Agustí Nieto-Galan, professor i catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha publicat el llibre "The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain". Aquesta obra analitza el paper polític dels químics a l'Espanya del segle XX, i la seva col·laboració en projectes acadèmics, militars i industrials. Les molècules, en aparença neutrals i objectives, esdevenen mediadors flexibles, que uneixen les ambicions professionals a ideologies sovint contraposades. ; Agustí Nieto-Galan, catedrático de Historia de la Ciencia de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), ha publicado el libro The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain. Esta obra analiza el papel político de los químicos en la España del siglo XX, y su colaboración en proyectos académicos, militares e industriales. Las moléculas, en apariencia neutrales y objetivas, se convierten mediadores flexibles, que unen las ambiciones profesionales en ideologías a menudo contrapuestas.
Since they appeared, the studies of Science, Technology & Society (STS) have been interested in education as the key to help the citizens of tomorrow to participate in the discussions dealing with the future of technoscience. In Spain, the STS subjects became part of the secondary school programs since the educational reform. Nevertheless, the analysis of the textbooks used in Catalonia shows that a deterministic vision of science & technology - both of them thought as entities with their own logic of development, independent from social reality - coexists with a neutralistic conception, which considers technoscience as a basic tool that can be used by humanity either in a correct or an incorrect way. The student has the perception that science & technology shape the social reality, but that are somehow independent from society.
Aquest article té el propòsit fonamental de presentar, encara que sigui de manera esquemàtica, alguns dels elements fonamentals sobre els quals se sosté la proposta política i filosòfica del Hanfeizi, un dels texts més importants de la Xina preimperial. Aquest antic text resulta especialment evocador per al pensament en la mesura que representa una veritable excepció en la teoria política clàssica. Mentre que les principals propostes sociopolítiques, més o menys utòpiques, articulades tant per pensadors occidentals com xinesos, consideren que el major obstacle per a la consecució d'aquests projectes rau en la naturalesa passional de l'ésser humà, l'obra atribuïda tradicionalment a Han Fei defensa que només és possible obtenir un cos social ordenat gràcies precisament a aquesta dimensió passional. A partir d'aquest eix argumental, el nostre article no solament tractarà d'aclarir la manera concreta en la qual es legitima i organitza aquest singular sistema ideològic, sinó que també s'esforçarà a posar de manifest els vincles ideològics comuns entre la concepció autoritària del Hanfeizi i alguns dels aspectes més essencials del liberalisme econòmic tal com es presenten en l'obra d'Adam Smith. ; basic aim of this article is to present, albeit it schematically, some of the fundamental elements upon which the political and philosophical proposal of the Hanfeizi, one of the most important texts of pre-Imperial China, is based. This ancient text is especially evocative for philosophy in that it constitutes a real exception in classical political theory. Whereas the principal socio-political proposals, which were to a greater or lesser extent utopian, put forward by both Western and Chinese philosophers, consider that the greatest obstacle to achieving these projects lies in the passionate nature of humans, the work traditionally attributed to Han Fei defends the idea that an ordered social body is only possible thanks precisely to that passionate side. Using this core argument as a basis, the article will not only try to clarify the specific way in which this unique ideological system is legitimised and organised, but also endeavours to show the common ideological links between the authoritarian conception of the Hanfeizi and some of the more essential aspects of economic liberalism as presented in the work of Adam Smith. ; El presente artículo tiene el propósito fundamental de presentar, aunque sea de manera esquemática, algunos de los elementos fundamentales sobre los que se sustenta la propuesta política y filosófica del Hanfeizi, uno de los textos más importantes de la China preimperial. Este texto antiguo resulta especialmente evocador para el pensamiento en la medida en que supone una verdadera excepción en la teoría política clásica. Mientras que las principales propuestas sociopolíticas, más o menos utópicas, articuladas tanto por pensadores occidentales como chinos, consideran que el mayor obstáculo para la consecución de esos proyectos reside en la naturaleza pasional del ser humano, la obra atribuida tradicionalmente a Han Fei defiende que sólo es posible obtener un cuerpo social ordenado gracias precisamente a esa dimensión pasional. A partir de ese eje argumental, nuestro artículo no sólo tratará de esclarecer el modo concreto en que se legitima y organiza ese singular sistema ideológico, sino que también se esforzará en poner de manifiesto los vínculos ideológicos comunes entre la concepción autoritaria del Hanfeizi y algunos de los aspectos más esenciales del liberalismo económico tal y como se presentan en la obra de Adam Smith.
