Suchergebnisse

L'article descriu, recapitula i valora alguns aspectes i facetes de la incorporació dels educadors socials als centres escolars, un procés limitat i incomplet en algunes comunitats autònomes, i excessivament ambiciós i ràpid en d'altres. Fa especial èmfasi en: el sentit de la presència de l'Educació Social a l'escola; la descripció d'alguns espais privilegiats per intervenció dels educadors, i els elements de desacord o les situacions pendents d'aclarir que resulten del procés d'incorporació. Unes sinergies que poden representar un risc per al desenvolupament i la promoció de la professió en l'àmbit escolar. Una cooperació que contingui la capacitat tant d'integrar i afrontar les necessitats derivades dels canvis i transformacions del context social, com de planejar un projecte educatiu i de ciutadania més compromès amb una societat democràtica i participativa. ; El artículo describe, recapitula y valora algunos aspectos y facetas de la incorporación de los educadores sociales en los centros escolares, un proceso limitado e incompleto en algunas Comunidades Autónomas, y excesivamente ambicioso y rápido en otras. Hace especial hincapié en: el sentido de la presencia de la Educación Social en la escuela; la descripción de algunos espacios privilegiados por intervención de los educadores; y los elementos de desencuentro o las situaciones pendientes de aclarar que resultan del proceso de incorporación. Unas sinergias que pueden representar un riesgo para el desarrollo y la promoción de la profesión en el ámbito escolar. Una cooperación que contenga la capacidad tanto de integrar y afrontar las necesidades derivadas de los cambios y transformaciones del contexto social, como de planear un proyecto educativo y de ciudadanía más comprometido con una sociedad democrática y participativa ; The article describes, recaps and assesses some aspects of the incorporation of social educators into schools; it has been a limited and incomplete process in some autonomous regions of Spain, and too ambitious and fast in others. It, in particular, emphasizes: the im portance and sense of the presence of social education in school; some privileged spaces for the educator's intervention; and the disagreements or situations that need to be worked out as a result of the incorporation process. Those synergies can be dangerous for the development and the promotion of social education in school. Cooperation needs to be able to integrate and to face the needs resulting from the changes in the social context; but, at the same time, it needs to project a more committed education and citizenship project in democratic and participatory society.

Aquest article té el propòsit fonamental de presentar, encara que sigui de manera esquemàtica, alguns dels elements fonamentals sobre els quals se sosté la proposta política i filosòfica del Hanfeizi, un dels texts més importants de la Xina preimperial. Aquest antic text resulta especialment evocador per al pensament en la mesura que representa una veritable excepció en la teoria política clàssica. Mentre que les principals propostes sociopolítiques, més o menys utòpiques, articulades tant per pensadors occidentals com xinesos, consideren que el major obstacle per a la consecució d'aquests projectes rau en la naturalesa passional de l'ésser humà, l'obra atribuïda tradicionalment a Han Fei defensa que només és possible obtenir un cos social ordenat gràcies precisament a aquesta dimensió passional. A partir d'aquest eix argumental, el nostre article no solament tractarà d'aclarir la manera concreta en la qual es legitima i organitza aquest singular sistema ideològic, sinó que també s'esforçarà a posar de manifest els vincles ideològics comuns entre la concepció autoritària del Hanfeizi i alguns dels aspectes més essencials del liberalisme econòmic tal com es presenten en l'obra d'Adam Smith. ; basic aim of this article is to present, albeit it schematically, some of the fundamental elements upon which the political and philosophical proposal of the Hanfeizi, one of the most important texts of pre-Imperial China, is based. This ancient text is especially evocative for philosophy in that it constitutes a real exception in classical political theory. Whereas the principal socio-political proposals, which were to a greater or lesser extent utopian, put forward by both Western and Chinese philosophers, consider that the greatest obstacle to achieving these projects lies in the passionate nature of humans, the work traditionally attributed to Han Fei defends the idea that an ordered social body is only possible thanks precisely to that passionate side. Using this core argument as a basis, the article will not only try to clarify the specific way in which this unique ideological system is legitimised and organised, but also endeavours to show the common ideological links between the authoritarian conception of the Hanfeizi and some of the more essential aspects of economic liberalism as presented in the work of Adam Smith. ; El presente artículo tiene el propósito fundamental de presentar, aunque sea de manera esquemática, algunos de los elementos fundamentales sobre los que se sustenta la propuesta política y filosófica del Hanfeizi, uno de los textos más importantes de la China preimperial. Este texto antiguo resulta especialmente evocador para el pensamiento en la medida en que supone una verdadera excepción en la teoría política clásica. Mientras que las principales propuestas sociopolíticas, más o menos utópicas, articuladas tanto por pensadores occidentales como chinos, consideran que el mayor obstáculo para la consecución de esos proyectos reside en la naturaleza pasional del ser humano, la obra atribuida tradicionalmente a Han Fei defiende que sólo es posible obtener un cuerpo social ordenado gracias precisamente a esa dimensión pasional. A partir de ese eje argumental, nuestro artículo no sólo tratará de esclarecer el modo concreto en que se legitima y organiza ese singular sistema ideológico, sino que también se esforzará en poner de manifiesto los vínculos ideológicos comunes entre la concepción autoritaria del Hanfeizi y algunos de los aspectos más esenciales del liberalismo económico tal y como se presentan en la obra de Adam Smith.

