Suchergebnisse

No només els polítics, també els ciutadans tenen una doble vara de mesurar a l'hora de jutjar la gravetat de casos de corrupció: un experiment mostra que som més tolerants quan la corrupció afecta als polítics del partit amb el qual simpatitzem. Les dades també mostren que aquesta doble rasadora és més important en els simpatitzants del PP que en els simpatitzants del PSOE. Per últim, s'ha pogut observar que la doble rasadora desapareix quan els ciutadans tenen nivells alts de coneixement polític. ; No solo los políticos, también los ciudadanos tienen un doble rasero a la hora de juzgar la gravedad de casos de corrupción: un experimento muestra que somos más tolerantes cuando la corrupción afecta a los políticos del partido con el que simpatizamos. Los datos muestran que este doble rasero es más importante en los simpatizantes del PP que en los simpatizantes del PSOE. Por último, se ha podido observar que el doble rasero desaparece cuando los ciudadanos tienen niveles altos de conocimiento político. ; Not only politicians, but also citizens have double standards when judging the severity of corruption: an experiment shows that individuals are more tolerant when corruption affects politicians from the party they sympathise with. Data shows that this perceptual partisan bias is more important among Spain's Popular Party (PP) supporters than among supporters of the Spanish Workers' Socialist Party (PSOE). Finally, it has been observed that the bias disappears when citizens have high levels of political knowledge.

Este artículo analiza la influencia de la guerra de independencia de Argelia (1954-1962) y de la Argelia independiente en tres ámbitos de la violencia política de la transición española. En primer lugar, muestra cómo el golpe de Estado del 23 de febrero de 1981 [23-F] se inspiró en el que tuvo lugar en Argelia en 1958. En segundo lugar, examina el apoyo de Argelia al nacionalismo saharaui y canario. En tercer lugar estudia cómo la guerra de Argelia fue un referente de ETA y de integrantes de comandos contra ETA. El objetivo del trabajo es mostrar la doble importancia de Argelia en los temas expuestos (como referente y actor político).

El terreny de l'activisme en els mitjans de comunicació avui s'associa a internet; s'ha construït sobretot per mitjà de xarxes o plataformes en línia i, a poc a poc, va transformant la manera d'imaginar, experimentar i organitzar l'acció política. Aquest article explora els efectes que tenen les creences i frustracions relacionades amb internet sobre les formes contemporànies d'acció política. Partint del context etnogràfic en què se situen les campanyes de solidaritat internacional i els sindicats britànics, el treball proposa que la relació que mantenen els activistes amb les tecnologies d'internet és complexa i s'insereix en una doble tensió entre l'apoderament i la frustració. Tal com sosté l'article, és mitjançant una exploració etnogràfica d'aquesta tensió que els especialistes poden arribar a entendre més bé els conflictes permanents i les negociacions socials creats arran de les transformacions tecnològico-històriques dels últims quinze anys. ; The terrain of media activism today has become an internet connected one; one that is primarily constructed through online networks or platforms; one that is gradually transforming the way in which political action is imagined, experienced and organised. The following article explores the effects of internet related beliefs and frustrations on contemporary forms of political action. Drawing from the ethnographic context of international solidarity campaigns and the trade unions in Britain, the paper argues that activists' relationship to internet technologies is a complex one, which is embedded in a double tension of empowerment and frustration. It is by ethnographically exploring this tension, the paper contends, that scholars can gain important insights on the ongoing social conflicts and negotiations created by the techno-historical transformations of the last fifteen years. ; El terreno del activismo en los medios de comunicación hoy se asocia a internet; se ha construido sobre todo por medio de redes o plataformas en línea y, poco a poco, va transformando la forma de imaginar, experimentar y organizar la acción política. Este artículo explora los efectos que tienen las creencias y frustraciones relacionadas con internet sobre las formas contemporáneas de acción política. Partiendo del contexto etnográfico en el que se sitúan las campañas de solidaridad internacional y los sindicatos británicos, el trabajo propone que la relación que mantienen los activistas con las tecnologías de internet es compleja y se inserta en una doble tensión entre empoderamiento y frustración. Tal como sostiene el artículo, es mediante una exploración etnográfica de esta tensión que los especialistas pueden llegar a entender mejor los conflictos permanentes y las negociaciones sociales creados a raíz de las transformaciones tecnológico-históricas de los últimos quince años.

