Suchergebnisse

El presente trabajo trata de demostrar que el pronunciamiento en la Galia del césar Juliano contra el emperador legítimo, su primo Constancio II, hijo de Constantino, fue la culminación de un proyecto soñado desde que de niño vivió en directo el asesinato de la mayoría de los miembros de su familia paterna, incluido su padre, en una revuelta de soldados que estaba inspirada por el propio emperador. La amargura de su niñez y juventud, apartado de la corte y en el exilio, sin familiares ni amigos, fue un campo abonado para quienes defendían en distintas ciudades del Imperio y desde puestos de poder los intereses de su familia desaparecida. Entre ellos se encontraba una buena parte de los fi lósofos neoplatónicos y rétores paganos que veían con acritud la persecución de las religiones tradicionales por un emperador cristiano e intolerante. La conjunción de una serie de circunstancias, ajenas en gran parte al propio Juliano, permitió que éste contase con el apoyo militar y político para poder llevar a cabo, una vez enviado a la Galia como césar para defender sus fronteras, el motín que le convirtió primero en Augusto de Occidente y poco después de todo el Imperio. ; Th is work attempts to show that the rebellion in Gaul of the Caesar Julian against the legitimate emperor, his cousin Constantius II, son of Constantine, was the culmination of a project he had dreamed of ever since, as a child, he had witnessed the murders of most members of his father's family, including his father himself, in a revolt by soldiers inspired by the Emperor himself. Th e bitterness of his childhood and youth, kept away from the court and in exile, without family or friends,was fertile ground for those who, in diff erent cities of the Empire and in positions of power, upheld the interests of his dead family. Among these were a good proportion of Neo-Platonic philosophers and pagan rhetoricians who watched bitterly as the traditional religions were persecuted by an intolerant Christian Emperor. Th e conjunction of a series of circumstances, largely beyond the control of Julian himself, meant he received the military and political support so that, once he had been sent to Gaul as Caesar to defend its frontiers, he could carry out the rebellion that made him Emperor, fi rst of the West, and then of the whole Empire.

El deure democràtic d'educar en l'exercici de la ciutadania ha d'impregnar les polítiques educatives locals i els projectes de les comunitats d'aprenentatge en les anomenades Ciutats Educadores o Ciutats Amigues de la lnfància. El dret a l'educació així ho exigeix, tant més quan aspirarem a fer efectiu una veritable educació en els drets, fent valer tots els drets a tota la ciutadania, inclosos els nens i nenes, al quals no podrem relegar a una mena de "ciutadania incompleta", ja que tenim el mandat constitucional de garantir la competencia social i ciutadana dels més joves. ; Para poder hablar de defensores del niño era necesario pasar por dos declaraciones que sólo consignaban derechos sociales, era necesario el convencimiento de que los niños tienen competencias, que son capaces de participar; debía cambiarse el concepto de protección; tenía que pasarse de la compasión y el amor al respeto. La década de los setenta terminó con la proclamación, por la Asamblea General de las naciones Unidas, de 1979 como Año Internacional del niño. Fue un vehículo excepcional para colocar los derechos humanos del niño en el orden del día internacional. El artículo es una detallada crónica de un logro de largo y difícil recorrido. ; The democraric duty to educate in the exercise of citizenship must permeate all local education at policies and the projects of learning communities in what are knownas Educational or Child Friendly Cities. The right to education demands this, particularly when what we aspire to is a proper education in rights, extending all rights to all citizens, including children In any case, we cannot relegare children ro a kind of 'incomplere citizenship ' since our constitucional mand are guarantees the social and civil competence of the young.

En els darrers decennis s'ha incrementat la pobresa infantil a la gran majoria de societats avançades, i aquest fet causa profunda preocupació entre els defensors i activistes dels drets de la infància, alhora que una creixent inquietud entre els analistes polítics i socials. Les informacions sobre la pobresa infantil a Europa comentades al llarg d'aquest article es refereixen a dades de pobresa monetària o relativa. En parlar de pobresa relativa no ens referim a persones que siguin necessàriament pobres, sinó que la seva situació monetària es troba per sota d'uns determinats nivells en relació amb la mitjana del seu país o col·lectiu social. ; Child poverty has increased in most advanced countries over the last few decades, a fact that is deeply worrying to defenders and activists on the rights of the child, while at the same time there is growing concern among political and social analysts. Information on child poverty in Europe given throughout this article refers to data on financial or relative poverty. By relative poverty is not meant people who are necessarily poor, but to those whose financial situation is below certain levels in relation to the average for their country or social group. ; En los últimos decenios se ha incrementado la pobreza infantil en la gran mayoría de sociedades avanzadas, y este hecho está causando una profunda preocupación entre los defensores y activistas de los derechos de la infancia, a la vez que una creciente inquietud entre los analistas políticos y sociales. Las informaciones sobre la pobreza infantil en Europa comentadas a lo largo de este artículo se refieren a datos de pobreza monetaria o relativa. Al hablar de pobreza relativa no nos referimos a personas que sean necesariamente pobres, sino que su situación monetaria se encuentra por debajo de unos determinados niveles en relación con la media de su país o colectivo social.

