Since they appeared, the studies of Science, Technology & Society (STS) have been interested in education as the key to help the citizens of tomorrow to participate in the discussions dealing with the future of technoscience. In Spain, the STS subjects became part of the secondary school programs since the educational reform. Nevertheless, the analysis of the textbooks used in Catalonia shows that a deterministic vision of science & technology - both of them thought as entities with their own logic of development, independent from social reality - coexists with a neutralistic conception, which considers technoscience as a basic tool that can be used by humanity either in a correct or an incorrect way. The student has the perception that science & technology shape the social reality, but that are somehow independent from society.
El ensayo examina tres aspectos de la decapitación de Luis XVI para demostrar como ésta simbolizó una transformación del principio de legitimidad política, a la vez que impactó en el desarrollo de las concepciones modernas de justicia formal y justicia sustantiva. La decapitación es considerada una metáfora de la transferencia de soberanía del rey a la ciudadanía, y es analizada poniendo énfasis en los discursos convencionales de Saint Just y Condorcet, y sus distintas concepciones de legalidad y legitimidad. Estas dos líneas de pensamiento son posteriormente analizadas como el fundamento de dos de las tendencias surgidas de la Revolución Francesa: los derechos humanos y el totalitarismo en sus versiones modernas. ; Th is essay examines three aspects of the beheading of king Louis XVI to show how it symbolized the transformation of the legitimacy principle of the body politic, and the development of modern formal and substantive justice. Th e beheading is seen as a metaphor of the transference of sovereignty from the king to the people. Louis Capet's is analyzed focusing on the speeches of Saint Just and Condorcet, and their opposing conceptions of legality and legitimacy. Th ese two threads are considered as fundamentals of two of the trends developed as part of the legacy of the French Revolution: the modern approach to human rights and totalitarianism.
The 10 June 1987 the first European elections by direct universal suffrage will take place in Spain ; El 10 de junio de 1987 España participará por primera vez en las elecciones europeas
Agustí Nieto-Galan, professor i catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha publicat el llibre "The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain". Aquesta obra analitza el paper polític dels químics a l'Espanya del segle XX, i la seva col·laboració en projectes acadèmics, militars i industrials. Les molècules, en aparença neutrals i objectives, esdevenen mediadors flexibles, que uneixen les ambicions professionals a ideologies sovint contraposades. ; Agustí Nieto-Galan, catedrático de Historia de la Ciencia de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), ha publicado el libro The Politics of Chemistry. Science and Power in Twentieth-Century Spain. Esta obra analiza el papel político de los químicos en la España del siglo XX, y su colaboración en proyectos académicos, militares e industriales. Las moléculas, en apariencia neutrales y objetivas, se convierten mediadores flexibles, que unen las ambiciones profesionales en ideologías a menudo contrapuestas.
Aquestes notes només intenten posar sobre la taula qüestions percebudes des de la intersecció entre la gran explosió social que va significar el 15-M, sorgit el 2011, i l'experiència en el moviment ciutadà. Evidentment, aquesta intersecció constitueix un lloc que està inevitablement condicionat per l'experiència que de tots dos fenòmens s'ha anat adquirint. Són notes preses a l'abric del debat intern/extern en els mateixos moviments. Per això, són com un "mos" per seguir el camí, per la qual cosa són notes que no tanquen sinó que obren les mirades del caminant. ; These notes aim simply to put on the table a number of issues perceived from the intersection between the great social explosion that marked the 15 -M, in the aftermath of March 15th, 2011, and the experience of the citizens' movement. It goes without saying that the experience of that intersection is inevitably conditioned by the ongoing experience of both of these phenomena. These notes were taken in the heat of the internal/external debate within the movements themselves, and as such are essentially a 'snack' for the road, so their purpose is not to close butto open the eyes of the traveller. ; Estas notas sólo intentan poner encima de la mesa cuestiones percibidas desde la intersección entre la gran explosión social que significó el 15-M, surgido en 2011, y la experiencia en el movimiento ciudadano. Evidentemente, esta intersección constituye un lugar que está inevitablemente condicionado por la experiencia que de ambos fenómenos se ha ido adquiriendo. Son notas tomadas al calor del debate interno/externo en los propios movimientos. Son, por ello, como un "tentempié" para seguir el camino, por lo que son notas que no cierran sino que abren las miradas del caminante.