Algunes opinions consideren que tot el teatre és social; i això és així perquè sense el grup no existeix, és un acte de comunicació entre persones: actors i públic. En alguns formats de teatre social, la divisió entre públic i actors es trenca expressament per a generar rerlexió i canvi. El teatre és un recurs que ens permet articular propostes d'expressió amb llenguatges ben diversos com la dansa, la plàstica, la música, l 'expressió corporal, oral i escrita, vinculades en un projecte comú en que els participants poden trobar el millor espai per a desenvolupar-se. Es presenten algunes experiències en les que es podrien emmarcar dins el que anomenem teatre social. ; Algunas opiniones consideran que todo el teatro es social; y esto es así porque sin el grupo no existe, es un acto de comunicación entre personas: actores y público. En algunos formatos de teatro social, la división entre público y actores se rompe expresamente para generar reflexión y cambio. El teatro es un recurso que nos permite articular propuestas de expresión con lenguajes muy diversos como la danza, la plástica, la música, la expresión corporal, oral y escrita, vinculadas en un proyecto común en que los participantes pueden encontrar el mejor espacio para desarrollarse. Se presentan algun as experiencias en las que se podrían enmarcar dentro de lo que llamamos teatro social. ; Some consider that all theatre is social. Without a group theatre, an act of communication between people-actors and public- does not exist. In some social theatre formats, the division between public and actors is expressly broken down to generate reflection and change. Theatre is a resource that lets us desingn different forms of expression in very diverse languages. Dance, the plastic arts, music and corporal, oral anda written expression, forged into a single project where participants can find the best space to develop. Some experiences are presented that could be classified within what is termed social theatre.
La tendència més estesa dins del treball social a Suècia durant els últims trenta anys és l'especialització de funcions, lluny de la noció d'unitat professional i genèrica. Aquesta evolució ha anat guanyant terreny sense l'acció de cap grup de pressió o de defensors específics. La reorganització cap a l'especialització pot ser entesa com una adaptació a pressions normatives externes i com a forma de fomentar la productivitat en temps de retallades pressupostàries. Unes altres tendències, parcialment interrelacionades, han estat el desenvolupament de la pràctica basada en l'evidència, així com un primer intent per implementar el corrent de la Nova Gestió Pública. ; The most far-reaching and exhaustive trend in Swedish social work over the last thirty years is functional specialisation, representing a route away from the notion of professional unity and genericism. This is a development that has gained ground incrementally without any active lobbying or distinct proponents. Reorganising towards specialisation may also be understood as an adaptation to external normative pressures and as a way of fostering productivity in times of tightened budgets. Other, and partly intertwined, trends have been the movement towards evidence-based practice and steps in order to implement elements of New Public Management. ; La tendencia más extendida dentro del trabajo social en Suecia durante los últimos treinta años es la especialización de funciones, lejos de la noción de unidad profesional y genérica. Esta evolución ha ido ganando terreno sin la acción de ningún grupo de presión o de defensores específicos. La reorganización hacia la especialización puede ser entendida como una adaptación a presiones normativas externas y como forma de fomentar la productividad en tiempos de recortes presupuestarios.Otras tendencias parcialmente interrelacionadas han sido el desarrollo de la práctica basada en la evidencia, así como un primer intento para implementar la corriente de la Nueva Gestión Pública.
Actualment, el sistema de serveis socials a Itàlia encara és complex i incomplet i no és sostenible políticament ni econòmicament. Els drets universals han deixat de ser l'objectiu essencial de les seves accions. La crisi econòmica i les tensions relacionades amb els problemes de seguretat i inclusió social generen incertesa sobre el futur i una pèrdua d'identitat, donant lloc a noves exigències de control social i unes expectatives d'inclusió limitades. ; Still today, the Italian social services system is complex and incomplete, and no longer sustainable either politically or economically. The universality of rights is no longer the underlying objective that its actions must pursue. The economic crisis and the tensions concerning the issues of security and social inclusion generate fears about the future and a loss of identity, giving rise to new demands for social control and reduced prospects of inclusion. ; Actualmente, el sistema de servicios sociales en Italia todavía es complejo e incompleto y no es sostenible política ni económicamente. Los derechos universales han dejado de ser el objetivo esencial de sus acciones. La crisis económica y las tensiones relacionadas con los problemas de seguridad e inclusión social generan incertidumbre sobre el futuro y una pérdida de identidad, dando lugar a nuevas exigencias de control social y a unas expectativas de inclusión limitadas.
