Suchergebnisse

El nostre desenvolupament econòmic es sustenta gràcies a unes activitats que generen riquesa, però també provoquen impactes ambientals en utilitzar recursos naturals molts dels quals no es poden renovar i estan en vies d'esgotament. El veritable desenvolupament s'ha de fonamentar tant en la viabilitat econòmica com en la protecció del medi ambient i en l'equitat social. [Texto de la editorial]

<p>Els discursos internacionals més significatius en el camp de l'educació i la cultura recomanen avançar en politiques públiques transversals. Projectes locals innovadors assenyalen les orientacions i constaten les potencialitats del treball cooperatiu entre el sector cultural i l'educació però no aconsegueixen superar el llindar de les bones pràctiques i generalitzar-se. Partim de la hipòtesis que els marcs jurídics establerts entre 1980 i 2010 a Catalunya, no responen a les demandes educatives i culturals del present. <br />L'objectiu d'aquesta investigació ha estat identificar els factors de divergència i demostrar les dificultats de la interrelació a partir de l'estudi de les lleis d'educació i cultura i l'anàlisi de l'opinió qualificada d'experts, tècnics i responsables polítics. Els resultats de la investigació ens confirmen que el diàleg jurídic i administratiu entre el món de l'educació i el de la cultura a Catalunya no és fluid ni està articulat. Les causes son sobretot de tipus polític i sociològic. <br />La recerca ens ha permès constatar aquestes dificultats d'interrelació i contrastar la nostra hipòteis però també, que podem sistematitzar i proposar alguns paràmetres per a una educació cultural. Els eixos estratègics que haurien de fonamentar polítiques culturals i educatives de futur apunten especialment al món local i al repte de la ciutadania cultural. Un segon paràmetre és l'acció coordinada per al desenvolupament de les competències culturals i comunicatives en l'educació garantint opcions de qualitat per a tothom des d'una perspectiva de valoració de la diversitat, de comunicació efectiva i de diàleg intercultural. Els resultats de l'anàlisi indiquen una tercera via d'actuació política que hauria de treballar i potenciar els programes culturals i educatius que posin en valor la creativitat i investiguin en camps com la pedagogia teatral, del cos i el moviment, l'educació de l'expressivitat des de tots els llenguatges.</p>

La crisis económica ha puesto de relieve la importancia de la educación como motor de desarrollo. El aprendizaje de competencias que ofrezcan la posibilidad de acceder a puestos de trabajo que permitan una buena calidad de vida ha adquirido un papel decisivo en el desarrollo educativo de las personas. Por ello, las escuelas se deben adaptar a las necesidades de la actual sociedad informacional en la línea de los objetivos de Europa 2020. Este artículo analiza si se responde mejor a estas necesidades desde las escuelas que optan por una gestión democrática.

Monográfico con el título: 'Visión y deporte'. Resumen tomado de la publicación ; Se presenta el número 88 de la revista 'Apunts. Educación física y deporte'. Se trata de un número monográfico dedicado al tema 'Visión y Deporte'. Era necesario encontrar una portada adecuada a estos dos conceptos, por lo que se elige un cartel de la Colección de la Biblioteca del Deporte, que reúne estas cualidades, en el cual un atleta con gafas, vestido con una camiseta del BUC (Barcelona Universitari Club), está a punto de lanzar la jabalina. Su aspecto es el de un deportista de diseño bien estructurado, quizá un poco cuadriculado, que está haciendo su trabajo con seguridad. Este cartel se había editado para anunciar los terceros Campeonatos de España Universitarios de Atletismo que se celebraron en Barcelona, en el Estadio de Montjuich (sic) los días 9 y 10 de mayo de 1936. Menos de dos meses después tenía que inaugurarse en el mismo escenario la denominada Olimpíada Popular, acontecimiento que la sublevación militar del 18 de julio, inicio de la Guerra Civil, impidió. Lo que resulta significativo de este cartel son las gafas del protagonista. Son pocos los deportistas que compiten con esta ayuda. Posiblemente con las gafas se quería potenciar el carácter intelectual y universitario del atleta. No es casual que el récord del mundo de 1936 lo poseía el finés Matti Jarvinen, que usaba gafas. ; Cataluña ; Universidad Pública de Navarra. Biblioteca; Campus de Arrosadía; 31006 Pamplona; Tel. +34948169060; Fax +34948169069; bupna@unavarra.es ; ESP

