp d'estat de 1980 i l'expansió de les zones militars, el nou centre de la ciutat es va expandir de manera imprevista i no planificada. Finalment, després de la temptativa colpista de 2016, es decideix reubicar les grans zones militars del centre de la ciutat en les perifèries. Aquest estudi assenyala la importància d'aquesta recent decisió en el paisatge històric d'Ankara i ...
BASE
Indústria, ciutat i propietat: política econòmica i propietat urbana a l'àrea de Barcelona (1901-1939)
In: Biblioteca de cultura catalana 57
En Memòria de Manuel Ribas i Piera ; In memory of Manuel Ribas i Piera ; En Memoria de Manuel Ribas i Piera
Grandson, son and father of architects, renowned professor and honoured urban planner, Manuel Ribas Piera was the foremost promoter of international relations at the Barcelona School of Architecture, inviting the best known architects of the time (such as Stirling, Kleihues and Aymonino), and co-founder, with Giancarlo de Carlo, of the ILAUD programme (International Laboratory of Architecture and Urban Design). He set up the pioneering landscape architecture studies in Catalunya, now an international point of reference. His overt cosmopolitanism went hand in hand with a staunch commitment to the city of Barcelona, at metropolitan and local level, as shown by plans for Bellvitge and El Carmel, and his openly voiced disagreement with some political decisions. For all of these reasons, we thank him posthumously for his great skill, his friendship, his culture, his generosity, his tenacity and his example. ; Peer Reviewed
BASE
En Memòria de Manuel Ribas i Piera ; In memory of Manuel Ribas i Piera ; En Memoria de Manuel Ribas i Piera
Grandson, son and father of architects, renowned professor and honoured urban planner, Manuel Ribas Piera was the foremost promoter of international relations at the Barcelona School of Architecture, inviting the best known architects of the time (such as Stirling, Kleihues and Aymonino), and co-founder, with Giancarlo de Carlo, of the ILAUD programme (International Laboratory of Architecture and Urban Design). He set up the pioneering landscape architecture studies in Catalunya, now an international point of reference. His overt cosmopolitanism went hand in hand with a staunch commitment to the city of Barcelona, at metropolitan and local level, as shown by plans for Bellvitge and El Carmel, and his openly voiced disagreement with some political decisions. For all of these reasons, we thank him posthumously for his great skill, his friendship, his culture, his generosity, his tenacity and his example. ; Peer Reviewed
BASE
L'arquitecte Vicent Gascó i l'obra pública a San Felipe/Xàtiva (1780 – 1800) ; The architect Vicent Gascó and the public works in San Felipe/Xàtiva (1780 – 1800) ; El arquitecto Vicent Gascó i la obra pública en San Felipe/Xàtiva (1780-1800) ; L'architecte Vicent Gascó et les travaux publics à San F...
[EN] During the last decades of the eighteenth century, the Valencian architect and academic Vicent Gascó Masot (1734 – 1802) designed different works for the city of Xàtiva (Valencia), renamed at the time as Colonia Nueva de San Felipe. His actions give a good account of the needs related to urban planning and public works of a populous urban nucleus at the end of the Old Regime, and of the control exercised on said aspects from the academic and governmental instances. Similarly, these works can be interpreted as significant pieces in Gascó's architectural production, representative of his way of doing in the dual facet of academic architect (bridges of the Montesa river and Carnssers cliff, portes del Lleó and the Banys) and expert in hydraulic (siphon of the Santa irrigation canal). In the following pages we try to approach the knowledge of these works from these two prisms. ; [CA] Durant les darreres dècades del segle XVIII, l'arquitecte i acadèmic valencià Vicent Gascó Masot (1734 – 1802) projectà distintes obres per a la ciutat de Xàtiva (València), rebatejada a l'època com Colonia Nueva de San Felipe. Les seues actuacions donen bon conter de les necessitats relatives a l'urbanisme i l'obra pública d'un nucli urbà populós en les acaballes de l'Antic Règim, i del control exercit sobre dits aspectes des de les instàncies acadèmiques i governatives. D'igual forma, aquestes obres poden ser interpretades com a peces significatives en la producció arquitectònica de Gascó, representatives de la seua manera de fer en la doble faceta d'arquitecte acadèmic (ponts del riu de Montesa i barranc dels Carnissers, portes del Lleó i els Banys) i expert en hidràulica (sifó de la sèquia Santa). En les següents pàgines tractem d'acostar-nos al coneixement de dites obres des d'aquests dos prismes. ; [ES] Durante las últimas décadas del siglo XVIII, el arquitecto y académico valenciano Vicent Gascó Masot (1734-1802) proyectó distintas obras por la ciudad de Xàtiva (Valencia), rebautizada en la época como Colonia Nueva de San ...
BASE
El género de la fiesta. Ciudades, reinas y monarquía en el XVI hispánico
Las entradas de reinas a ciudades fueron un campo primordial de acción política y construcción ideológica durante la Edad Moderna española. Conjugadas como uno de los grandes eventos públicos de la monarquía, proporcionaron a ésta muchas ocasiones de glorificación y justificación a la vez que se soslayaban los puntos más débiles de la autoridad regia. Desde el punto de vista cultural, fueron ámbito para el desarrollo de complejos programas iconográficos y caóticos conjuntos decorativos, a la vez que escenarios en los que las relaciones de género se visualizaban en el entorno urbano. El presente artículo traza una panorámica de este género de fiestas en el siglo xvi español, a través de las relaciones contemporáneas ; The gender of pageants. Court, city and queenship in 16thcentury Spain. Queens' entries into cities became a focal point for political and ideological discourse in early modern Spain. Construed as some of the monarchy's greatest public events, they provided numerous occasions for kingship glorification and legitimization, while overlooking its shortcomings and flaws. From a cultural perspective, they allowed for the development of complex iconographic programmes and chaotic decorative ensembles, visually staging gender relationships in the urban environment. This essay offers an overview for this type of pageantry in Spanish 16th century, through remaining literary accounts.
BASE
Josep Pla, els espais i els temps de la memòria ; Josep Pla: space, time and memory ; Josep Pla, los espacios y los tiempos de la memoria
Aquest article analitza com l'escriptor i periodista Josep Pla va contribuir a crear un estat d'opinió sobre una part important del nostre patrimoni cultural i urbà, com és el modernisme arquitectònic. Els seus plantejaments estètics van variar d'un període a l'altre, amb la qual cosa es demostra que la cultura pot ser objecte de manipulació per part de la política i dels mitjans de comunicació per a imposar principis que tenen poc a veure amb els seus valors estètics i ideològics inicials. ; This article examines how the writer and journalist Josep Pla contributed to opinion formation regarding architectural modernisme, an important part of Catalan cultural and urban heritage. The fact that Pla's aesthetic proposals varied from one period to another demonstrates how culture is manipulated by politics and the media so as to impose principles that have little to do with initial ideological and aesthetic values. ; Este artículo analiza cómo el escritor y periodista Josep Pla contribuyó a crear un estado de opinión sobre una parte importante de nuestro patrimonio cultural y urbano, como es el modernismo arquitectónico. Sus planteamientos estéticos variaron de un periodo a otro, con lo cual se demuestra que la cultura puede ser objeto de manipulación por parte de la política y de los medios de comunicación para imponer principios que tienen poco que ver con sus valores estéticos e ideológicos iniciales.
BASE