Suchergebnisse

The purpose of the publication is to clarify the relationship between the Ukrainian state center and the city authorities of Gomel in the context of the accession of the Gomel region to the Ukrainian state. This issue is also important for studying the general experience of the city administration, as well as for the reconstruction of regional history, as Gomel demonstrated the case of the longest retention of elected city government in Belarus after October. According to the agreement of January 27 (February 9) 1918 between the UPR on the one hand and Germany, Turkey, Austria-Hungary and Bulgaria – on the other the southern districts of Grodno, Minsk and Mogilev provinces of the former North-Western region with ethnic Belarusian population were annexed. Ukraine and included in the process of Ukrainian state building. Gomel, the largest industrial and transport center on the Belarusian-Ukrainian-Russian border, also became part of Ukraine. In the conditions of establishment of structures of the Ukrainian state management and administration in Gomel district the activity of zemstvo-city self-government which party structure and state-political orientations were formed after February, 1917 and remained during short (from December, 1917 to the end of February, 1918) domination in the city of the Bolsheviks. The problem of the relationship between the hetman's government and local authorities in the annexed territories has not yet found its special study. The author of this text had to consider some institutional and personal aspects of the functioning of the Ukrainian authorities in the annexed Belarusian counties, as well as the issue of state identification of the Gomel Directory. The factual and institutional aspect of the topic was reflected in a thorough reference book on various government agencies in Belarus during the military-revolutionary period of 1917–1920. New sources of information for the topic were created by the publication of reports of the highest representatives of the Hetman's power on the ...

Síntesi de les recomanacions presentades pels joves a l'Ajuntament. S'ha mantingut la redacció literal per part dels joves en la seva fase de redacció.

In contemporary democratic societies most administrations manage their competences by means of programmes of government action, i.e. using public policies. These aim to resolve publicly identified situations or conflicts, as well as design strategies and / or implementation tools by means of action programmes derived from political - public administration agreements that have the objective of resolving these collective problems. Within this framework it is necessary to evaluate these processes so as to identify if the programmes established by the governments have been adequate, and if they have been capable of solving the various problems and of reaching the target groups in order to satisfy their needs and improve the situation of the final beneficiaries. This research proposes the analysis and measurement of cultural events, understood as acts of implementing a public policy, in order to later discover if evaluating a policy by means of the proposed analysis of the impacts is possible. Therefore the challenge of this research is found in the process of analysing cultural impacts so as to be able to observe if this analysis process can be adapted to the effectiveness analysis of a public policy. ; En les societats democràtiques contemporànies, la majoria de les administracions gestionen les seves competències per mitjà de programes d'acció governamental, és a dir, les polítiques públiques, destinades a resoldre situacions identificades públicament. Així doncs les estratègies i/o eines d'implementació per mitjà dels programes d'acció - acords de l'administració pública- tenen l'objectiu de resoldre aquests problemes col•lectius. Dins d'aquest marc, cal avaluar aquests processos, per tal de determinar si els programes establerts pels governs han estat suficients, si han estat capaços de resoldre els diversos problemes i si han arribat als grups objectiu per tal de satisfer les seves necessitats, millorant la situació dels beneficiaris finals. Aquesta investigació proposa l'anàlisi i la mesura dels esdeveniments ...

