El terreny de l'activisme en els mitjans de comunicació avui s'associa a internet; s'ha construït sobretot per mitjà de xarxes o plataformes en línia i, a poc a poc, va transformant la manera d'imaginar, experimentar i organitzar l'acció política. Aquest article explora els efectes que tenen les creences i frustracions relacionades amb internet sobre les formes contemporànies d'acció política. Partint del context etnogràfic en què se situen les campanyes de solidaritat internacional i els sindicats britànics, el treball proposa que la relació que mantenen els activistes amb les tecnologies d'internet és complexa i s'insereix en una doble tensió entre l'apoderament i la frustració. Tal com sosté l'article, és mitjançant una exploració etnogràfica d'aquesta tensió que els especialistes poden arribar a entendre més bé els conflictes permanents i les negociacions socials creats arran de les transformacions tecnològico-històriques dels últims quinze anys. ; The terrain of media activism today has become an internet connected one; one that is primarily constructed through online networks or platforms; one that is gradually transforming the way in which political action is imagined, experienced and organised. The following article explores the effects of internet related beliefs and frustrations on contemporary forms of political action. Drawing from the ethnographic context of international solidarity campaigns and the trade unions in Britain, the paper argues that activists' relationship to internet technologies is a complex one, which is embedded in a double tension of empowerment and frustration. It is by ethnographically exploring this tension, the paper contends, that scholars can gain important insights on the ongoing social conflicts and negotiations created by the techno-historical transformations of the last fifteen years. ; El terreno del activismo en los medios de comunicación hoy se asocia a internet; se ha construido sobre todo por medio de redes o plataformas en línea y, poco a poco, va transformando la forma de imaginar, experimentar y organizar la acción política. Este artículo explora los efectos que tienen las creencias y frustraciones relacionadas con internet sobre las formas contemporáneas de acción política. Partiendo del contexto etnográfico en el que se sitúan las campañas de solidaridad internacional y los sindicatos británicos, el trabajo propone que la relación que mantienen los activistas con las tecnologías de internet es compleja y se inserta en una doble tensión entre empoderamiento y frustración. Tal como sostiene el artículo, es mediante una exploración etnográfica de esta tensión que los especialistas pueden llegar a entender mejor los conflictos permanentes y las negociaciones sociales creados a raíz de las transformaciones tecnológico-históricas de los últimos quince años.
Medicaments; Desproveïment; Alternatives terapèutiques ; Medicamentos; Desabastecimiento; Alternativas terapéuticas ; Medicines; Deprivation; Therapeutic alternatives ; Els desproveïments de medicaments són situacions cada vegada més habituals que afecten directament els pacients i els professionals sanitaris. Les raons d'aquests desproveïments són diverses i la seva afectació és global, ja que la indústria farmacèutica està molt regulada i concentra els punts de fabricació per optimitzar-los. L'impacte assistencial dels desproveïments, especialment en medicaments que no disposen d'alternativa o equivalent comercialitzat, fa que els diferents actors afectats es plategin treballar en coordinació per trobar solucions comunes. Amb aquest objectiu, s'han creat grups de treball per valorar les causes del problema i plantejar actuacions que puguin ajudar a disminuir els desproveïments, en nombre o en afectació directa a pacients i professionals. Quan es detecten els primers problemes de subministrament i no hi ha cap informació que confirmi la situació, aquesta falta d'informació genera neguit i incertesa. Per això, entre els objectius del grup de treball creat al si de l'Agència Europea de Medicaments (EMA, de l'anglès European Medicines Agency), disposar d'informació sobre els desproveïments n'és un, així com la prevenció i la gestió dels problemes de subministrament. ; Los desabastecimientos de medicamentos son situaciones cada vez más habituales que afectan directamente a los pacientes y a los profesionales sanitarios. Las razones de este problema son diversas y su afectación es global, debido a que la industria farmacéutica está muy regulada y concentra los puntos de fabricación para su optimización. El impacto asistencial de los desabastecimientos, especialmente en medicamentos que no disponen de alternativa/equivalente comercializado, hace que los diferentes actores afectados se plateen trabajar en coordinación para encontrar soluciones conjuntas. Con este objetivo, se han creado grupos de trabajo para valorar las causas y plantear actuaciones que puedan ayudar a disminuir los desabastecimientos, en número o en afectación directa a los pacientes y profesionales. Cuando se detectan los primeros problemas de suministro, la falta de información que confirme la sospecha genera desazón e incertidumbre. Es por este motivo que, entre los objetivos del grupo de trabajo creado en el seno de la Agencia Europea del Medicamento (EME), está el disponer de información sobre los desabastecimientos, así como la prevención y la gestión de los problemas de suministro.