[EN] Joaquim Mateu Sanpere was born in Barcelona on January 9, 1921 within a wealthy family of the Catalan bourgeoisie of the early twentieth century. His parents were Cristòfol Mateu Ferrer and Teresa Sanpere Cantelis, and the family had an illustrious ancestor, the historian, critic and politician Salvador Sanpere i Miquel, the father of Teresa Sanpere who had died in 1915. Joaquim was the second of the couple ́s four children: Eduard had preceded him, while Josep and Elena were born after him. ; [ES] Joaquím Mateu Sanpere nació en Barcelona el 9 de enero de 1921 en el seno de una familia acomodada de la burguesía catalana de principios del siglo XX. Sus padres eran Cristòfol Mateu Ferrer y Teresa San - pere Cantelis, y la familia contaba con un antepasado ilustre, el historiador, crítico y político Salvador Sanpere i Miquel, que fue el padre de Teresa Sanpere y murió en 1915. Joaquín fue el segundo de los cuatro hijos que tuvo la pareja. Eduard le había precedido, mientras que Josep y Elena nacieron después de él. ; [CA] Joaquim Mateu Sanpere va néixer a Barcelona el 14 de gener de 1921 en el si d'una família benestant de la burgesia catalana del principi del segle XX. Els seus pares eren Cristòfol Mateu Ferrer i Teresa Sanpere Cantelis, i la família tenia un avantpassat il·lustre, l'historiador, crític i polític Salvador Sanpere i Miquel, que va ser el pare de Teresa Sanpere i va morir el 1915. Joaquim va ser el segon dels quatre fills que va tenir la parella. Eduard l'havia precedit, mentre que Josep i Elena van néixer després d'ell. ; [FR] Joaquim Mateu Sanpere naquit le 9 janvier 1921 au sein d'une famille de la bourgeoisie catalane du début du XX e siècle. Ses parents étaient Cristòfol Mateu Ferrer et Teresa Sanpere Cantelis. La famille avait un ancêtre illustre en la personne de l'historien, critique et homme politique Salvador Sanpere i Mi - quel, qui était le père de Teresa Sanpere et mourut en 1915. Des quatre enfants du couple, Joaquim fut le deuxième, l'aîné étant Eduard et les plus jeunes, Josep et Elena. ; Peer reviewed

L'educació, la salut i la protecció són els drets més coneguts i respectats pels adults, pero hi ha un clar dèficit en relació amb els drets relacionats amb l'exercici de la participació i l'expressió. El coneixement dels drets d'expressió i participació de la infància es dóna més entre els polítics i educadors socials que entre els pares i professors, el que seria un indicador d'una manca greu de polítiques institucionals i culturals. Les polítiques de família reforcen la institució familiar i, per tant, poden incloure els infants sense donar-los protagonisme. Per contra, les polítiques específicament adreçades a la infància i adolescència afavoreixen el procés d'autonomització i responsabilització en el desenvolupament dels infants i joves. ; La educación, la salud y la protección son los derechos más conocidos y respetados por los adultos, pero existe un claro déficit en relación con los derechos relacionados con el ejercicio de la participación y la expresión. El conocimiento de los derechos de expresión y participación de la infancia se da más entre los políticos y educadores sociales que entre los padres y profesores, lo que sería un indicador de una carencia grave de políticas institucionales y culturales. Las políticas de familia refuerzan la institución familiar y, por consiguiente, pueden incluir a los niños sin darles protagonismo. Por el contrario, las políticas específicamente dirigidas a la infancia y adolescencia favorecen el proceso de autonomización y responsabilización en el desarrollo de los niños y jóvenes. ; While education, heallh and protection are the children 's righls mosl widely-known and respected by adults, there is a marked deficit when it comes to the rigihts of participation and expression. Awareness of childhood rights to expression and participation is conmoner among politicians and social educators than among parents and teachers, indicating serious shortfalls in institucional and cullural policies. Family policies reilnforce the family as an institution and so may include children without allowing them protagonism,. Conversely, policies specifically directed al childhood and adolescence favour attainment of autonomy and responsibility as parl of children 's and young people's development.

