Suchergebnisse

One aspect of the addictive process that has not been thoroughly investigated is the consequence of the frustrated state occurring when the drug is not available. The present study aimed to validate a novel operant model of frustrated expected reward in mice. C57BL/6J mice were trained in operant conditioning maintained by chocolate-flavoured pellets or cocaine. After the completion of high rates of responding on a progressive ratio schedule, the reward was unexpectedly withheld. The consequences of this frustrated behaviour on anxiety, aggressiveness, perseveration, extinction and reinstatement were investigated. Mice exposed to the frustrated event perseverated in the operant responses and showed increased aggressiveness in the resident-intruder test. These animals also showed higher rates of cue-induced reinstatement of drug seeking. The present study provides a reliable operant model in mice to evaluate a frustrated state following reward unavailability. This animal model could be useful to study the behavioural and neurochemical consequences related to the emotional states generated during the omission of a highly expected reward. ; This work was supported by the DG Research of the European Commission (PHECOMP, no. LHSM-CT-2007—037669 and GENADDICT, no. LSHM-CT-2004—05166), the Spanish 'Instituto de Salud Carlos III' (RTA, no. RD06/001/001), the Spanish 'Ministerio de Ciencia e Innovación' (no. SAF2007-64062), the Spanish 'Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad' (Plan/nNacional Sobre Drogas, no. 2009/026), the Catalan Government (SGR2009-00131), the ICREA Foundation (ICREA Academia-2008). A.B. was supported by an FI pre-doctoral fellowship of the Catalan Government; J.G.-C. was supported by a 'Juan de la Cierva' postdoctoral fellowship from the Spanish 'Ministerio de Ciencia e Innovación'; and E.M.-G. was supported by a 'Sara Borrell' post-doctoral fellowship from the Spanish 'Instituto de Salud Carlos III'. Partial support from FEDER funds is also acknowledged

[spa] La tesis que aquí presentamos quiere señalar el cuidado como aquel elemento que permite vislumbrar una característica de la naturaleza humana no lo suficientemente señalada, a saber, la vulnerabilidad. Este señalamiento tiene un calado político que también queremos sacar a la luz. Saturados por los dictados de un sistema mercantil que prima la movilidad y monopoliza el acervo de significados existenciales, vivimos olvidados de nosotros mismos, del otro y de nuestro entorno. Ello nos obliga a adentramos en los motivos que hacen posible dicha configuración, entrando en liza con una de las problemáticas que han caracterizado la trayectoria de la filosofía desde los inicios de la Modernidad, a saber, el papel del sujeto como categoría epistemológica y de la subjetividad resultante. Si la subjetividad es el campo donde se expresa nuestra alienación, poderla sacar a la luz, de la forma como se nos muestra actualmente, nos abre al acto político de la toma conciencia y, a la vez, a una ejercicio filosófico. Seguidamente, poder comparar la figura de la enajenación con la de la neurosis no sólo nos permite acercarnos a su comprensión de una forma paralela a como la vivimos, sino que nos permite adueñarnos de nuestras propias estrategias que, hoy, convergen con la direccionalidad que impone el mercado, y, finalmente, nos faculta a rescatar nuestra responsabilidad para nuestra forma de vida. Haber recorrido el periplo de nuestra alienación nos permitirá encarar mejor su crítica y comprender, con más calado, unas alternativas que recogen la vulnerabilidad como aquello que nos abren a una actitud de cura. Finalmente, esta tarea de cuestionamiento de lo propio enlaza con la dimensión práctica y olvidada de la filosofía que queremos rescatar mediante la figura de las ascéticas y que nos empuja a realizar una tarea de frustración para nuestra subjetividad narcisista. ; [eng] The thesis that we present here wants to point out "the care" as the element that allows glimpse one characteristic of the human nature not enough remarked, namely, vulnerability. This indication has a political significance which we also want to bring to light. Saturated by the dictate of a mercantile system that favours the mobility and monopolizes the bitter of existential meanings, we live forgetting ourselves, the other and our surroundings. This compels us to go into the reasons that make possible this configuration, entering the fray with one of the problematics that has characterized the path of the philosophy since the beginning of the Modernity, namely, the role of the individual as epistemological category and the resultant subjectivity. If the subjectivity is the field where our alienation is expressed, be able to bring it to light, by how it is currently showed, it open us to the political act of the awareness and, at the same time, to a philosophical exercise. Following, to be able to compare the alienation figure with the neurosis figure not only allow us to get closer to its comprehension in a parallel way of how are we living, but allow us to take over of our own strategies that, today, converge with the directionality imposed by the market, and, finally, enables us to rescue our responsibility for our way of life. Having traversed the voyage of our alienation will allow us to face better their critic and comprehend, deeply, some alternatives that collect vulnerability as something that opens a care attitude. To finish with, this task of questioning itself links with the practical and forgotten dimension of the philosophy that we want to rescue through the figure of the ascetics and which push us to do a task of frustration for our narcissist subjectivity.