La legislació en immigració a França en els darrers cinquanta anys palesa una política massa depenent de les diferents conjuntures econòmiques i, per tant, utilitarista. El control dels fluxos migratoris i la lluita contra la immigració clandestina són, tanmateix, un objectiu comú tant de governs de dretes com d'esquerres, amb una política de fons que presenta certes incoherències. Davant d'aquest escenari polític, quina és la tasca dels agents socials? Els treballadors socials que treballen en contextos culturalment heterogenis es troben sovint entre les normes jurídiques i les normes socials. Quins ponts han de bastir? Fins a on poden negociar? Aquest article esbossa algunes respostes a aquestes qüestions tot fent un repàs cronològic a la història de la immigració a França en els últims anys. ; Immigration legislation in France in the last fifty years reflects a policy that is over-dependent on changing economic circumstances and therefore utilitarian. The control of migratory flows and combating illegal immigration are, however, priority objectives for governments of both right and left, with an underlying policy that presents certain inconsistencies. Given this political scenario, what is the role of the social agents? Social workers working in culturally heterogeneous contexts often find themselves in the limbo between the letter of the law and social norms. What bridges should they build? How far can they negotiate? This paper sketches out some answers to these questions with a review of the timeline of the history of immigration in France in recent years. ; La legislación en inmigración en Francia en los últimos cincuenta años pone de manifiesto una política demasiado dependiente de las diferentes coyunturas económicas y, por lo tanto, utilitarista. El control de los flujos migratorios y la lucha contra la inmigración clandestina son, sin embargo, una objetivo común tanto en gobiernos de derechas como de izquierdas, con una política de fondo que presenta ciertas incoherencias. Ante este escenario político, ¿cuál es la labor de los agentes sociales? Los trabajadores sociales que trabajan en contextos culturalmente heterogéneos se encuentran a menudo entre las normas jurídicas y las normas sociales. ¿Qué puentes deben construir? ¿Hasta dónde pueden negociar? Este artículo esboza algunas respuestas a estas cuestiones repasando el eje cronológico de la historia de la inmigración en Francia en los últimos años.

La gestió de la diversitat religiosa és una política estratègica en la qual ens hi juguem bona part del nostre futur. Una política que, més enllà de les legítimes diferències polítiques, s'ha de fonamentar en dos objectius bàsics: garantir el dret al ple exercici de la llibertatreligiosa i el manteniment de la cohesió. Per aconseguir aquests objectius cal desenvolupar i estendre una nova mirada cap a la diversitat religiosa basada en el coneixementd'aquesta diversitat, en la implementació del marc legal existent i en una voluntat de crear llaços entre els diferents sectors socials. Aquesta nova mirada no es pot circumscriure a l'àmbit de les administracions, sinó que cal que arribi al conjunt de la societat ; The treatment of religious diversity is a strategic policy area in which a significant part of our future is at stake, and an area of strategicconcern that, above and beyond legitimate political differences, must be focused on two basic objectives: the guaranteeing of the right to the full exercise of religious freedom and the maintenance of cohesion. In order to achieve these objectives it is necessary to develop and disseminate a new approach to religious diversity based on knowledge and understanding of this diversity, the implementation of the existing legal framework and a willingness to for ge links between different sectors of the social fabric, and this new approach must not be confined to the realms of public administration, but must extend to take in the whole of society. ; La gestión de la diversidad religiosa es una política estratégica en la que nos jugamos buena parte de nuestro futuro. Una política que, más allá de las legítimas diferencias políticas, debe fundamentarse en dos objetivos básicos: garantizar el derecho al pleno ejercicio de la libertad religiosa y el mantenimiento de la cohesión. Para conseguir estos objetivos es necesario desarrollar y extender una nueva mirada hacia la diversidad religiosa basada en el conocimiento de esta diversidad, en la implementación del marco legal existente y en una voluntad de crear lazos entre los diferentes sectores sociales. Estanueva mirada no se puede circunscribir al ámbito de las administraciones, sino que debe llegar al conjunto de la sociedad.

