Es presenten a debat aspectes significatius que suggereixen les ponències sobre "Reformes i transformacions en la negociació col·lectiva". Entre ells destaquen la potenciació de l'empresa com a eix de la negociació col·lectiva i la creixent tendència a individualitzar les relacions col·lectives de treball. La possible influència de la UE en aquestes línies de canvi, és un altre dels aspectes a debatre.
La llei del 14 de juny 2013 a França ha posat en marxa un canvi en la negociació col·lectiva per millorar l'organització de l'empresa . El canvi consisteix a enfortir la negociació a l'empresa amb la finalitat de vincular els continguts de la negociació amb les condicions específiques de cada empresa . És a dir , adaptar la negociació col·lectiva a les situacions específiques de les empreses . Fins ara la tradició d'intervenció estatal francesa ha obstaculitzat el desenvolupament de la negociació col·lectiva , tot i que la llei Auroux intentés fer-ho l'any 1982. La reforma considera també l'articulació de la negociació del nivell sectorial i l'empresa . L'objectiu prioritari de la reforma és preservar l'ocupació.
L'article analitza la negociació col·lectiva a la Comunitat Autònoma de Catalunya i com ha anat evolucionant en l'àmbit salarial. Posa de manifest els canvis que s'han succeït en els diversos períodes estudiats (2002-2006, 207-2008, 2009 i 2010-2011). Destaca com a dada rellevant el descens del percentatge de persones afectades pels convenis negociats durant el període 2010-2011 (cobertura del 78 % en 2010 i descens de deu punts fins al 68 % en 2011), i l'impacte de la reforma laboral aprovada pel govern del Partit Popular en 2012. Conclou que les dades disponibles a la fi de 2012 són molt reduïts i fan molt arriscat formular una projecció sobre quina serà la tendència salarial en el futur proper.
En el present article es presenten els principals canvis que, com a conseqüència de les últimes reformes legislatives, s'han produït en el marc normatiu legal regulador de la negociació col·lectiva. A través de l'anàlisi dels canvis que s'han produït en àmbits com l'estructura de la negociació col·lectiva i la concurrència de convenis, la inaplicació del conveni sectorial o la limitació de la ultraactivitat, s'exposen els efectes que es deriven per al sistema de negociació col·lectiva espanyol. D'aquesta forma, i com a conclusions s'adverteix que la reforma legal ha propiciat un debilitament de l'autonomia col·lectiva com a instrument regulador tant de les condicions de treball com del propi sistema de relacions laborals, així mateix es considera que l'afebliment de l'eficàcia vinculant del conveni pot provocar un doble procés d'individualització i segmentació de les condicions de treball.
La reforma laboral aprovada pel govern del Partit Popular en 2012 ha suposat un important descens en l'adopció de plans d'igualtat en les empreses. L'article passa revista als continguts d'igualtat en la negociació col·lectiva que es van engegar com a conseqüència de l'impuls donat per l'aprovació de la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva entre dones i homes, i explica quins són les diferents mesures adoptades per avançar en el camí de la igualtat (accions positives, eliminació de discriminacions indirectes, protocols contra l'assetjament, mesures de conciliació de la vida familiar i laboral, etc.). Conclou amb la necessitat de plantejar un canvi de rumb en la política laboral que permeti avançar cap a la senda de la igualtat efectiva entre dones i homes.
Este trabajo analiza las propiedades sistémicas de las interacciones en las redes de gobernanza. Se identifican cuatro propiedades básicas: la autonomía individual de los participantes, la autonomía política de la red, la interdependencia de sus componentes y el dinamismo. También se analizan cuatro mecanismos y procesos para la integración y toma de decisiones: la confianza, la traducción, la negociación y la deliberación. Se concluye que para funcionar adecuadamente, las redes deben lograr un delicado equilibrio entre estos cuatro elementos. ; This paper analyzes the systemic properties of the interaction that takes place in governance networks. We identify four basic properties: individual autonomy of participants, political autonomy of the network, interdependence of its members, and dynamism. We also analyze four integrative and decision-making mechanisms and processes: trust, translation, negotiation and deliberation. Our main conclusion is that to function adequately, networks must achieve a delicate balance among these four elements.
