El terreny de l'activisme en els mitjans de comunicació avui s'associa a internet; s'ha construït sobretot per mitjà de xarxes o plataformes en línia i, a poc a poc, va transformant la manera d'imaginar, experimentar i organitzar l'acció política. Aquest article explora els efectes que tenen les creences i frustracions relacionades amb internet sobre les formes contemporànies d'acció política. Partint del context etnogràfic en què se situen les campanyes de solidaritat internacional i els sindicats britànics, el treball proposa que la relació que mantenen els activistes amb les tecnologies d'internet és complexa i s'insereix en una doble tensió entre l'apoderament i la frustració. Tal com sosté l'article, és mitjançant una exploració etnogràfica d'aquesta tensió que els especialistes poden arribar a entendre més bé els conflictes permanents i les negociacions socials creats arran de les transformacions tecnològico-històriques dels últims quinze anys. ; The terrain of media activism today has become an internet connected one; one that is primarily constructed through online networks or platforms; one that is gradually transforming the way in which political action is imagined, experienced and organised. The following article explores the effects of internet related beliefs and frustrations on contemporary forms of political action. Drawing from the ethnographic context of international solidarity campaigns and the trade unions in Britain, the paper argues that activists' relationship to internet technologies is a complex one, which is embedded in a double tension of empowerment and frustration. It is by ethnographically exploring this tension, the paper contends, that scholars can gain important insights on the ongoing social conflicts and negotiations created by the techno-historical transformations of the last fifteen years. ; El terreno del activismo en los medios de comunicación hoy se asocia a internet; se ha construido sobre todo por medio de redes o plataformas en línea y, poco a poco, va transformando la forma de imaginar, experimentar y organizar la acción política. Este artículo explora los efectos que tienen las creencias y frustraciones relacionadas con internet sobre las formas contemporáneas de acción política. Partiendo del contexto etnográfico en el que se sitúan las campañas de solidaridad internacional y los sindicatos británicos, el trabajo propone que la relación que mantienen los activistas con las tecnologías de internet es compleja y se inserta en una doble tensión entre empoderamiento y frustración. Tal como sostiene el artículo, es mediante una exploración etnográfica de esta tensión que los especialistas pueden llegar a entender mejor los conflictos permanentes y las negociaciones sociales creados a raíz de las transformaciones tecnológico-históricas de los últimos quince años.
Medicaments; Desproveïment; Alternatives terapèutiques ; Medicamentos; Desabastecimiento; Alternativas terapéuticas ; Medicines; Deprivation; Therapeutic alternatives ; Els desproveïments de medicaments són situacions cada vegada més habituals que afecten directament els pacients i els professionals sanitaris. Les raons d'aquests desproveïments són diverses i la seva afectació és global, ja que la indústria farmacèutica està molt regulada i concentra els punts de fabricació per optimitzar-los. L'impacte assistencial dels desproveïments, especialment en medicaments que no disposen d'alternativa o equivalent comercialitzat, fa que els diferents actors afectats es plategin treballar en coordinació per trobar solucions comunes. Amb aquest objectiu, s'han creat grups de treball per valorar les causes del problema i plantejar actuacions que puguin ajudar a disminuir els desproveïments, en nombre o en afectació directa a pacients i professionals. Quan es detecten els primers problemes de subministrament i no hi ha cap informació que confirmi la situació, aquesta falta d'informació genera neguit i incertesa. Per això, entre els objectius del grup de treball creat al si de l'Agència Europea de Medicaments (EMA, de l'anglès European Medicines Agency), disposar d'informació sobre els desproveïments n'és un, així com la prevenció i la gestió dels problemes de subministrament. ; Los desabastecimientos de medicamentos son situaciones cada vez más habituales que afectan directamente a los pacientes y a los profesionales sanitarios. Las razones de este problema son diversas y su afectación es global, debido a que la industria farmacéutica está muy regulada y concentra los puntos de fabricación para su optimización. El impacto asistencial de los desabastecimientos, especialmente en medicamentos que no disponen de alternativa/equivalente comercializado, hace que los diferentes actores afectados se plateen trabajar en coordinación para encontrar soluciones conjuntas. Con este objetivo, se han creado grupos de trabajo para valorar las causas y plantear actuaciones que puedan ayudar a disminuir los desabastecimientos, en número o en afectación directa a los pacientes y profesionales. Cuando se detectan los primeros problemas de suministro, la falta de información que confirme la sospecha genera desazón e incertidumbre. Es por este motivo que, entre los objetivos del grupo de trabajo creado en el seno de la Agencia Europea del Medicamento (EME), está el disponer de información sobre los desabastecimientos, así como la prevención y la gestión de los problemas de suministro.
