Suchergebnisse

The object of this thesis is the analysis of parliamentary debates in the Spanish Parliament (Congress) on the Bologna process and the construction of the European Higher Education Area in Spain, between 1999 and 2010 when the agenda marked by the Bologna Declaration of 1999 begins to unfold, on the basis of the goals and programs agreed in the six ministerial conferences held over the past ten years of development. It is estimated that the content analysis of the debate and its evolution contributes to perceive, understand and interpret the reactions and positions of various political and social agents. Moreover, it helps to explain the strengths and difficulties of the inclusion of Spain into the European Higher Education Area. Moreover, the comparison of content analysis of the statements of the Bologna process with content analysis of parliamentary debate provides essential information for contrasted assessment of the development of the Bologna process in the Spanish university system ; El objeto de estudio es el análisis del debate parlamentario en el Congreso sobre el proceso de Bolonia y la construcción del Espacio Europeo de Educación Superior en España, entre 1999 y 2010 cuando se produce el despliegue de la agenda marcada por la Declaración de Bolonia de 1999 y los programas acordados en las seis conferencias ministeriales celebradas a lo largo de estos diez años. Se estima que el análisis de contenido del debate y su evolución permite percibir, comprender e interpretar las reacciones y posicionamientos de diversos agentes políticos y sociales, así como explicar las fortalezas y dificultades para la incorporación de España en el Espacio Europeo de Educación Superior. La comparación del análisis del contenido de las declaraciones y comunicados del proceso de Bolonia con el análisis de contenido del debate parlamentario ofrece una información esencial para la evaluación contrastada del desarrollo del proceso de Bolonia en el sistema universitario español ; L'objecte d'estudi és l'anàlisi del debat parlamentari al Congrés dels Diputats sobre el procés de Bolonya i la construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior a Espanya, durant el període 1999-2010 quan es produeix el desplegament de l'agenda marcada per la Declaració de Bolonya de 1999, de les fites i programes acordats en les sis conferències ministerials celebrades al llarg d'aquests deu anys que la despleguen. S'estima que l'anàlisi de contingut del debat i la seva evolució permet percebre, comprendre i interpretar les reaccions i posicionaments de diversos agents polítics i socials, així com explicar les fortaleses i dificultats que comporta la incorporació d'Espanya en l'Espai Europeu d'Educació Superior. Així mateix, la comparació de l'anàlisi del contingut de les declaracions i comunicats del procés de Bolonya amb l'anàlisi de contingut del debat parlamentari ofereix una informació cabdal per a l'avaluació contrastada del desenvolupament del procés de Bolonya en el sistema universitari espanyol

The object of this thesis is the analysis of parliamentary debates in the Spanish Parliament (Congress) on the Bologna process and the construction of the European Higher Education Area in Spain, between 1999 and 2010 when the agenda marked by the Bologna Declaration of 1999 begins to unfold, on the basis of the goals and programs agreed in the six ministerial conferences held over the past ten years of development. It is estimated that the content analysis of the debate and its evolution contributes to perceive, understand and interpret the reactions and positions of various political and social agents. Moreover, it helps to explain the strengths and difficulties of the inclusion of Spain into the European Higher Education Area. Moreover, the comparison of content analysis of the statements of the Bologna process with content analysis of parliamentary debate provides essential information for contrasted assessment of the development of the Bologna process in the Spanish university system ; El objeto de estudio es el análisis del debate parlamentario en el Congreso sobre el proceso de Bolonia y la construcción del Espacio Europeo de Educación Superior en España, entre 1999 y 2010 cuando se produce el despliegue de la agenda marcada por la Declaración de Bolonia de 1999 y los programas acordados en las seis conferencias ministeriales celebradas a lo largo de estos diez años. Se estima que el análisis de contenido del debate y su evolución permite percibir, comprender e interpretar las reacciones y posicionamientos de diversos agentes políticos y sociales, así como explicar las fortalezas y dificultades para la incorporación de España en el Espacio Europeo de Educación Superior. La comparación del análisis del contenido de las declaraciones y comunicados del proceso de Bolonia con el análisis de contenido del debate parlamentario ofrece una información esencial para la evaluación contrastada del desarrollo del proceso de Bolonia en el sistema universitario español ; L'objecte d'estudi és l'anàlisi del debat parlamentari al Congrés dels Diputats sobre el procés de Bolonya i la construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior a Espanya, durant el període 1999-2010 quan es produeix el desplegament de l'agenda marcada per la Declaració de Bolonya de 1999, de les fites i programes acordats en les sis conferències ministerials celebrades al llarg d'aquests deu anys que la despleguen. S'estima que l'anàlisi de contingut del debat i la seva evolució permet percebre, comprendre i interpretar les reaccions i posicionaments de diversos agents polítics i socials, així com explicar les fortaleses i dificultats que comporta la incorporació d'Espanya en l'Espai Europeu d'Educació Superior. Així mateix, la comparació de l'anàlisi del contingut de les declaracions i comunicats del procés de Bolonya amb l'anàlisi de contingut del debat parlamentari ofereix una informació cabdal per a l'avaluació contrastada del desenvolupament del procés de Bolonya en el sistema universitari espanyol