Les protestes socials esdevingudes en nombrosos països durant els últims tres anys –des de Tunísia i l'anomenada "Primavera àrab" fins a les recents mobilitzacions a Turquia o Brasil– han fet aflorar un debat sobre la possible dimensió global i transestatal de totes elles. El present article pretén realitzar una aproximació descriptiva i analítica a aquest intens cicle de protestes, reflexionant sobre les diferències i similituds existents entre elles, el paper que Internet i les xarxes socials han tingut en el curs de les diferents mobilitzacions o, entre altres aspectes, el repertori d'accions que han emprat. Més enllà d'aquests trets compartits o no, l'article mira d'emfasitzar la importància d'entendre aquest cicle de mobilitzacions com un procés de repolitització social que combina les contradiccions i conflictes locals de cada context en particular amb l'aparent existència d'una demanda global per major democratització política, regeneració institucional, justícia social i reapropiació d'allò comú. ; The social protests that have take place in many countries over the past three years - from Tunisia and the so-called Arab Spring to the recent protests in Turkey and Brazil - have given rise to a debate about the possible global and transnational dimension they may have. This paper sets out to develop a descriptive and analytical approach to this intense cycle of protests, reflecting on the differences and similarities between all of them, the role that the Internet and social networks have had in the course of the different demonstrations and, among other things, the repertoire of actions that have been used. Beyond these shared traits, the paper seeks to emphasize the importance of understanding this cycle of mobilization as a social re-politicization process that combines local contradictions and conflicts of each particular context with the apparent existence of a global demand for greater political democratization, institutional regeneration, social justice and reappropriation of the common. ; Las protestas sociales acaecidas en numerosos países durante los últimos tres años –desde Túnez y la llamada "Primavera árabe" hasta las recientes movilizaciones en Turquía o Brasil– han hecho aflorar un debate sobre la posible dimensión global y transestatal de todas ellas. El presente artículo pretende realizar una aproximación descriptiva y analítica a este intenso ciclo de protestas, reflexionando sobre las diferencias y similitudes existentes entre todas ellas, el papel que Internet y las redes sociales han tenido en el curso de las diferentes movilizaciones o, entre otros aspectos, el repertorio de acciones que han utilizado. Más allá de estos rasgos compartidos o no, el artículo trata de enfatizar la importancia de entender este ciclo de movilizaciones como un proceso de repolitización social que combina las contradicciones y conflictos locales de cada contexto en particular con la aparente existencia de una demanda global por mayor democratización política, regeneración institucional, justicia social y reapropiación de lo común.

El desenvolupament sostenible s'ha d'orientar a buscar una avaluació qualitativa per l'ésser humà i el seu grup social i assegurar que les generacions futures disposin d'una base natural sostenidora. D'aquesta manera, ha de permetre involucrar i posar en primera línia les dimensions ètica, ambiental i social, fins ara deixades en segon pla, i col·locar les dimensions tecnològica i econòmica en una posició subordinada a les anteriors, a través d'un procés de transformació qualitatiu lent i gradual de canvis en el temps, dirigits a procurar la plena realització de les potencialitats humanes com a persones, grups i organitzacions. La sostenibilitat té com a requisit, a més, la necessitat d'una perspectiva sociopolítica que pensi en una democràcia més enllà de l'Estat-Nació, un sistema jurídic que garanteixi els drets civil i la justícia social, i que valori els drets intrínsecs de la natura. Des d'aquest punt, llavors, es podria pensar realment en la possibilitat de garantir a les generacions futures un mínim de benestar. ; El desarrollo sostenible debe orientarse a buscar una evaluación cualitativa para el ser humano y su grupo social y asegurar que las generaciones futuras dispongan de una base natural sustentadora. De tal manera, debe permitir involucrar y jerarquizar en primera línea, las dimensiones ética, ambiental y social, hasta ahora dejadas en un segundo plano, y colocar las dimensiones tecnológica y económica en una posición subordinada a las anteriores, a través de un proceso de transformación cualitativa lenta y gradual de cambios en el tiempo dirigidos a procurar la plena realización de las potencialidades humanas como personas, grupos y organizaciones. La sustentabilidad tiene como requisito, además, la necesidad de un enfoque sociopolítico que piense una democracia más allá del estado–nación, un sistema jurídico que garantice los derechos civiles y la justicia social, que valore los derechos intrínsecos de la naturaleza. Desde allí, entonces, se podrá pensar verdaderamente en la posibilidad de asegurar a las generaciones futuras un mínimo de bienestar.

