This editorial is not about pandemics. Or not only. After a long year, when most predictions about how society would change turned out to be wrong —or were revealed as mere wishful thinking—, if one thing has become clear it is the perennial difficulty, as Walker Kaplan noted in a recent article in LitHub (2020), of writing "about the swamp while still being waist-deep in it". Experiences of social and political unrest, trauma, or crises in the broadest sense "need time to percolate" and it is usually easier to look at them from a distance, obliquely, or with some measure of historical perspective (Power, 2020). And this applies to fiction as well as to historical, sociological or political analyses. In other words, the challenges of the last year are compounded by the difficulty of accurately diagnosing the present because, as the philosopher Patricia Manrique notes, faced with the novelty of a "crisis" the usual reflex is to interpret it within the parameters of the already known. We tend to appeal to tired tropes and dull meanings, for example our understanding of "time" and "crisis", in our attempt to name that which does not yet have a name. In these brief introductory notes, I turn to these three concepts —contemporaneity, crisis, time— as a means of providing a framework for approaching the eight articles that make up this monographic dossier. In their examination of literary texts that traverse the long twentieth century and reach into the twenty-first, they span almost a century, from Virginia Woolf's first modernist novel, published in 1922, to works published as recently as 2019.
Síntesi de les recomanacions presentades pels joves a l'Ajuntament. S'ha mantingut la redacció literal per part dels joves en la seva fase de redacció.
En les últimes dècades els conceptes de «nació» i «identitat territorial» han patit una transformació en els àmbits polítics i acadèmics, amb un canvi de conceptes ètnic-culturals tradicionalment dominants a uns altres de caràcter políticocívic. Els primers tendeixen a definir la identitat a través d'elements objectius (llengua, història, territori, cultura, tradicions, etc.) mentre que els segons adopten un enfocament més subjectiu (bàsicament, «la voluntat de ser»). En aquest treball aprofundim en aquesta transformació en el cas de la identitat europea. Per a això, proposem un enfocament qualitatiu i evolutiu que utilitza textos promoguts per la UE (declaracions i tractats), en els quals la identitat juga un paper rellevant. Realitzem una anàlisi de contingut que selecciona aquells elements que han arribat a objectivar la identitat europea (i, com a contrast, mirem aquells elements que incideixen en la identitat dels Estats membres). Si bé identifiquem un avanç en la concepció políticocivil com a reflex de la tendència general, encara queden elements objectius d'orientació cultural en els textos del segle XXI. Això reflecteix la necessitat de presentar públicament una identitat en construcció com una cosa naturalitzada i com a part d'una realitat construïda a través dels temps. Per a Europa els conceptes amb major presència són «identitat europea» (més freqüent en informes i declaracions breus), «cultura europea» i «patrimoni comú europeu» (més comú en els tractats). Aquests conceptes, en un cert sentit, reflecteixen una realitat determinada. ; En las últimas décadas los conceptos de «nación» e «identidad territorial» han sufrido una transformación en los ámbitos políticos y académicos, con un cambio de conceptos étnico-culturales tradicionalmente dominantes a otros de carácter político-cívico. Los primeros tienden a definir la identidad a través de elementos objetivos (lengua, historia, territorio, cultura, tradiciones, etc.) mientras que los segundos adoptan un enfoque más subjetivo (básicamente, «la voluntad de ser»). En este trabajo profundizamos en esta transformación en el caso de la identidad europea. Para ello, proponemos un enfoque cualitativo y evolutivo que utiliza textos promovidos por la UE (declaraciones y tratados), en los que la identidad juega un papel relevante. Realizamos un análisis de contenido que selecciona aquellos elementos que han llegado a objetivar la identidad europea (y, como contraste, miramos aquellos elementos que inciden en la identidad de los Estados miembros). Si bien identificamos un avance en la concepción político-civil como reflejo de la tendencia general, aún quedan elementos objetivos de orientación cultural en los textos del siglo XXI. Esto refleja la necesidad de presentar públicamente una identidad en construcción como algo naturalizado y como parte de una realidad construida a través de los tiempos. Para Europa los conceptos con mayor presencia son «identidad europea» (más frecuente en informes y declaraciones breves), «cultura europea» y «patrimonio común europeo» (más común en los tratados). Estos conceptos, en cierto sentido, reflejan una realidad determinada. ; In recent decades the concepts of "nation" and "territorial identity" have undergone