El treball considera l'evolució de la funció pública a Espanya des de l'hegemonia dels cossos especials. S'ha produït un intent d'hegemonia dels cossos generals i una progressiva laboralització que ha culminat amb l'Estatut del 2007. Aquesta última norma no ha tingut el desplegament esperat per causa de la crisi econòmica. La laboralització ha tingut diversos sentits i ha portat, en l'àmbit de la funció directiva, a una mena de cossos especials laborals. Actualment, ens trobem en una cruïlla on l'apropament a les formes privades coexisteix amb un renaixement d'alguns cossos especials tradicionals. ; El trabajo considera la evolución de la función pública en España desde la hegemonía de los cuerpos especiales. Se ha producido un intento de hegemonía de los cuerpos generales y una progresiva laboralización que ha culminado con el Estatuto de 2007. Esta última norma no ha alcanzado el esperado desarrollo debido a la crisis económica. La laboralización ha tenido diversos sentidos y ha conducido en el ámbito de la función directiva a una especie de cuerpos especiales laborales. Actualmente nos encontramos en una encrucijada en la que el acercamiento a las formas privadas coexiste con un renacimiento de algunos cuerpos especiales tradicionales. ; This paper considers the development of the civil service in Spain from the perspective of the hegemony of the special entities. There has been an attempt to achieve hegemony for the general entities and a progressive move to group contracts, culminating in the 2007 Statute. This most recent regulation has not been implemented to the degree expected because of the economic crisis. The move to put staff on a group contract basis has had various aspects, and in the area of managerial positions, it has led to the formation of a sort of special entity. We are currently at a crossroads, where the increasing adaptation of private-sector modalities coexists with a renaissance of some traditional special entities.
La pretensió d'aquest article és repassar alguns reductors de complexitat que ens permetin apropar-nos a situacions familiars diverses, amb les seves contradiccions i paradoxes, i contribuir a potenciar els seus recursos per afrontar-les. Es farà un exercici d'aplicació a àmbits socials i educatius d'algunes propostes nascudes inicialment en àmbits psicoterapèutics. S'entén que algunes de les lògiques d'intervenció útils en la pràctica clínica poden resultar també eficaces en la pràctica socioeducativa, tot i estar atents a assimilacions automàtiques d'un àmbit a un altre. Cal acceptar el fet de la necessària mirada social, política, econòmica, contextual . imprescindible en els escenaris educatius i socials i potser no tan clarament en els escenaris clínics. ; The aim of this article is to revise some complexity reducers that allow an approach to several family situations, contradictory and paradox, and contribute to foster resources in order to face them. An original psicotherapeutic exercise will be applied to social and educational sectors. We understand that some useful intervention logics of the clinic practice can also be efficient in the socio-educative practice, always checking automatic assimilations. A social, political, economic and contextual look is required. it is essential in the educational and social context and perhaps not so clearly essential in clinic contexts. ; La pretensión de este artículo es repasar algunos reductores de complejidad que nos permitan acercarnos a situaciones familiares diversas, con sus contradicciones y paradojas, y contribuir a potenciar sus recursos para afrontarlas. Se hará un ejercicio de aplicación en ámbitos sociales y educativos de algunas propuestas nacidas inicialmente en ámbitos psicoterapéuticos. Se entiende que algunas de las lógicas de intervención útiles en la práctica clínica pueden resultar también eficaces en la práctica socioeducativa, a pesar de estar atentos a asimilaciones automáticas de un ámbito a otro. Hay que aceptar el hecho de la necesaria mirada social, política, económica, contextual… imprescindible en los escenarios educativos y sociales y quizás no tan claramente en los escenarios clínicos.