L'any 1992 a Roma, després d'un primer col·loqui sobre les condicions precàries, d'abandonament i d'exclusió social, en què es troben les persones sense llar a les capitals europees, va néixer el moviment SMES (Salut Mental Exclusió Social). D'aleshores ençà s'han endegat diverses iniciatives amb la finalitat d'eradicar les situacions infrahumanes en què viuen tantes persones al nostre planeta. Així, SMES-Europa promou una nova consciència política, ètica i professional respecte de les persones que estan marginades i excloses dels serveis ciutadans, i els ofereix atenció prioritària, tant a nivell local com europeu. Aquest article pretén explicar quin és el nostre marc d'actuació i quina és la realitat de les persones que viuen en les nostres societats sense dret a ser-hi ni a participar. ; The SMES (Mental Health and Social Exclusion) movement was founded after a first symposium in Rome in 1992 on the precarious conditions of neglect and social exclusion experienced by homeless people in Europe's cities. Since then various initiatives have been launched to tackle the inhumane situations in which so many people on our planet are obliged to live. SMES-Europa is promoting a new political, professional and ethical awareness with regard to people who are marginalized and excluded from public services in order to give them priority at both the local and the European level. This paper sets out to explain our framework of action and the real conditions of life for people living in our societies without the right to be or to participate ; En el año 1992 en Roma, tras un primer coloquio sobre las condiciones precarias, de abandono y de exclusión social, bajo las que se encuentran las personas sin hogar en las capitales europeas, nació el movimiento SMES (Salud Mental Exclusión Social). Desde entonces se han puesto en marcha varias iniciativas con la finalidad de erradicar las situaciones infrahumanas en que viven tantas personas en nuestro planeta. Así, SMES-Europa promueve una nueva conciencia política, ética y profesional respecto a las personas que están marginadas y excluidas de los servicios ciudadanos, y les ofrece atención prioritaria, tanto a nivel local como europeo. Este artículo pretende explicar cuál es nuestro marco de actuación y cuál es la realidad de las personas que viven en nuestras sociedades sin derecho a estar ni a participar.
L'experiment T2K, una col·laboració internacional on participen més de 500 físics de 12 països, ha detectat l'aparició de neutrins electrònics a partir d'un feix de neutrins muònics. És la primera vegada que s'observa aquest fenomen, conegut com a "oscil·lació", entre aquest tipus de neutrins, la qual cosa suposa un important pas per entendre millor aquesta partícula elemental. A més, aquesta detecció obre la porta a l'estudi experimental d'un dels principals misteris de l'Univers: el domini de la matèria enfront de l'antimatèria. En l'experiment participen investigadors de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE, consorci Generalitat de Catalunya-Universitat Autònoma de Barcelona) i de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València). ; El experimento T2K, una colaboración internacional donde participan más de 500 físicos de 12 países, ha detectado la aparición de neutrinos electrónicos a partir de un haz de neutrinos muónicos. Es la primera vez que se observa este fenómeno, conocido como "oscilación", entre este tipo de neutrinos, lo que supone un importante paso para entender mejor esta partícula elemental. Además, esta detección abre la puerta al estudio experimental de uno de los principales misterios del Universo: el dominio de la materia frente a la antimateria. En el experimento participan investigadores del Institut de Física d'Altes Energies (IFAE, consorcio Generalitat de Catalunya-Universitat Autònoma de Barcelona) y del Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-Universitat de València). ; The T2K experiment, an international collaboration with over 500 physicists from 12 different countries, has detected the appearance of electron neutrinos in a muon neutrino beam. It is the first time researchers observe this phenomenon - known as "oscillation" - in these types of neutrinos. The discovery could represent an important step towards a clearer understanding of this elementary particle. Having detected the presence of these types of neutrinos opens the door to an experimental study of one of the greatest mysteries of the Universe: the power of matter over antimatter. The experiment includes participation of researchers from the Institute of High Energy Physics (IFAE, consortium formed by the Government of Catalonia-Universitat Autònoma de Barcelona) and from the Institute of Corpuscular Physics (IFIC, CSIC- Universitat de València).