Frustration represents a particular aspect of the addictive process that is related to loss of control when the expected reward is not obtained. We aim to study the consequences of frustrated expected reward on gene expression in the mouse brain. For this purpose, we used an operant model of frustration using palatable food as reward combined with microarrays. Transcriptomic profiles of frontal cortex, ventral striatum and hippocampus were analysed in five groups of mice: (1) positive control receiving palatable food and the cue light as conditioned stimulus; (2) frustrated group only receiving the cue light; (3) extinction learning group that did not receive palatable food nor the light; (4) negative control that never received the reinforcer nor the light during the whole experiment; and (5) yoked that received palatable food passively. Gene expression changes produced by frustration were revealed in the frontal cortex and ventral striatum, but not in the hippocampus. Most of the changes, such as the modification of the dopamine-DARPP-32 signalling pathway, were common in both areas and estimated to have neuronal origin. Extinction learning induced transcriptional changes only in the ventral striatum, with most genes showing down-regulation and without alteration in the dopamine-DARPP-32 signalling pathway. Active palatable food-seeking behaviour induced changes in gene expression in ventral striatum mainly affecting cell communication. In conclusion, frustration behaviour-induced changes in frontal cortex and ventral striatum mainly related to dopamine-DARPP-32 signalling that could play an important role in the loss of behavioural control during the addictive processes. ; This work was supported by the Spanish 'Instituto de Salud Carlos III' (RTA,RD06/001/001andPI11/01629), the Spanish 'Ministerio de Ciencia e Innovación' (SAF2007-64062 and SAF2012-33484), the Spanish 'Ministerio de Sanidad y Política Social' (Plan Nacional Sobre Drogas, no. 2009/022 and 2009/026), the Catalan Government (2009-SGR-00131 and 2014-SGR-0932), the ICREA Foundation (ICREA Academia-2008). The research leading to these results has also received funding from the European Community's Seventh Framework Programme (FP7/2007–2013) under Grant Agreement No. 602805. A.B. was supported by a FI predoctoral fellowship of the Catalan Government, J.G-C. was supported by a 'Juan de la Cierva' post-doctoral fellowship from the Spanish 'Ministerio de Ciencia e Innovación', E.M-G. was supported by a 'Sara Borrell' post-doctoral fellowship from the Spanish 'Instituto de Salud Carlos III', N.F-C.was supported by a contract from the Biomedical Network Research Centre on Rare Diseases (CIBERER) and M.R. was supported by a 'Miguel i Servet' contract the Spanish 'Instituto de Salud Carlos III'. Partial support from FEDER funds is also acknowledged

A partir de una aproximacio?n contingente a las organizaciones, en esta investigacio?n se plantea una estructura de estre?s laboral como efecto de la dina?mica grupal e interpersonal entre los empleados de un hospital pu?blico. Los resultados muestran que la estructura es bidimensional y que uno de los factores que la configuran es determinante del estre?s laboral. Se trata de la frustracio?n profesional que, en un modelo de regresio?n lineal mu?ltiple por pasos sucesivos, se revela como la variable determinante del estre?s laboral. A la luz de estos hallazgos se discuten las implicaciones de otras dos estructuras subyacentes inferidas en el ana?lisis de covarianzas: la estructura de la felicidad laboral y la estructura de la dina?mica de grupo.