La crisi financera i econòmica mundial que viu el món globalitzat des de l'estiu de 2007 planteja la qüestió de si estem davant de la fi d'un cicle o de la fi d'un model, i posa en evidència la necessitat d'un profund debat d'idees. A banda de les causes immediates de la crisi, s'observen causes profundes que són, principalment, resultat d'un període de globalització econòmica neoliberal. Si l'efecte de la crisi als països del Nord és evident i palpable, el seu impacte als països menys desenvolupats és devastador, la revisió del Consens de Monterrey, encaminada a concretar el finançament per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va quedar frustrada pel naixement del G20. L'abordatge polític de la crisi posa en qüestió els lideratges mundials. Si bé el G20 va voler monopolitzar el debat, finalment les Nacions Unides, de la mà del president de l'Assemblea General, el pare d'Escoto, va poder convocar la Conferència sobre la Crisi Financera i Econòmica i els seus Efectes Sobre el Desenvolupament (juny de 2009). Malgrat que els seus resultats són molt menors, i no s'hi van acordar moltes de les recomanacions del mateix president i de la Comissió Stiglitz, les conclusions de tot plegat apunten a una imprescindible reforma del sistema i de la governança de l'economia financera mundial. El "G192", es va posar, doncs, sobre la taula un model de governança democràtica mundial per abordar un crisi global d'impacte sobre la ciutadania mundial. The financial and economic crisis that has been rocking the globalised world since the summer of 2007 raises the question of whether we are looking at the end of a cycle or the end of a model and highlights the need for a thorough debate of ideas. In addition to the immediate causes of the crisis (such as the bursting of the housing bubble and the toxicity of the financial markets), several deep-rooted causes can be found, most resulting from a period of neo-liberal economic globalisation. Whilst the crisis has had a clear and tangible impact on the countries of the North, it has been calamitous for less developed countries. The damage is compounded by the fact that the review of the Monterrey Consensus, intended to find the necessary financing to achieve the Millennium Development Goals, was thwarted by the emergence of the G20. The political hijacking of the crisis casts doubt on global leadership. Although the G20 monopolised the debate, in the end, the United Nations (UN), under the leadership of the president of the General Assembly, Father Miguel d'Escoto, managed to convene the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development (June 2009). Despite the conference's modest results and the fact that no agreement was reached on many of the recommendations made by the president or the 'Stiglitz Commission', the conclusions as a whole point towards a crucial need to reform the system and governance bodies of the global financial economy. To this end, within the context of the UN, or 'G192', a model of global democratic governance was tabled to address a global crisis with an impact on global citizens ; Postprint (published version)
La crisi financera i econòmica mundial que viu el món globalitzat des de l'estiu de 2007 planteja la qüestió de si estem davant de la fi d'un cicle o de la fi d'un model, i posa en evidència la necessitat d'un profund debat d'idees. A banda de les causes immediates de la crisi, s'observen causes profundes que són, principalment, resultat d'un període de globalització econòmica neoliberal. Si l'efecte de la crisi als països del Nord és evident i palpable, el seu impacte als països menys desenvolupats és devastador, la revisió del Consens de Monterrey, encaminada a concretar el finançament per a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va quedar frustrada pel naixement del G20. L'abordatge polític de la crisi posa en qüestió els lideratges mundials. Si bé el G20 va voler monopolitzar el debat, finalment les Nacions Unides, de la mà del president de l'Assemblea General, el pare d'Escoto, va poder convocar la Conferència sobre la Crisi Financera i Econòmica i els seus Efectes Sobre el Desenvolupament (juny de 2009). Malgrat que els seus resultats són molt menors, i no s'hi van acordar moltes de les recomanacions del mateix president i de la Comissió Stiglitz, les conclusions de tot plegat apunten a una imprescindible reforma del sistema i de la governança de l'economia financera mundial. El "G192", es va posar, doncs, sobre la taula un model de governança democràtica mundial per abordar un crisi global d'impacte sobre la ciutadania mundial. The financial and economic crisis that has been rocking the globalised world since the summer of 2007 raises the question of whether we are looking at the end of a cycle or the end of a model and highlights the need for a thorough debate of ideas. In addition to the immediate causes of the crisis (such as the bursting of the housing bubble and the toxicity of the financial markets), several deep-rooted causes can be found, most resulting from a period of neo-liberal economic globalisation. Whilst the crisis has had a clear and tangible impact on the countries of the North, it has been calamitous for less developed countries. The damage is compounded by the fact that the review of the Monterrey Consensus, intended to find the necessary financing to achieve the Millennium Development Goals, was thwarted by the emergence of the G20. The political hijacking of the crisis casts doubt on global leadership. Although the G20 monopolised the debate, in the end, the United Nations (UN), under the leadership of the president of the General Assembly, Father Miguel d'Escoto, managed to convene the Conference on the World Financial and Economic Crisis and Its Impact on Development (June 2009). Despite the conference's modest results and the fact that no agreement was reached on many of the recommendations made by the president or the 'Stiglitz Commission', the conclusions as a whole point towards a crucial need to reform the system and governance bodies of the global financial economy. To this end, within the context of the UN, or 'G192', a model of global democratic governance was tabled to address a global crisis with an impact on global citizens ; Postprint (published version)