L'any 1992 a Roma, després d'un primer col·loqui sobre les condicions precàries, d'abandonament i d'exclusió social, en què es troben les persones sense llar a les capitals europees, va néixer el moviment SMES (Salut Mental Exclusió Social). D'aleshores ençà s'han endegat diverses iniciatives amb la finalitat d'eradicar les situacions infrahumanes en què viuen tantes persones al nostre planeta. Així, SMES-Europa promou una nova consciència política, ètica i professional respecte de les persones que estan marginades i excloses dels serveis ciutadans, i els ofereix atenció prioritària, tant a nivell local com europeu. Aquest article pretén explicar quin és el nostre marc d'actuació i quina és la realitat de les persones que viuen en les nostres societats sense dret a ser-hi ni a participar. ; The SMES (Mental Health and Social Exclusion) movement was founded after a first symposium in Rome in 1992 on the precarious conditions of neglect and social exclusion experienced by homeless people in Europe's cities. Since then various initiatives have been launched to tackle the inhumane situations in which so many people on our planet are obliged to live. SMES-Europa is promoting a new political, professional and ethical awareness with regard to people who are marginalized and excluded from public services in order to give them priority at both the local and the European level. This paper sets out to explain our framework of action and the real conditions of life for people living in our societies without the right to be or to participate ; En el año 1992 en Roma, tras un primer coloquio sobre las condiciones precarias, de abandono y de exclusión social, bajo las que se encuentran las personas sin hogar en las capitales europeas, nació el movimiento SMES (Salud Mental Exclusión Social). Desde entonces se han puesto en marcha varias iniciativas con la finalidad de erradicar las situaciones infrahumanas en que viven tantas personas en nuestro planeta. Así, SMES-Europa promueve una nueva conciencia política, ética y profesional respecto a las personas que están marginadas y excluidas de los servicios ciudadanos, y les ofrece atención prioritaria, tanto a nivel local como europeo. Este artículo pretende explicar cuál es nuestro marco de actuación y cuál es la realidad de las personas que viven en nuestras sociedades sin derecho a estar ni a participar.
One fundamental definition that has influenced much of our current world organization is that of "city." Certain definitions of city, closely linked to land use and property, serve as a foundation for the modern organization of the world's societies, economies and political systems. This modern organization also brought about a cultural divide between city and countryside, as well as a developmental divide that often sustains asymmetrical development paths and uneven socio-ecological interactions. Formal, informal, ruled, desired and imagined conceptions of the city contribute to this process. As the global human population steadily becomes more urbanized, as cities become central to regulate socio-ecological interactions, and as the limits, functions and definitions of cities become increasingly blurred, it is opportune to revisit what we understand by city. ; Una definició fonamental que ha influït en gran part de la nostra organització mundial actual és la de «ciutat». Certes definicions de ciutat, estretament relacionades amb l'ús de la terra i la propietat, serveixen com a base per a l'organització moderna de les societats, economies i sistemes polítics del món. Aquesta organització moderna també va provocar una divisió cultural entre la ciutat i el camp, així com una divisió del desenvolupament que sovint manté camins de desenvolupament asimètrics i interaccions socioecològiques desiguals. Les concepcions formals, informals, regides, desitjades i imaginades de la ciutat contribueixen a aquest procés. A mesura que la població humana global es torna més urbanitzada, les ciutats es tornen centrals per a regular les interaccions socioecològiques i els límits, les funcions i les definicions de les ciutats es tornen cada vegada més borroses, és oportú revisar el que entenem per ciutat. ; Una definición fundamental que ha influido en gran parte de nuestra organización mundial actual es la de «ciudad». Ciertas definiciones de ciudad, estrechamente relacionadas con el uso de la tierra y la propiedad, sirven como base para la organización moderna de las sociedades, economías y sistemas políticos del mundo. Esta organización moderna también provocó una división cultural entre la ciudad y el campo, así como una división del desarrollo que a menudo mantiene caminos de desarrollo asimétricos e interacciones socioecológicas desiguales. Las concepciones formales, informales, regidas, deseadas e imaginadas de la ciudad contribuyen a este proceso. A medida que la población humana global se vuelve más urbanizada, las ciudades se vuelven centrales para regular las interacciones socioecológicas y los límites, las funciones y las definiciones de las ciudades se vuelven cada vez más borrosas, es oportuno revisar lo que entendemos por ciudad.
En aquest article, centrant-nos en el cas de Barcelona, s'exposen les raons que justifiquen la importància d'analitzar i de gestionar la seguretat ciutadana des d'una perspectiva metropolitana per plantejar polítiques públiques basades en el coneixement, contrastat i actualitzat, dels diversos factors que hi intervenen. Durant vint anys, l'Enquesta de victimització de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB) ha anat construint un corpus de coneixements empírics sobre el risc (mesurable i percebut) de resultar víctima d'algun fet delictiu o de la inseguretat. Aquesta informació pot donar una visió molt nítida per gestionar uns problemes que es troben íntimament relacionats entre si, de la mateixa manera que ho estan els fluxos de mobilitat al territori metropolità, posem per cas, i que les realitats administratives locals no aconsegueixen diluir. ; Tot examinant el cas de Barcelona, els autors exposen les raons que justifiquen la importància d'analitzar i gestionar la seguretat ciutadana des d'una perspectiva metropolitana per tal de plantejar polítiques públiques basades en el coneixement, contrastat i actualitzat, dels diversos factors que hi intervenen. Ho fan mitjançant les dades de l'Enquesta de Victimització de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB), que durant més de vint anys ha anat construint un corpus de coneixements empírics sobre la victimització i el sentiment de seguretat a la metròpolis barcelonina i que ofereix una visió prou nítida per gestionar uns problemes que es troben íntimament relacionats i que les realitats administratives locals no aconsegueixen diluir. ; Examinando el caso de Barcelona, los autores exponen las razones que justifican la importancia de analizar y gestionar la seguridad ciudadana desde una perspectiva metropolitana para plantear políticas públicas basadas en el conocimiento, contrastado y actualizado, de los varios factores que intervienen. Lo hacen mediante los datos de la Encuesta de Victimización del Área Metropolitana de Barcelona (EVAMB), que durante más de veinte años ha ido construyendo un corpus de conocimientos empíricos sobre la victimización y el sentimiento de seguridad en la metrópolis barcelonesa y que ofrece una visión bastante nítida para gestionar unos problemas que se encuentran íntimamente relacionados y que las realidades administrativas locales no consiguen diluir. ; Examining the case of Barcelona, the authors expose the reasons that justify the importance to analyze and manage the citizen security from a metropolitan perspective to pose public politics based in the knowledge, contrasted and up to date, of the varied factors that take part. They do it by means of the data of the Survey of Victimization of the Metropolitan Area of Barcelona (EVAMB), which during more than twenty years has gone building a corpus of empirical knowledge on the victimization and on the feeling of security in the Barcelonan metropolis.