En els debats sobre política mediambiental, la necessitat d'eliminar les subvencions mediambientalment nocives ha rebut poca atenció. Aquestes subvencions solen augmentar la grandària i la intensitat de la contaminació de les activitats econòmiques, sovint sense una clara compensació dels beneficis socials. L'impacte ambiental de les subvencions directes, o en el pressupost, ha estat àmpliament reconegut. Però les subvencions indirectes o fora de pressupost (no visibles en els pressupostos del govern) són almenys igual d'importants. La investigació realitzada sobre aquest tema és escassa, però aquest estudi mostra els resultats de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i dels acidificantes derivats de les subvencions fora de pressupost als Països Baixos i, en particular, mostren que els subsidis en l'agricultura, l'energia i els transports contribueixen de manera important a les emissions de GEH. Una política climàtica eficaç, per tant, ha de considerar l'eliminació de les subvencions fora de pressupost. ; En los debates sobre política medioambiental la necesidad de eliminar las subvenciones medioambientalmente dañinas ha recibido poca atención. Estas subvenciones suelen aumentar el tamaño y la intensidad de la contaminación de las actividades económicas, a menudo sin una clara compensación de los beneficios sociales. El impacto ambiental de las subvenciones directas, o en el presupuesto, ha sido ampliamente reconocido. Pero las subvenciones indirectas o fuera de presupuesto (no visibles en los presupuestos del gobierno) son al menos igual de importantes. La investigación realizada sobre este tema es escasa, pero este estudio muestra los resultados de las emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) y de los acidificantes derivados de las subvenciones fuera de presupuesto en los Países Bajos y, en particular, muestran que los subsidios en la agricultura, la energía y los transportes contribuyen de manera importante a las emisiones de GEI. Una política climática eficaz, por tanto, debe considerar la eliminación de las subvenciones fuera de presupuesto. ; In debates on environmental policy the complementary need for removing environmentally harmful subsidies has received little attention. Such subsidies typically increase the size and pollution intensity of economic activities, often without clear, compensating social benefits. The environmental impact of direct or on-budget subsidies has been well recognized. Indirect or off-budget subsidies, not visible in government budgets, are at least as important. Research on this topic is scarce. This research reports findings on greenhouse gas (GHG) and acidifying emissions arising from off-budget subsidies in the Netherlands and show that subsidies particularly in agriculture, energy and transport contribute importantly to GHG emissions. Effective climate policy therefore needs to consider removal of off-budget subsidies.

La televisió local s'ha vist en els darrers anys com una indústria emergent vinculada a projectes de clústers audiovisuals. A través d'entrevistes amb els actors implicats, aquest article desmunta el discurs optimista generat entorn de la capacitat de la televisió local per actuar com a tractor de la indústria audiovisual, i estableix que no contribueix a desenvolupar uns clústers audiovisuals locals, que s'han multiplicat sense control per la falta d'una política nacional de clústers per l'audiovisual. La inacció de l'Administració autonòmica ha provocat problemes com l'excés de competència o la falta de coordinació. ; La televisión local se ha visto en los últimos años como una industria emergente vinculada a proyectos de clústeres audiovisuales. A través de entrevistas con los actores implicados, el presente artículo desmonta el discurso optimista generado en torno a la capacidad de la televisión local para actuar como tractor de la industria audiovisual, y establece que no contribuye a desarrollar unos clústeres audiovisuales locales, que se han multiplicado sin control por la falta de una política nacional de clústeres para el audiovisual. La inacción de la Administración autonómica ha provocado problemas como el exceso de competencia o la falta de coordinación. ; In the last years, local television has been seen as an emerging industry linked to projects of audiovisual clustering. Through interviews with some of the actors implied in these processes, this article takes to pieces the discourse generated around the capacity of local television to act as a driver of the audiovisual industry; it cannot contribute to develop local audiovisual clusters, which have grown without control because of the lack of a national cluster policy for the audiovisual sector. The inactivity of the regional government has generated problems such as an excessive competence or a lack of coordination