Production of INCASI Project H2020-MSCA-RISE-2015 GA 691004 ; En el marco de nuestras investigaciones la figura del emprendedor y sus modulaciones aparecían como significante relevante en las enunciaciones de los agentes entrevistados y en el material textual-digital que circulaba por los espacios de recreación y entretenimiento examinados. Por tal motivo, el presente artículo ahonda en las las dinámicas de este particular estilo de vida a través de un análisis de las perfomances y prácticas de los dueños y trabajadores de salones infantiles y gimnasios de fitness. En función de ello, en la introducción se ofrece una contextualización espacio-temporal del escenario político y económico donde se desarrollaron los servicios que constituyeron nuestros casos de estudio. Seguidamente se presentan algunas tramas conceptuales que atribuimos al estilo emprendedor, y luego pasamos a estudiar las dinámicas culturales e históricas a través de las cuales estos emprendimientos se configuraron como espacios para cultivar el cuerpo y la alegría de un público que hemos identificado como clase media argentina. El enfoque privilegió las regularidades emergentes de la puesta en relación de ambos casos, no obstante también destaca las particularidades que constituían los órdenes simbólicos de cada dispositivo cultural. En sus semejanzas y diferencias, los casos analizados han permitido observar cómo se formaba un ejército de virtuosos emprendedores cotidianos, generalmente jóvenes, que debían tener «actitud» y emplear toda su creatividad para cultivar un estilo de vida en pos de su reproducción económica y social. Emprender «como estilo de vida» suponía tener «actitud». ; Within the framework of our research, the entrepreneur and variations on this concept emerged as a meaningful theme in agents' statements, and in the textual-digital material circulated in the recreation and entertainment spaces we surveyed. That is why this paper delves into the actions of the lifestyle through an analysis of the performances and practices of owners and workers in children's party venues, and in fitness gyms. The paper's introduction offers a spatio-temporal contextualisation of the political and economic scenario in which the services covered by our case studies were supplied. We go on to present some conceptual plots that we attribute to the entrepreneurial lifestyle and then proceed to examine the cultural and historical dynamics through which these businesses were set up as places for cultivating both bodily well-being and joyfulness - things with which part of Argentina's middle class identifies. While our approach stresses emerging patterns linking both cases, it also highlights the special factors shaping the symbolic features of each cultural facility. The similarities and differences found between the two cases revealed how a host of entrepreneurs (usually young people) is spawned. These youngsters need certain attitudes and creative skills so that they can pursue their social and financial goals. Entrepreneurship as a lifestyle presupposes certain attitudes. ; En el marc de les nostres investigacions, la figura de l'emprenedor i les modulacions d'aquesta emergien com a significant rellevant en les enunciacions dels agents entrevistats i en el material textual i digital que circula pels espais de recreació i entreteniment rellevats. Per això, aquest article aprofundeix en les operatòries d'aquest estil de vida particular per mitjà d'una anàlisi de les performances i les pràctiques dels propietaris i treballadors de sales d'entreteniment infantil i gimnasos de fitness. Així doncs, en la introducció, s'ofereix una contextualització espaciotemporal de l'escenari polític i econòmic en què es desenvolupen els serveis que van constituir els nostres casos d'estudi. A continuació, presenta algunes trames conceptuals que atribuïm a l'estil emprenedor i desenvolupa les dinàmiques culturals i històriques per mitjà de les quals aquestes emprenedories es van configurar com a espais -per al cultiu del cos i l'alegria- d'un públic identificat amb la classe mitjana argentina. L'enfocament va privilegiar les regularitats que emergien de la posada en relació d'ambdós casos; no obstant això, també destaca les particularitats que feien als ordres simbòlics de cada dispositiu cultural. En les semblances i les diferències, els casos analitzats van permetre observar com es formava un exèrcit d'emprenedors quotidians virtuosos, generalment joves, que havien de tenir actitud i fer servir tota la creativitat per a cultivar un estil de vida a l'encalç de la seua reproducció econòmica i social. Emprendre com a estil de vida comportava tenir actitud
Las estrategias productivas y comerciales de la Política Agrícola Común (PAC) de la Unión Europea (UE) se relacionan de forma dialéctica con el progresivo deterioro de la soberanía alimentaria de América Latina. Por medio de la PAC, la UE ha impulsado y apoyado un sistema agroalimentario insostenible que causa graves impactos económicos, sociales y ambientales en los países latinoamericanos. El mantenimiento del modelo de consumo europeo basado en la carne y otras proteínas de origen animal y el alcance de la próxima reforma de la PAC encaminada a producir menos y comprar más a bajo precio en los mercados mundiales supondrá un renovado ciclo de explotación de los recursos naturales latinoamericanos, fenómeno que conllevará la sustitución aún mayor de los cultivos de consumo humano por las materias primas de exportación, el aumento de la deforestación y la destrucción de los ecosistemas, el auge del monocultivo, el desplazamiento de los pequeños campesinos, el incremento de la pobreza rural, la agudización de la desnutrición y el hambre, el crecimiento de la inseguridad alimentaria y la pérdida de la soberanía alimentaria de los pueblos. ; The productive and commercial strategies laid down by the European Union's (EU) Common Agricultural Policy (CAP) are dialectically related to the gradual deterioration of food sovereignty in Latin America. By means of the CAP, the EU has promoted and championed an unsustainable food and agriculture system with serious economic, social and environmental drawbacks in Latin American countries. Maintaining the European consumption pattern based on meat and other animal proteins, alongside the scope of the forthcoming CAP reform –which involves producing less and buying more at lower prices in global markets– will bring about a renovated cycle of exploitation of Latin America's natural resources, which will, in turn, lead to the replacement of even more crops for human consumption with raw materials for export, the increase of deforestation and the destruction of ecosystems, the rise of monoculture, the displacement of small farmers, the increase of rural poverty, the worsening of malnutrition and hunger, the increase of food insecurity, and the loss of food sovereignty for the people.