L'estudi aborda la concertació, una anàlisi de les polítiques de seguretat social constatant la seva evolució des d'una legitimitat social a una legitimitat tecnocràtica en la crisi del welfare state i en la crisi econòmica amb particular referència al sistema espanyol. Des de la normalització de l'acció política dels sindicats i agents socials en les seves diverses manifestacions, com la participació institucional i la "legislació negociada" en la cerca del consens i el negociat d'intercanvis en el marc polític enfront de la imposició unilateral. La frustració de la concertació social es produeix quan el govern interpreta la democràcia com alguna cosa purament aritmètic de majories que exerceixen sense més el poder, en èpoques de feblesa sindical, de feblesa de l'estat nació, de dificultats per a les polítiques redistributives, de reforçament dels plantejaments neoliberals. La cerca de legitimitat en el pacte social no es veu en aquestes ocasions com a necessària sinó que la legitimitat es trasllada al discurs economicista i tecnocràtic, no polític. Es torna a la cerca d'una legitimitat a través del mercat i de l'intercanvi entre particulars.

El estudio aborda la concertación, un análisis de las políticas de seguridad social constatando su evolución desde una legitimidad social a una legitimidad tecnocrática en la crisis del welfare state y en la crisis económica con particular referencia al sistema español. Desde la normalización de la acción política de los sindicatos y agentes sociales en sus diversas manifestaciones, como la participación institucional y la "legislación negociada" en la búsqueda del consenso y el negociado de intercambios en el marco político frente a la imposición unilateral. La frustración de la concertación social se produce cuando el gobierno interpreta la democracia como algo puramente aritmético de mayorías que ejercen sin más el poder, en épocas de debilidad sindical, de debilidad del estado nación, de dificultades para las políticas redistributivas, de reforzamiento de los planteamientos neoliberales. La búsqueda de legitimidad en el pacto social no se ve en estas ocasiones como necesaria sino que la legitimidad se traslada al discurso economicista y tecnocrático, no político. Se vuelve a la búsqueda de una legitimidad a través del mercado y del intercambio entre particulares. ; L'estudi aborda la concertació, una anàlisi de les polítiques de seguretat social constatant la seva evolució des d'una legitimitat social a una legitimitat tecnocràtica en la crisi del welfare state i en la crisi econòmica amb particular referència al sistema espanyol. Des de la normalització de l'acció política dels sindicats i agents socials en les seves diverses manifestacions, com la participació institucional i la "legislació negociada" en la cerca del consens i el negociat d'intercanvis en el marc polític enfront de la imposició unilateral. La frustració de la concertació social es produeix quan el govern interpreta la democràcia com alguna cosa purament aritmètic de majories que exerceixen sense més el poder, en èpoques de feblesa sindical, de feblesa de l'estat nació, de dificultats per a les polítiques redistributives, de reforçament ...