Monográfico con el título: 'Visión y deporte'. Resumen tomado de la publicación ; Se presenta el número 88 de la revista 'Apunts. Educación física y deporte'. Se trata de un número monográfico dedicado al tema 'Visión y Deporte'. Era necesario encontrar una portada adecuada a estos dos conceptos, por lo que se elige un cartel de la Colección de la Biblioteca del Deporte, que reúne estas cualidades, en el cual un atleta con gafas, vestido con una camiseta del BUC (Barcelona Universitari Club), está a punto de lanzar la jabalina. Su aspecto es el de un deportista de diseño bien estructurado, quizá un poco cuadriculado, que está haciendo su trabajo con seguridad. Este cartel se había editado para anunciar los terceros Campeonatos de España Universitarios de Atletismo que se celebraron en Barcelona, en el Estadio de Montjuich (sic) los días 9 y 10 de mayo de 1936. Menos de dos meses después tenía que inaugurarse en el mismo escenario la denominada Olimpíada Popular, acontecimiento que la sublevación militar del 18 de julio, inicio de la Guerra Civil, impidió. Lo que resulta significativo de este cartel son las gafas del protagonista. Son pocos los deportistas que compiten con esta ayuda. Posiblemente con las gafas se quería potenciar el carácter intelectual y universitario del atleta. No es casual que el récord del mundo de 1936 lo poseía el finés Matti Jarvinen, que usaba gafas. ; Cataluña ; Universidad Pública de Navarra. Biblioteca; Campus de Arrosadía; 31006 Pamplona; Tel. +34948169060; Fax +34948169069; bupna@unavarra.es ; ESP

La diversitat lingüística i cultural té una presència cada vegada més gran en el món occidental. Catalunya no és diferent i, al llarg de l'última dècada, l'heterogeneïtat identitària, lingüística, cultural i ètnica ha crescut de manera important (Departament d'Educació, 2009). El que ha estat anomenat com el «fenomen migratori» està present a totes les contrades i s'ha estès per les aules del sistema educatiu català. Des d'una perspectiva lingüística, aquesta realitat presenta problemes fins ara desconeguts entre nosaltres, tots ells relacionats amb l'augment de la diversitat de l'alumnat respecte al coneixement de la llengua de l'escola. De fet, no és gens estrany que en una mateixa aula trobem alumnat escolaritzat des del començament de parvulari juntament amb alumnat que ho ha fet al llarg d'aquesta etapa o de la primària, i això provoca que en una mateixa aula la diversitat lingüística, pel que fa al coneixement de la llengua escolar, sigui enorme. Certament, les qüestions implicades en l'escolarització de la infància i l'adolescència d'origen estranger no són exclusivament lingüístiques i, fins i tot, en molts casos els «problemes» lingüístics amaguen altres realitats molt més importants per comprendre el desenvolupament d'aquestes criatures. No obstant això, també és cert que els aspectes específicament lingüístics relacionats amb el domini de la llengua de l'escola per part de l'alumnat d'origen estranger han de tenir un espai per a la reflexió, per comprendre'n millor els processos d'escolarització. Aquest article aborda aquesta qüestió des de la convicció dels que l'escrivim que les qüestions escolars que afecten l'escolarització de l'alumnat d'origen estranger no es resolen exclusivament amb la reflexió sobre el procés d'adquisició de la llengua de l'escola, però que certament hi pot ajudar. La recerca ha mostrat l'existència d'un important decalatge entre el temps que l'alumnat d'origen estranger triga a desenvolupar habilitats conversacionals en la nova llengua i l'adquisició de les habilitats lingüístiques implicades en els processos d'ensenyament i aprenentatge (Collier, 1987; Cummins, 1981; Hakuta, Buttler i Witt, 2000; Maruny i Molina, 2000; Navarro i Huguet, 2005; Ramírez, 1992; Siqués i Vila, 2007; Thomas i Collier, 1997). Tots els treballs esmentats afirmen que aquest decalatge pot ser d'entre tres i quatre anys. Això no significa que ambdues habilitats siguin independents, sinó que estan estretament relacionades, però les dades empíriques afirmen que, en el cas de l'alumnat estranger, el desenvolupament d'aquestes habilitats pot tenir ritmes molt diferents que es relacionen, entre altres coses, amb la participació activa en les tasques d'ensenyament i aprenentatge escolar mitjançant la llengua de l'escola.