Malaltia de Chagas; Dones embarassades llatinoamericanes; Salut maternoinfantil ; Enfermedad de Chagas; Mujeres embarazadas latinoamericanas; Salud maternoinfantil ; Chagas disease; Latin american pregnant women; Maternal and child health ; La malaltia de Chagas (MCH) continua sent un problema important de salut pública. L'OMS estima que en el món hi ha 8 milions de persones infectades per Trypanosoma cruzi, la majoria a l'Amèrica Llatina. En països no endèmics, com és el cas del nostre entorn, l'MCH s'observa en persones infectades que provenen de països endèmics o en infants nascuts en països no endèmics, però la mare dels quals ha estat infectada (transmissió congènita). A Catalunya, per tal de fer el control i la vigilància de l'MCH, l'any 2010 es va posar en marxa el Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya, coordinat pel Departament de Salut i que inclou el diagnòstic, el control, el seguiment i el tractament de l'MCH congènita dirigits a les dones embarassades i als seus fills. En el marc del Programa, es va elaborar el Protocol de cribratge i diagnòstic de malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i en els seus fills, que es va editar el 2010. Aquest document va ser fruit de l'esforç conjunt de professionals sanitaris experts en la malaltia, de diferents societats científiques i de professionals del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb el suport del Grup de Treball de Països No Endèmics i del Departament de Control de Malalties Tropicals Oblidades de l'OMS. El Protocol que es presenta, a més d'incloure les mateixes línies que la primera edició, disposa d'actualitzacions de diferents aspectes clínics, de diagnòstic i de vigilància epidemiològica basats en l'experiència i l'evidència observades durant aquests vuit anys del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya. Durant aquests darrers anys, s'ha reforçat la perspectiva de salut pública en el Programa, en el qual han participat un gran nombre de professionals de la xarxa assistencial i agents comunitaris de salut amb l'objectiu de reduir l'efecte de la transmissió vertical de l'MCH a Catalunya. La primera part del document recull les característiques clíniques de l'MCH que, encara que és d'aparició relativament recent en el nostre entorn, gràcies a la informació facilitada tant en l'àmbit sanitari com en l'àmbit comunitari durant els últims anys, ha deixat de ser una malaltia oblidada i desconeguda a Catalunya. En els darrers anys, els avenços i l'experiència en el nostre entorn en el diagnòstic de l'MCH ens han fet arribar a un consens sobre la utilització de mètodes directes moleculars, tal com es descriu en aquest Protocol. Així mateix, la concreció de dades epidemiològiques sobre prevalença d'infecció i incidència de casos de la malaltia ha millorat molt gràcies a la vigilància i notificació de dades recollides en el marc del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya pels professionals que formen part del Grup de Treball de la Malaltia de Chagas Congènita. En aquest aspecte i per tal de millorar-ne el control s'han incorporat els metges de família i salut comunitària, ja que són uns dels professionals clau que es troben més propers als pacients. Un aspecte fonamental que es desprèn d'aquest document i del funcionament del Programa és la multidisciplinarietat. El repte del sistema de salut i de la vigilància de la salut pública és la coordinació i el treball dels professionals de diferents àmbits sanitaris, com poden ser els ginecòlegs, els microbiòlegs, els llevadors, els pediatres d'atenció primària i hospitalària, els metges de família i salut comunitària, el personal d'infermeria, els infectòlegs, els epidemiòlegs i els agents de salut comunitària que treballen de manera conjunta per a l'assoliment de l'objectiu plantejat. El present Protocol constitueix un document eminentment pràctic, mitjançant el qual els professionals sanitaris disposen dels elements essencials per a la realització del cribratge en la dona embarassada. A partir d'aquest Protocol s'espera també aconseguir la detecció