En les pràctiques professionals vinculades als diversos àmbits educatius de magisteri, educació i treball social, pedagogia, etc. hi ha preguntes centrals de difícil resposta. Una de les més urgents és la sensació compartida entre les diverses professions que els models teòrics de la pràctica educativa i la seva concreció quotidiana tenen poc a veure, una constatació que genera una certa perplexitat i frustració entre els mateixos professionals. Així, sorgeix l'interrogant de saber per què el treball educatiu diari acaba resultant sovint contradictori amb els propòsits i les voluntats expressades en teories, documents, formacions i declaracions. Crec que aquests interrogants es poden abordar pertinentment si utilitzem la perspectiva de G. Lakoff i M. Jonhson, que ens qüestiona sobre quina és la metàfora que organitza la pràctica educativa quotidiana, la domina i hi dóna sentit. Segons la meva opinió, i sempre en una primera aproximació genèrica i intuïtiva, les metàfores de l'educació com a acte burocràtic o com a art són les dominants en el nostre entorn. Davant aquest domini i la incapacitat d'aquestes dues metàfores, d'aquests dos models de teoria i pràctica educativa, per portar-nos a una educació de qualitat, s'esbossa una primera aproximació a una metàfora educativa alternativa basada en l'educació com a artesania o ofici reprenent l'obra de R. Sennett L'artesà. Una metàfora educativa alternativa que ja s'està construint a partir de pràctiques com l'«educació lenta», «educar per ser», els «professionals reflexius», etc. Propostes que parteixen de la concepció, les idees, l'estructura i la pragmàtica educativa entesa com un ofici, un exercici d'artesania col·lectiva que intrínsecament s'implementa a partir d'elements com el temps lent, la centralitat de l'error, les relacions de cooperació, l'acompanyament actiu..., i que ens pot portar a una educació de millor qualitat tant per a educands i educandes com per a educadors i educadores.

Aquest estudi vol demostrar diferències en els patrons de lectura d'una pàgina web en base a les diferències ocupacionals dels participants i la finalitat de lectura. La recerca es realitza amb 20 participants dividits en dos grups: un grup de lectors professionals, on els participants són professionals de la lectura com traductors, editors i correctors, i un grup de lectura recreativa, on les seves professions no impliquen lectura detallada, com xefs, enginyers i personal militar. Tots els participants van completar quatre tasques dissenyades amb quatre finalitats de lectura: 1) sense objectiu específic, 2) per estudiar el tema, 3) per obtenir informació, i 4) per compartir informació. El text de partida en anglès presenta iOS 7. Per al test es va usar la versió web oficial en coreà, després d'inserir-li cinc tipus d'error segons el model d'avaluació LISA. Es va gravar la pantalla dels participants amb programari específic i es van usar Protocols en Veu Alta (TAP) per als seus informes verbals. L'anàlisi suggereix que els errors de traducció es perceben de diferent manera quan la finalitat lectora i la professió dels lectors varien. El grup de lectura professional va aplicar una lectura lineal i meticulosa, mentre que el grup de lectura recreativa va optar per una lectura circular i no rigorosa. El primer grup va detectar gran quantitat d'errors, mentre que el segon va mostrar un baix percentatge de detecció d'errors. Malgrat això, el grup professional mostra major nivell de tolerància als errors de traducció en el procés de comprensió i el grup recreatiu major nivell de frustració a la falta de comprensió. L'autoritat de la companyia encarregada de la web va exercir gran influència en el nivell de confiança del grup de lectura recreativa. ; Este estudio investiga diferencias en la lectura de una página web traducida en base a las diferencias ocupacionales de los participantes y la finalidad de lectura. La investigación se realiza con 20 participantes divididos en dos grupos: un grupo de lectores profesionales, ...

