En aquest article fem un recorregut per les polítiques, accions i estratègies de la Unió Europea en l'àmbit de l'esport. Començant per les primeres consideracions de l'esport com un valor rellevant per a Europa i per a la construcció social i col•lectiva, subratllem la fita que va suposar la incorporació del mateix com un àmbit i competència europea als Tractats Constitucionals i, específicament, al Tractat de Lisboa. A continuació, reflectim la normativa comunitària i els plans d'acció més rellevants generats per les institucions europees en aquest àmbit, així com les iniciatives més emblemàtiques, de les quals el programa Erasmus + 2014-2020 constitueix l'element recent més significatiu. ; In this article we set out to review the policies, actions and strategies of the European Union with regard to sport, starting with the first considerations of sport as a core value for Europeand for the process of social and collective construction, and attaching due emphasis to the historic importance of its incorporation as an area of European competence in the basicConstitutional Treaties and specifically in the Treaty of Lisbon. In conclusion we consider European Union law and the most relevantaction plans generated by the European institutions in this field, as well as the most emblematic initiatives, of which the Erasmus+2014-2020 programme is the most significant recent development. ; En este artículo hacemos un recorrido por las políticas, acciones y estrategias de la Unión Europea en el ámbito del deporte. Comenzando por las primeras consideraciones del deporte como un valor relevante para Europa y para la construcción social y colectiva, subrayamos el hito que supuso la incorporación del mismo como un ámbito y competencia europea a los Tratados Constitucionales y, específicamente, al Tratado de Lisboa. A continuación, reflejamos la normativa comunitaria y los planes de acción más relevantes generados por las instituciones europeas en este ámbito, así como las iniciativas más emblemáticas, de las que el programa Erasmus + 2014-2020 constituye el elemento reciente más significativo.
Des de gener de 2017, el Grup d'Estudis de Psicologia de l'Esport (GEPE) de la UAB participa en el projecte "Ser un guanyador en l'esport d'elit i l'ocupació abans i després de la retirada esportiva" (B-WISER). Aquest projecte, que té una durada de 2 anys, és cofinançat pel Programa Erasmus+ de la Unió Europea i el seu objectiu és optimitzar l'ocupabilitat dels esportistes d'elit. ; Desde enero de 2017, el Grupo de Estudios de Psicología del Deporte (GEPE) de la UAB participa en el proyecto "Sé un ganador en el deporte de élite y el empleo antes y después de la retirada deportiva" (B- WISER). Este proyecto que tiene una duración de 2 años, es cofinanciado por el Programa Erasmus + de la Unión Europea y su objetivo es optimizar la empleabilidad de los deportistas de élite. ; Since January 2017, the Research Group in Sport Psychology (Grup d'Estudis en Psicologia de l'Esport, GEPE) of the UAB, participates in the project 'Be a Winner in elite sports and Employment before and after athletic Retirement' (short: B-WISER). This 2-year project is Co-funded by the Erasmus+ Programme of the European Union and aims at optimizing the employability of (former) elite athletes.
Tractament mèdic; Tractament amb irradiació; Càncer de la unió esofagogàstrica ; Tratamiento médico; Tratamiento con irradiación; Cáncer de la unión esofagogástrica ; Medical treatment; Irradiation treatment; Esophagogastric union cancer ; El càncer gàstric (CG) és actualment el vuitè tipus de càncer més prevalent a la Unió Europea on, segons les estimacions, el 2018 es calculen 80.211 casos diagnosticats en ambdós sexes amb una taxa estimada d'incidència estandarditzada per edat de 6,4 casos per cada 100.000 habitants. En el cas d'Espanya, segons dades d'incidència i mortalitat del projecte GLOBOCAN i de l'Observatori Europeu del Càncer, se situa en novè lloc, després del càncer de bufeta i el càncer uterí, pel que fa a freqüència. Els objectius d'aquesta guia són: Desenvolupar, difondre, implementar i avaluar resultats de l'ICO-ICSPraxi de càncer gàstric i d'unió esofagogàstrica. Disminuir la variabilitat terapèutica entre els pacients tractats als diferents centres d'aquesta institució. Implementar els resultats de la terapèutica en els pacients amb càncer gàstric i d'unió esofagogàstrica tractats d'acord amb les recomanacions d'aquesta guia. ; El cáncer gástrico (CG) es actualmente el octavo tipo de cáncer más prevalente en la Unión Europea donde, según las estimaciones, el 2018 se calculan 80.211 casos diagnosticados en ambos sexos con una tasa estimada de incidencia estandarizada por edad de 6,4 casos por cada 100.000 habitantes. En el caso de España, según datos de incidencia y mortalidad del proyecto GLOBOCAN y del Observatorio Europeo del Cáncer, se sitúa en noveno lugar, después del cáncer de vejiga y el cáncer uterino, en cuanto a frecuencia. Los objetivos de esta guía son: Desarrollar, difundir, implementar y evaluar resultados del ICO-ICSPraxi de cáncer gástrico y de unión esofagogástrica. Disminuir la variabilidad terapéutica entre los pacientes tratados en los diferentes centros de esta institución. Implementar los resultados de la terapéutica en los pacientes con cáncer gástrico y de unión esofagogástrica tratados de acuerdo con las recomendaciones de esta guía. ; Gastric cancer (GC) is currently the eighth most prevalent type of cancer in the European Union where, according to estimates, 80,211 cases diagnosed in both sexes are estimated at an estimated rate of incidence standardized by age of 6.4 cases per 100,000 people. In the case of Spain, according to the incidence and mortality data of the GLOBOCAN project and the European Cancer Observatory, it is placed ninth, after bladder cancer and uterine cancer, as it happens frequently. The objectives of this guide are: Developing, disseminating, implementing and evaluating the results of the ICO-ICSPraxi of gastric cancer and esophagogastric binding. Decrease the therapeutic variability between patients treated at the different centers of this institution. Implement the results of therapeutic treatment in patients with gastric cancer and esphagogastric binding treated in accordance with the recommendations of this guide.
This article compares three small, stateless, city-regional nation cases of Scotland, Catalonia, and the Basque Country after September 2014. Since the referendum on Scottish independence, depending on its unique context, each case has engaged differently in democratic and deliberative experimentation on the «right to decide» its future beyond its referential (pluri)nation(al)- states in the UK and Spain. Most recently, the Brexit referendum has triggered a deeper debate on how regional and political demands by these cases could re-scale the fixed (pluri)nation(al)-states' structures while even directly advocating for some sort of «Europeanization». Based on a broader research programme on comparing city-regional cases titled «Benchmarking City-Regions», this paper argues that the differences in each of these three cases are noteworthy. Yet, even more substantial are their diverse means of accommodating smart devolutionary strategic pathways of self-determination through political innovation processes among pervasive metropolitanisation responses to a growing «post-national urbanity» pattern in the European Union. Thus, the paper examines: To what extent are the starting points of the levels of «smart devolution» for each case similar? What are the potential political scenarios for these cases as a result of the de- or recentralisation strategies of their referential (pluri)nation(al)-states? What are the most relevant distinct strategic political innovation processes in each case? Ultimately, this paper aims to benchmark how Scotland, Catalonia, and the Basque Country are strategically moving forward beyond their referential (pluri)nation(al)-states in such a new European geopolitical pattern we can call «post-national urbanity» by formulating devolution, and even independence, in unique metropolitan terms.
