En el imaginario de nuestros abuelos, llegar a ser sacerdote, militar, médico o abogado era motivo de celebración familiar porque se creía que estas actividades permitían acceder a ciertos privilegios que sólo tenían quienes poseían tierra o dinero.
Hipatia de Alejandría encarna la defensa del paganismo tardío. De su vida, su labor al frente de la escuela de filosofía, su influencia política y las circunstancias de su muerte se ha escrito mucho, entretejiendo realidad y leyenda, desde la propia Antigüedad. Gracias a la versión cinematográfica de Alejandro Amenábar (Ágora, 2009), el personaje de Hipatia adquirió especial proyección entre el gran público. En este artículo, nos proponemos analizar la imagen de Hipatia ofrecida por Amenábar, teniendo en cuenta buena parte de los testimonios en griego antiguo como Sinesio de Cirene o Sócrates Escolástico, entre otros. Asimismo, analizamos la ambientación histórica de la película, poniéndola en relación con la realidad de la Alejandría del siglo IV-V d. C. ; Hypatia of Alexandria personifies the defense of the late paganism. About her life, her work at the head of the school of philosophy, her political influence and the circumstances of her death has been written very much, interweaving reality and legend, since the Antiquity. Thanks to Alejandro Amenábar's cinematographic version (Ágora, 2009), the figure of Hypatia acquired special projection among people. In this article, we propose to study the Hypatia's image offered by Amenábar, bearing in mind testimonies in ancient Greek as Synesius of Cyrene, or Socrates Scholasticus, and others. Likewise, we will analyze the historical setting of the movie, stablishing its relationship with the reality of Alexandria in the 4th-5th centuries A. D.
[spa] Este estudio tiene un triple propósito: por un lado, conocer y analizar el grado de importancia que los funcionarios de la Administración Pública Española otorgan a un conjunto de veinte competencias profesionales; así como comparar el nivel competencial autoevaluado por sus jefaturas y directivos con el de la población de directivos de referencia. Para ello, se ha trabajado con una muestra de 613 empleados públicos de la Administración, compuesta por puestos base, jefaturas y directivos y se ha aplicado una metodología de encuestas para la recogida y análisis de datos. Por otra parte, tiene el propósito de diseñar y validar un cuestionario que lleva por título la "Formación en los puestos de responsabilidad de la Administración Pública Española" (FRAPE), a través de un panel de expertos y mediante la utilización del método Delphi; este cuestionario servirá para alcanzar el tercer propósito, consistente en conocer y analizar la opinión de funcionarios de carrera en puestos de jefatura y dirección, y de los titulares de órganos directivos de designación política con respecto a las necesidades de formación de estos colectivos. Además, pretende describir las tareas y problemas más importantes con los que se enfrentan a diario en el marco de sus funciones. Finalmente, se quiere identificar los principales factores para el diseño de un modelo de formación por competencias dirigido a los citados puestos de responsabilidad. Los principales resultados indican que el grado de relevancia que los funcionarios otorgan a las competencias profesionales para desempeñar puestos de responsabilidad es muy alta: en lo primeros puestos encontramos las competencias de "confianza y seguridad en uno mismo", "comunicación" y "trabajo en equipo"; si bien el nivel competencial autoevaluado en los jefes y directivos es de nivel medio en todos los casos de jefatura y dirección; también muestran un nivel competencial autoevaluado estadísticamente por debajo del nivel exhibido por la población de directivos de referencia. Tanto jefes como directivos tienen una mayor preferencia por la formación en materias técnicas que por la formación gerencial, por lo que todavía persiste un enfoque tradicional de las funciones directivas; siendo la falta de motivación del empleado público y la falta de sistemas de evaluación del desempeño profesional los principales problemas a los que han de enfrentarse en su día a día; en cuanto a la formación recibida por jefes y directivos, no está ligada a modelos de gestión integral de los RRHH por competencias; la valoración global de la calidad de la formación recibida en los dos últimos años es de evidente insatisfacción; y los actores que obstaculizan su trabajo diario, son por este orden, el equipo de gobierno y los altos cargos de designación política. En cambio, los actores que favorecen son los subordinados respectivos y el jefe inmediatamente superior. Finalmente, esta investigación ofrece resultados y conclusiones que pueden permitir