Objetivos: el primer objetivo consiste en analizar la presencia de las bibliotecas públicas y la lectura en medios de comunicación españoles frente a otros hechos de la cultura como el cine, los museos y el teatro; el segundo consiste en relacionar esa visibilidad con los resultados sobre uso de las bibliotecas públicas (visitas) y uso de la colección (préstamos). Desde ahí, en la sección para la discusión, se desarrollan propuestas para la mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas en base al aumento de los beneficios que pueden aportar a la sociedad. Esto último se lleva a cabo por medio de una reflexión sobre la relación entre los campos de las bibliotecas públicas y la lectura, la biblioteconomía y la documentación, la política, y el de los medios de comunicación. Metodología: con relación al primer objetivo, se utiliza la base de datos MyNews para obtener el número de noticias de los hechos culturales considerados, y se pone en relación con el total de estos hechos culturales como unidades físicas. En cuanto al segundo objetivo, se estudia la relación entre el total de noticias por 50.000 habitantes para las comunidades autónomas y las visitas y los préstamos por habitante a las bibliotecas públicas. El análisis de esta relación se lleva a cabo atendiendo a los resultados de las comunidades autónomas para las variables y calculando el coeficiente de correlación lineal entre estas. Resultados: se constata que la visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura frente a los otros hechos de la cultura es pequeña hasta el punto de resultar prácticamente inexistente, aun cuando hay más bibliotecas públicas que cines, museos y teatros. A su vez, se percibe una tendencia y relación positiva en las comunidades autónomas entre una mayor visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura en los medios de comunicación y unos mayores préstamos y visitas a estas. A partir de esta constatación, se reflexiona en torno a la idea de la retroalimentación positiva entre los ejes de la biblioteconomía y documentación, bibliotecas públicas y lectura, medios de comunicación, y política, como vía para una mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas, y para aumentar los beneficios a la sociedad que se derivan de su uso. ; Objectius: el primer objectiu consisteix a analitzar la presència de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d'altres fets de la cultura com el cinema, els museus i el teatre; el segon consisteix a relacionar aquesta visibilitat amb els resultats sobre l'ús de les biblioteques públiques (visites) i l'ús de la col·lecció (préstecs). A partir d'això, en la secció per a la discussió, es desenvolupen propostes per augmentar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques per l'increment dels beneficis que poden aportar a la societat. Això es porta a terme mitjançant una reflexió sobre la relació entre els camps de les biblioteques públiques i la lectura, la biblioteconomia i la documentació, la política, i els mitjans de comunicació. Metodologia: en relació amb el primer objectiu, es fa servir la base de dades MyNews per obtenir el nombre de notícies dels fets culturals que s'han pres en consideració, i es posa en relació amb el total dels fets culturals com a unitats físiques. Pel que fa al segon objectiu, s'estudia la relació entre el total de notícies per 50.000 habitants per a les comunitats autònomes i les visites i els préstecs per habitant a les biblioteques públiques. L'anàlisi d'aquesta relació es fa tenint en compte els resultats de les comunitats autònomes per a les variables i calculant el coeficient de correlació lineal entre aquestes. Resultats: es constata que la visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura davant dels altres fets de la cultura és petita, fins al punt de ser pràcticament inexistent, tot i que hi ha més biblioteques públiques que cinemes, museus i teatres. Al seu torn, es percep una tendència i una relació positiva en les comunitats autònomes entre més visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació i més quantitat de préstecs i de visites. A partir d'aquesta constatació, es reflexiona entorn de la idea de la retroalimentació positiva entre els eixos de biblioteconomia i documentació, biblioteques públiques i lectura, mitjans de comunicació i política, com a via per incrementar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques i per augmentar els beneficis en la societat que es deriven del seu ús. ; Objectives. First, the article compares the Spanish media coverage of public libraries and reading with its coverage of other cultural institutions, such as cinemas, museums and theatres. Secondly, the article analyzes the relationship between making public libraries more visible in the media and increasing their use (both in terms of visits and loans per inhabitant). Finally, some proposals are made about how to take greater advantage of public libraries. These are based on the relationship between public libraries and reading, the field of librarianship and documentation, and politics and the media. Methodology. For the first objective, the researchers used the database MyNews to obtain the number of news items on the cultural institutions considered. This was then compared to the total number of institutions as places or physical units. For the second objective, the researchers analyzed the relationship between the total number of news items per 50,000 inhabitants for the Spanish autonomous Communities and public library visits and loans per inhabitant. This analysis took into account the results of the autonomous communities for the variables and calculated the linear correlation coefficient between the variables. Results. Public libraries receive a low level of coverage in the Spanish media compared to other cultural institutions, even to the point where they are hardly covered at all, although there are more public libraries than cinemas, museums and theatres. On the other hand, there is a positive relationship between greater media visibility of public libraries, and increases in library loans and visits. From there, the researchers present the idea of the positive feedback between the field of librarianship and documentation, public libraries and reading, the media and politics, proposing that greater visibility of public libraries in the Spanish media could increase library loans and visits.