L'estudi respon a una revisió actual del conflicte maputxe, el més antic entre un Estat i un poble indígena a l'Amèrica Llatina, el qual s'ha intensificat des de l'any 1997 amb un augment de l'apoderament indígena a favor de l'autodeterminació, la demanda de reconeixement constitucional, devolució de terres i recursos per a una política pròpia de desenvolupament. La conjuntura crítica d'alta conflictivitat social i territorial a Xile ha polaritzat la postura autonomista indígena, amb l'Estat que insisteix en una estratègia assistencialista i neoproductivista sense negociació política ni reconeixement plurinacional a la Constitució. Per la seva part, el moviment maputxe, que coincideix en el seu rebuig a la política estatal xilena, mostra diferents vessants que promouen estratègies i agendes diferents, no sempre complementàries o sinèrgiques. Els resultats obtinguts mostren que les relacions impulsades des dels governs, en funció de la seva política assistencial, de seguretat i de participació simbòlica, no han estat efectives, que el model neoproductivista basat en la renda i el monocultiu aplicat com a estratègica de desenvolupament no coincideix amb la cosmovisió del poble maputxe. Per la seva banda, les diferents agrupacions polítiques, comunitàries i identitàries maputxes no arriben a coincidir en un únic model d'autogovern, la qual cosa suggereix que qualsevol negociació ha de ser flexible en el reconeixement de la realitat confederal del principal poble-nació indígena de Xile. ; The study responds to a current review of the Mapuche conflict, the oldest between a State and an indigenous people in Latin America, which has intensified since 1997 with an increase in indigenous empowerment in favor of self-determination, the demand for constitutional recognition and the return of land and resources for its own development policy. The critical juncture of high social and territorial conflict in Chile has polarized indigenous autonomist positions, while the State insists on a welfare and neo-productivist strategy without political negotiation or plurinational recognition in the Constitution. On its part, the Mapuche movement, which shares its rejection of the Chilean state policy, displays several groups that promote different strategies and agendas, not always complementary and synergistic ones. The results obtained show that the relations promoted by governments in terms of assistance, security and symbolic participation policies have not been effective, that the neo-productive model, based on income and monoculture as a development strategy, does not match the cosmovision of the Mapuche people. On the other hand, the different Mapuche political, community and identity groups fail to coincide with a single model of self-government, which suggests that any negotiation must be flexible in recognizing the confederal reality of the main indigenous nation in Chile. ; Estado y un pueblo indígena en América Latina, el cual se ha intensificado desde el año 1997 con un aumento del empoderamiento indígena en favor de la autodeterminación, la demanda de reconocimiento constitucional, devolución de tierras y recursos para su propia política de desarrollo. La coyuntura crítica de alta conflictividad social y territorial en Chile ha polarizado la postura autonomista indígena con el Estado, que insiste en una estrategia asistencialista y neo-productivista sin negociación política ni reconocimiento plurinacional en la Constitución. Por su parte, el movimiento mapuche, que coincide en su rechazo a la política estatal chilena, muestra diversas vertientes que promueven estrategias y agendas diferentes, no siempre complementarias y sinérgicas. Los resultados obtenidos muestran que las relaciones impulsadas desde los gobiernos, en función de la política asistencial, de seguridad y de participación simbólica, no han sido efectivas, que el modelo neo-productivista basado en la renta y monocultivo aplicado como estrategia de desarrollo no coincide con la cosmovisión del pueblo mapuche. Por su parte, las diferentes agrupaciones políticas, comunitarias e identitarias mapuches no logran coincidir con un único modelo de autogobierno, lo que sugiere que cualquier negociación debe ser flexible en reconocer la realidad confederal del principal pueblo-nación indígena de Chile.
En aquest article suggerim una aproximació al malestar que els professionals dels serveis socials s'expressen en les sessions de supervisió, després dels quals sovint hi ha un rerefons de qüestions ètiques no identificades com a tals. La complexa presa de decisió en la qual es veuen immersos sovint els professionals pot deixar un pòsit de desconcert moral que és convenient tractar. Així doncs, proposem una classificació de riscos ètics per facilitar la seva identificació en el marc de les sessions de supervisió, que vam classificar en tres dimensions: micro, meso i macro. En segon lloc exposarem algunes propostes per al tractament d'aquestes qüestions, partint d'alguns models que se'ns ofereixen des de l'ètica aplicada, que posen èmfasi sobretot en el procediment, en la deliberació, més que en els resultats assolits. Tot i que sabem que a la supervisió no es podran aplicar completament, estem convençuts que, encara que sigui parcialment, algunes de les seves recomanacions es poden emprar per part dels supervisors i contribuint a desenvolupar la sensibilitat ètica dels professionals.
