La relevancia del espacio urbano en las transformaciones globales actuales es indudable. Las ciudades, entendidas estas en un sentido amplio, se convierten en espacios privilegiados donde tiene lugar el fenómeno de la transnacionalización de la economía, la política, la cultura, e indudablemente, también el derecho. Los procesos migratorios contemporáneos son, al mismo tiempo, las principales causas y consecuencias de tal fenómeno. Por tanto, consideramos la necesidad de analizar el fenómeno de las migraciones y las ciudades desde la óptica de la confluencia de múltiples órdenes normativos. En concreto, resulta relevante concentrarse en aquellos discursos y prácticas jurídicas protagonizadas por sujetos localizados en los márgenes del sistema, como son los inmigrantes indocumentados o "sin papeles". El caso más representativo de nuestro entorno, son los episodios de encierros, huelgas y manifestaciones en los años 2001, principalmente, que tuvieron lugar en el área metropolitana de Barcelona. Tomando como "campo de acción" el espacio urbano y como distintas escalas jurisdiccionales como fuente de legitimación de las reivindicaciones, sujetos, no reconocidos por el ordenamiento como interlocutores político-jurídicos, incidieron en la producción normativa en materia de extranjería, y pusieron de manifiesto la posibilidad de hacer realidad un nuevo concepto de ciudadanía. ; La rellevància de l'espai urbà en les transformacions globals actuals és indubtable. Les ciutats, enteses aquestes en un sentit ampli, es converteixen en espais privilegiats on tenen lloc el fenomen de transnacionalització de l'economia, la política, la cultura, i indubtablement, també el dret. Els processos migratoris contemporanis són, al mateix temps, les principals causes i conseqüències de tal fenomen. Per tant, considerem la necessitat d'analitzar el fenomen de les migracions i les ciutats des de l'òptica de la confluència de múltiples ordres normatives. En concret, resulta rellevant concentrar-se en aquells discursos i pràctiques jurídiques protagonitzades per subjectes localitzats als marges del sistema, com són els immigrants indocumentats o sense papers. El cas més representatiu del nostre entorn són els episodis de tancaments, vagues i manifestacions durant l'any 2001, principalment que van tindre lloc a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Agafant com a camp d'acció l'espai urbà i com diferents escales jurisdiccionals com a font de legitimació de les reivindicacions, subjectes, no reconeguts per l'ordenament com a interlocutors políticojurídics,van incidir en la producció normativa en matèria d'estrangeria, i van posar de manifest la possibilitat de fer realitat un nou concepte de ciutadania. ; The relevance of urban space in the current global transformations is undeniable. Cities, in a broad sense, are privileged spaces where occurs the process of economy trans-nationalization, politics, culture, and unquestionably Right. Contemporary immigration flows are, at the same time, source and consequence of such process. For this reason, in this paper I consider convenient to analyze this multiple-level process from the perspective of the different normative orders. Specially it is important to analyze the discourse and practices of people that is on the system fringe such as illegal immigrants or "sinpapeles". In our urban context the most important events are those related to immigrant protests of 2001 year in Barcelona. In such events the "action ground" were public spaces, at the same time that not legal-recognized interlocutors mediated the conflict. Such process proposed the possibility that a new concept of citizenship became reality. ; Peer Reviewed
El transnacionalismo, en tanto que perspectiva de estudio de nuevas formas de migrar, ha evidenciado que muchas personas migrantes mantienen vínculos estrechos y sostenidos en el tiempo con sus comunidades de origen. Muchos estudios se centran en la identificación y recuento de actividades transnacionales de los migrantes para poder diferenciar lo que es una migración transnacional de lo que no lo es. Nosotros partimos de la hipótesis de que la actividad transnacional manifestada no coincide con la potencial en la medida en que ésta cambiará cuando cambien los factores que influyen en ella. Entre estos factores se encuentra el Derecho y las normas de extranjería. El artículo tiene como objetivo fundamentar la necesidad de abrir un espacio de reflexión y una línea sólida de investigación que se centre en la incidencia del Derecho en la generación u obstaculización del transnacionalismo migrante, línea de investigación escasamente tratada. Para ello nos basamos en la información que ofrece un amplio estudio sobre población andina en el País Vasco, concretamente una encuesta realizada en 2012 a 604 personas inmigrantes y 35 entrevistas en profundidad realizadas en 2011. Sin ser un estudio jurídicamente específico, sí nos ofrece indicios sólidos para fundamentar futuras investigaciones. Tales indicios muestran la existencia de actividades transnacionales que los inmigrantes realizan por necesidad, como consecuencia de situaciones normativas específicas (transnacionalismo inducido), mientras que en otros casos las personas migrantes desearían establecer relaciones con sus países de origen, pero lo impiden las condiciones jurídicas que les rodean (transnacionalismo latente).
This text is the result of the work carried out within the UPV-EHU Research Project entitled TRANSITEUS: The reception of migrants in transit in the Basque Country/Euskadi: diagnosis and proposals from a guarantee perspective (US19/08) (www.transiteus.eus). This Book falls within the scope of the ASILE Project. The ASILE project has received funding from the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement nº 870787.