"Han passat cent anys des que es va fer la pregunta que avui és famosa a la Xina: 'Quan podrà la Xina convidar el món sencer a Pequín per a una competició internacional olímpica?'. Al 2008, els Jocs Olímpics es duran a terme a la nació menys 'occidentalitzada' on mai s'han celebrat. Serà la tercera vegada que els Jocs Olímpics d'Estiu se celebrin fora d'Occident o d'una de les seves antigues colònies, i serà la trobada més important entre Orient i Occident en temps de pau. Serà un moment crucial quan la Xina comenci a ocupar el seu lloc com a peça fonamental de la política mundial, en l'economia i en la cultura després de gairebé 170 anys de subordinació als poders occidentals i al Japó. Per als xinesos, l'eslògan olímpic 'Un món, un somni' significa que tota la gent del món vol un bon nivell de vida i seguretat, i que totes les nacions desitgen modernitzar-se i arribar a condicions polítiques i econòmiques estables (.)". ; "Han pasado cien años desde que se formuló la pregunta que ahora es famosa en China: '¿Cuándo podrá China invitar al mundo entero a Pekín para una competición internacional olímpica?'. En 2008, los Juegos Olímpicos se llevarán a cabo en la nación menos 'occidentalizada' en la que se han celebrado hasta ahora. Será la tercera vez que los Juegos Olímpicos de Verano se celebren fuera de Occidente o de sus antiguas colonias, y será el mayor encuentro entre Oriente y Occidente en tiempos de paz. Será un momento fundamental cuando China empiece a ocupar su lugar como pieza fundamental en la política mundial, en economía y en cultura después de casi 170 años de subordinación a los poderes occidentales y a Japón. Para los chinos, el eslogan olímpico 'Un mundo, un sueño' significa que toda la gente del mundo quiere un buen nivel de vida y seguridad, y que todas las naciones desean modernizarse y alcanzar condiciones políticas y económicas estables (.)". ; "One hundred years have passed since the question now famous in China was asked, 'When will China be able to invite all the world to Peking [Beijing] for an International Olympic contest…?' In 2008 the Olympic Games will be hosted by the least 'Westernized' nation in the world to yet host them. It will be only the third time the Olympic Summer Games have been held outside the West and its former colonies, and it will be the greatest-ever meeting of East and West in peacetime. It will mark a pivotal moment when China begins to take its place as a major force in global politics, economics, and culture after nearly 170 years of subordination to the Western powers and Japan. For Chinese people the Olympic slogan 'One World, One Dream' means that all the world's peoples want a high standard of living and a secure life, and all the world's nations want to modernize and achieve stable economic and political conditions (.)".
Objectiu: el text investiga la informació publicada en els webs municipals en relació amb els casos propis de corrupció. L'objectiu consisteix a valorar com es fa la cobertura periodística amb mitjans propis, i validar la funció de font sanejada i documental dels ajuntaments. Metodologia: el treball és resultat de l'agregat de dos projectes nacionals de recerca. S'han analitzat els 8.122 municipis espanyols en diverses ocasions entre 2011 i 2017. Les dades provisionals i en constant actualització es publiquen en un mapa interactiu al web. Després de la publicació quantitativa d'un repertori de 52 indicadors de transparència, hem seleccionat 7 casos per avaluar-ne de forma qualitativa la secció de notícies quant al canvi en l'alcaldia per motius delictius. Resultats: no hi ha un criteri professional ni projecte periodístic en la redacció de les notícies que es difonen als webs dels ajuntaments. Dos dels casos no hi tenen cap notícia relacionada "perquè no és la seva tasca". Altres casos ofereixen fets aïllats, no documentats o no explicats. No hi ha lloc per als grups polítics. No s'observa cap tècnica periodística de construcció de relats ni sentit de font bàsica o documental. Es confirma la hipòtesi: el periodisme municipal no té criteri professional per la ingerència política en la difusió de continguts ; Objetivo: el texto investiga la información publicada en las webs municipales en relación con los casos propios de corrupción. El objetivo consiste en valorar cómo se realiza la cobertura periodística con medios propios, y validar la función de fuente saneada y documental de los ayuntamientos. Metodología: el texto investiga la información publicada en las webs municipales en relación con los casos propios de corrupción. El objetivo consiste en valorar cómo se realiza la cobertura periodística con medios propios, y validar la función de fuente saneada y documental de los ayuntamientos. Resultados: no existe un criterio profesional ni proyecto periodístico en la redacción de las noticias que se difunden en las webs de los ayuntamientos. Dos de los casos no tienen ninguna noticia relacionada "porque no es su tarea". Otros casos ofrecen hechos aislados, no documentados o no explicados. No hay sitio para los grupos políticos. No se observa técnica periodística de construcción de relatos ni sentido de fuente básica o documental. Se confirma la hipótesis: el periodismo municipal carece de criterio profesional por la injerencia política en la difusión de contenidos. ; Objective: This article examines the information published by municipal government websites on the subject of government corruption. Its objectives are to evaluate how cases of government corruption are reported by media which are themselves government-run and to test and validate the role played by city councils as providers of reliable documentary sources. Methodology: The study is the result of the combined findings of two national research projects which have analyzed the city council websites of Spain's 8,122 municipalities on several occasions between 2011 and 2017. The provisional data, which are constantly updated, are