Les intervencions destinades a les persones sense llar han de promoure la qualitat de vida. La planificació centrada en la persona aporta instruments específics per a mesurar-la. L'Escala GENCAT de Qualitat de Vida s'ha utilitzat per analitzar diferències en funció de les característiques i la cronicitat de la situació d'estar sense llar. Els resultats palesen baixos nivells en la majoria de les dimensions, especialment entre les dones, les persones de més edat i d'origen comunitari. ; Interventions oriented towards homeless people should seek to enhance their quality of life, and person-centred planning provides specific tools with which to measure that quality. The GENCAT Quality of Life Scale has been used to analyze differences in terms of the characteristics and chronicity of the homeless person's situation. Application of the scale shows low levels in most areas, especially for women, for older people and for people from other countries of the European Union. ; Las intervenciones destinadas a las personas sin hogar deben promover la calidad de vida. La planificación centrada en la persona aporta instrumentos específicos para medirla. La Escala GENCAT de Calidad de Vida se ha utilizado para analizar diferencias en función de las características y la cronicidad de la situación de sin hogar. Los resultados manifiestan bajos niveles en la mayoría de las dimensiones, especialmente entre las mujeres, las personas de más edad y de origen comunitario
El 60 per cent dels municipis espanyols tenia a 1 de gener de 2016, menys de 1.001 habitants, ocupava el 40 per cent de la superfície i amb prou feines concentrava el 3,1 per cent de la població. Les dades d' Eurostat referents a 2015, situaven a 19 províncies espanyoles entre les menys denses de la Unió Europea. Aquest notable desequilibri entre població i territori constitueix el problema fonamental d'una vasta superfície del centre i nord peninsular, caracteritzada per l'envelliment, una relativa escassetat de dones producte d'una forta emigració diferencial per sexes, i una immigració de pas que no ha pogut tancar les pèrdues demogràfiques que afecten aquests llocs des de mitjan segle XX. La sostenibilitat demogràfica d'aquest conjunt heterogeni de municipis rurals penja d'un fil i planteja un repte demogràfic de primer ordre que ha de tenir en compte, a l'hora d'aplicar polítiques públiques, la seva gran diversitat. ; El 60 por ciento de los municipios españoles tenía a 1 de enero de 2016 menos de 1.001 habitantes, ocupaba el 40 por ciento de la superficie y apenas concentraba el 3,1 por ciento de la población. Los datos de Eurostat situaban a 19 provincias españolas entre las menos densas de la Unión Europea en 2015. Este notable desequilibrio entre población y territorio constituye el problema fundamental de una vasta superficie del centro y norte peninsular caracterizada por: el envejecimiento, una relativa escasez de mujeres producto de una fuerte emigración diferencial por sexos y una inmigración de paso que no ha podido restañar las pérdidas demográficas que afectan a estos lugares desde mediados del siglo XX. La sostenibilidad demográfica de este conjunto heterogéneo de municipios rurales pende de un hilo y plantea un reto demográfico de primer orden que debe tener en cuenta, a la hora de aplicar políticas públicas, su gran diversidad. ; On 1 January 2016, 60 per cent of Spanish municipalities had fewer than 1,001 inhabitants, occupied 40% of the country's surface and concentrated barely 3.1% of the population. Eurostat data situate 19 Spanish provinces among the least dense of the European Union in 2015. This notable imbalance between population and territory, the basic problem of a vast area in the north and centre of the Iberian peninsula, is characterized by ageing, a relative scarcity of women because of large-scale differential emigration based on gender, and transitory immigration that has been unable to compensate for the demographic outflow which has affected these places since the middle of the twentieth century. The demographic sustainability of this heterogeneous set of municipalities is hanging in the balance. This situation constitutes a major challenge and, moreover, the great diversity of these towns should be borne in mind when it comes to applying public policies.
L'any 2010 la Unió Europea (UE) va presentar el programa Europa 2020: un conjunt de mesures que havia de servir per fer front als efectes adversos de la recent crisi financera i enfortir les economies de la zona Euro. Entre altres qüestions, es va plantejar com a objectiu prioritari la necessitat de reduir en 20 milions el nombre de persones amenaçades pel risc de viure en condicions de pobresa o exclusió social a la totalitat de la UE. Pel cas Espanyol, aquest objectiu es traduïa en reduir el nombre de persones pobres en 1.4 milions entre els anys 2010 i 2020. En quina mesura s'estan assolint els objectius de reducció de la pobresa que es van fixar per a España de cara a l'any 2020? Aquesta és la pregunta que volem respondre en aquest número de Perspectives Demogràfiques. Havent passat recentment la meitat del període establert es tracta d'un bon moment per a fer un balanç provisional dels progressos realitzats fins ara per tal d'analitzar quines són les perspectives d'èxit pels propers anys. A tal efecte, començarem repassant breument les virtuts i els defectes de les mesures oficials actualment emprades per tal de quantificar la pobresa i en proposarem una d'alternativa. Tot i que la nova mesura es tant arbitrària