a transformation in terms of politics and academia, with a shift from traditionally dominant ethno-cultural concepts to others of a political-civic nature. The former tend to define identity through objective elements (language, history, territory, culture, traditions, etc.) while the latter take a more subjective approach (basically, 'the will to be'). In this paper, we delve into this transformation in the case of European identity. To this end, we propose a qualitative and evolutionary approach that uses texts promoted by the EU (declarations and treaties), in which identity plays a relevant role. We carry out a content analysis that singles out those elements that have come to objectify the European identity (and, as a contrast, we look at those elements bearing on the identity of the Member States). While we identify an advance in the political-civil conception as a reflection of the general trend, culturally-oriented objective elements still remain in 21st Century texts. This reflects the need to publicly present an identity in construction as something naturalised, and as part of a reality built through the ages. For Europe the concepts with greatest presence are "European identity" (more frequent in reports and brief declarations), "European culture" and "common European heritage" (more common in the treaties). These are concepts that, in some sense, reflect a given reality.
Textos en castellà i català ; Descripció del recurs: 7 novembre 2018 ; Història, enginyeria i compromís de Guillermo Lusa Monforte és un nou volum de la Col·lecció "Mestres". Aplega una sèrie de treballs, en alguns casos inèdits, que ens fan veure la trajectòria de treball, recerca i compromís d'aquest professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Com a professor de Matemàtiques i Història de la Ciència, ha desplegat una llarga trajectòria de compromís amb la universitat i amb la societat. Ha participat en càrrecs directius de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i també ha estat membre del Claustre i representant sindical. El seu esperit incisiu i la seva perspectiva crítica han deixat petjada a la universitat, en més aspectes dels que sovint es pensa. En aquest llibre, queda reflectida una part significativa de la seva obra de recerca en història de les matemàtiques i en història de l'enginyeria. També alguns textos en què plantejava la necessitat d'incloure la perspectiva històrica en els estudis tècnics. Igualment, s'hi inclouen escrits de política i de política universitària, que reflecteixen tant les seves idees republicanes i d'esquerres com les seves intervencions en la democratització de la UPC. Entre els textos inèdits inclosos, segurament destaca el que figura a l'inici, en el qual l'autor fa una síntesi i un balanç de la seva vida fins ara. Podreu copsar-hi la llarga trajectòria de docència, recerca i compromís de Guillermo Lusa i les il·lusions que el mouen a continuar en la lluita. ; Primera edició
[EN] During the last decades of the eighteenth century, the Valencian architect and academic Vicent Gascó Masot (1734 – 1802) designed different works for the city of Xàtiva (Valencia), renamed at the time as Colonia Nueva de San Felipe. His actions give a good account of the needs related to urban planning and public works of a populous urban nucleus at the end of the Old Regime, and of the control exercised on said aspects from the academic and governmental instances. Similarly, these works can be interpreted as significant pieces in Gascó's architectural production, representative of his way of doing in the dual facet of academic architect (bridges of the Montesa river and Carnssers cliff, portes del Lleó and the Banys) and expert in hydraulic (siphon of the Santa irrigation canal). In the following pages we try to approach the knowledge of these works from these two prisms. ; [CA] Durant les darreres dècades del segle XVIII, l'arquitecte i acadèmic valencià Vicent Gascó Masot (1734 – 1802) projectà distintes obres per a la ciutat de Xàtiva (València), rebatejada a l'època com Colonia Nueva de San Felipe. Les seues actuacions donen bon conter de les necessitats relatives a l'urbanisme i l'obra pública d'un nucli urbà populós en les acaballes de l'Antic Règim, i del control exercit sobre dits aspectes des de les instàncies acadèmiques i governatives. D'igual forma, aquestes obres poden ser interpretades com a peces significatives en la producció arquitectònica de Gascó, representatives de la seua manera de fer en la doble faceta d'arquitecte acadèmic (ponts del riu de Montesa i barranc dels Carnissers, portes del Lleó i els Banys) i expert en hidràulica (sifó de la sèquia Santa). En les següents pàgines tractem d'acostar-nos al coneixement de dites obres des d'aquests dos prismes. ; [ES] Durante las últimas décadas del siglo XVIII, el arquitecto y académico valenciano Vicent Gascó Masot (1734-1802) proyectó distintas obras por la ciudad de Xàtiva (Valencia), rebautizada en la época como Colonia Nueva de San ...
