La tendència més estesa dins del treball social a Suècia durant els últims trenta anys és l'especialització de funcions, lluny de la noció d'unitat professional i genèrica. Aquesta evolució ha anat guanyant terreny sense l'acció de cap grup de pressió o de defensors específics. La reorganització cap a l'especialització pot ser entesa com una adaptació a pressions normatives externes i com a forma de fomentar la productivitat en temps de retallades pressupostàries. Unes altres tendències, parcialment interrelacionades, han estat el desenvolupament de la pràctica basada en l'evidència, així com un primer intent per implementar el corrent de la Nova Gestió Pública. ; The most far-reaching and exhaustive trend in Swedish social work over the last thirty years is functional specialisation, representing a route away from the notion of professional unity and genericism. This is a development that has gained ground incrementally without any active lobbying or distinct proponents. Reorganising towards specialisation may also be understood as an adaptation to external normative pressures and as a way of fostering productivity in times of tightened budgets. Other, and partly intertwined, trends have been the movement towards evidence-based practice and steps in order to implement elements of New Public Management. ; La tendencia más extendida dentro del trabajo social en Suecia durante los últimos treinta años es la especialización de funciones, lejos de la noción de unidad profesional y genérica. Esta evolución ha ido ganando terreno sin la acción de ningún grupo de presión o de defensores específicos. La reorganización hacia la especialización puede ser entendida como una adaptación a presiones normativas externas y como forma de fomentar la productividad en tiempos de recortes presupuestarios.Otras tendencias parcialmente interrelacionadas han sido el desarrollo de la práctica basada en la evidencia, así como un primer intento para implementar la corriente de la Nueva Gestión Pública.
A partir d'una recerca en antropologia històrica, J.L. Mateo Dieste, del Departament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB, analitza el teatre colonial marroquí tot concloent que la modernitat no es pot definir unívocament com un procés de simple transmissió d'"occident" cap a la resta del món. En el Protectorat espanyol del Marroc (1912-1956), els nacionalistes marroquins van organitzar obres de teatre des de finals dels 1930es, per tal d'impulsar el reformisme i criticar el domini colonial. Aquelles obres de teatre representaven dalt de l'escenari tota una sèrie de canvis en les formes de matrimoni, la medicina o l'educació; al mateix temps, també a l'amfiteatre i en la societat marroquina de l'època tenien lloc tensions i discussions polítiques com ara l'accés de les dones al teatre com a nou espai públic. ; A partir de una investigación en antropología histórica, JL Mateo Dieste, del Departamento de Antropología Social y Cultural de la UAB, analiza el teatro colonial marroquí y concluye que la modernidad no se puede definir unívocamente como un proceso de simple transmisión de "occidente" hacia el resto del mundo. En el Protectorado español de Marruecos (1912-1956), los nacionalistas marroquíes organizaron obras de teatro desde finales de los 1930, para impulsar el reformismo y criticar el dominio colonial. Aquellas obras de teatro representaban en el escenario toda una serie de cambios en las formas de matrimonio, la medicina o la educación, al mismo tiempo, también en el anfiteatro y en la sociedad marroquí de la época tenían lugar tensiones y discusiones políticas como el acceso de las mujeres en el teatro como nuevo espacio público. ; From a research in historical anthropology, JL Mateo Dieste, from the Departament d'Antropologia Social i Cultural of the Universitat Autònoma de Barcelona, analyzes the Moroccan colonial theatre concluding that modernity can not be defined uniquely as a process of simple transmission from the "West" to the world. In the Spanish Protectorate in Morocco (1912-1956), the Moroccan nationalists organized plays from late 1930 to promote reformism and they criticized colonial rule. Those plays represented on the stage a series of changes in the forms of marriage, medicine or education; simultaneously, also at the amphitheatre and in the Moroccan society of the time tensions and political discussions were taking place, such as the access of women to the theatre as a new public space.