com les actualment existents, té la virtut de donar una visió complementària i, tal vegada, més realista dels preocupants processos d'exclusió social que s'estan desenvolupant recentment al nostre país. Les maneres com definim i mesurem els fenòmens socials tenen una importància cabdal no només a l'hora d'intentar retratar i comprendre el món que ens envolta sinó també quan intentem modificar-lo i corregir-lo. En aquest sentit, la pobresa és un exemple paradigmàtic amb un gran ressò mediàtic i social arran del cicle econòmic recessiu iniciat l'any 2008. Quina ha estat la seva evolució els darrers anys? A quins sectors ha afectat més fortament? Què n'esperem de cara al futur? Si ens apartem d'unes mesures oficials excessivament acomodatícies que no semblen fer-se ressò dels importants canvis estructurals que estan esdevenint a l'economia espanyola, hi ha raons pel pessimisme: infants, estrangers i persones sense estudis universitaris són alguns dels sectors més afectats per les anades i tornades de la conjuntura econòmica actual. ; El año 2010 la Unión Europea (UE) presentó el programa Europa 2020: un conjunto de medidas que tenía que servir para hacer frente a los efectos adversos de la reciente crisis financiera y fortalecer las economías de la zona Euro. Entre otros, uno de los objetivos prioritarios planteados era la necesidad de reducir en 20 millones de número de personas amenazadas por el riesgo de vivir en una situación de pobreza o exclusión social en el conjunto de la UE. En el caso español, este objetivo se traduce en disminuir en 1,4 millones de personas el número de pobres entre los años 2010 y 2020. ¿En qué medida se están logrando los objetivos de reducción de la pobreza que se fijaron para España de cara a 2020? Esta es la pregunta que queremos responder en este número de Perspectives Demogràfiques. Sobrepasado el ecuador del período establecido es un buen momento para hacer un balance provisional de los progresos realizados hasta el momento, y de analizar cuáles son las perspectivas de éxito para los próximos años. Comenzaremos repasando brevemente las virtudes y los defectos de las medidas oficiales utilizadas para cuantificar la pobreza y proponiendo una alternativa. Pese a que la nueva medida es tan arbitraria como las actualmente existentes, tiene la virtud de ofrecer una visión complementaria y, quizá, más realista de los preocupantes procesos de exclusión social que recientemente se están desarrollando en nuestro país. Las formas como definimos y medimos los fenómenos sociales tienen una importancia capital no solo cuando intentamos retratar y comprender el mundo que nos rodea sino también cuando intentamos modificarlo y corregirlo. En este sentido, la pobreza es un ejemplo paradigmático con un gran eco mediático y social a raíz del ciclo económico recesivo iniciado en 2008. ¿Cuál ha sido su evolución en los últimos años? ¿A qué sectores ha afectado con más fuerza? ¿Qué podemos esperar en los próximos años? Si dejamos a un lado las medidas oficiales excesivamente acomodadizas e incapaces de captar los importantes cambios estructurales que están aconteciendo en la economía española, hay razones para el pesimismo: niños, extranjeros y personas sin estudios universitarios son algunos de los sectores más afectados por los vaivenes de la coyuntura económica actual. ; In 2010 the European Union (EU) presented the Europe 2020 Strategy, a set of measures aiming to deal with the adverse effects of the recent financial crisis and to strengthen the economies of the Eurozone. One of the stated priority objectives was the need to reduce by twenty million the number of people at risk of poverty and exclusion in the EU as a whole. In the case of Spain, this goal meant reducing the number of people living in poverty by 1.4 million between 2010 and 2020. To what extent are the poverty reduction goals set for Spain by 2020 now being met? This is the question we wish to answer in this issue of Perspectives Demogràfiques. Since we have recently passed the halfway point of the stipulated period, this would seem to be a good time to make a provisional appraisal of the progress made so far in order to analyse the prospects for success in the coming years. To this effect, we shall begin with a brief overview of the virtues and defects of the official measures presently being used to quantify poverty and then we shall propose an alternative. Although the new measure is as arbitrary as those already existing, it has the virtue of offering a complementary and, perhaps, more realistic perspective on the worrying processes of social exclusion which have recently been developing in Spain. The ways in which we define and measure social phenomena are supremely important, not only when attempting to portray and understand the world around us but, in particular, when seeking to modify or remedy it. In this regard, poverty is a paradigmatic example with a considerable impact on society and presence in the media after the onset of the cycle of economic recession in 2008. How has it evolved in recent years? Which sectors are most seriously affected? What might we expect in the future? If we take a different perspective from that of some unduly reassuring official measures which do not seem to take into account the major structural changes which are occurring in the Spanish economy, there are reasons for pessimism: children, foreigners and people without university education are among the sectors most affected by the ebb and flow of the present economic situation.