[EN] İstanbul owns a historical texture rich in architecture, culture, and memory, which are seen in very few metropolises. This city, which has undergone many changes due to social, political, and cultural reasons, has begun to lose its many important values day by day. The biggest reason for this is that the city is culturally vibrant, so that it is desired to be transformed into a source of political income. However, solutions that will strengthen the current situation of İstanbul as a whole and ensure its continuation on solid foundations should be determined and implemented. In this study, Beyoğlu district is considered as the pilot area, one of the rare regions that this wealth has survived to the present day. The first aim of this study is to determine the reasons and purposes for the unnecessary reconstructions of historical buildings located in Beyoğlu, far from their original look, so-called facadism. The second aim of this study is to identify the changes made on the facades in terms of culture and memory and propose suggestions by using photographing, literature review, and analysis with collage methods. In the study, three of the selected four buildings are located on İstiklal street, the other one on Sıraselviler street, two places where the rapid structural/architectural identity transformation in the last 15-20 years can be seen most clearly. As a result of this study, it has been determined that the functions of historical buildings are being degenerated. Their facades are only kept as masks, and the architectural memory is devolved in this way. ; [CA] Istanbul posseeix una textura històrica rica en arquitectura, cultura i memòria, que es veu en molt poques metròpolis. Aquesta ciutat, que ha patit molts canvis per motius socials, polítics i culturals, ha començat a perdre dia a dia els seus molts i importants valors. La raó més gran és que la ciutat és culturalment vibrant, per la qual cosa es desitja transformar-la en una font d'ingressos polítics. No obstant això, cal determinar i aplicar ...
[EN] The historical context of Ankara is relatively complex due to the breaking points in its history. First, Ankara became the showcase of the newly established Turkish Republic and a new city center designed in isolation with the old one to represent the modernity of the Republic. Second, with the 1980 coup and expansion of the military zones, the new city center expanded unplanned and unexpected. Last, after the coup attempt in 2016, the large military zones in the city center are decided to be relocated to the city's peripheries. This study points out the importance of this recent decision on the historical landscape of Ankara and proposes that it could be a potential for repairing the urban memory of the city. According to these massive changes, Ankara lost many of her historical references and the continuity of the urban memory. In this context, this paper thoroughly discusses the remaking of military zones in the city center, their historical presence, and possible interactions with the city's needs. Understanding these areas as potential catalysts for repairing the historical landscape requires developing a new perspective, which embraces complex relations and multiple voices. Dialogic and polyphonic thinking encompasses the city's inherent multiplicity, relationality, incompleteness, and historical assets. ; [CA] El context històric d'Ankara és relativament complex a causa dels punts de ruptura de la seua història. En primer lloc, Ankara es va convertir en l'aparador de la recentment creada República Turca i es va dissenyar un nou centre urbà aïllat de l'antic per a representar la modernitat de la República. En segon lloc, amb el colp d'estat de 1980 i l'expansió de les zones militars, el nou centre de la ciutat es va expandir de manera imprevista i no planificada. Finalment, després de la temptativa colpista de 2016, es decideix reubicar les grans zones militars del centre de la ciutat en les perifèries. Aquest estudi assenyala la importància d'aquesta recent decisió en el paisatge històric d'Ankara i ...