i el tractament precoç dels casos d'MCH en la població pediàtrica, nadons i altres fills a Catalunya, amb l'objectiu últim de millorar la salut maternoinfantil a Catalunya. ; La enfermedad de Chagas (ECH) sigue siendo un problema importante de salud pública. La OMS estima que en el mundo hay 8 millones de personas infectadas por Trypanosoma cruzi, la mayoría en América Latina. En países no endémicos, como es el caso de nuestro entorno, la ECH se observa en personas infectadas que provienen de países endémicos o en niños nacidos en países no endémicos, pero cuya madre ha sido infectada (transmisión congénita). En Cataluña, para hacer el control y la vigilancia de la ECH, en 2010 se puso en marcha el Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña, coordinado por el Departamento de Salud y que incluye el diagnóstico, el control, el seguimiento y el tratamiento de la ECH congénita dirigidos a las mujeres embarazadas y a sus hijos. En el marco del Programa, se elaboró el Protocolo de cribado y diagnóstico de enfermedad de Chagas en mujeres embarazadas latinoamericanas y en sus hijos, que se editó en 2010. Este documento fue fruto del esfuerzo conjunto de profesionales sanitarios expertos en la enfermedad, de diferentes sociedades científicas y de profesionales del Departamento de Salud de la Generalidad de Cataluña, con el apoyo del Grupo de Trabajo de Países No Endémicos y del Departamento de Control de Enfermedades Tropicales Olvidadas de la OMS. El Protocolo que se presenta, además de incluir las mismas líneas que la primera edición, dispone de actualizaciones de diferentes aspectos clínicos, de diagnóstico y de vigilancia epidemiológica basados en la experiencia y la evidencia observadas durante estos ocho años del Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña. Durante estos últimos años, se ha reforzado la perspectiva de salud pública en el Programa, en el que han participado un gran número de profesionales de la red asistencial y agentes comunitarios de salud con el objetivo de reducir el efecto de la transmisión vertical del ECH en Cataluña. La primera parte del documento recoge las características clínicas de la ECH que, aunque es de aparición relativamente reciente en nuestro entorno, gracias a la información facilitada tanto en el ámbito sanitario como en el ámbito comunitario durante los últimos años, ha dejado de ser una enfermedad olvidada y desconocida en Cataluña. En los últimos años, los avances y la experiencia en nuestro entorno en el diagnóstico de la ECH nos han hecho llegar a un consenso sobre la utilización de métodos directos moleculares, tal como se describe en el presente Protocolo. Asimismo, la concreción de datos epidemiológicos sobre prevalencia de infección e incidencia de casos de la enfermedad ha mejorado mucho gracias a la vigilancia y notificación de datos recogidos en el marco del Programa de prevención y control de la enfermedad de Chagas congénita en Cataluña por los profesionales que forman parte del Grupo de Trabajo de la Enfermedad de Chagas Congénita. En este aspecto y para mejorar su control se han incorporado los médicos de familia y salud comunitaria, ya que son unos de los profesionales clave que se encuentran más cercanos a los pacientes. Un aspecto fundamental que se desprende de este documento y del funcionamiento del Programa es la multidisciplinariedad. El reto del sistema de salud y de la vigilancia de la salud pública es la coordinación y el trabajo de los profesionales de diferentes ámbitos sanitarios, como pueden ser ginecólogos, microbiólogos, comadrones, pediatras de atención primaria y hospitalaria, médicos de familia y salud comunitaria, personal de enfermería, infectólogos, epidemiólogos y agentes de salud comunitaria que trabajan de manera conjunta para el logro del objetivo planteado. El presente Protocolo constituye un documento eminentemente práctico, mediante el cual los profesionales sanitarios disponen de los elementos esenciales para la realización del cribado en la mujer embarazada. A partir de este Protocolo se espera también conseguir la