Enquestes de satisfacció; Atenció primària; Infermeria familiar i comunitària ; Encuestas de satisfacción; Atención primaria; Enfermería familiar y comunitaria ; Satisfaction surveys; Primary care; Family and community nursing ; La sisena edició de l'estudi de satisfacció amb l'atenció primària: medicina i infermeria familiar i comunitària, dins del Pla d'enquestes de percepció, experiència i satisfacció PLAENSA, ha mostrat que les persones usuàries del servei el qualifiquen amb un notable. El Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA©) és un projecte que va començar l'any 2001 per avaluar la qualitat del servei i el grau de satisfacció de les persones usuàries amb els diferents serveis sanitaris públics, amb l'objectiu d'obtenir una informació que resulta molt valuosa per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió d'aquests serveis. La satisfacció és un sentiment subjectiu de la persona receptora del servei, que té un gran valor per a la gestió. Quantificar-la permet avaluar l'acceptabilitat dels esforços de planificació i provisió de serveis i complementar els aspectes d'eficiència i efectivitat. En aquest sentit, els estudis del PLAENSA© formen part de la informació de resultats que es presenta a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, s'incorporen en els informes sectorials de la Central de Resultats de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, donen suport als objectius del Pla de Salut i estan disponibles en el portal de transparència de la Generalitat.

La pretensió d'aquest article és repassar alguns reductors de complexitat que ens permetin apropar-nos a situacions familiars diverses, amb les seves contradiccions i paradoxes, i contribuir a potenciar els seus recursos per afrontar-les. Es farà un exercici d'aplicació a àmbits socials i educatius d'algunes propostes nascudes inicialment en àmbits psicoterapèutics. S'entén que algunes de les lògiques d'intervenció útils en la pràctica clínica poden resultar també eficaces en la pràctica socioeducativa, tot i estar atents a assimilacions automàtiques d'un àmbit a un altre. Cal acceptar el fet de la necessària mirada social, política, econòmica, contextual . imprescindible en els escenaris educatius i socials i potser no tan clarament en els escenaris clínics. ; The aim of this article is to revise some complexity reducers that allow an approach to several family situations, contradictory and paradox, and contribute to foster resources in order to face them. An original psicotherapeutic exercise will be applied to social and educational sectors. We understand that some useful intervention logics of the clinic practice can also be efficient in the socio-educative practice, always checking automatic assimilations. A social, political, economic and contextual look is required. it is essential in the educational and social context and perhaps not so clearly essential in clinic contexts. ; La pretensión de este artículo es repasar algunos reductores de complejidad que nos permitan acercarnos a situaciones familiares diversas, con sus contradicciones y paradojas, y contribuir a potenciar sus recursos para afrontarlas. Se hará un ejercicio de aplicación en ámbitos sociales y educativos de algunas propuestas nacidas inicialmente en ámbitos psicoterapéuticos. Se entiende que algunas de las lógicas de intervención útiles en la práctica clínica pueden resultar también eficaces en la práctica socioeducativa, a pesar de estar atentos a asimilaciones automáticas de un ámbito a otro. Hay que aceptar el hecho de la necesaria mirada social, política, económica, contextual… imprescindible en los escenarios educativos y sociales y quizás no tan claramente en los escenarios clínicos.

L'article presenta una síntesi de les principals conclusions sobre Menors Migrants No Acompanyats, les seves característiques, els perfils existents i la invisibilitat social que els afecta no només com immigrants sinó també com a menors d'edat. Conclusions extretes de la investigació estatal realitzada sobre aquests i aquestes menors pel Grup d'Investigació IFAM (Infància i Família en Ambients Multiculturals). D'aquesta manera s'aporta informació descriptiva sobre aquest fenomen migratori, però també apunts per a la reflexió. S'inclou la perspectiva de gènere com a via per visibilitzar les menors de les quals menys coneixement es disposa al món acadèmic i a la societat en general. ; The article contains a synthesis of the main conclusions reached on Unaccompanied Migrant Minors, their characteristics, profiles and invisibility on a social level that affect them, not only as immigrants, but also because they are minors. The conclusions have been taken from government research into these minors carried out by the IFAM (Childhood and Family in Multicultural Environments) research group1 . The research provides information describing this phenomenon of immigration, also some points to consider. It includes the point of view of gender as a way of making female minors, about whom least is known by academics and society as a whole, more visible. ; El artículo presenta una síntesis de las principales conclusiones sobre Menores Migrantes No Acompañados, sus características, los perfiles existentes y la invisibilidad social que les afecta no sólo como inmigrantes sino también como menores de edad. Conclusiones extraídas de la investigación estatal realizada sobre estos y estas menores por el Grupo de Investigación IFAM (Infancia y Familia en Ambientes Multiculturales). De esta manera se aporta información descriptiva sobre este fenómeno migratorio, pero también apuntes para la reflexión. Se incluye la perspectiva de género como vía para visibilizar las menores de las cuales menos conocimiento se dispone en el mundoacadémico y en la sociedad en general.