El terreny de l'activisme en els mitjans de comunicació avui s'associa a internet; s'ha construït sobretot per mitjà de xarxes o plataformes en línia i, a poc a poc, va transformant la manera d'imaginar, experimentar i organitzar l'acció política. Aquest article explora els efectes que tenen les creences i frustracions relacionades amb internet sobre les formes contemporànies d'acció política. Partint del context etnogràfic en què se situen les campanyes de solidaritat internacional i els sindicats britànics, el treball proposa que la relació que mantenen els activistes amb les tecnologies d'internet és complexa i s'insereix en una doble tensió entre l'apoderament i la frustració. Tal com sosté l'article, és mitjançant una exploració etnogràfica d'aquesta tensió que els especialistes poden arribar a entendre més bé els conflictes permanents i les negociacions socials creats arran de les transformacions tecnològico-històriques dels últims quinze anys. ; The terrain of media activism today has become an internet connected one; one that is primarily constructed through online networks or platforms; one that is gradually transforming the way in which political action is imagined, experienced and organised. The following article explores the effects of internet related beliefs and frustrations on contemporary forms of political action. Drawing from the ethnographic context of international solidarity campaigns and the trade unions in Britain, the paper argues that activists' relationship to internet technologies is a complex one, which is embedded in a double tension of empowerment and frustration. It is by ethnographically exploring this tension, the paper contends, that scholars can gain important insights on the ongoing social conflicts and negotiations created by the techno-historical transformations of the last fifteen years. ; El terreno del activismo en los medios de comunicación hoy se asocia a internet; se ha construido sobre todo por medio de redes o plataformas en línea y, poco a poco, va transformando la forma de imaginar, experimentar y organizar la acción política. Este artículo explora los efectos que tienen las creencias y frustraciones relacionadas con internet sobre las formas contemporáneas de acción política. Partiendo del contexto etnográfico en el que se sitúan las campañas de solidaridad internacional y los sindicatos británicos, el trabajo propone que la relación que mantienen los activistas con las tecnologías de internet es compleja y se inserta en una doble tensión entre empoderamiento y frustración. Tal como sostiene el artículo, es mediante una exploración etnográfica de esta tensión que los especialistas pueden llegar a entender mejor los conflictos permanentes y las negociaciones sociales creados a raíz de las transformaciones tecnológico-históricas de los últimos quince años.

El terreny de l'activisme en els mitjans de comunicació avui s'associa a internet; s'ha construït sobretot per mitjà de xarxes o plataformes en línia i, a poc a poc, va transformant la manera d'imaginar, experimentar i organitzar l'acció política. Aquest article explora els efectes que tenen les creences i frustracions relacionades amb internet sobre les formes contemporànies d'acció política. Partint del context etnogràfic en què se situen les campanyes de solidaritat internacional i els sindicats britànics, el treball proposa que la relació que mantenen els activistes amb les tecnologies d'internet és complexa i s'insereix en una doble tensió entre l'apoderament i la frustració. Tal com sosté l'article, és mitjançant una exploració etnogràfica d'aquesta tensió que els especialistes poden arribar a entendre més bé els conflictes permanents i les negociacions socials creats arran de les transformacions tecnològico-històriques dels últims quinze anys. ; The terrain of media activism today has become an internet connected one; one that is primarily constructed through online networks or platforms; one that is gradually transforming the way in which political action is imagined, experienced and organised. The following article explores the effects of internet related beliefs and frustrations on contemporary forms of political action. Drawing from the ethnographic context of international solidarity campaigns and the trade unions in Britain, the paper argues that activists' relationship to internet technologies is a complex one, which is embedded in a double tension of empowerment and frustration. It is by ethnographically exploring this tension, the paper contends, that scholars can gain important insights on the ongoing social conflicts and negotiations created by the techno-historical transformations of the last fifteen years. ; El terreno del activismo en los medios de comunicación hoy se asocia a internet; se ha construido sobre todo por medio de redes o plataformas en línea y, poco a poco, va transformando la forma de imaginar, experimentar y organizar la acción política. Este artículo explora los efectos que tienen las creencias y frustraciones relacionadas con internet sobre las formas contemporáneas de acción política. Partiendo del contexto etnográfico en el que se sitúan las campañas de solidaridad internacional y los sindicatos británicos, el trabajo propone que la relación que mantienen los activistas con las tecnologías de internet es compleja y se inserta en una doble tensión entre empoderamiento y frustración. Tal como sostiene el artículo, es mediante una exploración etnográfica de esta tensión que los especialistas pueden llegar a entender mejor los conflictos permanentes y las negociaciones sociales creados a raíz de las transformaciones tecnológico-históricas de los últimos quince años.

