Suchergebnisse

Malgrat que des de feia ja molt de temps existien raons socials, mediques i jurídiques més que suficients, han tingut de passar més de cent vint anys (1889-2011) per a que es dugués a terme la necessària reforma de l'obsolet article 30 CC. mitjançant la qual s'ha prescindit, per fi, de l'estranya, per anòmala, i criticada condicio iuris – figura humana i supervivència independent més enllà de les primeres 24 hores – que caracteritzava l'adquisició de la personalitat civil en el Dret espanyol, sense parangó en els ordenaments del seu entorn jurídic. El nou criteri, fonamentat únicament en el naixement entès des de la seva consideració jurídica – despreniment del claustre matern -, permet prescindir, des d'aquest "moment", de qualsevol limitació a la projecció jurídica, tant personal com patrimonial, del nounat, incloent per tant els efectes successoris mortis causa. El desencadenant de la novetat legislativa, vehiculada per la nova Llei del Registre Civil (2011), no fou un altre que la regulació dispensada amb anterioritat (2010) per l'article 211-1.1 del Codi civil de Catalunya, que va fer descansar ja en el mer naixement l'atribució de la personalitat civil. Tant la tramitació parlamentària de la modificació de l'art. 30 CC. com el desenvolupament de la qüestió competencial plantejada pel Govern de l'Estat en contra del precepte català, confirmen, en un procés de mútua interferència, la influencia determinant que sobre la reforma duta a terme va tenir la decisió de Catalunya de legislar sobre aquesta matèria. ; A pesar de que desde hacía ya mucho tiempo existían razones sociales, médicas y jurídicas más que sobradas, han tenido que pasar más de ciento veinte años (1889-2011) para que se llevara a cabo la necesaria reforma del obsoleto artículo 30 CC., mediante la cual se ha prescindido, por fin, de la extraña, por anómala, y criticada condicio iuris – figura humana y supervivencia independiente más allá de las primeras 24 horas - que caracterizaba la adquisición de la personalidad civil en el Derecho español, sin parangón en los ordenamientos de su entorno jurídico. El nuevo criterio, fundamentado únicamente en el nacimiento entendido desde su consideración jurídica –desprendimiento del seno materno -, permite prescindir, desde este "momento", de cualquier limitación a la proyección jurídica, tanto personal como patrimonial, del recién nacido, incluyendo por tanto los efectos sucesorios mortis causa. El desencadenante de la novedad legislativa, vehiculada por la nueva Ley del Registro Civil (2011), no fue otro que la regulación dispensada con anterioridad (2010) por el artículo 211-1.1 del Código civil de Cataluña, que hizo descansar ya en el mero nacimiento la atribución de la personalidad civil. Tanto la tramitación parlamentaria de la modificación del art. 30 CC. como el desenvolvimiento de la cuestión competencial planteada por el Gobierno del Estado en contra del precepto catalán, confirman, en un proceso de mutua interferencia, la influencia determinante que sobre la reforma llevada a cabo tuvo la decisión de Cataluña de legislar sobre esta materia. ; Even though there were more than enough social, medical and legal reasons, the necessary reform of the obsolete Art. 30 CC has lapsed for over a hundred and twenty years (1889-2011), whereby it has finally dispensed the strange, anomalous, and criticized condicio iuris –independent human figure and survival beyond the first 24 hours– that characterized the acquisition of legal personality on Spanish law unparalleled in neighbor legal systems. The new approach, based solely on the birth understood as a legal consideration -detachment of the womb- discharges from this "moment" of any limitation to the legal projection, personal and patrimonial, of the newborn, thus including successoral effects mortis causa. The trigger for the new legislation, conveyed by the new Civil Registry Act (2011), was none other than the previously approved regulation in 2010 of the Catalonian Civil Code, which of links the attribution of legal personality on the mere fact of birth (Article 211-1.1). Both the parliamentary process of the amendment of art. 30 CC as well as the development of the issue of jurisdiction raised by the State Government against the Catalan law, confirms, in a process of mutual interference, the decisive influence that the reform carried out in Catalonia had on the decision to legislate on this matter.

Jornades de Dret Català a Tossa (17es: 2012: Tossa de Mar, Catalunya) ; En la dissetena edició de les Jornades de Dret català a Tossa (2012) s'han posat a debat les nombroses novetats que ha comportat l'aprovació de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, que aprova el Llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. El volum recull aportacions sobre l'impacte del Llibre segon en la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, les noves institucions de la protecció de la persona que s'hi regulen (assistència, poders en previsió de pèrdua sobrevinguda de capacitat, patrimoni protegit), i els canvis quant als aspectes personals i econòmics de la ruptura conjugal, amb particular atenció a l'exigència del pla de parentalitat, a la nova configuració de la compensació econòmica per raó de treball, i al règim legal dels pactes en previsió de crisi matrimonial

The doctoral thesis analyzes the labor and social protection problems associated with older workers from 45 years old. It examines the employment statute of older workers, specifically: the existing active and passive employment policies in Spain and Catalonia that target older workers, the retirement regulation in Spain and the scope of legal protection against age discrimination in International, European and Spanish legislation, comparing it with the anti-discrimination law of the United States as it was the pioneer country in enacting an act prohibiting age discrimination in employment ; La present tesi doctoral té per objecte l'anàlisi de la problemàtica laboral i de la seguretat social que afecta als treballadors de més edat. Es pren l'edat de 45 anys com a edat referencial per aproximar-se a l'estatut ocupacional dels treballadors d'edat. En concret, s'examinen les polítiques d'ocupació actives i passives existents a Espanya i Catalunya dirigides a aquest col·lectiu delimitat per l'edat avançada, la regulació de la jubilació a Espanya en clau de política d'ocupació i l'abast de la normativa internacional, comunitària i espanyola relativa a la prohibició de discriminació per raó d'edat en el treball i l'ocupació, així com se n'elabora un estudi comparatiu amb la legislació antidiscriminatòria per raó d'edat dels Estats Units, tenint en compte que és el país pioner en aprovar una norma en contra de la discriminació motivada per l'edat