interactively mapped online. Following the publication of a repertory of 52 indicators to measure transparency, we qualitatively evaluated the information in the news sections of seven city council websites where these websites reported on changes in council personnel prompted by cases of corruption. Results: News reporting by city council websites lacks professional criteria and an overall journalistic mission. Two of the seven sites do not consider that reporting on cases of government corruption falls within their remit. Other sites publish isolated facts on such cases without indicating their sources or providing supporting detail. None of the sites offer the non-governing political parties an opportunity to voice their opinion. There is no evidence of journalistic technique informing the different stages of report writing and no acknowledgement of the importance of basic documentary sources. The study confirms our hypothesis that municipal journalism lacks professional criteria and that its dissemination of news content is undermined by political interference
A Indonèsia, els anys posteriors a la caiguda del règim de Suharto han estat marcats per una proliferació de la cultura devota popular en els mitjans de comunicació. Aquesta proliferació se situa en el context de la transició política d'un règim autoritari a la democràcia, la industrialització dels mitjans de comunicació i la irrupció de l'islam com una de les claus essencials per a entendre l'actual transformació en els àmbits polítics, socials i culturals de la societat indonèsia contemporània. A grans trets, la meva tesi analitza el paper de l'islam en aquesta transformació i com la cultura popular n'ha format part integral. Per mitjà del cas pràctic de la producció d'una telenovel·la religiosa, m'interessa explorar la complexitat que impregna les pràctiques religioses quan el moviment de devoció religiosa s'apropia dels mitjans de comunicació laics/capitalistes per a promoure el culte. En altres paraules, aquest article es pregunta el següent: quan la lògica del moviment de devoció religiosa i la lògica de la indústria mediàtica convergeixen, quin tipus de pràctiques religioses i cinematogràfiques es mantenen, es negocien i es qüestionen? Partint d'un marc metodològic basat en les teories sobre les pràctiques mediàtiques (Bourdieu, 1977 i 1993; Couldry, 2004; Hobart, propera aparició; Rajagopal, 2001), he estructurat en dues dimensions la meva anàlisi sobre com i per què es construeixen, ratifiquen i qüestionen les pràctiques i els estàndards: dimensió interna (on-site) i dimensió externa (off-site). ; In the last few years, Indonesia's post-Suharto's era has been marked by a proliferation of popular piety culture in the media. This proliferation is situated within the political transition from authoritarianism to democracy, the industrialization of media and the emergence of Islam as one of the important keys to unlocking the ongoing transformation of the political, social and cultural spheres of contemporary Indonesian society. My thesis, in general, is a study of the role of Islam in this transformation and how popular culture is an integral part of it. Through my study case of the production of a religious TV series, I want to explore the complexity that makes up religious practices when the piety movement takes up secular/capitalist media to further their movement. In other words, this paper asks: when the logic of the piety movement and the logic of the media industry converge, what kinds of practices in terms of religious practices and film-making practices are maintained, negotiated, and challenged? Building my methodological framework on theories of media practices (Bourdieu, 1977 and 1993; Couldry, 2004; Hobart, forthcoming; Rajagopal, 2001), I divide my analysis into how and why practices and standards are constructed, affirmed and challenged in two foci: on-site and off-site. ; En Indonesia, los años posteriores a la caída del régimen de Suharto han sido marcados por una proliferación de una cultura devota popular en los medios de comunicación. Esta proliferación se sitúa en el contexto de la transición política de un régimen autoritario a la democracia, la industrialización de los medios de comunicación y la irrupción del islam como una de las claves esenciales para entender la actual transformación en los ámbitos políticos, sociales y culturales de la sociedad indonesia contemporánea. A grandes rasgos, mi tesis analiza el papel del islam en esta transformación y cómo la cultura popular ha formado parte integral de ella. Por medio del caso práctico de la producción de una telenovela religiosa, me interesa explorar la complejidad que impregna las prácticas religiosas cuando el movimiento de devoción religiosa se apropia de los medios de comunicación laicos/capitalistas para promover el culto. En otras palabras, este artículo se pregunta lo siguiente: cuando la lógica del movimiento de devoción religiosa y la lógica de la industria mediática convergen, ¿qué tipo de prácticas religiosas y cinematográficas se mantienen, se negocian y se cuestionan? Partiendo de un marco metodológico basado en las teorías sobre las prácticas mediáticas (Bourdieu, 1977 y 1993; Couldry, 2004; Hobart, próxima aparición; Rajagopal, 2001), he estructurado en dos dimensiones mi análisis sobre cómo y por qué se construyen, ratifican y cuestionan las prácticas y los estándares: dimensión interna (on-site) y dimensión externa (off-site).