mejorar la adquisición y el desarrollo de las competencias en la formación de los puestos de responsabilidad de la Administración Pública Española. ; [cat] Aquest estudi té un triple propòsit: d'una banda, conèixer i analitzar el grau d'importància que els funcionaris de l'Administració Pública Espanyola atorguen a un conjunt de vint competències professionals; comparar el nivell competencial autoavaluat pels seus caps i directius amb el de la població de directius de referència. Per això, s'ha treballat amb una mostra de 613 empleats públics de l'Administració, composta per llocs base, caps i directius i s'ha aplicat una metodologia d'enquestes per a la recollida i anàlisi de dades. D'altra banda, té el propòsit de dissenyar i validar un qüestionari que porta per títol la "Formació en els llocs de responsabilitat de l'Administració Pública Espanyola" (FRAPE), a través d'un panell d'experts i mitjançant la utilització del mètode Delphi ; aquest qüestionari servirà per aconseguir el tercer propòsit, consistent en conèixer i analitzar l'opinió de funcionaris de carrera en llocs de direcció, i dels titulars d'òrgans directius de designació política respecte a les necessitats de formació d'aquests col•lectius. A més, pretén descriure les tasques i problemes més importants amb què s'enfronten diàriament en el marc de les seves funcions. Finalment, es vol identificar els principals factors per al disseny d'un model de formació per competències dirigit als esmentats llocs de responsabilitat. Els principals resultats indiquen que el grau de rellevància que els funcionaris atorguen a les competències professionals per a ocupar llocs de responsabilitat és molt alta; en el primers llocs trobem les competències de "confiança i seguretat en un mateix", "comunicació" i "treball en equip"; encara que el nivell competencial autoavaluat en els caps i directius és de nivell mitjà en tots els casos de comandament i direcció; també mostren un nivell competencial autoavaluat estadísticament per sota del nivell exhibit per la població de directius de referència. Tant caps com a directius tenen una major preferència per la formació en matèries tècniques que per la formació gerencial, de manera que encara persisteix un enfocament tradicional de les funcions directives; sent la manca de motivació de l'empleat públic i la manca de sistemes d'avaluació de l'acompliment professional dels principals problemes als quals s'han d'enfrontar en el seu dia a dia; pel que fa a la formació rebuda per caps i directius, no està lligada a models de gestió integral dels RRHH per competències; la valoració global de la qualitat de la formació rebuda en els dos últims anys és d'evident insatisfacció; i els actors que obstaculitzen el seu treball diari, són per aquest ordre, l'equip de govern i els alts càrrecs de designació política. En canvi, els actors que afavoreixen són els subordinats respectius i el cap immediatament superior. Finalment, aquesta investigació ofereix resultats i conclusions que poden permetre millorar l'adquisició i el desenvolupament de les competències en la formació dels llocs de responsabilitat de l'Administració Pública Espanyola. ; [eng] This study has a threefold purpose. On the one hand, to find out and analyse the degree of importance civil servants within the Spanish Public Administration attach to a set of twenty professional competencies, as well as to compare the self-assessed level of competency of middle and senior managers with that of a reference population of senior managers. For this purpose, we worked with a sample of 613 public servants in the Administration, made up of lower-ranking officials, middle managers, and senior managers, and a survey method was applied for data collection and analysis. On the other hand, to design and validate a questionnaire entitled "Training in Positions of Responsibility in the Spanish Public Administration" (FRAPE for its acronym in Spanish), through a panel of experts and by means of the use of the Delphi method. This questionnaire will serve to achieve the third purpose, which consists of finding out and analysing the opinion of career civil servants in leadership or management positions, and of political appointees in governing bodies with respect to the training needs of these groups; besides, we aim to describe the most important tasks and problems they face on a daily basis within the framework of their duties. Finally, we aim to identify the main factors in order to design a competency-based training model addressed to the aforementioned positions of responsibility. The main results indicate that the degree of relevance that civil servants attach to professional competencies in order to hold positions of responsibility is very high; in