Investigadors de la UAB han descobert una imponent fortificació de fa 4.200 anys, única en l'Europa continental. Les seves característiques són inèdites en l'Edat del Bronze, amb murs de tres metres d'ample y, una entrada monumental. La muralla protegia una ciutat de 4 hectàrees situada sobre un turó. Amb elements arquitectònics que plantegen la intervenció de gent amb coneixements militars procedent d'Orient, el seu model remet a les antigues civilitzacions del Mediterrani. La troballa replanteja el que es coneix sobre l'origen de les desigualtats econòmiques i polítiques a Europa, la formació de l'estament militar i el paper de la violència en la formació de tradicions identitàries. ; Investigadores de la UAB han descubierto una imponente fortificación de hace 4.200 años, única en la Europa continental. Sus características son inéditas en la Edad del Bronce, con muros de tres metros de ancho y una entrada monumental. La muralla protegía una ciudad de 4 hectáreas situada sobre una colina. Con elementos arquitectónicos que plantean la intervención de gente con conocimientos militares procedente de Oriente, su modelo remite a las antiguas civilizaciones del Mediterráneo. El hallazgo replantea lo que se conoce sobre el origen de las desigualdades económicas y políticas en Europa, la formación del estamento militar y el papel de la violencia en la formación de tradiciones identitarias. ; UAB researchers have discovered an impressive 4,200-year-old fortification in Totana, Murcia, unique in continental Europe. Similar characteristics have not been observed in other constructions of the Bronze Age, with three-metre thick walls and a monumental entrance. The wall protected a city measuring 4 hectares located on top of a hill. With architectural elements reminiscent of people with Eastern styled military skills, its model is typical of ancient civilisations of the Mediterranean. The discovery poses new questions about what is known of the origin of economic and political inequalities in Europe, the formation of the military and the role violence played in the formation of identities.
L'any 2010 la Unió Europea (UE) va presentar el programa Europa 2020: un conjunt de mesures que havia de servir per fer front als efectes adversos de la recent crisi financera i enfortir les economies de la zona Euro. Entre altres qüestions, es va plantejar com a objectiu prioritari la necessitat de reduir en 20 milions el nombre de persones amenaçades pel risc de viure en condicions de pobresa o exclusió social a la totalitat de la UE. Pel cas Espanyol, aquest objectiu es traduïa en reduir el nombre de persones pobres en 1.4 milions entre els anys 2010 i 2020. En quina mesura s'estan assolint els objectius de reducció de la pobresa que es van fixar per a España de cara a l'any 2020? Aquesta és la pregunta que volem respondre en aquest número de Perspectives Demogràfiques. Havent passat recentment la meitat del període establert es tracta d'un bon moment per a fer un balanç provisional dels progressos realitzats fins ara per tal d'analitzar quines són les perspectives d'èxit pels propers anys. A tal efecte, començarem repassant breument les virtuts i els defectes de les mesures oficials actualment emprades per tal de quantificar la pobresa i en proposarem una d'alternativa. Tot i que la nova mesura es tant arbitrària com les actualment existents, té la virtut de donar una visió complementària i, tal vegada, més realista dels preocupants processos d'exclusió social que s'estan desenvolupant recentment al nostre país. Les maneres com definim i mesurem els fenòmens socials tenen una importància cabdal no només a l'hora d'intentar retratar i comprendre el món que ens envolta sinó també quan intentem modificar-lo i corregir-lo. En aquest sentit, la pobresa és un exemple paradigmàtic amb un gran ressò mediàtic i social arran del cicle econòmic recessiu iniciat l'any 2008. Quina ha estat la seva evolució els darrers anys? A quins sectors ha afectat més fortament? Què n'esperem de cara al futur? Si ens apartem d'unes mesures oficials excessivament acomodatícies que no semblen fer-se ressò dels importants canvis estructurals que estan esdevenint a l'economia espanyola, hi ha raons pel pessimisme: infants, estrangers i persones sense estudis universitaris són alguns dels sectors més afectats per les anades i tornades de la conjuntura econòmica actual. ; El año 2010 la Unión Europea (UE) presentó el programa Europa 2020: un conjunto de medidas que tenía que servir para hacer frente a los efectos adversos de la reciente crisis financiera y fortalecer las economías de la zona Euro. Entre otros, uno de los objetivos prioritarios planteados era la necesidad de reducir en 20 millones de número de personas amenazadas por el riesgo de vivir en una situación de pobreza o exclusión social en el conjunto de la UE. En el caso español, este objetivo se traduce en disminuir en 1,4 millones de personas el número de pobres entre los años 2010 y 2020. ¿En qué medida se están logrando los objetivos de reducción de la pobreza que se fijaron para España de cara a 2020? Esta es la pregunta que queremos responder en este número de Perspectives Demogràfiques. Sobrepasado el ecuador del período establecido es un buen momento para hacer un balance provisional de los progresos realizados hasta el momento, y de analizar cuáles son las perspectivas de éxito para los próximos años. Comenzaremos repasando brevemente las virtudes y los defectos de las medidas oficiales utilizadas para cuantificar la pobreza y proponiendo una alternativa. Pese a que la nueva medida es tan arbitraria como las actualmente existentes, tiene la virtud de ofrecer