A Indonèsia, els anys posteriors a la caiguda del règim de Suharto han estat marcats per una proliferació de la cultura devota popular en els mitjans de comunicació. Aquesta proliferació se situa en el context de la transició política d'un règim autoritari a la democràcia, la industrialització dels mitjans de comunicació i la irrupció de l'islam com una de les claus essencials per a entendre l'actual transformació en els àmbits polítics, socials i culturals de la societat indonèsia contemporània. A grans trets, la meva tesi analitza el paper de l'islam en aquesta transformació i com la cultura popular n'ha format part integral. Per mitjà del cas pràctic de la producció d'una telenovel·la religiosa, m'interessa explorar la complexitat que impregna les pràctiques religioses quan el moviment de devoció religiosa s'apropia dels mitjans de comunicació laics/capitalistes per a promoure el culte. En altres paraules, aquest article es pregunta el següent: quan la lògica del moviment de devoció religiosa i la lògica de la indústria mediàtica convergeixen, quin tipus de pràctiques religioses i cinematogràfiques es mantenen, es negocien i es qüestionen? Partint d'un marc metodològic basat en les teories sobre les pràctiques mediàtiques (Bourdieu, 1977 i 1993; Couldry, 2004; Hobart, propera aparició; Rajagopal, 2001), he estructurat en dues dimensions la meva anàlisi sobre com i per què es construeixen, ratifiquen i qüestionen les pràctiques i els estàndards: dimensió interna (on-site) i dimensió externa (off-site). ; In the last few years, Indonesia's post-Suharto's era has been marked by a proliferation of popular piety culture in the media. This proliferation is situated within the political transition from authoritarianism to democracy, the industrialization of media and the emergence of Islam as one of the important keys to unlocking the ongoing transformation of the political, social and cultural spheres of contemporary Indonesian society. My thesis, in general, is a study of the role of Islam in this transformation and how popular culture is an integral part of it. Through my study case of the production of a religious TV series, I want to explore the complexity that makes up religious practices when the piety movement takes up secular/capitalist media to further their movement. In other words, this paper asks: when the logic of the piety movement and the logic of the media industry converge, what kinds of practices in terms of religious practices and film-making practices are maintained, negotiated, and challenged? Building my methodological framework on theories of media practices (Bourdieu, 1977 and 1993; Couldry, 2004; Hobart, forthcoming; Rajagopal, 2001), I divide my analysis into how and why practices and standards are constructed, affirmed and challenged in two foci: on-site and off-site. ; En Indonesia, los años posteriores a la caída del régimen de Suharto han sido marcados por una proliferación de una cultura devota popular en los medios de comunicación. Esta proliferación se sitúa en el contexto de la transición política de un régimen autoritario a la democracia, la industrialización de los medios de comunicación y la irrupción del islam como una de las claves esenciales para entender la actual transformación en los ámbitos políticos, sociales y culturales de la sociedad indonesia contemporánea. A grandes rasgos, mi tesis analiza el papel del islam en esta transformación y cómo la cultura popular ha formado parte integral de ella. Por medio del caso práctico de la producción de una telenovela religiosa, me interesa explorar la complejidad que impregna las prácticas religiosas cuando el movimiento de devoción religiosa se apropia de los medios de comunicación laicos/capitalistas para promover el culto. En otras palabras, este artículo se pregunta lo siguiente: cuando la lógica del movimiento de devoción religiosa y la lógica de la industria mediática convergen, ¿qué tipo de prácticas religiosas y cinematográficas se mantienen, se negocian y se cuestionan? Partiendo de un marco metodológico basado en las teorías sobre las prácticas mediáticas (Bourdieu, 1977 y 1993; Couldry, 2004; Hobart, próxima aparición; Rajagopal, 2001), he estructurado en dos dimensiones mi análisis sobre cómo y por qué se construyen, ratifican y cuestionan las prácticas y los estándares: dimensión interna (on-site) y dimensión externa (off-site).
Aquesta recopilació jurisprudencial pretén il·lustrar amb exemples la incidència de les noves tecnologies sobre els drets fonamentals. Els tribunals han intentat adaptar-se als nous supòsits a partir del bagatge conceptual tradicional. A poc a poc, els casos més forçats sembla que obliguen a introduir novetats, que de moment són molt limitades. El resultat final és un àmbit de protecció desigual, on certs drets són prioritzats, com de manera destacada ho és el dret a la protecció de dades, en detriment d'altres que queden més en un segon pla. S'ha afirmat, per cloure l'estudi, que potser podríem considerar la situació actual com una situació transitòria cap a una jurisprudència que, segurament amb guies legislatives més precises, concreti nous drets apareguts en el marc de la societat del coneixement. La tasca del dret és adaptar-s'hi per seguir oferint nivells de protecció equivalents com a mínim als drets tradicionals .Les transformacions de l'Administració electrònica, d'altra banda, podrien tenir repercussions més profundes del que aparentment només és una simple actualització dels procediments administratius amb les tecnologies de la informació. ; Esta recopilación jurisprudencial pretende ilustrar con ejemplos la incidencia de las nuevas tecnologías sobre los derechos fundamentales. Los tribunales han intentado adaptarse a los nuevos supuestos a partir del bagaje conceptual tradicional. Poco a poco, los casos más forzados parece que obligan a introducir novedades, que de momento son muy limitadas. El resultado final es un ámbito de protección desigual, donde ciertos derechos son priorizados, como de manera destacada lo es el derecho a la protección de datos, en detrimento de otros que quedan más en un segundo plan. Se ha afirmado, para concluir el estudio, que quizás podría- mos considerar la situación actual como una situación transitoria hacia una jurisprudencia que, seguramente con guías legislativas más precisas, concrete nuevos derechos aparecidos en el marco de la sociedad del conocimiento. La tarea ...