the top rankings we find the competencies of "self-confidence and self-assurance", "communication", and "teamwork"; although the self-assessed level of competency among middle and senior managers is medium in all cases of leadership and management – also showing a self-assessed competency level that is statistically below the level exhibited by the reference population of managers. Both middle and senior managers have a greater preference for training in technical matters than for management training; therefore the traditional approach still persists in management functions, where the lack of motivation of public servants and the lack of performance evaluation systems are the main problems to be faced on a daily basis. As regards the training received by middle and senior managers, this is not linked to competency-based comprehensive human resources integrated management models. The overall assessment of the quality of the training received in the last two years is that of evident dissatisfaction; and the actors that hinder their daily work are, in order, the governing body and the senior political appointees; whereas the actors that support it are the respective subordinates and the immediate superior. Finally, this research offers results and conclusions that may enable the improvement of the acquirement and development of competencies in training in positions of responsibility in the Spanish Public Administration.
Hipatia de Alejandría encarna la defensa del paganismo tardío. De su vida, su labor al frente de la escuela de filosofía, su influencia política y las circunstancias de su muerte se ha escrito mucho, entretejiendo realidad y leyenda, desde la propia Antigüedad. Gracias a la versión cinematográfica de Alejandro Amenábar (Ágora, 2009), el personaje de Hipatia adquirió especial proyección entre el gran público. En este artículo, nos proponemos analizar la imagen de Hipatia ofrecida por Amenábar, teniendo en cuenta buena parte de los testimonios en griego antiguo como Sinesio de Cirene o Sócrates Escolástico, entre otros. Asimismo, analizamos la ambientación histórica de la película, poniéndola en relación con la realidad de la Alejandría del siglo IV-V d. C. ; Hypatia of Alexandria personifies the defense of the late paganism. About her life, her work at the head of the school of philosophy, her political influence and the circumstances of her death has been written very much, interweaving reality and legend, since the Antiquity. Thanks to Alejandro Amenábar's cinematographic version (Ágora, 2009), the figure of Hypatia acquired special projection among people. In this article, we propose to study the Hypatia's image offered by Amenábar, bearing in mind testimonies in ancient Greek as Synesius of Cyrene, or Socrates Scholasticus, and others. Likewise, we will analyze the historical setting of the movie, stablishing its relationship with the reality of Alexandria in the 4th-5th centuries A. D.
Resumen Hipatia de Alejandría encarna la defensa del paganismo tardío. De su vida, su labor al frente de la escuela de filosofía, su influencia política y las circunstancias de su muerte se ha escrito mucho, entretejiendo realidad y leyenda, desde la propia Antigüedad. Gracias a la versión cinematográfica de Alejandro Amenábar (Ágora, 2009), el personaje de Hipatia adquirió especial proyección entre el gran público. En este artículo, nos proponemos analizar la imagen de Hipatia ofrecida por Amenábar, teniendo en cuenta buena parte de los testimonios en griego antiguo como Sinesio de Cirene o Sócrates Escolástico, entre otros. Asimismo, analizamos la ambientación histórica de la película, poniéndola en relación con la realidad de la Alejandría del siglo IV-V d. C. Palabras clave: Amenábar, Ágora película, Hipatia, Alejandría, biblioteca, paganismo tardío, Sinesio de Cirene, siglos IV-V d. C., cultura griega. Abstract Hypatia of Alexandria personifies the defense of the late paganism. About her life, her work at the head of the school of philosophy, her political influence and the circumstances of her death has been written very much, interweaving reality and legend, since the Antiquity. Thanks to Alejandro Amenábar's cinematographic version (Ágora, 2009), the figure of Hypatia acquired special projection among people. In this article, we propose to study the Hypatia's image offered by Amenábar, bearing in mind testimonies in ancient Greek as Synesius of Cyrene, or Socrates Scholasticus, and others. Likewise, we will analyze the historical setting of the movie, stablishing its relationship with the reality of Alexandria in the 4th-5th centuries A. D. Keywords: Amenábar, Ágora, Film, Alexandria, Library, Late Paganism, Synesius of Cyrene, 4th-5th centuries A. D., Greek Culture.
