Suchergebnisse

DE SÚBDITES A CIUTADANES.DONES A TARRAGONA, 1939-1982 -- PÁGINA LEGAL -- TAULA DE CONTINGUTS -- 1. PARAULES NO DITES -- 2. MÉS ENLLÀ DEL SILENCI -- 3. EL SEGON SEXE -- 4. QUANTA, QUANTA GUERRA -- 5. LA MÍSTICA DE LA FEMINITAT -- 6. FELIÇMENT, JO SÓC UNA DONA -- 7. LES ALTRES CATALANES -- 8. UNA CAMBRA PRÒPIA -- 9. L'HORA VIOLETA -- 10. EL MAIG DE LES DONES -- DONASSES -- BIBLIOGRAFIA -- ÍNDEX SISTEMÀTIC -- PRÒLEG -- CAU DE LLUNES -- Gènesi: el projecte -- Montserrat i Meritxell -- Paraules no dites -- Història oral: la memòria convertida en paraula -- 32 memòries històriques -- Família

L'historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) és un dels principals experts en l'evolució del dret als Estats Units. Ha rebut diverses distincions. Entre les seves nombroses publicacions, destaquen A History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Els seus escrits han esdevingut textos de referència en el camp de la història legal. Ha estat professor a les facultats de Dret de la Universitat de Wisconsin (EUA) i de la Universitat de Saint Louis (EUA). Actualment, és professor de la Universitat de Stanford (EUA), on treballa a la Facultat de Dret, al Departament d'Història i al Departament de Ciència Política. Va visitar Barcelona per participar al Primer Fòrum de l'Associació Internacional de Sociologia i, el 8 de setembre, va pronunciar una conferència a la Facultat de Dret de la UAB. ; El historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) es uno de los principales expertos en la evolución del derecho en los Estados Unidos. Ha recibido diversas distinciones. Entre sus numerosas publicaciones, destacan History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Sus escritos se han convertido en textos de referencia en el campo de la historia legal. Ha sido profesor en las facultades de Derecho de la Universidad de Wisconsin (EE.UU.) y de la Universidad de Saint Louis (EE.UU.). Actualmente, es profesor de la Universidad de Stanford (EE.UU.), donde trabaja en la Facultad de Derecho, en el Departamento de Historia y en el Departamento de Ciencia Política. Visitó Barcelona para participar en el Primer Foro de la Asociación Internacional de Sociología y, el 8 de septiembre, pronunció una conferencia en la Facultad de Derecho de la UAB. ; Historian Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) is one of the main experts in the evolution of law in the United States. He has received numerous prizes and is author of several works, including History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) and American Law in the 20th Century (2003). His works have become a reference in the field of legal history. He was professor at the University of Wisconsin Law School and at Saint Louis University School of Law before joining the Stanford Law School faculty in 1968, where he is currently professor of law at the Stanford University Department of History and the Department of Political Science. During his visit to Barcelona he participated in the First ISA Forum of Sociology and gave a conference at the UAB Faculty of Law on 8 September.

L'anarquisme a Tarragona (1917-1924): Formós Plaja i Carme Paredes -- Página Legal -- Sumari -- Pròleg: La persona més inoblidable que he conegut -- Introducció -- 1. Formós Plaja. Carme Paredes. Matrimoni -- 2. Tarragona. Panorama sindical anterior a 1917 -- 3. Els inicis cenetistes. 1917 -- 4. Premsa, propaganda i organització al camp. 1918 -- 5. La impremta Gutenberg i l'obra editorial. 1919 -- 6. Els temps romàntics. Organització provincial. 1920 -- 7. Els temps difícils. Repressió i desastre. 1921 -- 8. Reorganització sindical. L'AIT. Biblioteca Acracia. 1922

La II República al Camp de Tarragona -- Página Legal -- Taula de continguts -- Introducció -- Panorama del republicanisme tarragoní: el sorgiment d'ERC (1932-1936) -- El Port durant la Segona República -- L'Escola Normal de Tarragona al temps de la República (1931-1936):una renovació qüestionada -- L'Ajuntament de Tarragona i la Segona República.Relacions institucionals segons les actes dels plens 1931-1936 -- La proclamació de la Segona República a Tarragona -- La proclamació de la República a la ciutat de Tarragona viscudaper un noi de 14 anys -- L'ideari republicà de Lluís de Salvador

De l'anarquisme al folklore: Cels Gomis i Mestre (1841-1915) -- Legal -- Taula de contingut -- Pròleg -- Introducció -- 1. Perfil biogràfic -- 2. Ideologia i política -- 3. Excursionisme i folklore -- 4. Pedagogia i literatura -- Epíleg: «De l'anarquisme al folklore» -- Apèndix 1: -- Apèndix 2 -- Referències bibliogràfiques -- Índex onomàstic -- Índex analític