. ; Hablar del pueblo gitano hoy se hace mucho más complejo que, posiblemente, cinco o diez años atrás. Ni la sociedad no gitana, ni la gitana es la misma. La globalización, y sus efectos, también ha llegado a los grupos culturales más pequeños. Hace diez años, el pueblo gitano era la minoría étnica nacional, o así se reconocía en documentos oficiales, pero hoy, este rol se ha visto relegado o incluso ha desaparecido. Otras culturas y grupos étnicos les han pasado delante. Esta nueva situación, no ha encontrado preparados ni a los gitanos, ni a las administraciones. En este marco, se reflexiona en torno a conceptos como cultura, integración. etc. , que ya hada años que desde ámbitos reducidos se realizaba en torno al pueblo gitano, pero que hasta el momento no ha tomado un papel primordial en el mundo social y académico, y evidentemente, en el político y en el asociativo. ; This currently much more complex to refer to the Gypsy people than it may have beenfive or ten years ago. Neither non-Gypsy nor Gypsy society is the same as then. Globalisation and its consequences have also reached smaller cultural groups. Ten years ago. the Gypsy people were the nalional ethnic minorily. or at least referred to as such in official documents. Today. nonetheless. this role has been pushed aside or has even disappeared. Other cultures and ethnic groups have taken Gypsies' place. This new situation has caught Gypsies and administrations unprepared. In such a framework , analysis is devoted to concepts such as culture, integration, etc . as regards the Gypsy people. something which limited spheres of thought have already been engaged in for some time. but which has not been given an essential role in social and academic,nor obviously in political and associative realms until now.
La recent legislació educativa ha permés la incorporació professional de l'educador social als centres d'educació secundària. Aquesta incorporació porta associada l'oportunitat de generar nous marcs, espais i temps de treball educatiu. Aquest article presenta els fonaments teòrics, de l'organització i la posada en pràctica d'una experiència de treball educatiu en xarxa implementada en un lES de la província de Toledo. Pretén servir de far pel que fa a noves formes de treball educatiu que donin respostes a les demandes i necessitats de les comunitats educatives. ; La reciente legislación educativa ha permitido la incorporación profesional del educador social en los centros de educación secundaria. Dicha incorporación trae asociada la oportunidad de generar nuevos marcos, espacios y tiempos de trabajo educativo. El presente artículo da cuenta de los fundamentos teóricos, de la organización y la puesta en práctica de una experiencia de trabajo educativo en red implementada en un IES de la provincia de Toledo. Pretende servir de faro respecto a nuevas formas de trabajo educativo que den respuestas a las demandas y necesidades de las comunidades educativas. ; Recent educational legislation has permited the introduction of the profession of social educator in centres of secondary education, bringing with it the opportunity to create new frameworks, spaces and times for educational work. This article presents the theoretical and organisational bases and practical application of an experience in educational work in network, in a secondary school in the Province of Toledo. The aim of these incorporations is to act as a lighthouse' for new forms of educational work that respond to the demands and needs of educational communities.
The municipal social services must give precedence to or regain the main role of citizens in taking social decisions at a municipal level, by providing innovative mechanisms to express and coordinate, thus allowing for greater participation fromcitizens and social entities. The article analyses the contributions and opportunities for civic participation, and goes deeper into the democratisation of public policies in the municipal sphere. A systematic and reflexive assessment of the contexts, objectives, dimensions, opportunities and mechanisms aimed at incorporating civic participation into social services management. In addition, results and conclusions are presented from recent empirical research into participation in municipal social policies, comparing the reality and trends in studies and experiences, both nationally and internationally. ; Els Serveis Socials municipals ha de prioritzar/recuperar el protagonisme ciutadà en les decisions socials municipals mitjançant la innovació en l'articulació i coordinació de mecanismes que permetin una més gran participació dels ciutadans i de les entitats socials. L'article realitza una anàlisi de les contribucions i oportunitats de la participació ciutadana per aprofundir en la democratització de les polítiques públiques en l'àmbit municipal. Una avaluació sistemàtica i reflexiva dels contextos, objectius, dimensions, oportunitats i mecanismes orientats a incorporar la participació ciutadana en la gestió de serveis socials. Es presenten, a més, resultats i conclusions d'una recent investigació empírica sobre la participació en l'àmbit de les polítiques socials municipals, tot comparant realitats i tendències en estudis i experiències d'àmbit nacional i internacional. ; Los Servicios Sociales municipales deben primar/recuperar el protagonismo ciudadano en las decisiones sociales municipales mediante la innovación en la articulación y coordinación de mecanismos que permitan una mayor participación de los ciudadanos y de las entidades sociales. El artículo realiza un análisis de las contribuciones y oportunidades de la participación ciudadana para profundizar en la democratización de las políticas públicas en el ámbito municipal. Una evaluación sistemática y reflexiva de los contextos, objetivos, dimensiones, oportunidades y mecanismos orientados a incorporar la participación ciudadana en la gestión de servicios sociales. Se presentan, además, resultados y conclusiones de una reciente investigación empírica sobre la participación en el ámbito de las políticas sociales municipales, comparando realidades y tendencias en estudios y experiencias de ámbito nacional e internacional.