detección y el tratamiento precoz de los casos de ECH en la población pediátrica, bebés y otros hijos en Cataluña, con el objetivo último de mejorar la salud maternoinfantil en Cataluña. ; Chagas disease (CHD) continues to be a major public health problem. The WHO estimates that there are 8 million people in the world infected with Trypanosoma cruzi, the majority in Latin America. In non-endemic countries, as is the case in our environment, CHD is seen in infected people who come from endemic countries or children born in non-endemic countries, but whose mother has been infected (congenital transmission). In Catalonia, in order to control and monitor the CHD, in 2010 the Program for the Prevention and Control of Congenital Chagas' Disease in Catalonia was launched, coordinated by the Department of Health and includes diagnosis, control, follow-up and treatment of congenital CHD directed at pregnant women and their children. Within the framework of the Program, the Protocol for the Screening and Diagnosis of Chagas' Disease in Latin American pregnant women and their children was prepared, which was published in 2010. This document was the result of the joint effort of health professionals who are experts in the disease, of different scientific societies and professionals of the Department of Health of the Government of Catalonia, with the support of the Working Group of Non-endemic Countries and the Department of Control of Forgotten Tropical Diseases of WHO. The Protocol that is presented, in addition to including the same lines as the first edition, has updates on different clinical, diagnostic and epidemiological surveillance aspects based on the experience and evidence observed during these eight years of the Prevention and Control Program. Congenital Chagas disease in Catalonia. During these last years, the perspective of public health in the Program has been reinforced, in which a large number of professionals of the health care network and community health agents have participated with the aim of reducing the effect of the vertical transmission of CHD in Catalonia. The first part of the document includes the clinical characteristics of the CHD that, although it is relatively recent in our environment, thanks to the information provided both in the health field and in the community in recent years, has ceased to be a disease forgotten and unknown in Catalonia. In recent years, the advances and experience in our environment in the diagnosis of CHD have led us to reach a consensus on the use of direct molecular methods, as described in this Protocol. Likewise, the specification of epidemiological data on prevalence of infection and incidence of cases of the disease has improved greatly thanks to the monitoring and reporting of data collected within the framework of the Program for the Prevention and Control of Congenital Chagas' Disease in Catalonia by professionals. that are part of the Working Group on Congenital Chagas Disease. In this aspect and to improve their control, family doctors and community health have been incorporated, since they are one of the key professionals who are closest to patients. A fundamental aspect that emerges from this document and the operation of the Program is multidisciplinarity. The challenge of the health system and public health surveillance is the coordination and work of professionals from different health areas, such as gynecologists, microbiologists, midwives, pediatricians of primary and hospital care, family physicians and community health , nurses, infectious disease specialists, epidemiologists and community health workers who work together to achieve the stated objective. This Protocol is an eminently practical document, through which health professionals have the essential elements for carrying out screening in pregnant women. Based on this Protocol, it is also expected to achieve the detection and early treatment of cases of CHD in the pediatric population, babies and other children in Catalonia, with the ultimate goal of improving maternal and child health in Catalonia.