La evolución legislativa que ha habido en España en materia de discapacidad debería indicar que la vida con apoyo puede ser una realidad para muchas personas con discapacidad intelectual, garantizando así los derechos a la vida independiente y a la participación comunitaria. Los profesionales de apoyo juegan un papel fundamental a la hora de ayudar a las personas con discapacidad a avanzar en sus proyectos de vida en contextos de inclusión social. Este estudio tiene como objetivo conocer la visión y opinión de los profesionales sobre la vida con apoyo desde lo que ofrece el Programa de apoyo a la autonomía en el propio hogar. Se han entrevistado a treinta y cinco profesionales vinculados al apoyo a la vida independiente para valorar el programa, que, en estos momentos, es el recurso que ofrece a las personas con discapacidad intelectual la posibilidad de recibir apoyos personalizados para desarrollar el programa su proyecto de vida deseado en su casa y en la comunidad. Las perspectivas de los profesionales nos aportan datos sobre las fortalezas del programa, así como los aspectos a mejorar para garantizar a las personas beneficiarias avanzar en su derecho a la vida independiente ; L'evolució legislativa que hi ha hagut a l'Estat espanyol en matèria de discapacitat hauria d'indicar que la vida amb suport pot ser una realitat per a moltes persones amb discapacitat intel·lectual, garantint així els drets a la vida independent i a la participació comunitària. Els professionals de suport juguen un paper fonamental a l'hora d'ajudar les persones amb discapacitat a avançar en els seus projectes de vida en contextos d'inclusió social. Aquest estudi té com a objectiu conèixer la visió i opinió del professionals sobre la vida amb suport des del que ofereix el Programa de suport a l'autonomia a la pròpia llar. S'han entrevistat trenta-cinc professionals vinculats al suport a la vida independent per tal de valorar el programa, que, en aquests moments, és el recurs que ofereix a les persones amb discapacitat intel·lectual la ...
Entrevista al Dr. Sylvain Connac, màxim referent de les pedagogies cooperatives, professor titular de la Universitat Paul Valéry de Montpeller, i investigador en Ciències de l'Educació en el grup de recerca LIRDEF. L'investigador francès precisa què són les pedagogies cooperatives, les compara amb l'aprenentatge cooperatiu que s'aplica en el sistema educatiu català i detalla el funcionament d'una classe cooperativa. A la vegada, trenca amb idees preconcebudes sobre el treball cooperatiu: incideix en la individualitat; apunta sobre voluntarietat en el fet de cooperar; marca l'ús del grup cooperatiu com una eina més, i no pas com l'única; distingeix treball en grup, treball de grup, treball en equip i treball d'equip; aporta noves situacions d'ensenyament-aprenentatge com l'ajuda, l'ajuda mútua, la tutoria o per fer col·lectiu com els debats amb finalitats democràtiques i filosòfiques (DVDP); i diferencia cooperació de col·laboració en l'aprenentatge. En definitiva, Connac va més enllà del treball en grup cooperatiu i amplia el camp d'acció dels mètodes cooperatius a l'abast. A més, valora si cooperar és un valor o no ho és, si ha de ser un mitjà o una finalitat en la seva aplicació a l'aula, i s'endinsa en la pandèmia de la covid-19 i en el fet de si és possible cooperar virtualment. Finalment, aporta línies de futur i valora si la cooperació a les aules estarà més present en el 2030. ; Interview with Dr Sylvain Connac, leading figure in cooperative pedagogies, professor at Université Paul-Valéry-Montpellier and researcher in Educational Sciences with the LIRDEF research group. The French researcher defines cooperative pedagogies, compares them with the cooperative learning that is used in the Catalan education system and describes how a cooperative class functions. At the same time, he breaks with preconceived ideas about cooperative work: he highlights the importance of individuality and the voluntary nature of cooperating; he shows that cooperative groups should be regarded as one of several educational tools and not the only one; he distinguishes between working in a group and