LABURPENA: Euskal Autonomia Erkidegoan ez dago atzerritarrak barneratzeko zentrorik; beraz, autonomia-erkidego honetan atxilotzen dituzten eta barneratzeko agindua daukaten pertsonak Alucheko zentrora (Madril) edo, bestela, Zona Francako zentrora (Bartzelona) eramaten dituzte. Euskal Autonomia Erkidegoko instrukzioko epaitegietan 2015ean bideratu ziren 211 barneratze-espediente aztertzearen emaitza da lan hau. Espediente horiek eta aipatu ditugun zentroetako barneratze‑datuak begiratu ahal izan ditugu, eta egoera irregularrean dauden atzerritarrak atxilotzeko, barneratzeko eta kanporatzeko prozesuen gaineko ikuspegi berritzailea lortu dugu. Hainbat aldagai gurutzatuta, prozesu horien auzi-jartzaile nagusiek ematen dituzten argudio nagusietara hurbildu gara; hala nola, hauetara: barneratzeko polizia-eskaerara, Fiskaltzaren, abokatuen eta atzerritarren beraien argudioetara, barneratzea onartzeko edo ukatzeko oinarri judizialetara edo, are, atzerritarrak barneratzeko zentroetatik askatzeko edo kanporatzeko inguruabarretara. Ikuspegi enpiriko hau, etorkizuneko ikerketetarako ez ezik, prozedura horren ohiko jardueran interesa duten abokatu, epai eta fiskalentzat ere erabilgarria izan daiteke. RESUMEN: En el País Vasco no hay ubicado ningún Centro de Internamiento de Extranjeros, por lo que las personas detenidas en esta comunidad autónoma, y sobre las que pesa una orden de internamiento, son trasladadas a los centros de Aluche (Madrid) o, circunstancialmente, al de Zona Franca (Barcelona). El presente trabajo es el resultado del análisis de 211 expedientes de internamiento sustanciados en los juzgados de instrucción del País Vasco durante el 2015 a los que hemos tenido acceso directo, así como a los datos de internamiento de los propios centros mencionados, obteniendo una perspectiva novedosa hasta la fecha de los procesos de detención, internamiento y expulsión de la población extranjera en situación irregular. A través del cruce de distintas variables nos hemos aproximado a los principales argumentos esgrimidos por los actores principales de tales procesos, como la solicitud policial de internamiento, los argumentos de la Fiscalía, de la defensa letrada y del propio extranjero, los fundamentos judiciales para conceder o denegar el internamiento, o incluso las circunstancias en las que se producen las liberaciones o expulsiones desde los propios CIEs. Esta visión empírica puede ser no sólo de gran interés para futuras investigaciones, sino también de gran utilidad para operadores jurídicos como abogados, jueces o fiscales interesados en la práctica cotidiana de este procedimiento. ABSTRACT: There is not Detention Centre for Foreigners located in the Basque Country, so detained persons in this Community with a confinement order are transferred to the Aluche Centre (Madrid) or incidentally to that of the Zona Franca (Barcelona). This work is the result of the survey over 211 confinement records before the courts of instruction in the Basque Country over 2015 that we have had direct access together with the confinement data provided by the aforementioned centres, obtaining an up until now innovative perspective of the process of arrest, confinement and expulsion of foreign population in irregular situation. Using the cross of several variables, we approach to the main arguments put forward by the relevant actors in those procedures, as the application for the confinement by the police, the reasons of the prosecutors, of the defence counsel and the foreigner him/herself, the judicial grounds to grant or reject placement, or even the circumstances where releases or expulsions take place from the same Detention centres. This empirical approach may be of interest not only for future studies but also of great use for practitioners as lawyers, judges or prosecutors interested in the day to day practice of this procedure.
Ante la llegada de personas migrantes a España, proliferan espacios de contención de migrantes, cerrados –Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE) y Centros de Atención Temporal a Extranjeros (CATE)– o semiabiertos –Centros de Estancia Temporal de Inmigrantes (CETI)–. Los procedimientos de solicitud de asilo y la praxis gubernamental en cada uno de estos contextos hacen que haya significativas diferencias geográficas y por nacionalidades respecto a las cifras de la demanda de protección internacional. A partir de un análisis cuantitativo, normativo y documental de las solicitudes formuladas en los últimos años, focalizado principalmente en la Frontera Sur española, se argumenta que el actual régimen de control fronterizo, a través de los dispositivos de contención/confinamiento creados a tal efecto, condiciona la solicitud de asilo con el fin de acelerarla cuando la voluntad gubernativa es la inmediata deportación, la disuasión de su formalización o su traspaso a otro Estado europeo.
This article is framed in the specific migration scenario seen in recent years, in which migrants arrive at the external border of the European Union (mainly Andalusia and the Canary Islands), transit through the Spanish mainland to the border between the Spanish and French States (located in the autonomous region of the Basque Country) with the intention of continuing on to other countries in northern Europe, such as France, Belgium or Germany, among others. The aim of this paper is to offer a general descriptive overview of these movements of people in transit through a European State, as well as to identify the challenges faced by institutional resources and processes that have had to be created recently, in order to offer assistance to people to help them in their journey, or to receive them when the circumstances or their transit projects become difficult or are altered. Keywords: migration in transit, institutional resources, reception, borders, Basque Country, Spain. ●●●●●● Acest articol se încadrează în secnariul de migrație specific, ce s-a putut vedea în ultimii ani, în care migranții ajung la granița externă a Uniunii Europene (de obicei, Andaluzia și Insulele Canare), tranzitează prin partea continentală a Spaniei, spre granița dintre Spania și Franța (situată în regiunea autonomă a Țării Bascilor), cu intenția de a continua să meargă mai departe, spre alte țări din Nordul Europei, cum sunt Franța, Belgia sau Germania, printre altele. Scopul acestui articol este acela de a oferi o privire generală descriptivă a acestor mișcări de oameni în tranzit printr-un stat european, ca și acela de a identifica provocările pe care le resimt procesele și resursele instituționale ce a trebuit să fie create recent pentru a oferi asistență oamenilor în a-i ajuta în drumul lor, sau spre a-i primi, atunci când circumstanțele proiectelor lor de tranzit devin dificile sau sunt alterate. Cuvinte-cheie: migrație de tranzit, resurse instituționale, primirea migranților, granițe, Țara Bascilor, Spania.