El franquismo fue una dictadura brutal, pero no siempre fue igual. En los años cuarenta y cincuenta se vivió en una dictadura similar a las fascistas, en un clima de guerra civil, de represión y de terror. La sociedad vivía en el miedo y/o en la sumisión. Las minorías resistentes eran heroicas, pero no modificaban el régimen político. Durante los años sesenta, ciertos sectores de la sociedad empiezan a perder gradualmente el miedo; el Estado no controla la vida social ni la cotidianidad en el uso de la lengua; se desarrolla la lucha sindical pese a la represión; el mundo universitario y cultural menosprecia el franquismo y, a finales de los años sesenta, emergen demandas y protestas sociales en los barrios populares. En este marco, los núcleos políticos, la mayoría de izquierdas y nacionalistas, empiezan a enraizarse en los ámbitos más críticos del régimen. La Transición pactada era casi inevitable. La mayoría de la sociedad no quería la continuidad del franquismo, aunque temían un cambio traumático y violento. El resultado fue un inicio democrático formal. No obstante, el franquismo institucional estaba presente en las Fuerzas Armadas, en la alta burocracia, en la Judicatura, etc. La Transición fue un inicio de democratización. ; Francoism was a brutal dictatorship, but it was not always that way. During the 1940s and 1950s, people in Spain lived under a dictatorship like that of other fascist dictatorships, in a civil war atmosphere of repression and terror. Society lived in fear and/or submission; resistant minorities were heroic, but they did not change the political regime. In the 1970s, some segments of society gradually began to lose their fear; the Spanish state no longer controlled social or daily life regarding the use of language; the fight of the trade unions grew despite State repression; universities and cultural spheres despised Francoism and, by the end of the decade, social demands and protests emerged in working-class neighbourhoods. In this context, the political cores -most of the left as well as nationalists- began to take root in the most critical areas of the regime and an 'agreed transition' became almost inevitable. Most of society did not want the Franco regime to continue, but they also feared a traumatic and violent change. The result was a formal democratic beginning. However, institutional Francoism was still present, for example, in the armed forces, the upper echelons of bureaucracy, and the Judiciary. Transition was the beginning of democratisation. ; El franquisme va ser una dictadura brutal, però no sempre va ser igual. En els anys quaranta i cinquanta es va viure en una dictadura similar a les feixistes, en un clima de guerra civil, de repressió i de terror. La societat vivia en la por i en la submissió. Les minories resistents eren heroiques, però no modificaven el règim polític. Durant els anys seixanta, sectors de la societat comencen a perdre gradualment la por; l'Estat no controla la vida social ni la quotidianitat en l'ús de la llengua; es desenvolupa la lluita sindical malgrat la repressió; el món universitari i cultural menysprea el franquisme i, a finals dels anys seixanta, emergeixen demandes i protestes socials als barris populars. En aquest marc, els nuclis polítics, la majoria d'esquerres i nacionalistes, comencen a arrelar en els àmbits més crítics del règim. La Transició pactada era gairebé inevitable. La majoria de la societat no volia la continuïtat del franquisme, encara que temien un canvi traumàtic i violent. El resultat va ser un inici democràtic formal. Tanmateix, el franquisme institucional estava present en les Forces Armades, en l'alta burocràcia, en la Judicatura, etc. La Transició va ser un inici de democratització.
Les protestes socials esdevingudes en nombrosos països durant els últims tres anys –des de Tunísia i l'anomenada "Primavera àrab" fins a les recents mobilitzacions a Turquia o Brasil– han fet aflorar un debat sobre la possible dimensió global i transestatal de totes elles. El present article pretén realitzar una aproximació descriptiva i analítica a aquest intens cicle de protestes, reflexionant sobre les diferències i similituds existents entre elles, el paper que Internet i les xarxes socials han tingut en el curs de les diferents mobilitzacions o, entre altres aspectes, el repertori d'accions que han emprat. Més enllà d'aquests trets compartits o no, l'article mira d'emfasitzar la importància d'entendre aquest cicle de mobilitzacions com un procés de repolitització social que combina les contradiccions i conflictes locals de cada context en particular amb l'aparent existència d'una demanda global per major democratització política, regeneració institucional, justícia social i reapropiació d'allò comú. ; The social protests that have take place in many countries over the past three years - from Tunisia and the so-called Arab Spring to the recent protests in Turkey and Brazil - have given rise to a debate about the possible global and transnational dimension they may have. This paper sets out to develop a descriptive and analytical approach to this intense cycle of protests, reflecting on the differences and similarities between all of them, the role that the Internet and social networks have had in the course of the different demonstrations and, among other things, the repertoire of actions that have been used. Beyond these shared traits, the paper seeks to emphasize the importance of understanding this cycle of mobilization as a social re-politicization process that combines local contradictions and conflicts of each particular context with the apparent existence of a global demand for greater political democratization, institutional regeneration, social justice and reappropriation of the common. ; Las protestas sociales acaecidas en numerosos países durante los últimos tres años –desde Túnez y la llamada "Primavera árabe" hasta las recientes movilizaciones en Turquía o Brasil– han hecho aflorar un debate sobre la posible dimensión global y transestatal de todas ellas. El presente artículo pretende realizar una aproximación descriptiva y analítica a este intenso ciclo de protestas, reflexionando sobre las diferencias y similitudes existentes entre todas ellas, el papel que Internet y las redes sociales han tenido en el curso de las diferentes movilizaciones o, entre otros aspectos, el repertorio de acciones que han utilizado. Más allá de estos rasgos compartidos o no, el artículo trata de enfatizar la importancia de entender este ciclo de movilizaciones como un proceso de repolitización social que combina las contradicciones y conflictos locales de cada contexto en particular con la aparente existencia de una demanda global por mayor democratización política, regeneración institucional, justicia social y reapropiación de lo común.