La superficie consacrée à l'élevage des taureaux de combat en Espagne est d'environ 500 000 ha, ce qui correspond à plus de 3% de la superficie cultivée du pays et à presque 8% de la superficie en prairies et pâturages. Malgré l'opacité du secteur, on peut estimer qu'il reçoit quelque 2 millions d'euros par an et crée des dizaines de milliers d'emplois directs et indirects. Cependant, malgré l'importance du secteur, les études universitaires consacrées à l'économie de cette activité sont très rares. La vallée du Guadalquivir accueille approximativement un tiers des entreprises pastorales espagnoles. C'est là qu'ont été créés la plupart des élevages les plus prestigieux; l'élevage des taureaux de combat y est le fruit d'une longue tradition. Malgré son ancienneté, il a connu une série de transformations dues, soit à des évolutions dans la tauromachie elle-même, comme l'apparition du toreo à pied ou la réglementation de la corrida, soit à des éléments extérieurs comme les transformations qu'a connues l'agriculture non irriguée dans les latifundia andalous, la vente des biens de mainmorte et la modernisation de l'agriculture andalouse.
Pocos son los nombres de mujeres griegas con protagonismo histórico que han llegado hasta nosotros. Junto a los de Safo, Aspasia y pocas más, figura el de Hipatia de Alejandría, quien encarna la defensa de los valores del paganismo tardío. De su vida, su labor al frente de la escuela de filosofía, su influencia política y las circunstancias de su muerte se ha escrito mucho, entretejiendo realidad y leyenda, desde la propia Antigüedad. Gracias a la versión cinematográfica de Alejandro Amenábar (Ágora, 2009), el personaje de Hipatia ha adquirido recientemente especial proyección entre el gran público. En nuestra comunicación, nos proponemos analizar la imagen de Hipatia ofrecida por Amenábar, teniendo en cuenta testimonios en griego antiguo como Sinesio de Cirene o Sócrates Escolástico, entre otros. Asimismo, analizaremos la ambientación histórica de la película, poniéndola en relación con la realidad de la Alejandría del siglo IV-V d.C. ; Few ones are the names of Greek women with historical prominence that they have come up to us. Together with those of Sappho, Aspasia and few ones more, there appears that of Hypatia of Alexandria, who personifies the defense of the values of the late paganism. About his life, her work at the head of the school of philosophy, his political influence and the circumstances of his death has been written very much, interweaving reality and legend, from the own Antiquity. Thanks to Alejandro Amenábar's cinematographic version (Ágora, 2009), the figure of Hypatia has acquired recently special projection among the public. In our communication, we propose to study the Hypatia's image offered by Amenábar, bearing in mind testimonies in ancient Greek as Synesius of Cyrene or Socrates Scholasticus, between others. Likewise, we will analyze the historical setting of the movie, putting it in relation with the reality of the Alexandria of the century IV-V A.D.