People live in cultural landscapes which they create and consistently change. In order to understand the entire process involved, it is essential to consider the fi ndings about the historical development of the region and its people for recent regional and future-oriented planning. Th e self-conception and self-awareness of a regional population is based on its culturally shaped surroundings. For example, a castle, a monastery, a medieval city ensemble or even prehistorical discoveries can become the central point of regional self-conception though the building may have lost its former signifi cance a long time ago. In this essay, the relation between the cities of a region around 1500 and the identity of the people who live there will be discussed. Th e region is called Franconia, now a part of Northern Bavaria and Northeast Baden-Württemberg. Up to 1806 it never was under a united leadership: Kings, Bishops, Princes, Knights and Imperial Cities had their separate domains. Th is kind of plurality created a huge diversity in the cultural landscape – up to present days. Th e regional historian can contribute to this whole process of regionalization and identifi cation with his/her research. He/She is part of a team consisting of archaelogists, geographers, political scientists, economists and social scientists. It is not his/her goal to continue with an archaic and outdated local historical approach but rather to implement his/her entire range of methodologies concentrated on a small region. Th e regional historian's guideline is: "Within boundaries boundless opportunities.» Th is approach can give a detailed description of the historical development of a certain region and its population over centuries. With the diminishing focus on national history, the regional historian is able to pursue a 'histoire totale' for a certain region. By using this methodological approach, the historian off ers a template of historical research which could also be used by other European regions. ; La gente vive en los paisajes culturales que crean y constantemente cambian. A fin de comprender todo el proceso involucrado, es esencial tener en cuenta los hallazgos sobre el desarrollo histórico de la región y su gente para la regional reciente y orientada al futuro la planificación. L a concepción de sí mismo y auto-conciencia de una población regional se basa en su entorno cultural en forma. Por ejemplo, un castillo, un monasterio, un conjunto medieval de la ciudad o incluso descubrimientos prehistóricos puede ser el punto central de la autonomía regional, aunque la concepción edificio puede haber perdido su anterior signifi cado hace mucho tiempo. En este ensayo, la relación entre las ciudades de una región alrededor de 1500 y la identidad de las personas que viven allí se discutió. ª región e se llama Franconia, ahora una parte del norte de Baviera y el nordeste Baden-Württemberg. Hasta 1806 no estaba bajo una dirección unida: Reyes, obispos, príncipes, caballeros y ciudades imperiales tuvieron su separada dominios. Th es una especie de pluralidad creado una enorme diversidad en el ámbito cultural paisaje - hasta la actualidad. Th e historiador regional puede contribuir a todo este proceso de la regionalización y la identificación de cationes con su / su investigación. Él / Ella es parte de un equipo formado por arqueólogos, geógrafos, politólogos, economistas y científicos sociales. No es su / su objetivo de continuar con un arcaico y obsoleto enfoque local histórico, sino más bien a poner en práctica su / su gama completa de las metodologías se concentró en un pequeña región. Guía Th e historiador regional es: "Dentro de los límites un sinfín de oportunidades ». Th es el enfoque puede dar una descripción detallada del desarrollo histórico de una determinada región y su población de más de siglos. Con el foco disminuyendo en la historia nacional, regional el historiador es capaz de llevar a cabo una 'histoire totale "para una región determinada. Mediante el uso este enfoque metodológico, el historiador de res de una plantilla de la histórica investigación que también podría ser utilizado por otras regiones europeas. ; Menschen leben in Kulturlandschaften, die sie erschaff en und beständig verändern. Um den Gesamtprozess verstehen zu können, ist eine Untersuchung der historischen Entwicklung einer Region und deren Bewohner unerlässlich für jegliche zukunftsorientierte Planung. Das Selbstbild und das Selbstbewusstsein einer regionalen Bevölkerung basiert auf der kulturellen Prägung ihrer Umgebung. So können zum Beispiel eine Burg, ein Kloster, das Ensemble einer mittelalterlichen Stadt oder sogar prähistorische Entdeckungen die Ausgangspunkte eines regionalen Selbstbewusstseins darstellen, obwohl die Gebäude ihre frühere Bedeutung längst verloren haben. In diesem Aufsatz wird der Zusammenhang der Städtelandschaft einer Region um 1500 und der Identität der Menschen, die dort leben, am Beispiel Frankens untersucht. Das Gebiet gehört heute zum Norden Bayerns und zum Nordosten Baden-Würtembergs und war auch bis 1806 nicht unter alleiniger Kontrolle – Könige, Bischöfe, Fürsten, Ritter und Reichsstädte hatten ihre jeweiligen Einfl usssphären. Diese Pluralität hat zu großen Unterschieden innerhalb der Kulturlandschaft geführt, die bis heute anhalten. Der Regionalhistoriker kann zum angesprochenen Prozess der Regionalisierung und Identitätsbildung mit seiner Forschung beitragen. Diese Forschung steht dabei in interdisziplinärem Dialog mit Archäologie, Geographie, Politik-, Wirtschafts- und Sozialwissenschaften. Dabei wird die gesamte Bandbreite vorhandener Methoden auf ein regional begrenztes Gebiet angewandt, statt sich auf die überholten lokalgeschichtlichen Zugänge zu beschränken. Die Maxime der Landesgeschichte ist also: "In Grenzen unbegrenzt." Dieser Zugang kann über Jahrhunderte hinweg sehr detaiuierte Beschreibungen der historischen Entwicklungen einer Region abgeben. Im Gegensatzzun Nationalgeschichte strebt die Landesgeschichte die 'histoire totale' einer Region an; ein methodischer Zugang zur Geschichte, der auch von anderen Regionen Europas mit Gewinn angewendet werden könnte.