Aquesta recopilació jurisprudencial pretén il·lustrar amb exemples la incidència de les noves tecnologies sobre els drets fonamentals. Els tribunals han intentat adaptar-se als nous supòsits a partir del bagatge conceptual tradicional. A poc a poc, els casos més forçats sembla que obliguen a introduir novetats, que de moment són molt limitades. El resultat final és un àmbit de protecció desigual, on certs drets són prioritzats, com de manera destacada ho és el dret a la protecció de dades, en detriment d'altres que queden més en un segon pla. S'ha afirmat, per cloure l'estudi, que potser podríem considerar la situació actual com una situació transitòria cap a una jurisprudència que, segurament amb guies legislatives més precises, concreti nous drets apareguts en el marc de la societat del coneixement. La tasca del dret és adaptar-s'hi per seguir oferint nivells de protecció equivalents com a mínim als drets tradicionals .Les transformacions de l'Administració electrònica, d'altra banda, podrien tenir repercussions més profundes del que aparentment només és una simple actualització dels procediments administratius amb les tecnologies de la informació. ; Esta recopilación jurisprudencial pretende ilustrar con ejemplos la incidencia de las nuevas tecnologías sobre los derechos fundamentales. Los tribunales han intentado adaptarse a los nuevos supuestos a partir del bagaje conceptual tradicional. Poco a poco, los casos más forzados parece que obligan a introducir novedades, que de momento son muy limitadas. El resultado final es un ámbito de protección desigual, donde ciertos derechos son priorizados, como de manera destacada lo es el derecho a la protección de datos, en detrimento de otros que quedan más en un segundo plan. Se ha afirmado, para concluir el estudio, que quizás podría- mos considerar la situación actual como una situación transitoria hacia una jurisprudencia que, seguramente con guías legislativas más precisas, concrete nuevos derechos aparecidos en el marco de la sociedad del conocimiento. La tarea ...
People live in cultural landscapes which they create and consistently change. In order to understand the entire process involved, it is essential to consider the fi ndings about the historical development of the region and its people for recent regional and future-oriented planning. Th e self-conception and self-awareness of a regional population is based on its culturally shaped surroundings. For example, a castle, a monastery, a medieval city ensemble or even prehistorical discoveries can become the central point of regional self-conception though the building may have lost its former signifi cance a long time ago. In this essay, the relation between the cities of a region around 1500 and the identity of the people who live there will be discussed. Th e region is called Franconia, now a part of Northern Bavaria and Northeast Baden-Württemberg. Up to 1806 it never was under a united leadership: Kings, Bishops, Princes, Knights and Imperial Cities had their separate domains. Th is kind of plurality created a huge diversity in the cultural landscape – up to present days. Th e regional historian can contribute to this whole process of regionalization and identifi cation with his/her research. He/She is part of a team consisting of archaelogists, geographers, political scientists, economists and social scientists. It is not his/her goal to continue with an archaic and outdated local historical approach but rather to implement his/her entire range of methodologies concentrated on a small region. Th e regional historian's guideline is: "Within boundaries boundless opportunities.» Th is approach can give a detailed description of the historical development of a certain region and its population over centuries. With the diminishing focus on national history, the regional historian is able to pursue a 'histoire totale' for a certain region. By using this methodological approach, the historian off ers a template of historical research which could also be used by other European regions. ; La gente vive en los paisajes culturales que crean