una visión complementaria y, quizá, más realista de los preocupantes procesos de exclusión social que recientemente se están desarrollando en nuestro país. Las formas como definimos y medimos los fenómenos sociales tienen una importancia capital no solo cuando intentamos retratar y comprender el mundo que nos rodea sino también cuando intentamos modificarlo y corregirlo. En este sentido, la pobreza es un ejemplo paradigmático con un gran eco mediático y social a raíz del ciclo económico recesivo iniciado en 2008. ¿Cuál ha sido su evolución en los últimos años? ¿A qué sectores ha afectado con más fuerza? ¿Qué podemos esperar en los próximos años? Si dejamos a un lado las medidas oficiales excesivamente acomodadizas e incapaces de captar los importantes cambios estructurales que están aconteciendo en la economía española, hay razones para el pesimismo: niños, extranjeros y personas sin estudios universitarios son algunos de los sectores más afectados por los vaivenes de la coyuntura económica actual. ; In 2010 the European Union (EU) presented the Europe 2020 Strategy, a set of measures aiming to deal with the adverse effects of the recent financial crisis and to strengthen the economies of the Eurozone. One of the stated priority objectives was the need to reduce by twenty million the number of people at risk of poverty and exclusion in the EU as a whole. In the case of Spain, this goal meant reducing the number of people living in poverty by 1.4 million between 2010 and 2020. To what extent are the poverty reduction goals set for Spain by 2020 now being met? This is the question we wish to answer in this issue of Perspectives Demogràfiques. Since we have recently passed the halfway point of the stipulated period, this would seem to be a good time to make a provisional appraisal of the progress made so far in order to analyse the prospects for success in the coming years. To this effect, we shall begin with a brief overview of the virtues and defects of the official measures presently being used to quantify poverty and then we shall propose an alternative. Although the new measure is as arbitrary as those already existing, it has the virtue of offering a complementary and, perhaps, more realistic perspective on the worrying processes of social exclusion which have recently been developing in Spain. The ways in which we define and measure social phenomena are supremely important, not only when attempting to portray and understand the world around us but, in particular, when seeking to modify or remedy it. In this regard, poverty is a paradigmatic example with a considerable impact on society and presence in the media after the onset of the cycle of economic recession in 2008. How has it evolved in recent years? Which sectors are most seriously affected? What might we expect in the future? If we take a different perspective from that of some unduly reassuring official measures which do not seem to take into account the major structural changes which are occurring in the Spanish economy, there are reasons for pessimism: children, foreigners and people without university education are among the sectors most affected by the ebb and flow of the present economic situation.
La legislació en immigració a França en els darrers cinquanta anys palesa una política massa depenent de les diferents conjuntures econòmiques i, per tant, utilitarista. El control dels fluxos migratoris i la lluita contra la immigració clandestina són, tanmateix, un objectiu comú tant de governs de dretes com d'esquerres, amb una política de fons que presenta certes incoherències. Davant d'aquest escenari polític, quina és la tasca dels agents socials? Els treballadors socials que treballen en contextos culturalment heterogenis es troben sovint entre les normes jurídiques i les normes socials. Quins ponts han de bastir? Fins a on poden negociar? Aquest article esbossa algunes respostes a aquestes qüestions tot fent un repàs cronològic a la història de la immigració a França en els últims anys. ; Immigration legislation in France in the last fifty years reflects a policy that is over-dependent on changing economic circumstances and therefore utilitarian. The control of migratory flows and combating illegal immigration are, however, priority objectives for governments of both right and left, with an underlying policy that presents certain inconsistencies. Given this political scenario, what is the role of the social agents? Social workers working in culturally heterogeneous contexts often find themselves in the limbo between the letter of the law and social norms. What bridges should they build? How far can they negotiate? This paper sketches out some answers to these questions with a review of the timeline of the history of immigration in France in recent years. ; La legislación en inmigración en Francia en los últimos cincuenta años pone de manifiesto una política demasiado dependiente de las diferentes coyunturas económicas y, por lo tanto, utilitarista. El control de los flujos migratorios y la lucha contra la inmigración clandestina son, sin embargo, una objetivo común tanto en gobiernos de derechas como de izquierdas, con una política de fondo que presenta ciertas incoherencias. Ante este escenario político, ¿cuál es la labor de los agentes sociales? Los trabajadores sociales que trabajan en contextos culturalmente heterogéneos se encuentran a menudo entre las normas jurídicas y las normas sociales. ¿Qué puentes deben construir? ¿Hasta dónde pueden negociar? Este artículo esboza algunas respuestas a estas cuestiones repasando el eje cronológico de la historia de la inmigración en Francia en los últimos años.
