Soberania del conocimiento tradicional en la Amazonia colombiana : el pueblo andoke de Aduche
In: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
The traditional knowledge of our indigenous peoples has allowed them to balance and preserve the environment; it is related to cultural, social, environmental, political, economic and historical aspects that, all together, contribute to the proper management of biodiversity and represent a strategic value in one's development and in the whole of humanity. The research is carried out in the Amazon region, considered as a strategic area and necessary for the world, having a great wealth of natural resources; where, at the same time, there are traditional systems based on mechanisms of government and control not yet fully known, sacred sites that represent centers of ceremonies and spiritual centers to which we are to give great respect, since they are an important part of our indigenouspeoples¿ cultural identity. It presents an indigenous perspective, from my status as part of the Uitoto people, around the protection of traditional knowledge, conservation, use of biodiversity and the importance of cultural diversity in society for environmental preservation. These components are inherent to our communities because they touch the very life, being and feeling of indigenous peoples. In this context, I reflect on the history, organization and management of the environment of the Andoke people of Aduche, as an example of a people who have achieved their cultural survival, guaranteeing, through their traditional knowledge, the conservation of nature and cooperation with its own sustainable production activity. I analyze the tools that are the basis of legal protection of indigenous traditional knowledge and factors that are part of the spaces in the construction of identities within multicultural nations, such as Colombia, in this case. Finally, from the research I deduct the matter of sovereignty and organization in the cultural life, the protection of the communitarian spaces and practices, as alternatives for the protection of the collective property, the biodiversity, the local development, the complete survival of our peoples from the foundation of an indigenous vision and the construction of tools that respect and are consistent with this vision; because, what is at stake is the most valuable of our communities, our knowledge, our language, our understanding of the world and the phenomena that surround us, ultimately the legacy that will allow our next generations to continue to recognize each other as different peoples, indigenous peoples. ; Los conocimientos tradicionales de nuestros pueblos indígenas han permitido el equilibrio y la preservación del medio ambiente; se relacionan con aspectos culturales, sociales, ambientales, políticos, económicos e históricos que contribuyen en todo su conjunto al manejo adecuado de la biodiversidad y representan un valor estratégico en el desarrollopropio y en el de toda la humanidad. La investigación se desarrolla en la región Amazónica, considerada como una zona estratégica y necesaria para el mundo por contar con una gran riqueza en recursos naturales; donde a la vez, se hallan sistemas auténticos tradicionales basados en mecanismos de gobierno y control aún no plenamente conocidos, sitios sagrados que representan centros de ceremonias y centros espirituales a los que se les debe gran respeto, ya que son parte importante de la identidad cultural de nuestros pueblos indígenas. Presenta una perspectiva indígena, desde mi condicón como parte del pueblo uitoto, sobre la protección a los conocimientos tradicionales, la conservación, uso de la biodiversidad y la importancia de la diversidad cultural en la sociedad para la preservación ambiental; componentes inherentes a nuestras comunidades porque tocan la vida misma, el ser y el sentir de los pueblos Indígenas. En este marco, reflexiono sobre la historia, organización y manejo del medio ambiente del pueblo andoke de Aduche, como ejemplo de un pueblo que ha logrado su pervivencia cultural, garantizando por medio de sus conocimientos tradicionales, la conservación de la naturaleza y la cooperación con su actividad de producción propia sostenible. Se analizan las herramientas que fundamentan la protección jurídica del conocimiento tradicional indígena y factores que hacen parte de los espacios en la construcción de identidades dentro de naciones pluriculturales y multiculturales, como lo es en