group work, working in a team and team work; he offers new teaching-learning situations involving assistance, mutual assistance and tutoring and others that promote collective work such as democratic and philosophical debates; and he differentiates between cooperation and collaboration in learning. In short, in the interview Connac goes beyond cooperative group work and expands the scope of the cooperative methods available. In addition, he assesses whether cooperating is a value or not, whether it should be a means or an end when applied in the classroom, and he examines the effects of Covid-19 and whether virtual cooperation is possible. Finally, he provides future guidelines and assesses whether cooperation will play a greater role in classrooms in 2030. ; Entretien avec le docteur Sylvain Connac, grande figure des pédagogies coopératives, maître de conférences à l'université Paul Valéry de Montpellier, et chercheur en Sciences de l'Éducation et membre du groupe LIRDEF. Le professeur Connac précise ce que sont les pédagogies coopératives, il les compare à l'apprentissage coopératif appliqué dans le système d'enseignement catalan et il décrit en détail le fonctionnement d'une classe coopérative. Par la même, il remet en cause les idées reçues sur le travail coopératif : il souligne l'importance de l'individualité et le volontariat dans le fait de coopérer, il montre l'utilisation du groupe coopératif comme un outil de plus et non comme le seul, il fait la distinction entre travail en groupe, travail de groupe, travail en équipe et travail d'équipe, il propose de nouvelles situations d'enseignement-apprentissage telles que l'aide, l'entraide, le tutorat ou l'action collective comme les discussions à visées démocratique et philosophique (DVDP), et il fait la distinction entre coopération et collaboration dans l'apprentissage. En définitive, Connac va au-delà du travail en groupe coopératif et il élargit le champ des méthodes coopératives disponibles. De plus, il se demande si la coopération est une valeur ou non, si elle doit être un moyen ou une fin dans son application en classe, et il se penche sur la pandémie de Covid-19 et s'il est possible de coopérer virtuellement. Enfin, il fournit des pistes pour l'avenir et évalue si la coopération aura plus de place dans classe en 2030.
El transhumanisme és un tema espinós que enfronta l'ètica amb l'ús del desenvolupament tecnològic per ampliar les capacitats naturals de l'ésser humà. Què diferencia la implantació d'un marcapassos de la d'un ull biònic? En aquest article Marc Abraham Puig, del Departament de Ciència Política i Dret Públic, presenta un resum del seu treball en el qual analitza l'ús de la medicina i de la biotecnologia amb dos finalitats diferents: necessitat versus desig. Es poden demanar responsabilitats jurídiques a qui trenqui amb la naturalesa humana? Qui ha de respondre sobre la intervenció biomèdica en el nostre cos? ; El transhumanismo es un tema peliagudo que enfrenta la ética con el uso del desarrollo tecnológico para ampliar las capacidades naturales del ser humano. ¿Qué diferencia la implantación de un marcapasos de la de un ojo biónico? En este artículo Marc Abraham Puig, del Departamento de Ciencia Política y Derecho Público, presenta un resumen de su trabajo en el que analiza el uso de la medicina y de la biotecnología con dos fines diferentes: necesidad versus deseo. ¿Se pueden pedir responsabilidades jurídicas a quien rompa con la naturaleza humana? ¿Quién debe responder sobre la intervención biomédica en nuestro cuerpo? ; Transhumanism is a delicate subject that confronts ethics with the use of technological development to expand the natural capacities of human beings. What makes the implantation of a pacemaker different from that of a bionic eye? In this article Marc Abraham Puig, from the Department of Political Science and Public Law, presents a summary of his work in which he analyzes the use of medicine and biotechnology for two different purposes: need versus desire. Can legal responsibilities be demanded of those who break with human nature? Who should be made liable for the biomedical interventions in our bodies?