El projecte internacional CLICO (Climate Change, Hydro Conflicts and Human security), liderat per l'ICTA, ha reunit a Nicòsia (Xipre), investigadors de 14 institucions per donar a conèixer i debatre els resultats dels estudis realitzats al llarg de tres anys en diverses àrees del Mediterrani, Orient Mitjà i del Sahel per investigar les dimensions socials del canvi climàtic i en particular els conflictes relacionats amb l'aigua. Els investigadors indiquen que el canvi climàtic juga per ara un paper secundari en l'origen i l'agreujament d'aquests conflictes i fa una crida a evitar discursos polítics que els vinculin directament sens considerar el paper d'altres factors polítics i socioeconòmics. ; El proyecto internacional CLICO (Climate Change, Hydro Conflicts and Human security), liderado por el ICTA, ha reunido en Nicosia (Chipre) a investigadores de 14 instituciones los días 10 y 11 de diciembre para presentar y debatir los resultados de los estudios realizados a lo largo de tres años en varias áreas del Mediterráneo, Oriente Medio y Sahel para investigar las dimensiones sociales del cambio climático, y en particular los conflictos relacionados con el agua. Los investigadores indican que el cambio climático juega de momento un papel secundario en el origen o agravamineto de estos conflictos y hace un llamamiento a evitar discursos políticos que los vinculen directamente, sin considerar el papel de otros factores políticos y socio-económicos. ; The international project CLICO (Climate Change, Hydro Conflicts and Human security), led by ICTA, united researchers from 14 institutions in Nicosia on 10 and 11 December to present and debate the results of studies on water, conflict and security conducted in the past three years in a variety of locations in the Mediterranean, Middle East and the Sahel. The CLICO project explored the social dimensions of climate change and in particular, conflicts related to water, and the threats this may pose for national and human security. The results found that climate change plays a secondary role -at least for the time being- in the origin or aggravation of social conflicts linked to water and that political discourses must avoid directly linking them without first taking into account other political and socio-economic factors.
Les droits culturels permettent de comprendre, de façon théorique et pratique, la place fondamentale des facteurs culturels pour un développement libre et équilibré. Un tel développement ne peut que se fonder sur ce qui devrait être considéré comme ses premières ressources: les ressources culturelles, humaines et non humaines. Les droits culturels garantissent l'accès des personnes, des groupes et des communautés à la diversité des savoirs qui sont nécessaires pour utiliser, développer, créer les capacités de développement personnel et social. Pas de développement social sans une culture des liens ; pas de développement économique sans une culture adaptée des choix et des échanges ; pas de développement écologique sans un accroissement des savoirs sur les écosystèmes. Les facteurs culturels ne viennent pas après comme un quatrième pilier, ils sont les facteurs et les leviers fondamentaux, transversaux et permanents de tout développement fondé sur les capacités des personnes et de leurs écosystèmes culturels. Ils sont comme une grammaire de tout développement démocratique, dans la mesure où leur réalisation permet de garantir que le choix des objectifs et des moyens est issu d'un débat largement participatif et instruit, de façon à repérer et favoriser les meilleures connexions entre les ressources, et donc aussi la meilleure économie. Des indicateurs de connexions adéquates apparaissent alors comme des outils très pertinents d'évaluation. ; Los derechos culturales permiten entender, de manera tanto teórica como práctica, el lugar fundamental de los factores culturales para un desarrollo libre y equilibrado. Dicho desarrollo sólo puede basarse en lo que se deberían considerar sus primeros recursos: los recursos culturales humanos y no humanos. Los derechos culturales garantizan el acceso de las personas, de los grupos y de las comunidades a la diversidad de conocimientos necesarios para utilizar, desarrollar y crear las capacidades de desarrollo personal y social. No hay desarrollo social sin una cultura de conexiones; no hay desarrollo económico sin una cultura adaptada a los cambios y a los intercambios; no hay desarrollo ecológico sin una expansión del saber sobre los ecosistemas. Los factores culturales no son un cuarto pilar, son factores y engranajes fundamentales, transversales y permanentes de todo desarrollo cimentado sobre las capacidades de las personas y de sus ecosistemas culturales. Son como una gramática de todo desarrollo democrático en la medida en que su realización permite garantizar que la elección de objetivos y medios ha surgido de un debate ampliamente participativo e instruido para percibir y favorecer las mejores conexiones entre los recursos y, por tanto, también la mejor economía. Los indicadores de conexiones adecuadas, en consecuencia, resultan ser herramientas muy pertinentes de evaluación. ; Els drets culturals permeten entendre, de manera tant teòrica com pràctica, el lloc fonamental dels factors culturals per a un desenvolupament lliure i equilibrat. El dit desenvolupament només pot basar-se en el que s'haurien de considerar els seus primers recursos: els recursos culturals humans i no humans. Els drets culturals garanteixen l'accés de les persones, dels grups i de les comunitats a la diversitat de coneixements necessaris per a utilitzar, desenvolupar i crear les capacitats de desenvolupament personal i social. No hi ha desenvolupament social sense una cultura de connexions; no hi ha desenvolupament econòmic sense una cultura adaptada als canvis i als intercanvis; no hi ha desenvolupament ecològic sense una expansió del saber sobre els ecosistemes. Els factors culturals no són un quart pilar, són factors i engranatges fonamentals, transversals i permanents de tot desenvolupament fonamentat sobre les capacitats de les persones i dels seus ecosistemes culturals. Són com una gramàtica de tot desenvolupament democràtic en la mesura que la seua realització permet garantir que l'elecció d'objectius i mitjans ha sorgit d'un debat àmpliament participatiu i instruït per a percebre i afavorir les millors connexions entre els recursos i, per tant, també la millor economia. Els indicadors de connexions adequades, en conseqüència, resulten ser eines molt pertinents d'avaluació. ; Cultural rights enable us to understand, both theoretically and practically, the fundamental role of cultural factors for free and balanced development. Such development can only be based on what should be regarded as primary resources: human and non-human cultural resources. Cultural rights guarantee individuals, groups and communities access to the diversity of knowledge necessary to use, develop and create the capacities for personal and social development. There can be no social development without a culture of connections; no economic development without a culture adapted to changes and exchanges; no ecological development without the spread of knowledge about our ecosystems. Cultural factors are not a fourth pillar; they are fundamental, transversal and permanent factors and mechanisms for all development grounded on the capacities of people and their cultural ecosystems. They are like the grammar for all democratic development in the way their implementation guarantees that the choice of objectives and means has come out of a broad participative and informed debate to perceive and foster the optimum connections among resources and, therefore, also the optimum economy. Indicators of suitable connections are, in consequence, highly pertinent evaluation tools.