Este artículo propone un recorrido de carácter reflexivo y situado en el que abordaremos algunas características y procedimientos de la pieza de net art Búsqueda en proceso (2006), de Fabián Taranto. Asimismo, la pondremos en diálogo con otras obras de arte de los medios latinoamericano. A partir de sus coincidencias, y sin intención de generalizar, subrayaremos perspectivas comunes en la construcción de las nociones de memoria, política y participación, y sus intersecciones. Además, si bien no es una característica exclusiva ni intrínseca de las artes de los medios, analizaremos en ellas una tendencia creciente a traspasar el nivel de la representación simbólica, inscribiendo en su propia materialidad las problemáticas sociales de las que buscan dar cuenta. En el trazado del recorrido pasaremos por tres aspectos fundamentales de la obra. En primer lugar, abordaremos el papel activo y facilitador de Búsqueda en proceso en la (re)construcción y transmisión de la memoria colectiva. Haremos especial hincapié en cómo se articulan las nociones de presencia y ausencia en distintos niveles diegéticos. Seguidamente, nos detendremos en una aproximación muy particular a la utilización de las bases de datos y el diseño de la visualización de información, que entenderemos como el «diseño de la frustración». Finalmente, describiremos cómo esta pieza opera en la lógica de las herramientas tácticas, particularmente como dispositivo diseñado para visibilizar historias residuales, sumergidas u omitidas por los discursos oficiales y hegemónicos. ; This paper proposes a reflective and situated review of Fabián Taranto¿s net art work Search in Progress [Búsqueda en Proceso] (2006) in terms of the dialogue with other Latin American media art works. Without generalizing, we underline their shared perspectives on the construction and intersection of memory, politics and participation. We also analyse an aspect which is not an exclusive or intrinsic property of media art, namely, the growing tendency to go beyond symbolic representation to represent social problems in their own materiality. Three fundamental aspects of Search in Progress are thus examined. First, we analyse the active and facilitating role of this work in (re)constructing and transmitting collective memory, emphasizing, in particular, how notions of presence and absence are expressed at different diegetic levels. Next, we look at a very particular use of databases and data visualization, understood as the ¿frustration design¿ approach. Finally, we describe how this art work operates within the logic of tactical tools, particularly as a device designed to depict re­sidual histories, submerged histories or histories omitted from official and hegemonic discourses. ; Aquest article proposa un recorregut de caràcter reflexiu i situat, en el qual abordarem algunes característiques i procediments de la peça d'art en xarxa Búsqueda en proceso (2006) de Fabián Taranto, i la posarem en diàleg amb altres obres d'art de mitjans llatinoamericà. A partir de les seves coincidències, i sense intenció de generalitzar, subratllarem perspectives comunes en la construcció de les nocions de memòria, política i participació, i les seves interseccions. Així mateix, i si be no és una característica exclusiva ni intrínseca de les arts dels mitjans, analitzarem una tendència creixent en aquestes arts a traspassar el nivell de la representació simbòlica, i inscriure en la seva pròpia materialitat les problemàtiques socials de les quals volen retre compte. El traçat del recorregut passarà per tres aspectes fonamentals de l'obra. En una primera instància abordarem el rol actiu i facilitador de Búsqueda en proceso en la (re)construcció i la transmissió de la memòria col·lectiva. Posarem l'accent principalment en la manera com s'articulen les nocions de presència i absència a diferents nivells diegètics. Seguidament, ens detindrem en una aproximació molt particular en la utilització de les bases de dades i el disseny de la visualització d'informació, que entendrem com el disseny de la frustració. Finalment, descriurem com aquesta peça opera en la lògica de les eines tàctiques, particularment com a dispositiu dissenyat per a fer visibles històries residuals, submergides o omeses pels discursos oficials i hegemònics.