El desenvolupament sostenible s'ha d'orientar a buscar una avaluació qualitativa per l'ésser humà i el seu grup social i assegurar que les generacions futures disposin d'una base natural sostenidora. D'aquesta manera, ha de permetre involucrar i posar en primera línia les dimensions ètica, ambiental i social, fins ara deixades en segon pla, i col·locar les dimensions tecnològica i econòmica en una posició subordinada a les anteriors, a través d'un procés de transformació qualitatiu lent i gradual de canvis en el temps, dirigits a procurar la plena realització de les potencialitats humanes com a persones, grups i organitzacions. La sostenibilitat té com a requisit, a més, la necessitat d'una perspectiva sociopolítica que pensi en una democràcia més enllà de l'Estat-Nació, un sistema jurídic que garanteixi els drets civil i la justícia social, i que valori els drets intrínsecs de la natura. Des d'aquest punt, llavors, es podria pensar realment en la possibilitat de garantir a les generacions futures un mínim de benestar. ; El desarrollo sostenible debe orientarse a buscar una evaluación cualitativa para el ser humano y su grupo social y asegurar que las generaciones futuras dispongan de una base natural sustentadora. De tal manera, debe permitir involucrar y jerarquizar en primera línea, las dimensiones ética, ambiental y social, hasta ahora dejadas en un segundo plano, y colocar las dimensiones tecnológica y económica en una posición subordinada a las anteriores, a través de un proceso de transformación cualitativa lenta y gradual de cambios en el tiempo dirigidos a procurar la plena realización de las potencialidades humanas como personas, grupos y organizaciones. La sustentabilidad tiene como requisito, además, la necesidad de un enfoque sociopolítico que piense una democracia más allá del estado–nación, un sistema jurídico que garantice los derechos civiles y la justicia social, que valore los derechos intrínsecos de la naturaleza. Desde allí, entonces, se podrá pensar verdaderamente en la posibilidad de asegurar a las generaciones futuras un mínimo de bienestar.

Atès el seu nombre i la seva finalitat, i per a aportar un instrument més a la integració dels sectors exclosos, l'Estat espanyol va regular les empreses d'inserció a través de la Llei 44/2007, de 13 de desembre. La realització d'un TFG d'educació social ens vapermetre veure si són un instrument facilitador de la transició al treball i observar que, pel fet d'implicar la metodologia de l'animació sociolaboral, són un camp d'intervenciósocioeducativa per a l'educació social, si bé existeixen certes mancances pel que fa a la contextualització del paper i les funcions de l'educador/a social. ; On account of the number and purpose of the job integration agencies, and with a view to providing an additional impetus to the integration of disadvantaged sectors of society, the Spanish government passed Law 44/2007 of 13 December to regulate these firms. Our final-year degree project in Social Educationgave us an opportunity to see if they are an effective instrument in facilitating the transition to work and to observe that, when the methodology of socio-occupational animation is applied, they constitute a field of intervention for social education, despite the absence of certain aspects of contextualization of the roleand functions of the social educator. ; Debido a su número y a su finalidad, y para aportar un instrumento más a la integración de los sectores excluidos, el Estado españolreguló las empresas de inserción a través de la Ley 44/2007, de 13 de diciembre. La realización de un TFG de educación social nospermitió ver si son un instrumento facilitador de la transición al trabajo y observar que, al aplicar la metodología de la animaciónsociolaboral, son un campo de intervención socioeducativa para la educación social, si bien existen ciertas lagunas en cuanto a lacontextualización del papel y funciones del educador/a social.