Aquest article pretén reflexionar sobre dos grans interrogants que afecten als mateixos fonaments de la recent proliferació d'ONL. Sense voler ser despectius, sembla evident que les ONL s'han posat de moda i, per tant, com davant de qualsevol altra moda social, cal plantejarse que és el que hi ha al darrere. El primer interrogant es refereix a les raons que expliquen la proliferació d 'ONL, mentre que el segon planteja el futur que en podem esperar. Respecte al primer punt buscarem la justificació a la moda de les ONL en l'evolució socioeconomica de les nostres societats. En concret observarem com el transit de I'estat liberal a I'estat de benestar i d'aquest a la seva reestructuració actual incorpora pressions que expliquen el paper canviant que en cada moment hi desenvolupen. Respecte al segon punt observarem com les ONL poden ser crucials en un futur proper en tant que instruments indispensables alhora per a la modernització dels serveis públics i per a la innovació democratica. El perill , com explicarem més endavant, rau en que es produeixi un biaix que acabi per centrar el paper de les ONL únicament en l'ambit prestacional ; Este artículo pretende reflexionar sobre dos grandes interrogantes que afectan a los mismos fundamentos de la reciente proliferación de ONL. El primer interrogante se refiere a las razones que explican la proliferación de ONL, mientras que el segundo se ocupa del futuro que podemos esperar de ellas. Con referencia al primer punto, buscaremos la justificación a la moda de las ONL en la evolución socioeconómica de nuestras sociedades. Respecto al segundo punto, observaremos que las ONL pueden ser cruciales en un futuro cercano como instrumentos indispensables a la vez para la modernización de los servicios públicos y para la innovación democrática. ; This article throws some light on two of the main points which are the pillars of the recent multiplication of NPOs. The first point gives some clues to the multiplication of NPOs whereas the second point deals with the prospects for the future. Firstly, we will search for the justification of the NPOs as a trend in the social and economic evolution process of our societies. Then, we will show how NPOs can play a role in the near future as key tools for the development of public services and democratic innovation. Internal communication between entities which provide social services.
Entre agosto y septiembre de 1991, los Países Bálticos forzaron su ruptura con la Unión Soviética, pocos meses antes de que ésta se desintegrara totalmente. A partir de ese momento, la recuperación de su independencia y soberanía nacional -fraguada por primera vez en la época de entreguerras y frustrada por el pacto germano-soviético de 1939-, así como la consolidación de la democracia y el Estado de Derecho y la economía social de mercado, fue de la mano de su aspiración de integración en la Unión Europea y en la Organización del Tratado del Atlántico Norte. Después de más de una década de grandes transformaciones, tanto políticas como socioeconómicas, los tres Países Bálticos -Lituania, Estonia y Letonia- han logrado cumplir con éxito aquellos dos objetivos fundamentales para su futuro en paz, libertad, prosperidad y seguridad en el siglo XXI: el «retorno a Europa» en el marco de la Unión Europea y su vinculazión a la alianza militar euroatlántica dentro de la OTAN. ; Between August and September 1991, the Baltic States forced their break with the USSR, just a few months before the latter disintegrated. From that moment on, the recovery of national independence and sovereignty – first established during the inter-war period only to be thwarted by the pact between Germany and the Soviet Union in 1939 – as well as the consolidation of democracy, the rule of law and a market economy, were given impetus by their desire to join the European Union and the North Atlantic Treaty Organization. After more than a decade of major transformations, both political and socio-economic in nature, the three Baltic States – Lithuania, Estonia and Latvia – have successfully achieved the two fundamental prerequisites for a future of peace, liberty, prosperity and security in the twenty-first century: their «return to Europe» as members of the European Union and their link with the Euro-Atlantic military alliance as members of NATO. ; El presente trabajo se inscribe en un proyecto de investigación (realizado conjuntamente con el prof. Dr. Ricardo Martín de la Guardia) sobre el ideal europeísta y su influencia en los países de la antigua Europa del Este en el camino de éstos hacia su integración en la Unión Europea. Dicho proyecto de investigación ha sido apoyado por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte mediante la vinculación del autor como «Salvador de Madariaga Fellow» al Instituto Universitario Europeo de Florencia en los años 1999 y 2003 (para este último año: Resolución de 28 de marzo de 2003, BOE 15 de abril de 2003).