L'article analitza la negociació col·lectiva a la Comunitat Autònoma de Catalunya i com ha anat evolucionant en l'àmbit salarial. Posa de manifest els canvis que s'han succeït en els diversos períodes estudiats (2002-2006, 207-2008, 2009 i 2010-2011). Destaca com a dada rellevant el descens del percentatge de persones afectades pels convenis negociats durant el període 2010-2011 (cobertura del 78 % en 2010 i descens de deu punts fins al 68 % en 2011), i l'impacte de la reforma laboral aprovada pel govern del Partit Popular en 2012. Conclou que les dades disponibles a la fi de 2012 són molt reduïts i fan molt arriscat formular una projecció sobre quina serà la tendència salarial en el futur proper. ; El artículo analiza la negociación colectiva en la Comunidad Autónoma de Cataluña y cómo ha ido evolucionando en el ámbito salarial. Pone de manifiesto los cambios que se han sucedido en los diversos períodos estudiados (2002-2006, 2007-2008, 2009 y 2010-2011). Destaca el importante dato del descenso del porcentaje de personas afectadas por los convenios negociados durante el período 2010-2011 (cobertura de 78 % en 2010 y descenso de diez puntos hasta el 68 % en 2011) y el impacto de la reforma laboral aprobada por el gobierno del Partido Popular en 2012. Concluye que los datos disponibles a finales de 2012 son muy reducidos y hacen muy arriesgado formular una proyección de cuál será la tendencia salarial en el próximo futuro. ; This article analyzes collective bargaining in the Autonomous Community of Catalonia and how it has evolved with respect to wage levels. The article outlines the changes that have happened in the different periods studied (2002-2006, 2007-2008, 2009 and 2010-2011). This article draws attention to the decrease in the percentage of people affected by the agreements negotiated during the period 2010-2011 (78% coverage in 2010 and ten-point decline to 68% in 2011), and the impact of the labor reform approved by the Popular Party government in 2012. Finally, this article indicates that data available at the end of 2012 is very limited and therefore it is not appropriate to make a projection of what the wage level trend will be in the near future.
El model de relacions laborals espanyol es caracteritza per ser hereu de l'intervencionisme i el proteccionisme paternalista de l'antic model de relacions laborals de la dictadura. En aquest article s'exploren algunes idees sobre les necessitats de modernització del model de relacions laborals, com ara, una negociació col·lectiva amb més poder de les parts i una restauració del poder de les parts, especialment dels sindicats després de la reforma de 2012; potenciar la flexibilitat interna en les empreses, la polivalència, la formació continua i la mobilitat. Obrir la possibilitat d'irradiació dels convenis col·lectius dels àmbits superiors (estatals, autonòmics i/o provincials). Una administració pública i una judicatura que garanteixi l'equilibri de poder entre les parts.
L'empresonament del príncep Carles de Viana per ordre del seu pare, Joan II, el gener de 1460, féu esclatar les tensions entre la monarquia i les institucions representatives catalanes (Diputació del General i Consell de Cent) en aquell moment dominades per la Biga. La lluita entre el rei i les institucions va fer paleses dues maneres molt diferents d'entendre el funcionament polític del país: l'actitud de respecte intransigent envers les constitucions i d'actuació col·legiada de les institucions, davant del creixent autoritarisme reial. Al llarg de l'enfrontament, les institucions crearen noves formes d'organització, com el Consell del Principat, i forçaren el pols amb el rei fins a aconseguir l'alliberament del príncep i l'aprovació de la Capitulació de Vilafranca. La causa del príncep Carles, a qui no deixaren tenir ni veu ni vot en la negociació política, es convertí en una mena d'estendard del bàndol institucional. El fervor popular, esperonat per l'actuació dels prohoms de la Biga, contribuí a envoltar la figura de Carles de Viana de llegenda i restà en la memòria del poble com a exemple del «príncep dissortat». ; In January 1460, King John II of Aragon imprisoned Prince Charles of Viana, his first-born son. This acted as a catalyst, increasing tension between the monarchy and the public institutions of Catalonia (Diputació del General and Consell de Cent), representing the battle between two different ways of seeing politics: growing royal authoritarianism versus an institutional oligarchy which showed strict respect for Catalan laws and compelled the king to obey the law to the letter. The institutions secured the release of Charles, Prince of Viana, and forced the king to approve the Capitulació de Vilafranca. The oligarchy built up a legend around Prince Charles of Viana who remained a celebrated hero in people's minds.