y constantemente cambian. A fin de comprender todo el proceso involucrado, es esencial tener en cuenta los hallazgos sobre el desarrollo histórico de la región y su gente para la regional reciente y orientada al futuro la planificación. L a concepción de sí mismo y auto-conciencia de una población regional se basa en su entorno cultural en forma. Por ejemplo, un castillo, un monasterio, un conjunto medieval de la ciudad o incluso descubrimientos prehistóricos puede ser el punto central de la autonomía regional, aunque la concepción edificio puede haber perdido su anterior signifi cado hace mucho tiempo. En este ensayo, la relación entre las ciudades de una región alrededor de 1500 y la identidad de las personas que viven allí se discutió. ª región e se llama Franconia, ahora una parte del norte de Baviera y el nordeste Baden-Württemberg. Hasta 1806 no estaba bajo una dirección unida: Reyes, obispos, príncipes, caballeros y ciudades imperiales tuvieron su separada dominios. Th es una especie de pluralidad creado una enorme diversidad en el ámbito cultural paisaje - hasta la actualidad. Th e historiador regional puede contribuir a todo este proceso de la regionalización y la identificación de cationes con su / su investigación. Él / Ella es parte de un equipo formado por arqueólogos, geógrafos, politólogos, economistas y científicos sociales. No es su / su objetivo de continuar con un arcaico y obsoleto enfoque local histórico, sino más bien a poner en práctica su / su gama completa de las metodologías se concentró en un pequeña región. Guía Th e historiador regional es: "Dentro de los límites un sinfín de oportunidades ». Th es el enfoque puede dar una descripción detallada del desarrollo histórico de una determinada región y su población de más de siglos. Con el foco disminuyendo en la historia nacional, regional el historiador es capaz de llevar a cabo una 'histoire totale "para una región determinada. Mediante el uso este enfoque metodológico, el historiador de res de una plantilla de la histórica investigación que también podría ser utilizado por otras regiones europeas. ; Menschen leben in Kulturlandschaften, die sie erschaff en und beständig verändern. Um den Gesamtprozess verstehen zu können, ist eine Untersuchung der historischen Entwicklung einer Region und deren Bewohner unerlässlich für jegliche zukunftsorientierte Planung. Das Selbstbild und das Selbstbewusstsein einer regionalen Bevölkerung basiert auf der kulturellen Prägung ihrer Umgebung. So können zum Beispiel eine Burg, ein Kloster, das Ensemble einer mittelalterlichen Stadt oder sogar prähistorische Entdeckungen die Ausgangspunkte eines regionalen Selbstbewusstseins darstellen, obwohl die Gebäude ihre frühere Bedeutung längst verloren haben. In diesem Aufsatz wird der Zusammenhang der Städtelandschaft einer Region um 1500 und der Identität der Menschen, die dort leben, am Beispiel Frankens untersucht. Das Gebiet gehört heute zum Norden Bayerns und zum Nordosten Baden-Würtembergs und war auch bis 1806 nicht unter alleiniger Kontrolle – Könige, Bischöfe, Fürsten, Ritter und Reichsstädte hatten ihre jeweiligen Einfl usssphären. Diese Pluralität hat zu großen Unterschieden innerhalb der Kulturlandschaft geführt, die bis heute anhalten. Der Regionalhistoriker kann zum angesprochenen Prozess der Regionalisierung und Identitätsbildung mit seiner Forschung beitragen. Diese Forschung steht dabei in interdisziplinärem Dialog mit Archäologie, Geographie, Politik-, Wirtschafts- und Sozialwissenschaften. Dabei wird die gesamte Bandbreite vorhandener Methoden auf ein regional begrenztes Gebiet angewandt, statt sich auf die überholten lokalgeschichtlichen Zugänge zu beschränken. Die Maxime der Landesgeschichte ist also: "In Grenzen unbegrenzt." Dieser Zugang kann über Jahrhunderte hinweg sehr detaiuierte Beschreibungen der historischen Entwicklungen einer Region abgeben. Im Gegensatzzun Nationalgeschichte strebt die Landesgeschichte die 'histoire totale' einer Region an; ein methodischer Zugang zur Geschichte, der auch von anderen Regionen Europas mit Gewinn angewendet werden könnte.