Entrevista al Dr. Sylvain Connac, màxim referent de les pedagogies cooperatives, professor titular de la Universitat Paul Valéry de Montpeller, i investigador en Ciències de l'Educació en el grup de recerca LIRDEF. L'investigador francès precisa què són les pedagogies cooperatives, les compara amb l'aprenentatge cooperatiu que s'aplica en el sistema educatiu català i detalla el funcionament d'una classe cooperativa. A la vegada, trenca amb idees preconcebudes sobre el treball cooperatiu: incideix en la individualitat; apunta sobre voluntarietat en el fet de cooperar; marca l'ús del grup cooperatiu com una eina més, i no pas com l'única; distingeix treball en grup, treball de grup, treball en equip i treball d'equip; aporta noves situacions d'ensenyament-aprenentatge com l'ajuda, l'ajuda mútua, la tutoria o per fer col·lectiu com els debats amb finalitats democràtiques i filosòfiques (DVDP); i diferencia cooperació de col·laboració en l'aprenentatge. En definitiva, Connac va més enllà del treball en grup cooperatiu i amplia el camp d'acció dels mètodes cooperatius a l'abast. A més, valora si cooperar és un valor o no ho és, si ha de ser un mitjà o una finalitat en la seva aplicació a l'aula, i s'endinsa en la pandèmia de la covid-19 i en el fet de si és possible cooperar virtualment. Finalment, aporta línies de futur i valora si la cooperació a les aules estarà més present en el 2030. ; Interview with Dr Sylvain Connac, leading figure in cooperative pedagogies, professor at Université Paul-Valéry-Montpellier and researcher in Educational Sciences with the LIRDEF research group. The French researcher defines cooperative pedagogies, compares them with the cooperative learning that is used in the Catalan education system and describes how a cooperative class functions. At the same time, he breaks with preconceived ideas about cooperative work: he highlights the importance of individuality and the voluntary nature of cooperating; he shows that cooperative groups should be regarded as one of several educational tools and not the only one; he distinguishes between working in a group and group work, working in a team and team work; he offers new teaching-learning situations involving assistance, mutual assistance and tutoring and others that promote collective work such as democratic and philosophical debates; and he differentiates between cooperation and collaboration in learning. In short, in the interview Connac goes beyond cooperative group work and expands the scope of the cooperative methods available. In addition, he assesses whether cooperating is a value or not, whether it should be a means or an end when applied in the classroom, and he examines the effects of Covid-19 and whether virtual cooperation is possible. Finally, he provides future guidelines and assesses whether cooperation will play a greater role in classrooms in 2030. ; Entretien avec le docteur Sylvain Connac, grande figure des pédagogies coopératives, maître de conférences à l'université Paul Valéry de Montpellier, et chercheur en Sciences de l'Éducation et membre du groupe LIRDEF. Le professeur Connac précise ce que sont les pédagogies coopératives, il les compare à l'apprentissage coopératif appliqué dans le système d'enseignement catalan et il décrit en détail le fonctionnement d'une classe coopérative. Par la même, il remet en cause les idées reçues sur le travail coopératif : il souligne l'importance de l'individualité et le volontariat dans le fait de coopérer, il montre l'utilisation du groupe coopératif comme un outil de plus et non comme le seul, il fait la distinction entre travail en groupe, travail de groupe, travail en équipe et travail d'équipe, il propose de nouvelles situations d'enseignement-apprentissage telles que l'aide, l'entraide, le tutorat ou l'action collective comme les discussions à visées démocratique et philosophique (DVDP), et il fait la distinction entre coopération et collaboration dans l'apprentissage. En définitive, Connac va au-delà du travail en groupe coopératif et il élargit le champ des méthodes coopératives disponibles. De plus, il se demande si la coopération est une valeur ou non, si elle doit être un moyen ou une fin dans son application en classe, et il se penche sur la pandémie de Covid-19 et s'il est possible de coopérer virtuellement. Enfin, il fournit des pistes pour l'avenir et évalue si la coopération aura plus de place dans classe en 2030.