Verlagsinfo: La instauració del franquisme va significar als Països Catalans una doble derrota, la de la cultura democràtica i la de la cultura autòctona. Una derrota que comportava un trencament que va desfer cercles de sociabilitat, que va trencar les relacions entre mestres i deixebles, que va escapçar les continuïtats generacionals, que va desdibuixar definitivament personatges molt influents abans de 1936, i que va condemnar a l'exili els referents més notoris de la cultura catalana. A aquest negre panorama s'hi afegia l'aïllament internacional del franquisme, que debilitava la connexió amb la cultura europea. El llibre posa el focus d'atenció en els enormes efectes d'aquest trencament, que es produeix en un context general de confrontació entre democràcia i dictadura o, millor dit, entre diverses interpretacions de la cultura democràtica i diferents formulacions dels autoritarismes que es confrontaven a l'Europa d'entreguerres. Un conjunt d'estudis analitzen el malson dels primers anys del franquisme des de diverses perspectives, centrant-se en àmbits com el teatre, la filosofia, l'arquitectura o les reinterpretacions de la cultura autòctona. S'hi estudia el paper organitzatiu d'instàncies vinculades a l'Església o dels antics membres de la Lliga, com també fins a quin punt el discurs republicà va ser condemnat a l'oblit. Es tracta d'una aproximació coral a uns anys que són fonamentals per entendre la reformulació de la cultura catalana dels anys seixanta.

[EN] During the last decades of the eighteenth century, the Valencian architect and academic Vicent Gascó Masot (1734 – 1802) designed different works for the city of Xàtiva (Valencia), renamed at the time as Colonia Nueva de San Felipe. His actions give a good account of the needs related to urban planning and public works of a populous urban nucleus at the end of the Old Regime, and of the control exercised on said aspects from the academic and governmental instances. Similarly, these works can be interpreted as significant pieces in Gascó's architectural production, representative of his way of doing in the dual facet of academic architect (bridges of the Montesa river and Carnssers cliff, portes del Lleó and the Banys) and expert in hydraulic (siphon of the Santa irrigation canal). In the following pages we try to approach the knowledge of these works from these two prisms. ; [CA] Durant les darreres dècades del segle XVIII, l'arquitecte i acadèmic valencià Vicent Gascó Masot (1734 – 1802) projectà distintes obres per a la ciutat de Xàtiva (València), rebatejada a l'època com Colonia Nueva de San Felipe. Les seues actuacions donen bon conter de les necessitats relatives a l'urbanisme i l'obra pública d'un nucli urbà populós en les acaballes de l'Antic Règim, i del control exercit sobre dits aspectes des de les instàncies acadèmiques i governatives. D'igual forma, aquestes obres poden ser interpretades com a peces significatives en la producció arquitectònica de Gascó, representatives de la seua manera de fer en la doble faceta d'arquitecte acadèmic (ponts del riu de Montesa i barranc dels Carnissers, portes del Lleó i els Banys) i expert en hidràulica (sifó de la sèquia Santa). En les següents pàgines tractem d'acostar-nos al coneixement de dites obres des d'aquests dos prismes. ; [ES] Durante las últimas décadas del siglo XVIII, el arquitecto y académico valenciano Vicent Gascó Masot (1734-1802) proyectó distintas obras por la ciudad de Xàtiva (Valencia), rebautizada en la época como Colonia Nueva de San ...

In Greek pre-history, any position of power was based on owning and exploiting local and regional agricultural potential. The present study analyses how Greek cities opened up a new field of resources by embracing the sea. Athens provides a prototypical example for the advantage gained by activating sea-trade and large-scale domination of sea-routes. The introduction of the navy had far-reaching repercussions on Athenian domestic policy: because the thetes now played a vital part in the armed forces, they demanded and achieved more influence on the politics of their city. In this dual sense – domination of the sea as a source of power in foreign policy and a broadening of the demographic base of equal participatory rights in the state – a politicization of the sea took place. The study goes beyond the example of Athens to look at evidence for other poleis and encompasses developments from Archaic to Hellenistic times. ; En la prehistoria Griega, cada posición de poder estaba basada en poseer y explotar el potencial agricultor local y regional. El presente estudio analiza cómo las ciudades griegas abrieron un nuevo campo de recursos abarcando el mar. Atenas facilitó un ejemplo prototípico a través de las ventajas conseguidas mediante la activación del comercio marítimo y el dominio a gran escala de las rutas marítimas. La introducción de la marina tuvo repercusiones de largo alcance en la política doméstica de los atenienses: debido a que los thetes jugaron a partir de ese momento un parte vital en las fuerzas armadas, a que demandaron y accedieron a una mayor influencia en la política de su ciudad. En este doble sentido –la dominación del mar como una fuente del poder en la política foránea y la ampliación de la base demográfica con derechos participativos igualitarios en el estado– tuvo lugar una politización del mar. Este estudio profundiza en el ejemplo de Atenas para buscar las evidencias de otras poleis y encomienda el desarrollo desde el periodo arcaico al helenístico.