<span lang="CA">El desafiament del canvi climàtic ha estat tractat habitualment des del prisma de les ciències naturals o de l'economia, però en rares ocasions s'ha aprofundit en l'estudi de com pot contribuir a transformar els sistemes polítics. Aquest article aborda el canvi climàtic com a amenaça a les democràcies liberals occidentals, les quals, al seu torn, no tenen eines eficaces per fer-hi front, el que les converteixen també en un risc per a la sostenibilitat. Després de donar compte de la reaparició de discursos eco-autoritaris per gestionar aquest escenari, es citen dos tipus d'iniciatives de deliberació i participació ciutadana com dinàmiques per abordar una crisi climàtica que requereix de la implicació del conjunt d'actors polítics, socials i econòmics: Les ASSEMBLEES ciutadanes pel clima, i els contractes de riu.</span>
En el present article es presenten els principals canvis que, com a conseqüència de les últimes reformes legislatives, s'han produït en el marc normatiu legal regulador de la negociació col·lectiva. A través de l'anàlisi dels canvis que s'han produït en àmbits com l'estructura de la negociació col·lectiva i la concurrència de convenis, la inaplicació del conveni sectorial o la limitació de la ultraactivitat, s'exposen els efectes que es deriven per al sistema de negociació col·lectiva espanyol. D'aquesta forma, i com a conclusions s'adverteix que la reforma legal ha propiciat un debilitament de l'autonomia col·lectiva com a instrument regulador tant de les condicions de treball com del propi sistema de relacions laborals, així mateix es considera que l'afebliment de l'eficàcia vinculant del conveni pot provocar un doble procés d'individualització i segmentació de les condicions de treball. ; En el presente artículo se presentan los principales cambios que, como consecuencia de las últimas reformas legislativas, se han producido en el marco normativo legal regulador de la negociación colectiva. A través del análisis de los cambios que se han producido en ámbitos como la estructura de la negociación colectiva y la concurrencia de convenios, la inaplicación del convenio sectorial o la limitación de la ultraactividad se exponen los efectos que se derivan para el sistema de negociación colectiva español. De esta forma, y como conclusiones se advierte que la reforma legal ha propiciado un debilitamiento de la autonomía colectiva como instrumento regulador tanto de las condiciones de trabajo como del propio sistema de relaciones laborales, asimismo se considera que la debilitación de la eficacia vinculante del convenio puede provocar un doble proceso de individualización y segmentación de las condiciones de trabajo. ; In this paper we analyze the main changes introduced by the legislative reform in legal regulation of collective bargaining. Through the analysis of the changes that have occurred in areas such as the structure of collective bargaining, the concurrence of collective agreements or the new regulation about extended validity the paper exposes the effects for Spanish collective bargaining system. As conclusions is noticed that legal reform has led to a weakening of collective autonomy as a regulatory tool for working conditions and labour relations system also it is noted that the weakening of the binding force of the agreement may cause a double process of individualization and segmentation of the working conditions.
