Search results

AbstractThis article explores how scholarship can be put to work by specialists penning evidence-based policies seeking peaceful resolutions to long-standing, complex, and so-far intractable conflict in the Malay-Muslim dominated provinces of South Thailand. I contend that more is required than mere empirical data, and that the existing analysis of this conflict often lacks theoretical ballast and overlooks the wider historical context in which Bangkok pursued policies impacting its ethnolinguistically, and ethnoreligiously diverse citizens. I demonstrate the utility of both interacting with what social theorists have written about what "religion" and language do—and do not—have in common, and the relative importance of both in sub-national conflicts, and comparative historical analysis. The case studies that this article critically introduces compare chapters of ethnolinguistic and ethnoreligious chauvinism against a range of minorities, including Malay-Muslim citizens concentrated in the southern provinces of Pattani, Yala, and Narathiwat. These include Buddhist ethnolinguistic minorities in Thailand's Northeast, and Catholic communities during the second world war widely referred to as the high tide of Thai ethno-nationalism. I argue that these revealing aspects of the southern Malay experience need to be contextualized—even de-exceptionalized.

A l'Europa actual, els idiomes de l'estat entren en contacte amb una gamma d'idiomes d'immigrants i un conjunt d'idiomes regionals. En aquest context, els encarregats d'elaborar polítiques s'enfronten a canvis en la demografia i en les actituds pel que fa als drets i la integració. Les investigacions actuals que aborden l'aspecte integrador de les polítiques lingüístiques en general passen per alt el paper exercit per la traducció en aquestes polítiques. Aquesta tesi procura aclarir aquesta funció sovint defugida. Amb aquesta finalitat, aquest estudi es concentra en la política de traducció, entesa com a suma de gestió, pràctica i idees de traducció. La tesi comença amb una revisió bibliogràfica de caràcter interdisciplinari en la qual s'exploren de manera crítica els escrits d'acadèmics en els camps del dret, les ciències polítiques, l'economia i els estudis de traducció pel que fa als drets de les minories lingüístiques. Després d'això es presenta una anàlisi de les obligacions al traduir en virtut del dret internacional, la qual cosa permet prosseguir amb un estudi de cas sobre la política de traducció en el sector públic del Regne Unit. En particular, aquest estudi de cas examina les polítiques de traducció que es reflecteixen en certes disposicions legislatives que s'apliquen al Regne Unit en la seva totalitat i també a les seves regions de forma específica. Tot això es desenvolupa en els capítols que abasten les polítiques de traducció trobades al govern (a nivell local), els serveis de salut i el sistema judicial. Aquestes polítiques de traducció no s'analitzen com un fet en si mateix, sinó per tal de recalcar que les decisions referents a la integració i la inclusió tenen un element de traducció que s'ha de tenir present. ; En la Europa actual, los idiomas del estado entran en contacto con una gama de idiomas de inmigrantes y un conjunto de idiomas regionales. En tal contexto, los encargados de elaborar políticas enfrentan cambios en la demografía y en las actitudes en cuanto a los derechos y la ...

Nach dem Zweiten Weltkrieg haben sich in Frankreich regionalistische und ethnisch-nationalistische Bewegungen ausgebreitet und engere Kontakte mit der oppositionellen politischen Linken geknüpft. Die nach dem Mehrheitswechsel 1981 von der sozialistischen Regierung eingeleiteten Dezentralisierungsmaßnahmen werden daraufhin untersucht, inwieweit im Hinblick auf Dezentralisierung und Minoritätenpolitik die Wahlversprechen berücksichtigt werden, auch auf kulturellem Gebiet. Defizite bei der Realisierung zeigen sich im Bildungs- und Verwaltungsbereich, wo der jakobinische Zentralismus fortwirkt. Trotzdem markiert die Reformpolitik einen grundlegenden Wandel in der Behandlung der Regionalprobleme. (AuD-Hng)

The paper will adopt the position that language is an intrinsic and largely non‑negotiable part of individual culture and identity. The recognition of one's own language receives more and more support in international political and institutional frameworks. The promotion of linguistic diversity is the official policy of the European Union. Due to such policies, it is to be expected that languages will remain in contact in the context of all sorts of levels of governance. In order to manage linguistic diversity in multilingual and multicultural areas, the introduction of a global regime of language policies is unavoidable. These policies will need to satisfy transnational requirements and conditions, like universal human rights and the norms and standards of Europeanization set by the EU, OSCE, Council of Europe, and so on. However, because there are manifold connections between language and power, as we know from the work of political scientists such as Pierre Bourdieu, and sociolinguists such as Peter Nelde, that a language element is always a part of intergroup conflict. Hence, it is to be expected that language policies will be subject to power conflicts and hegemonic strives. In order to support my claim, I will analyze the language policies of states with Hungarian language minorities in Central Europe, particularly Romania, Slovakia, Serbia (Vojvodina), and Ukraine (Trans‑Carpathia). The policies can be studied in terms of concrete variables, like individual/collective rights, territorial rearrangements, thresholds, the Language Charter, multilingual education, the linguistic landscape, and so on. The range in which these variables are instantiated is determined by local politics; hence, it is a case of the politics of language policy.