L'any 2010 la Unió Europea (UE) va presentar el programa Europa 2020: un conjunt de mesures que havia de servir per fer front als efectes adversos de la recent crisi financera i enfortir les economies de la zona Euro. Entre altres qüestions, es va plantejar com a objectiu prioritari la necessitat de reduir en 20 milions el nombre de persones amenaçades pel risc de viure en condicions de pobresa o exclusió social a la totalitat de la UE. Pel cas Espanyol, aquest objectiu es traduïa en reduir el nombre de persones pobres en 1.4 milions entre els anys 2010 i 2020. En quina mesura s'estan assolint els objectius de reducció de la pobresa que es van fixar per a España de cara a l'any 2020? Aquesta és la pregunta que volem respondre en aquest número de Perspectives Demogràfiques. Havent passat recentment la meitat del període establert es tracta d'un bon moment per a fer un balanç provisional dels progressos realitzats fins ara per tal d'analitzar quines són les perspectives d'èxit pels propers anys. A tal efecte, començarem repassant breument les virtuts i els defectes de les mesures oficials actualment emprades per tal de quantificar la pobresa i en proposarem una d'alternativa. Tot i que la nova mesura es tant arbitrària com les actualment existents, té la virtut de donar una visió complementària i, tal vegada, més realista dels preocupants processos d'exclusió social que s'estan desenvolupant recentment al nostre país. Les maneres com definim i mesurem els fenòmens socials tenen una importància cabdal no només a l'hora d'intentar retratar i comprendre el món que ens envolta sinó també quan intentem modificar-lo i corregir-lo. En aquest sentit, la pobresa és un exemple paradigmàtic amb un gran ressò mediàtic i social arran del cicle econòmic recessiu iniciat l'any 2008. Quina ha estat la seva evolució els darrers anys? A quins sectors ha afectat més fortament? Què n'esperem de cara al futur? Si ens apartem d'unes mesures oficials excessivament acomodatícies que no semblen fer-se ressò dels importants canvis estructurals que estan esdevenint a l'economia espanyola, hi ha raons pel pessimisme: infants, estrangers i persones sense estudis universitaris són alguns dels sectors més afectats per les anades i tornades de la conjuntura econòmica actual. ; El año 2010 la Unión Europea (UE) presentó el programa Europa 2020: un conjunto de medidas que tenía que servir para hacer frente a los efectos adversos de la reciente crisis financiera y fortalecer las economías de la zona Euro. Entre otros, uno de los objetivos prioritarios planteados era la necesidad de reducir en 20 millones de número de personas amenazadas por el riesgo de vivir en una situación de pobreza o exclusión social en el conjunto de la UE. En el caso español, este objetivo se traduce en disminuir en 1,4 millones de personas el número de pobres entre los años 2010 y 2020. ¿En qué medida se están logrando los objetivos de reducción de la pobreza que se fijaron para España de cara a 2020? Esta es la pregunta que queremos responder en este número de Perspectives Demogràfiques. Sobrepasado el ecuador del período establecido es un buen momento para hacer un balance provisional de los progresos realizados hasta el momento, y de analizar cuáles son las perspectivas de éxito para los próximos años. Comenzaremos repasando brevemente las virtudes y los defectos de las medidas oficiales utilizadas para cuantificar la pobreza y proponiendo una alternativa. Pese a que la nueva medida es tan arbitraria como las actualmente existentes, tiene la virtud de ofrecer una visión complementaria y, quizá, más realista de los preocupantes procesos de exclusión social que recientemente se están desarrollando en nuestro país. Las formas como definimos y medimos los fenómenos sociales tienen una importancia capital no solo cuando intentamos retratar y comprender el mundo que nos rodea sino también cuando intentamos modificarlo y corregirlo. En este sentido, la pobreza es un ejemplo paradigmático con un gran eco mediático y social a raíz del ciclo económico recesivo iniciado en 2008. ¿Cuál ha sido su evolución en los últimos años? ¿A qué sectores ha afectado con más fuerza? ¿Qué podemos esperar en los próximos años? Si dejamos a un lado las medidas oficiales excesivamente acomodadizas e incapaces de captar los importantes cambios estructurales que están aconteciendo en la economía española, hay razones para el pesimismo: niños, extranjeros y personas sin estudios universitarios son algunos de los sectores más afectados por los vaivenes de la coyuntura económica actual. ; In 2010 the European Union (EU) presented the Europe 2020 Strategy, a set of measures aiming to deal with the adverse effects of the recent financial crisis and to strengthen the economies of the Eurozone. One of the stated priority objectives was the need to reduce by twenty million the number of people at risk of poverty and exclusion in the EU as a whole. In the case of Spain, this goal meant reducing the number of people living in poverty by 1.4 million between 2010 and 2020. To what extent are the poverty reduction goals set for Spain by 2020 now being met? This is the question we wish to answer in this issue of Perspectives Demogràfiques. Since we have recently passed the halfway point of the stipulated period, this would seem to be a good time to make a provisional appraisal of the progress made so far in order to analyse the prospects for success in the coming years. To this effect, we shall begin with a brief overview of the virtues and defects of the official measures presently being used to quantify poverty and then we shall propose an alternative. Although the new measure is as arbitrary as those already existing, it has the virtue of offering a complementary and, perhaps, more realistic perspective on the worrying processes of social exclusion which have recently been developing in Spain. The ways in which we define and measure social phenomena are supremely important, not only when attempting to portray and understand the world around us but, in particular, when seeking to modify or remedy it. In this regard, poverty is a paradigmatic example with a considerable impact on society and presence in the media after the onset of the cycle of economic recession in 2008. How has it evolved in recent years? Which sectors are most seriously affected? What might we expect in the future? If we take a different perspective from that of some unduly reassuring official measures which do not seem to take into account the major structural changes which are occurring in the Spanish economy, there are reasons for pessimism: children, foreigners and people without university education are among the sectors most affected by the ebb and flow of the present economic situation.