En els debats sobre política mediambiental, la necessitat d'eliminar les subvencions mediambientalment nocives ha rebut poca atenció. Aquestes subvencions solen augmentar la grandària i la intensitat de la contaminació de les activitats econòmiques, sovint sense una clara compensació dels beneficis socials. L'impacte ambiental de les subvencions directes, o en el pressupost, ha estat àmpliament reconegut. Però les subvencions indirectes o fora de pressupost (no visibles en els pressupostos del govern) són almenys igual d'importants. La investigació realitzada sobre aquest tema és escassa, però aquest estudi mostra els resultats de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i dels acidificantes derivats de les subvencions fora de pressupost als Països Baixos i, en particular, mostren que els subsidis en l'agricultura, l'energia i els transports contribueixen de manera important a les emissions de GEH. Una política climàtica eficaç, per tant, ha de considerar l'eliminació de les subvencions fora de pressupost. ; En los debates sobre política medioambiental la necesidad de eliminar las subvenciones medioambientalmente dañinas ha recibido poca atención. Estas subvenciones suelen aumentar el tamaño y la intensidad de la contaminación de las actividades económicas, a menudo sin una clara compensación de los beneficios sociales. El impacto ambiental de las subvenciones directas, o en el presupuesto, ha sido ampliamente reconocido. Pero las subvenciones indirectas o fuera de presupuesto (no visibles en los presupuestos del gobierno) son al menos igual de importantes. La investigación realizada sobre este tema es escasa, pero este estudio muestra los resultados de las emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) y de los acidificantes derivados de las subvenciones fuera de presupuesto en los Países Bajos y, en particular, muestran que los subsidios en la agricultura, la energía y los transportes contribuyen de manera importante a las emisiones de GEI. Una política climática eficaz, por tanto, debe considerar la eliminación de las subvenciones fuera de presupuesto. ; In debates on environmental policy the complementary need for removing environmentally harmful subsidies has received little attention. Such subsidies typically increase the size and pollution intensity of economic activities, often without clear, compensating social benefits. The environmental impact of direct or on-budget subsidies has been well recognized. Indirect or off-budget subsidies, not visible in government budgets, are at least as important. Research on this topic is scarce. This research reports findings on greenhouse gas (GHG) and acidifying emissions arising from off-budget subsidies in the Netherlands and show that subsidies particularly in agriculture, energy and transport contribute importantly to GHG emissions. Effective climate policy therefore needs to consider removal of off-budget subsidies.
La relació entre els nous moviments socials, especialment els que estan ubicats al Sud Global, i els seus mitjans en línia sovint ha estat objecte d'estudi en termes d'apoderament gràcies a un abast global acabat d'aconseguir i les subsegüents capacitats de xarxes esteses més enllà de la localitat. Però l'anàlisi de la relació entre internet i els moviments socials dins de societats caracteritzades per la bretxa digital, producte de condicions socials, econòmiques i polítiques desiguals, és menys freqüent. En aquest article analitzo les tensions entre les formes locals, nacionals i globals de participació civil en els mitjans en línia produïts per un nou moviment social que s'oposava a la instal·lació de dues grans fàbriques de paper a la frontera entre l'Argentina i l'Uruguai. L'anàlisi mostra que la relació entre aquest moviment i les seves pràctiques mediàtiques en línia se serveix de formes "glocals" de participació cívica amb impacte d'apoderament dins de la localitat. ; The relationship between new social movements, especially those located in the global South, and their online media has often been discussed in terms of empowerment via a newly achieved global reach and subsequent extended networking capabilities beyond the locality. Less frequent is the analysis of the relationship between internet and social movements within societies characterized by a digital divide, product of unequal social, economic and political conditions. In this paper I explore the tensions between local, national and global forms of civil engagement in the online media produced by a new social movement opposed to the installation of two mega paper mills on the border between Argentina and Uruguay. The analysis shows that the relationship between this movement and its online media practices draws on "glocal" forms of civic engagement with empowering impact within the locality. ; La relación entre los nuevos movimientos sociales, especialmente los que están ubicados en el Sur Global, y sus medios en línea a menudo ha sido objeto de estudio en términos de empoderamiento gracias a un alcance global acabado de conseguir y las subsiguientes capacidades de redes extendidas más allá de la localidad. Pero el análisis de la relación entre internet y los movimientos sociales dentro de sociedades caracterizadas por la brecha digital, producto de condiciones sociales, económicas y políticas desiguales, es menos frecuente. En este artículo analizo las tensiones entre las formas locales, nacionales y globales de participación civil en los medios en línea producidos por un nuevo movimiento social que se oponía a la instalación de dos grandes fábricas de papel en la frontera entre Argentina y Uruguay. El análisis muestra que la relación entre este movimiento y sus prácticas mediáticas en línea se sirve de formas "glocales" de participación cívica con impacto de empoderamiento dentro de la localidad.