Exposar lliurement una opinió en públic mai ha estat fàcil, quan des del privat es pensa que fer-ho pot comprometre la relació pròpia amb altres grups de la seva mateixa societat. Un fet que, no obstant això, alimenta la ignorància plural i amenaça la democràcia. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universidade da Coruña han desenvolupat un model de simulació que explora el paper de les jerarquies socials en les dinàmiques d'opinió que es troben condicionades per una "falsificació de preferències". Entendre el seu funcionament constitueix una eina imprescindible per a un debat públic, lliure i més racional. ; Exponer libremente una opinión en público nunca ha sido fácil, cuando desde lo privado se piensa que hacerlo puede comprometer la relación propia con otros grupos de su misma sociedad. Un hecho que, sin embargo, alimenta la ignorancia plural y amenaza la democracia. Investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona y de la Universidade da Coruña han desarrollado un modelo de simulación que explora el papel de las jerarquías sociales en las dinámicas de opinión que se encuentran condicionadas por una "falsificación de preferencias". Entender su funcionamiento constituye una herramienta imprescindible para un debate público, libre y más racional. ; Freely expressing an opinion in public has never been easy, when from the private point of view it is thought that doing so may compromise one's own relationship with other groups of the same society. However, this feeds plural ignorance and threatens democracy. Researchers from the Universitat Autònoma de Barcelona and the Universidad da Coruña have developed a simulation model that explores the role of social hierarchies in opinion dynamics that are conditioned by a "preference falsification". Understanding its mechanisms is an essential tool for a public, free and more rational debate.
La celebració d'eleccions intensifica i visibilitza els conflictes polítics que travessa tota societat. Com afecta això a la distància emocional que sentim cap a aquells que no pensen com nosaltres? En aquest article, investigadors del grup Democràcia, Eleccions i Ciutadania presenten un estudi en el qual han analitzat l'impacte de la prominència electoral sobre la polarització afectiva. Els resultats procedents de l'anàlisi de 99 enquestes realitzades en 42 països al llarg de més de 20 anys mostren que la polarització afectiva es redueix a mesura que passa el temps des de les eleccions. Aquestes conclusions permeten constatar el delicat equilibri que exigeixen els sistemes polítics democràtics i els efectes nocius que pot tenir per a la cohesió social la repetició de convocatòries electorals quan no hi ha formació de govern. ; La celebración de elecciones intensifica y visibiliza los conflictos políticos que atraviesa toda sociedad. ¿Cómo afecta esto a la distancia emocional que sentimos hacia los que no piensan como nosotros? En este artículo, investigadores del grupo Democracia, Elecciones y Ciudadanía presentan un estudio en el que han analizado el impacto de la prominencia electoral sobre la polarización afectiva. Los resultados procedentes del análisis de 99 encuestas realizadas en 42 países a lo largo de más de 20 años muestran que la polarización afectiva se reduce conforme pasa el tiempo desde las elecciones. Estas conclusiones permiten constatar el delicado equilibrio que exigen los sistemas políticos democráticos y los efectos nocivos que puede tener para la cohesión social la repetición de convocatorias electorales cuando no hay formación de gobierno.
El mantenimiento de los ejércitos y la necesidad de justificar el gasto militar y armamentista llevan a mantener y a impulsar conflictos bélicos que violan de forma continuada los derechos humanos más fundamentales como la vida y el desarrollo humano y de las sociedades. El beneficio económico mediante las guerras y otras acciones de intervención militar es objeto de debate y denuncia en este libro, que recoge las conferencias desarrolladas en el marco del I Campus por la Paz, celebrado en Lleida en 2009.
The objective of this thesis is to explore in greater depth the process of creating a public health observatory and the processing of the information needed to take territorial decisions in the county of Alt Empordà. The outcome is the creation of Indika, the Health and Social Pole of the Alt Empordà. Indika is a public health agency that acts as the territory's health and well-being agent. The objective of Indika is to generate knowledge about the impact of social determinants of health in Alt Empordà. To do so, it uses a working framework based on three points: to inform, to discuss, and to act. This working framework served to produce the visual information solutions, including infographics, collections of indicators, and a web application whose purpose is to portray the existing problems in the territory to start debate with the different political and social agents to take decisions on improvement initiatives. Apart from creating a public health observatory, two parallel lines of action have also been developed in this thesis: the creation of public structures to store information based on events as a way of structuring medical information. These two lines of investigation have resulted in the creation of the "Indika Data Repository", an information repository about the county of Alt Empordà, using the collaborative platform GitHub and the implementation of the eventr package in R programming language, and currently published in the Comprehensive R Archive Network. Eventr is a package whose purpose is to facilitate the implementation of architectures based on events ; Aquesta tesi té com a objectiu aprofundir en el procés de creació d'un observatori de salut pública i el tractament de la informació necessària per a la presa de decisions territorials a la comarca de l'Alt Empordà. El resultat ha estat la creació d'Indika pol de salut i social de l'Alt Empordà. Indika és un observatori de salut pública que actua com a agent de salut i benestar del territori. L'objectiu d'Indika és generar coneixement sobre ...