[spa] El trabajo que presentamos pretende ser un estudio del objeto de la negociación colectiva de las condiciones de trabajo de los funcionarios en el ámbito local. Dicho estudio presupone la identificación del derecho de negociación y el establecimiento expreso de la naturaleza jurídica última que puedan tener sus productos. A partir de ahí hay que situar el ejercicio de dicho derecho en los parámetros dados por el artículo 37 EBEP 2015, lo que exige analizar una serie de criterios generales de determinación de las materias objeto de negociación y atender a un sistema de lista donde se señalan concretamente las materias que han de ser objeto de negociación y las materias que han de quedar excluidas de ella. Los criterios generales de determinación de las materias que se han de negociar son los de alcance legal, competencia y ámbito. Precisarlos exige considerar el lugar de la ley en el sistema de función pública y establecer adecuadamente las relaciones entre la ley y el acuerdo colectivo en la determinación de las condiciones de trabajo de los funcionarios. También supone analizar lo que pueda ser la competencia local en materia de función pública y el papel que pueda tener la potestad normativa de nuestras corporaciones locales en la fijación de dichas condiciones de trabajo. Finalmente, la determinación del objeto de la negociación exige también examinar detalladamente cuál debe ser el ámbito apropiado de negociación para la regulación de la materia que proceda en cada caso. Aunque no se ha eludido el análisis del sistema concreto de disposición de la lista de materias que han de ser objeto de negociación, lo cierto es que la delimitación del objeto de la negociación se ha pretendido obtener aquí desde una perspectiva inversa, es decir, señalando lo que ha de ser excluido de la obligatoriedad de la negociación. Ello ha exigido estudiar la potestad de organización y la potestad de dirección y control en materia de personal funcionario como contrapoderes que han de delimitar el espacio de la negociación en el sector público y, más concretamente, en el ámbito territorial local. ; [cat] El treball que presentem és un estudi sobre l'objecte de la negociació col·lectiva de les condicions de treball dels funcionaris en l'àmbit local. L'esmentat estudi pressuposa la identificació del dret de negociació i l'establiment exprés de la naturalesa jurídica última que poden tenir els seus productes. A partir d'aquí s'ha de situar l'exercici de l'esmentat dret en els paràmetres establerts en l'article 37 EBEP 2015, la qual cosa exigeix analitzar un seguit de criteris generals de determinació de les matèries que han d'ésser objecte de negociació i atendre a un sistema de llista a través del qual s'assenyalen concretament les matèries que han d'ésser objecte de negociació i les matèries que han de quedar excloses de la negociació. Els criteris generals de determinació de les matèries que s'han de negociar son els d'abast legal, competència i àmbit. Precisar-los exigeix considerar l'espai de la llei en el sistema de funció pública i establir adequadament les relacions entre la llei i l'acord col·lectiu en la determinació de les condicions de treball dels funcionaris. També suposa analitzar el que pugui ser la competència local en matèria de funció pública i el paper que pugui tenir la potestat normativa de les nostres corporacions locals en la fixació de les dites condicions de treball. Finalment, la determinació de l'objecte de la negociació exigeix també examinar detalladament quin ha d'ésser l'àmbit apropiat de negociació per a la regulació de la matèria que procedeixi en cada cas. Encara que no s'ha volgut eludir l'anàlisi del sistema concret de disposició de la llista de matèries que han d'ésser objecte de negociació, el cert és que la delimitació de l'objecte de la negociació s'ha pretès obtenir aquí des d'una perspectiva inversa, és a dir, assenyalant el que s'ha d'excloure de l'obligatorietat de la negociació. Això ha exigit estudiar la potestat d'organització i la potestat de direcció i control en matèria de personal funcionari com a contrapoders que han de delimitar l'espai de la negociació en el sector públic i, més concretament, en l'àmbit territorial local. ; [eng] This research we present aims to be a study of the subject of collective bargaining of working conditions of municipal civil servants. This study requires the identification of a right to bargain and the express establishment of an ultimate legal nature of their products. From this understanding, we must place the exercise of this right within the parameters given by Article 37 EBEP 2015. This Article requires an analysis of a set of general criteria, which establish the matters that may be subject to collective bargaining. It is also necessary to refer to a list system, which specifically identifies those matters that are to be negotiated and those matters that must be excluded from it. General criteria for determining those matters to be negotiated are those of legal nature, competence and scope. Specifying them requires considering the role of the law in the public function system and adequately establishing the interplay between the law and the collective agreement in determining the working conditions of civil servants. It also involves analysing what may be local competition in terms of civil service and the role that regulatory power of our local corporations may have in setting such working conditions. Finally, determining of the subject of bargaining also requires carrying out a detailed analysis to ascertain the appropriate scope of negotiation for the regulation of the relevant matter in each case. Although an analysis of the specific arrangement of the list of matters to be negotiated has not been avoided, the truth is that the delimitation of the subject of negotiation has been sought here from an inverse perspective, that is, pointing at what shall be excluded from the obligation of negotiation. This has required studying the power of organization and the power of direction and control in terms of civil servant personnel as counterweight that shall define the negotiating space in the public sector and, more specifically, at a municipal level.