A partir de 2011 se ha reforzado el gobierno económico de la UE a través de seis instrumentos legislativos, el llamado Six Pack, que supone fundamentalmente una reforma de la supervisión de la política presupuestaria de los Estados miembros. Más recientemente el Tratado de estabilidad, coordinación y gobernanza de UE de marzo de 2012 (TECGUE) establece un conjunto de normas destinadas a promover la disciplina presupuestaria a través de un pacto presupuestario a reforzar la coordinación de sus políticas económicas y a mejorar la gobernanza de la zona del euro. En el presente trabajo se analiza si este modelo basado en una estricta disciplina presupuestaria es compatible con los postulados del Estado social, y más concretamente con los principios de justicia del gasto público. En efecto, a partir de la reforma del art. 135 de la Constitución Española, el principio de estabilidad presupuestaria debe ser interpretado coordinadamente con otros principios constitucionales que en el momento presente están plenamente vigentes y pueden adquirir una nueva función: la de actuar como límite y medida del objetivo de estabilidad presupuestaria. Del mismo modo se analizan los principios de coordinación entre las políticas presupuestarias y de endeudamiento de los Estados miembros en un Estado con una pluralidad de Haciendas, como es el caso español. ; From 2011 onwards, the Economic Governance of the EU on the Member States has been strengthened through six main instruments of legislation, the so-called Six Pack, which is primarily a supervision reform of the Member States budgetary policy. More recently Treaty on Stability, Coordination and Governance of EU from March 2012 (TECGUE) establishes a set of rules aimed to promote the budgetary discipline through a fiscal pact, to strengthen the coordination of their economic policies and to improve governance within the euro area. In this paper we analyze whether this model based on a strict budgetary discipline is well-matched with the tenets of the welfare state, and more specifically with the public spending principles of justice. Indeed, since the reform of art. 135 of the Spanish Constitution, the principle of budgetary stability should be interpreted in coordination with other constitutional principles which at present are in full force and can acquire a new role: to operate as a boundary and a extent of the budgetary stability objective. Similarly, principles of coordination between the General Government Debt and Budgetary Policies of the Member States within a state with a plurality of Public Finances, such as the Spanish case, have been also analyzed.

Medicaments; Desproveïment; Alternatives terapèutiques ; Medicamentos; Desabastecimiento; Alternativas terapéuticas ; Medicines; Deprivation; Therapeutic alternatives ; Els desproveïments de medicaments són situacions cada vegada més habituals que afecten directament els pacients i els professionals sanitaris. Les raons d'aquests desproveïments són diverses i la seva afectació és global, ja que la indústria farmacèutica està molt regulada i concentra els punts de fabricació per optimitzar-los. L'impacte assistencial dels desproveïments, especialment en medicaments que no disposen d'alternativa o equivalent comercialitzat, fa que els diferents actors afectats es plategin treballar en coordinació per trobar solucions comunes. Amb aquest objectiu, s'han creat grups de treball per valorar les causes del problema i plantejar actuacions que puguin ajudar a disminuir els desproveïments, en nombre o en afectació directa a pacients i professionals. Quan es detecten els primers problemes de subministrament i no hi ha cap informació que confirmi la situació, aquesta falta d'informació genera neguit i incertesa. Per això, entre els objectius del grup de treball creat al si de l'Agència Europea de Medicaments (EMA, de l'anglès European Medicines Agency), disposar d'informació sobre els desproveïments n'és un, així com la prevenció i la gestió dels problemes de subministrament. ; Los desabastecimientos de medicamentos son situaciones cada vez más habituales que afectan directamente a los pacientes y a los profesionales sanitarios. Las razones de este problema son diversas y su afectación es global, debido a que la industria farmacéutica está muy regulada y concentra los puntos de fabricación para su optimización. El impacto asistencial de los desabastecimientos, especialmente en medicamentos que no disponen de alternativa/equivalente comercializado, hace que los diferentes actores afectados se plateen trabajar en coordinación para encontrar soluciones conjuntas. Con este objetivo, se han creado grupos de trabajo para valorar las causas y plantear actuaciones que puedan ayudar a disminuir los desabastecimientos, en número o en afectación directa a los pacientes y profesionales. Cuando se detectan los primeros problemas de suministro, la falta de información que confirme la sospecha genera desazón e incertidumbre. Es por este motivo que, entre los objetivos del grupo de trabajo creado en el seno de la Agencia Europea del Medicamento (EME), está el disponer de información sobre los desabastecimientos, así como la prevención y la gestión de los problemas de suministro.