<p>Por medio de los estudios históricos el análisis de la formación del mercado interno ha contribuido a la re conceptualización del término mercado. En esta obra de consulta se exploran nuevas metodologías y avances en la investigación sobre mercados. El texto se divide en tres apartados: teóricos metodológicos, historiografía latinoamericana e historiografía mexicana. El eje central de la recopilación es proporcionar al lector un replanteamiento de la composición e integración del mercado internacional.</p>
In recent years, European fishing communities have undergone major structural changes resulting from the different reforms of the Common Fisheries Policy (CFP). The instruments implemented have led to a transformation in this sector, affecting small fishing stocks. In this context, we present an anthropological study as a tool of great value to understand the responses of individuals and communities to new challenges. This work, based on primary and secondary information collected in the last decade in the Region of Murcia (Spain), explores some of these responses. The testimonies of the different informants show the weakening of this profession as a result of the political tools implemented. Decreasing number of boats and self-employed workers, coupled with a lack of generational replacement puts at risk traditional knowledge of artisanal fishing. To reflect on the present and future of these ancestral practices, a series of experiences are presented where the fisherman is revealed as an intermediator or transmitting agent of knowledge, linking the heritage legacy to different sectors of contemporary society. ; En los últimos años, las comunidades europeas de pescadores han sufrido cambios estructurales importantes derivados de las distintas reformas de la Política de Pesca Común (PPC). Los instrumentos aplicados han provocado una transformación en este sector, afectando de manera significativa a las pequeñas poblaciones de pescadores. En este contexto, el estudio antropológico se presenta como una herramienta de gran valor para comprender las respuestas de individuos y comunidades a los nuevos retos. El presente trabajo, basado en información primaria y secundaria recogida en la Región de Murcia en la última década, explora algunas de estas respuestas. Los testimonios de los diferentes informantes muestran el debilitamiento de esta profesión como consecuencia de las herramientas políticas implementadas. La disminución del número de embarcaciones y de trabajadores independientes, unido a la falta de relevo generacional pone en riesgo el conocimiento tradicional de la pesca artesanal. Para reflexionar sobre el presente y el futuro de estas prácticas ancestrales, se exponen una serie de experiencias donde se presenta al pescador como intermediador o agente transmisor de conocimiento, vinculando el legado patrimonial a distintos sectores de la sociedad contemporánea.
The objective of this paper is to measure the spatial changes that have occurred in the working conditions of women in the agricultural sector in the 32 states of Mexico, during the 2008-2017 period. For this, an index is elaborated that considers three factors: rate of occupied female population that receives some remuneration, rate of occupied female population that has access to health and other benefits, and rate of employed female population that does not receive any remuneration. The results of the index for 2017 show persistent precariousness in the working conditions of women in the southern states: Guerrero, Oaxaca and Chiapas, with indexes of 0.13, 0.17 and 0.2, respectively. In contrast, the states of the northwest: Baja California, Sinaloa, Sonora, Baja California Sur and Chihuahua, continue presenting the best results with indexes of 0.74, 0.66, 0.66, 0.59 and 0.55, respectively. Relatively more industrialized states, such as Querétaro, Aguascalientes, Guanajuato, Coahuila and Nuevo León, have improved working conditions by increasing the index considerably, suggesting the existence of a spillover effect on the agricultural sector.
En las últimas décadas, el litoral mediterráneo español ha experimentado una intensa demanda turístico-residencial que transformaron por completo la dinámica socio-territorial tanto de los municipios de primera línea de costa, como los de áreas limítrofes. Entre los distintos patrones constructivos que rompieron dicha dinámica territorial, el modelo resort destaca debido a elevada representatividad y su rápida integración dentro de los instrumentos de planeamiento urbano local. Al igual que el resto de desarrollos urbanísticos, esta forma de expansión urbana se ha hecho de forma escasamente adaptada a los condicionantes ambientales, principalmente, en lo que se refiere al respeto de las zonas tradicionalmente inundables. Por consiguiente, el presente trabajo pretende evaluar el nivel de permisividad adquirido por los planificadores locales ante el riesgo de inundación, así como la influencia de este modelo constructivo sobre el número de inundaciones. Para ello se han combinado en un SIG las figuras de planeamiento local con la cartografía de zonas inundables. Como resultado, se deduce una deficiente gestión preventiva del riesgo de inundación, con el consiguiente incremento del número de áreas y bienes expuestos.