este caso, Colombia. Por último, desde la investigación se desprende el tema de la soberanía y organización en la vida cultural, la protección de los espacios y prácticas comunitarias, como alternativas para la protección de la propiedad colectiva, la biodiversidad, el desarrollo local, la pervivencia íntegra de nuestros pueblos desde la fundamentación de una visión indígena y la construcción de herramientas que respeten y sean coherentes con dicha visión; porque lo que está en juego es lo más valioso de nuestras comunidades, nuestro conocimiento, nuestro lenguaje, nuestra comprensión del mundo y de los fenómenos que nos rodean, en últimas el legado que permitirá a nuestras próximas generaciones seguir reconociéndose como pueblos distintos, como pueblos indígenas. ; Els coneixements tradicionals dels nostres pobles indígenes han permès l"equilibri i la preservació del medi ambient; es relacionen amb aspectes culturals, socials, ambientals, politics, econòmics, històrics i religiosos; contribueixen en tot el seu conjunt al adequat maneig de la biodiversitat i representen un valor estratègic en el seu propi desenvolupament i en el de tota la humanitat. La investigació es desenvolupa a la regió Amazònica, la qual és considerada com a una zona estratègica i necessària per al planeta perquè compta amb una gran riquesa en recursos naturals; tanmateix, s"hi troben autèntics sistemes tradicionals basats en mecanismes de govern i control que encara no són prou coneguts, llocs sagrats que representen centres de cerimònies i centres espirituals als qui devem gran respecte degut a que són una part important de la identitat cultural dels pobles indígenes. Presenta una perspectiva indígena des de la meva condició pertanyent al pueblo uitoto, vers la protecció dels coneixements tradicionals, la conservació, l"ús de la biodiversitat i la importància de la diversitat cultural en la societat per a la preservació ambiental; són components inherents a les nostres comunitats perquè toquen la mateixa vida, l"esser i el sentir del pobles indígenes. Dins aquest marc, faig una reflexió sobre la història, organització y maneig del medi ambient del pueblo andoke de Aduche, com a exemple d"un poble que ha aconseguit la seva pervivència cultural, garantint mitjançant els seus coneixements tradicionals, la conservació de la naturalesa i la cooperació amb la seva activitat pròpia sostenible. S"analitzen les eines que donen fonament a la protecció jurídica del coneixement tradicional indígena i factors que formen part dels espais en la construcció d"identitats dins de les nacions pluriculturals i multiculturals, com ho és en aquest cas, Colòmbia. Finalment, des de la investigació es desprèn el tema de la sobirania i organització a la vida cultural, la protecció dels espais i pràctiques comunitàries, com alternatives per a la protecció de la propietat col·lectiva, la biodiversitat, el desenvolupament local, la pervivència íntegra dels nostres pobles des de la fonamentació d"una visió indígena i la construcció d"eines que respectin i siguin coherents amb aquesta visió; perquè el que és en joc és el més valuós de les nostres comunitats, el nostre coneixement, el nostre llenguatge, la nostra manera de veure el món i dels fenòmens que ens envolten, al cap i a la fi el llegat que permetrà a les nostres properes generacions seguir reconeixent-se com a pobles diferents, com a pobles indígenes. ; UIBIYANO Kaɨ onoigano einamakɨ dɨbefene, jazikɨ moziñua iemo uñua uai; nana joide rafue komɨnɨtaiyafue, nagɨma uñua uai, nɨkaɨ fiokɨe nabedɨ kɨrɨgai. Kue jenua rafue Amazoniamo fɨnoka, birui mameka amenaikɨ ie rakɨno iyano nɨɨ yetárafue uaido kaɨ taɨjɨna urukɨ kaɨ moziñua, danomo jagagɨ urukɨ uai ite, kaɨ einamakɨ nɨ kaɨ fɨmaika uai. Bie taɨjɨe kaɨ komɨnɨ uaido kue jonega, kue izie dɨbene uitoto uai nagɨma kaɨ yɨnua, komɨnɨ taifate. Benori ñue eroikana jonetɨkue, eifene adokɨ komuya rafue, kaɨ enamakɨ uai imakɨ uai eifokɨ jagagɨ nagɨma uai, eraɨfue, ruakɨ, jebuya uai. Nana ñue jonega onoigano uai buna merɨñeiyena nana kaɨ amatɨa diga nue iyena, Colombia daɨnano. Ja fuiyena, bie kue jenuano raninuaɨ iemo nana yetaraɨma onoigano, kaɨ ibɨrɨ dɨbefene, kaɨena kaɨ joneyena buna kaɨna betañeiyena, kaɨ oiakaiya izoi arɨ kaɨ atɨyena, buna zofeñeiyena, kaɨ oiakaiya izoi, mei kaɨ iri kaɨ naɨraɨ dɨga, kaɨ onoigano, kaɨ uai, kaɨ enɨe iemo nana kaɨ abaikɨ kaɨ dɨga iteza, birui ñue kaɨ jonia izoi, fui arɨ urukɨ ñue arɨ atɨyena, kaɨ eimamakɨ daɨna izoi. ; Postprint (published version)
