Search results

We may dare to ask about rationale behind the recent devotion caused by Artificial Intelligence (AI). Whether it could be produced by the fear or, by contrast, it stems from the inner ignorance and uncertainty that blind us by attempting to give a quick explanation to a massive technological disruption directly caused by COVID19. AI is not a new phenomenon as such, despite the fact that what it could be new is the way AI is already interfering in citizens' daily life functions and services shaping them with a deep intensity as a result of the processing capacity of AI. Nonetheless, (i) little is known so far about the relationship between AI and governance, or what is worst, (ii) AI is being deployed without considering democratic accountability and far from our public eye and scrutiny. Acknowledging the complexity of such topic, this article constructively aims to analyse the ongoing technopolitical transformations occurring in the aftermath of the coronavirus crisis for the governance model of the Basque Country. This article is targeted to the political left (either Basque or Spanish nationalist) in pursuit of avoid delaying the work that should be implemented in response to questions, challenges, and policies for XXI. century algorithmic governance. The article concludes through three-intertwined-layer approach: (i) the first approach lists AI functional uses; (ii) the second approach presents brefly several AI projects being currently developed in different European countries; (iii) ultimately, a strategic roadmap lead to stakeholders in the Basque Country is outlined.

Artikulu honek Estatu espainiarra eta horren legez kanpoko euskal terroristaren irudiaren eraikuntzari buruzko alderdi esanguratsu batzuk landu nahi ditu. ZEN plana (1983), Arartekoren analisiak (2009), edota Ertzaintzaren web antiterrorista (2011) bezalako Estatu nazioaren diskurtso ofizialak ezinbesteko egingo dira komunitatearen eraikuntzarako. Testu horiek diziplina, botere subiranoa eta kudeaketa gobernamentalaren analisira garamtzate. Triangelu horrek legez kanpokoa homo sacer gisara eraikiko du subjek(tifika)zio teknologia ezberdinen bitartez. ; This article attempts to provide some keynotes in trying to understand the construction of the Spanish State and it's Basque terrorist outlaw. The Nation State's institutional discourses such as the ZEN plan (1983), Ararteko's analysis (2009) or Ertzaintza's antiterrorist website (2011) become indispensable tools for the community's construction. These texts lead to an interpretation of discipline, sovereign power and governmental management through the subjec(tifica)tion technologies that build the outlaw as Homo Sacer. ; Este artículo trata de proporcionar algunas claves en un intento de comprender la construcción del Estado Español y del terrorismo Vasco al margen de la ley. Los discursos institucionales como el plan ZEN (1983), el análisis de Ararteko (2009) o la página web antiterrorista de la Ertzaintza (2011) se convierten en herramientas imprescindibles para la construcción de la comunidad. Estos textos nos conducen a una interpretación de la disciplina, del poder soberano y la gestión gubernamental a través de las tecnologías de su(b)je(tiva)ción que construye el fuera de la ley como Homo Sacer. ; Aquest article tracta de proporcionar algunes claus per intentar entendre la construcció de l'Estat espanyol i la del terrorista basc proscrit. Els discursos institucionals de l'Estat, com ara el plan ZEN (1983), l'anàlisi d'Ararteko (2009) o la pàgina web antiterrorista de l'Ertzaintza (2011) esdevenen eines indispensables per a la construcció de la comunitat. Aquests textos porten a una interpretació de la disciplina, el poder sobirà i l'administració governamental a través de les estratègies de subjec(tiva)ció que fan del proscrit un Homo Sacer.

Aquest article postula la possibilitat de precisar un lloc d'arrelament entre les dones escriptores des de la condició d'exili en la formulació escriptuària. La condició d'exili (interior o exterior), soferta al llarg de la segona meitat del segle XX per raons polítiques entre els intel·lectuals argentins, és més densa en el cas de les dones que escriuen. Condició que es pot rastrejar formalment a les escriptures, les dones observades en aquest plantejament, Tununa Mercado i María Negroni, aconsegueixen fer i fer-se un lloc des d'eixa coordenada aportant una altra manera de fer literatura. En aquest article es donarà compte d'eixe lloc partint de dues de les novel·les de les autores: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) i La Anunciación (2007), respectivament. ; This article calls for the possibility of determining a settlement place for the women who contribute to the writing process as exiles. The exile expericence, whether interior or exterior, that was endured for policital reasons by Argentinean intellectuals during the second half of the 20th century, was more intense for women who write. This experience is reliably reproduced in the writings of the two women studied in this paper: Tununa Mercado and María Negroni. Both of these women are able to make and make for themselves a place from that location; they provide a different way of making literature. This article will analyze that place using two of their novels: Yo nunca te prometí la eternidad [I never promised you eternity] (2005) and La anunciación [The Annunciation] (2007), respectively. ; El presente artículo postula la posibilidad de precisar un lugar de arraigo entre las mujeres que escriben desde la condición de exilio en la formulación escrituraria. La condición de exilio (interior o exterior), sufrida a lo largo de la segunda mitad del siglo XX por razones políticas entre los intelectuales argentinos, se adensa en el caso de las mujeres que escriben. Condición rastreable formalmente en sus escrituras, las mujeres observadas en este planteo, Tununa Mercado y María Negroni, consiguen hacer y hacerse un lugar desde esa coordenada aportando otra manera de hacer literatura. En este artículo se dará cuenta de ese lugar desde dos de sus novelas: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) y La Anunciación (2007), respectivamente. ; Artikulu honek erbestealditik idazten duten emakumeentzat idazketa-formulazioan sustraitze-toki bat zehazteko aukera defendatzen du. XX. mendearen bigarren erdialdean, arrazoi politikoak zirela eta, Argentinako intelektualek jasandako erbestealdia (barnekoa zein kanpokoa) larriagoa izan zen emakumezko idazleen artean. Emakume horien idazketetan formalki ikus daiteke erbesteratuak izatearen arrastoa. Lan honetan aztertutako emakumeek, Tutuna Mercadok eta María Negronik, bizitzan beren tokia topatzea lortzen dute eta literatura egiteko beste modu bat eskaintzen digute. Artikulu honetan, toki horren berri emango dugu haien bi eleberri oinarri hartuta: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) eta La Anunciación (2007), hurrenez hurren.