Esta es una obra coral elaborada por el personal del Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (ICTJA-CSIC) con la coordinación del Dr. Pere Anadón. ; El 25 de novembre de 2015 l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera va celebrar el 50è aniversari. El seu nom recorda els primers temps de la recerca en Geologia de final del segle XIX i principi del XX, en homenatge a Jaume Almera, prohom de la Geologia de Catalunya de projecció internacional. D'ençà els primers dies el 1965 com un nou institut de Geologia a Barcelona, ha evolucionat fins a esdevenir un centre innovador i dinàmic, amb rellevància internacional en el camp de les Ciències de la Terra. Si bé les Ciències de la Terra estudien el sistema Terra, també van molt més enllà, i plantegen interrogants sobre el món en què vivim per contribuir a un futur en el qual volem viure. Les Ciències de la Terra són avui dia particularment rellevants en molts aspectes de la nostra vida quotidiana. Els investigadors de l'ICTJA apliquem metodologies experimentals i analítiques avançades per assolir objectius ben definits d'investigació orientada i no orientada. Una part clau de la nostra missió és satisfer les necessitats industrials i socials a través de la transferència de coneixements aplicats als riscos geològics i a l'exploració i explotació dels recursos geològics. D'altra banda, és fonamental la nostra implicació en la formacióde qualitat de les properes generacions d'investigadors i tècnics de Ciències de la Terra. En aquest llibre sobre el nostre 50è aniversari, Pere Anadón, amb l'entusiasta participació dels seus companys de treball, revifa les persones, els esdeveniments, els èxits i els reptes que profusament han enriquit el mig segle d'existència d'aquest institut des que Lluís Solé i Sabarís i els seus col·legues van abordar-ne la fundació. Molts i destacats noms van seguir després la seva tasca en els cinquanta anys que celebrem, orientant l'Institut cap a noves perspectives per adaptar-se a les condicions canviants de la política, l'economia, la tecnologia i el coneixement científic, per citar uns pocs exemples de les grans transformacions experimentades durant aquest període. És una bona oportunitat per als membres de qualsevol institució ser capaços de mirar cap enrere, comprovar els seus èxits i mancances, els seus punts forts i els seus punts febles, durant un període prolongat de temps per trobar nous camins cap a l'èxit. La nostra història és part integrant de la memòria de tots aquells que van participar amb entusiasme i perseverança en la realització de l'Institut, i van contribuir a la tasca investigadora del CSIC en el seu conjunt. La història de l'ICTJA durant anys, aquest mig segle, és digna de celebració, no només per a l'institut mateix, sinó també per a la societat a la qual serveix. I seguirà sent així mentre es mantingui viva la passió per avançar amb rigor i dedicació en el coneixement de les Ciències de la Terra. ; El 25 de noviembre de 2015 el Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera celebró su 50 aniversario. Su nombre recuerda los primeros tiempos de la investigación en Geología a finales del siglo XIX y principios del XX, en homenaje a Jaume Almera, prohombre de la geología de Cataluña de proyección internacional. Desde sus primeros días en 1965 como un nuevo instituto de Geología en Barcelona, ha evolucionado hasta llegar a ser un centro innovador y dinámico, con relevancia internacional en el campo de las Ciencias de la Tierra. Si bien las Ciencias de la Tierra estudian el sistema Tierra, también van mucho más allá, planteándonos interrogantes sobre el mundo en el que vivimos para contribuir a un futuro en el que queremos vivir. Las Ciencias de la Tierra son hoy en día particularmente relevantes en muchos aspectos de nuestra vida cotidiana. Los investigadores del ICTJA aplicamos metodologías experimentales y analíticas avanzadas para alcanzar objetivos bien definidos de investigación orientada y no orientada. Una parte clave de nuestra misión es satisfacer las necesidades industriales y sociales a través de la transferencia de conocimientos aplicados a los riesgos geológicos y a la exploración y explotación de los recursos geológicos. Por otro lado, es fun-damental nuestra implicación en la formación de calidad de las próximas generaciones de investigadores y técnicos de Ciencias de la Tierra. En este libro acerca de nuestro 50 aniversario, Pere Anadón con la entusiasta participación de sus compañeros de trabajo dan vida a las personas, los acontecimientos, los logros y los retos que profusamente han enriquecido el medio siglo de existencia de este instituto desde que Lluís Solé i Sabarís y sus colegas abordaron su fundación. Muchos y destacados nombres siguieron después su labor en los cincuenta años que celebramos, orientando el Instituto hacia nuevas perspectivas para adaptarse a las condiciones cambiantes de la política, la economía, la tecnología y el conocimiento científico, por citar unos pocos ejemplos de las grandes transformaciones experimentadas durante este período. Es una buena oportunidad para los miembros de cualquier institución ser capaces de mirar hacia atrás, comprobar sus logros y carencias, sus puntos fuertes y sus puntos débiles, durante un período prolongado de tiempo para encontrar nuevos caminos hacia el éxito. Nuestra historia es parte integrante de la memoria de todos aquellos que participaron con entusiasmo y perseverancia en la realización del Instituto contribuyendo así a la labor investigadora del CSIC en su conjunto. La historia del ICTJA durante este medio siglo es digna de celebración, no sólo por el propio instituto, sino también por la sociedad a la que sirve. Y seguirá siendo así mientras se mantenga viva la pasión por avanzar con rigor y dedicación en el conocimiento de las Ciencias de la Tierra. ; On November 25, 2015, the Institute of Earth Sciences Jaume Almera celebrated its 50th anniversary. Its name recalls the early days of research in Geology in the late nineteenth century and early twentieth century, paying tribute to Jaume Almera, an expert in the geology of Catalonia with international renown. From its earliest days in 1965 as a new Geology institute in Barcelona, it has evolved to become an innovative and dynamic centre, with international relevance in the field of Earth Sciences. Earth Sciences study the Earth's system, but they are about much more than that. They engage intellectual inquiry through interrogating the world in which we live to contribute to a future in which we want to live. Earth Sciences are particularly relevant today in many aspects of our everyday life. ICTJA researchers look forward to applying advanced experimental and analytical methodologies to well-defined, knowledge-driven research objectives. A key part of our mission is to meet industrial and societal needs through knowledge transfer applied to geohazards and exploration and exploitation of geological resources. Central to our mission is quality training of the next generation of researchers and technicians In this book about our 50th anniversary, Pere Anadón and his enthusiastic co-workers have brought to life the personalities, the events, the achievements and the challenges that have so richly populated the half-century since Lluís Solé i Sabarís and his colleagues started their work. Many notable names followed them, moving the Institute forward to adapt to the changing conditions of politics, economy, technology and scientific knowledge, to mention but a few examples of the transformations experienced during this period. It is a good opportunity for the members of any institution to be able to look back upon its achievements and its failures, its strengths and its weaknesses, to find new pathways to success. Our history is of all those who helped to establish the Institute with enthusiasm and perseverance, contributing to the research work of CSIC as a whole. ICTJA history over the last fifty years is worthy of celebration, not only by the Institute itself, but also by the society it serves. The ICTJA will continue to keep alive our passion for advancing knowledge of Earth Sciences with rigor and dedication. ; Peer reviewed