Objectiu: presentem una iniciativa per a l'alfabetització mediàtica i digital de la ciutadania, concretament de les comunitats educatives, tant en espais formals com informals. Partint de l'àmbit de la comunicació i de l'anàlisi de les formes de participació ciutadana en l'entorn digital, duem a terme una primera exploració en una línia de recerca en la qual convergeixen les ciències de la comunicació i les pedagogies més innovadores en procés de desenvolupament en les ciències de l'educació. Metodologia: plantegem una anàlisi de l'ecosistema mediàtic actual, marcat per la digitalització, així com de les subjectivitats i les formes de socialització. Entorn de la metàfora de l'alimentació i la dietètica introduïm els estudis crítics sobre mitjans de comunicació, en general, i Internet, en particular, i proposem una alfabetització per a una ciutadania conscient, crítica i activa. Contrastem aquesta proposta amb el Marc Comú de Competència Digital Docent, desenvolupat per la Unió Europea i aplicat pel Ministerio de Educación y Formación Profesional, per a homologar-la amb treballs previs i actuals. Resultats: proposem una àrea de competència digital complementària a les plantejades en el Marc Comú de Competència Digital Docent enfocada a la intervenció en la proposta, l'elaboració i la vigilància ciutadanes de les polítiques digitals. ; Objetivo: presentamos una iniciativa para la alfabetización mediática y digital de la ciudadanía, concretamente de las comunidades educativas, tanto en espacios formales como informales. Partiendo del ámbito de la comunicación y del análisis de las formas de participación ciudadana en el entorno digital, realizamos una primera exploración a una línea de investigación en la que convergen las ciencias de la comunicación y las pedagogías más innovadoras en desarrollo en las ciencias de la educación. Metodología: planteamos un análisis del ecosistema mediático actual, marcado por la digitalización, así como de las subjetividades y las formas de socialización. En torno a la metáfora de la alimentación y la "dietética" introducimos los estudios críticos sobre medios de comunicación, en general, e Internet, en particular, y proponemos una alfabetización para una ciudadanía consciente, crítica y activa. Contrastamos esta propuesta con el Marco Común de Competencia Digital Docente, desarrollado por la Unión Europea y aplicado por el Ministerio de Educación y Formación Profesional, para homologarla con trabajos previos y actuales. Resultados: proponemos un área de competencia digital complementaria a las planteadas en el Marco Común de Competencia Digital Docente enfocada a la intervención en la propuesta, elaboración y vigilancia ciudadana de las políticas digitales. ; Objective: We describe a project for enhancing the media and digital literacy of the general public, or more specically of the educational community, in both formal and informal settings. Starting from the eld of communication and the analysis of different forms of citizen participation in the digital environment, we present an initial examination inside a line of research in which the sciences of communication and education converge. Methodology: We propose an analysis of the current media ecosystem dominated by digitization, subjective approaches, and forms of socialization. Around the metaphor of food and diet we introduce critical studies on media in general and the Internet in particular, and propose ways of enhancing media literacy for a conscious, critical and active public. We compare this proposal with the European Union's Framework for Developing and Understanding Digital Competence, applied by the Spanish Ministry of Education and Vocational Training, in order to bring it into line with previous and current work. Results: We propose an area of digital competence complementary to those outlined in the Framework for Developing and Understanding Digital Competence, focusing on intervention in the proposal, elaboration and assessment of digital policies by the general public.