La tecnòpolis catalana 1900-1936: pensament organitzatiu a Catalunya -- Legal -- Índex -- Introducció: el model fordista -- 1.La tecnòpolis -- 2.Evolució, taylorisme i fordisme: la Revista Ford -- 3. Santiago Valentí Camp (1875-1934) -- 4 . Cebrià de Montoliu i de Togores (1873-1923) -- 5. Josep M. Tallada i Paulí (1884-1946) -- 6. Josep Ruiz i Castellà -- 7. Joan Vilaseca Ascuasciati (1876-1961) -- 8. Pere Gual Villalbí (1885-1968) -- 9. Josep Mallart i Cutó (1897-1989) -- 10. Emili Mira López (1896-1964) -- 11. Pere Coromines i Montanyà (1870-1939) -- 12. Antoni Oriol Anguera (1906-1996)

La connexió entre la Xina i el Moviment Olímpic es remunta a principis del segle XX. No obstant això, la participació de la Xina en el període inicial va ser marginal i controvertida a causa de les condicions socials internes i al context polític internacional. L'any 1979 va ser crucial en la relació entre el Moviment Olímpic i la Xina ja que en la Sessió del CIO celebrada a Nagoya va acabar el llarg debat polític mantingut sobre la participació olímpica de la Xina, i aquest fet va facilitar les coses perquè la Xina exercís un paper bastant actiu en els assumptes olímpics i al mateix temps les seves polítiques esportives es veiessin influïdes en gran mesura pel Moviment Olímpic. ; La conexión entre China y el Movimiento Olímpico se remonta a principios del siglo XX. Sin embargo, la participación de China en el período inicial fue marginal y controvertida debido a las condiciones sociales internas y al contexto político internacional. El año 1979 fue crucial en la relación entre el Movimiento Olímpico y China ya que en la Sesión del CIO celebrada en Nagoya terminó el largo debate político mantenido sobre la participación olímpica de China, y este hecho facilitó las cosas para que China desempeñara un papel bastante activo en los asuntos olímpicos y al mismo tiempo sus políticas deportivas se vieran influidas en gran medida por el Movimiento Olímpico. ; The connection of China and the Olympic Movement could be tracked down to the early 20th century. However, the initiative period of China's Olympic involvement was marginal and controversial one due to its domestic social conditions and the international political background. 1979 was a turning point for the relationship between the Olympic movement and China for the IOC Session in Nagoya ended the long political debate over the China's Olympic participation, which paved the road for China taking quite active role in Olympic affairs and at the same time its sport policies have been deeply influenced by the Olympic movement. Beijing's two bids for the Olympics, one failed in 1993 (2000 Olympic Games) and another succeed in 2001 (2008 Olympic Games*), were the milestones for the development of Olympic movement in China. China may offer a unique contribution to the Olympic movement due to its special cultural heritage.

Aquest article postula la possibilitat de precisar un lloc d'arrelament entre les dones escriptores des de la condició d'exili en la formulació escriptuària. La condició d'exili (interior o exterior), soferta al llarg de la segona meitat del segle XX per raons polítiques entre els intel·lectuals argentins, és més densa en el cas de les dones que escriuen. Condició que es pot rastrejar formalment a les escriptures, les dones observades en aquest plantejament, Tununa Mercado i María Negroni, aconsegueixen fer i fer-se un lloc des d'eixa coordenada aportant una altra manera de fer literatura. En aquest article es donarà compte d'eixe lloc partint de dues de les novel·les de les autores: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) i La Anunciación (2007), respectivament. ; This article calls for the possibility of determining a settlement place for the women who contribute to the writing process as exiles. The exile expericence, whether interior or exterior, that was endured for policital reasons by Argentinean intellectuals during the second half of the 20th century, was more intense for women who write. This experience is reliably reproduced in the writings of the two women studied in this paper: Tununa Mercado and María Negroni. Both of these women are able to make and make for themselves a place from that location; they provide a different way of making literature. This article will analyze that place using two of their novels: Yo nunca te prometí la eternidad [I never promised you eternity] (2005) and La anunciación [The Annunciation] (2007), respectively. ; El presente artículo postula la posibilidad de precisar un lugar de arraigo entre las mujeres que escriben desde la condición de exilio en la formulación escrituraria. La condición de exilio (interior o exterior), sufrida a lo largo de la segunda mitad del siglo XX por razones políticas entre los intelectuales argentinos, se adensa en el caso de las mujeres que escriben. Condición rastreable formalmente en sus escrituras, las mujeres observadas en este planteo, Tununa Mercado y María Negroni, consiguen hacer y hacerse un lugar desde esa coordenada aportando otra manera de hacer literatura. En este artículo se dará cuenta de ese lugar desde dos de sus novelas: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) y La Anunciación (2007), respectivamente. ; Artikulu honek erbestealditik idazten duten emakumeentzat idazketa-formulazioan sustraitze-toki bat zehazteko aukera defendatzen du. XX. mendearen bigarren erdialdean, arrazoi politikoak zirela eta, Argentinako intelektualek jasandako erbestealdia (barnekoa zein kanpokoa) larriagoa izan zen emakumezko idazleen artean. Emakume horien idazketetan formalki ikus daiteke erbesteratuak izatearen arrastoa. Lan honetan aztertutako emakumeek, Tutuna Mercadok eta María Negronik, bizitzan beren tokia topatzea lortzen dute eta literatura egiteko beste modu bat eskaintzen digute. Artikulu honetan, toki horren berri emango dugu haien bi eleberri oinarri hartuta: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) eta La Anunciación (2007), hurrenez hurren.