Wie geht die Universität als privilegierter Ort der Wissenschaft mit den Erschütterungen der Covid-19-Pandemie um? Die Beiträger*innen beleuchten die deutsch-französische Forschungslandschaft sowie die Institution Universität während der Covid-19-Pandemie aus interdisziplinärer Sicht und zeigen: Mehr als sonst gerät die Universität ins zentrale Blickfeld gesellschaftlicher Aushandlungen. Das Jahrbuch dokumentiert außerdem das Treffen der Frankreich- und Frankophoniezentren Deutschlands zur 25-Jahr-Feier des Frankreichzentrums der Universität des Saarlandes sowie die französische Gastdozentur 2021 "Theaterarbeit transnational". Rezensionen zu aktuellen wissenschaftlichen Werken aus dem deutsch-französischen Bereich komplettieren den Band.

By re-examining the political thought of Max Weber, Carl Schmitt and Hans Kelsen, this book offers a reflection on the nature of modern democracy and the question of its legitimacy. Pedro T. Magalhães shows that present-day elitist, populist and pluralist accounts of democracy owe, in diverse and often complicated ways, an intellectual debt to the interwar era, German-speaking, scholarly and political controversies on the problem(s) of modern democracy. A discussion of Weber's ambivalent diagnosis of modernity and his elitist views on democracy, as they were elaborated especially in the 1910s, sets the groundwork for the study. Against that backdrop, Schmitt's interwar political thought is interpreted as a form of neo-authoritarian populism, whereas Kelsen evinces robust, though not entirely unproblematic, pluralist consequences. In the conclusion, the author draws on Claude Lefort's concept of indeterminacy to sketch a potentially more fruitful way than can be gleaned from the interwar German discussions of conceiving the nexus between the elitist, populist and pluralist faces of modern democracy. The Legitimacy of Modern Democracy will be of interest to political theorists, political philosophers, intellectual historians, theoretically oriented political scientists, and legal scholars working in the subfields of constitutional law and legal theory.

HauptbeschreibungPriska Jones untersucht Europadarstellungen in deutschen und britischen Karikaturen der 1920er und 1950er sowie 1980er und 1990er Jahre. Die Karikaturen vermitteln interessante Rückschlüsse darauf, wie Europa jeweils gedacht und bewertet wurde. Im Laufe der Jahrzehnte werden die nationalen Unterschiede in der deutschen und britischen Perspektive, aber auch ein genereller Wandel des jeweiligen Europabewusstseins und europäischen Selbstverständnisses deutlich. Biographische InformationenPriska Jones, Dr. phil., ist Projektmitarbeiterin im Haus der Geschichte der Bundesrepub.

Malaysia in 2010 was best characterized by the efforts of the governing coalition to balance the "old" politics of communalism and patronage with a "new" political landscape focused on greater sociopolitical and economic inclusivity. However, it still remains unclear if this coalition is capable of successfully negotiating such a course.