La relació entre els nous moviments socials, especialment els que estan ubicats al Sud Global, i els seus mitjans en línia sovint ha estat objecte d'estudi en termes d'apoderament gràcies a un abast global acabat d'aconseguir i les subsegüents capacitats de xarxes esteses més enllà de la localitat. Però l'anàlisi de la relació entre internet i els moviments socials dins de societats caracteritzades per la bretxa digital, producte de condicions socials, econòmiques i polítiques desiguals, és menys freqüent. En aquest article analitzo les tensions entre les formes locals, nacionals i globals de participació civil en els mitjans en línia produïts per un nou moviment social que s'oposava a la instal·lació de dues grans fàbriques de paper a la frontera entre l'Argentina i l'Uruguai. L'anàlisi mostra que la relació entre aquest moviment i les seves pràctiques mediàtiques en línia se serveix de formes "glocals" de participació cívica amb impacte d'apoderament dins de la localitat. ; The relationship between new social movements, especially those located in the global South, and their online media has often been discussed in terms of empowerment via a newly achieved global reach and subsequent extended networking capabilities beyond the locality. Less frequent is the analysis of the relationship between internet and social movements within societies characterized by a digital divide, product of unequal social, economic and political conditions. In this paper I explore the tensions between local, national and global forms of civil engagement in the online media produced by a new social movement opposed to the installation of two mega paper mills on the border between Argentina and Uruguay. The analysis shows that the relationship between this movement and its online media practices draws on "glocal" forms of civic engagement with empowering impact within the locality. ; La relación entre los nuevos movimientos sociales, especialmente los que están ubicados en el Sur Global, y sus medios en línea a menudo ha sido objeto de estudio en términos de empoderamiento gracias a un alcance global acabado de conseguir y las subsiguientes capacidades de redes extendidas más allá de la localidad. Pero el análisis de la relación entre internet y los movimientos sociales dentro de sociedades caracterizadas por la brecha digital, producto de condiciones sociales, económicas y políticas desiguales, es menos frecuente. En este artículo analizo las tensiones entre las formas locales, nacionales y globales de participación civil en los medios en línea producidos por un nuevo movimiento social que se oponía a la instalación de dos grandes fábricas de papel en la frontera entre Argentina y Uruguay. El análisis muestra que la relación entre este movimiento y sus prácticas mediáticas en línea se sirve de formas "glocales" de participación cívica con impacto de empoderamiento dentro de la localidad.
"Han passat cent anys des que es va fer la pregunta que avui és famosa a la Xina: 'Quan podrà la Xina convidar el món sencer a Pequín per a una competició internacional olímpica?'. Al 2008, els Jocs Olímpics es duran a terme a la nació menys 'occidentalitzada' on mai s'han celebrat. Serà la tercera vegada que els Jocs Olímpics d'Estiu se celebrin fora d'Occident o d'una de les seves antigues colònies, i serà la trobada més important entre Orient i Occident en temps de pau. Serà un moment crucial quan la Xina comenci a ocupar el seu lloc com a peça fonamental de la política mundial, en l'economia i en la cultura després de gairebé 170 anys de subordinació als poders occidentals i al Japó. Per als xinesos, l'eslògan olímpic 'Un món, un somni' significa que tota la gent del món vol un bon nivell de vida i seguretat, i que totes les nacions desitgen modernitzar-se i arribar a condicions polítiques i econòmiques estables (.)". ; "Han pasado cien años desde que se formuló la pregunta que ahora es famosa en China: '¿Cuándo podrá China invitar al mundo entero a Pekín para una competición internacional olímpica?'. En 2008, los Juegos Olímpicos se llevarán a cabo en la nación menos 'occidentalizada' en la que se han celebrado hasta ahora. Será la tercera vez que los Juegos Olímpicos de Verano se celebren fuera de Occidente o de sus antiguas colonias, y será el mayor encuentro entre Oriente y Occidente en tiempos de paz. Será un momento fundamental cuando China empiece a ocupar su lugar como pieza fundamental en la política mundial, en economía y en cultura después de casi 170 años de subordinación a los poderes occidentales y a Japón. Para los chinos, el eslogan olímpico 'Un mundo, un sueño' significa que toda la gente del mundo quiere un buen nivel de vida y seguridad, y que todas las naciones desean modernizarse y alcanzar condiciones políticas y económicas estables (.)". ; "One hundred years have passed since the question now famous in China was asked, 'When will China be able to invite all the world to Peking [Beijing] for an International Olympic contest…?' In 2008 the Olympic Games will be hosted by the least 'Westernized' nation in the world to yet host them. It will be only the third time the Olympic Summer Games have been held outside the West and its former colonies, and it will be the greatest-ever meeting of East and West in peacetime. It will mark a pivotal moment when China begins to take its place as a major force in global politics, economics, and culture after nearly 170 years of subordination to the Western powers and Japan. For Chinese people the Olympic slogan 'One World, One Dream' means that all the world's peoples want a high standard of living and a secure life, and all the world's nations want to modernize and achieve stable economic and political conditions (.)".