Suchergebnisse

Textos en castellà i català ; Descripció del recurs: 7 novembre 2018 ; Història, enginyeria i compromís de Guillermo Lusa Monforte és un nou volum de la Col·lecció "Mestres". Aplega una sèrie de treballs, en alguns casos inèdits, que ens fan veure la trajectòria de treball, recerca i compromís d'aquest professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Com a professor de Matemàtiques i Història de la Ciència, ha desplegat una llarga trajectòria de compromís amb la universitat i amb la societat. Ha participat en càrrecs directius de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i també ha estat membre del Claustre i representant sindical. El seu esperit incisiu i la seva perspectiva crítica han deixat petjada a la universitat, en més aspectes dels que sovint es pensa. En aquest llibre, queda reflectida una part significativa de la seva obra de recerca en història de les matemàtiques i en història de l'enginyeria. També alguns textos en què plantejava la necessitat d'incloure la perspectiva històrica en els estudis tècnics. Igualment, s'hi inclouen escrits de política i de política universitària, que reflecteixen tant les seves idees republicanes i d'esquerres com les seves intervencions en la democratització de la UPC. Entre els textos inèdits inclosos, segurament destaca el que figura a l'inici, en el qual l'autor fa una síntesi i un balanç de la seva vida fins ara. Podreu copsar-hi la llarga trajectòria de docència, recerca i compromís de Guillermo Lusa i les il·lusions que el mouen a continuar en la lluita. ; Primera edició

Textos en castellà i català ; Descripció del recurs: 7 novembre 2018 ; Història, enginyeria i compromís de Guillermo Lusa Monforte és un nou volum de la Col·lecció "Mestres". Aplega una sèrie de treballs, en alguns casos inèdits, que ens fan veure la trajectòria de treball, recerca i compromís d'aquest professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Com a professor de Matemàtiques i Història de la Ciència, ha desplegat una llarga trajectòria de compromís amb la universitat i amb la societat. Ha participat en càrrecs directius de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i també ha estat membre del Claustre i representant sindical. El seu esperit incisiu i la seva perspectiva crítica han deixat petjada a la universitat, en més aspectes dels que sovint es pensa. En aquest llibre, queda reflectida una part significativa de la seva obra de recerca en història de les matemàtiques i en història de l'enginyeria. També alguns textos en què plantejava la necessitat d'incloure la perspectiva històrica en els estudis tècnics. Igualment, s'hi inclouen escrits de política i de política universitària, que reflecteixen tant les seves idees republicanes i d'esquerres com les seves intervencions en la democratització de la UPC. Entre els textos inèdits inclosos, segurament destaca el que figura a l'inici, en el qual l'autor fa una síntesi i un balanç de la seva vida fins ara. Podreu copsar-hi la llarga trajectòria de docència, recerca i compromís de Guillermo Lusa i les il·lusions que el mouen a continuar en la lluita. ; Primera edició

Textos en castellà i català ; Descripció del recurs: 7 novembre 2018 ; Història, enginyeria i compromís de Guillermo Lusa Monforte és un nou volum de la Col·lecció "Mestres". Aplega una sèrie de treballs, en alguns casos inèdits, que ens fan veure la trajectòria de treball, recerca i compromís d'aquest professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Com a professor de Matemàtiques i Història de la Ciència, ha desplegat una llarga trajectòria de compromís amb la universitat i amb la societat. Ha participat en càrrecs directius de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i també ha estat membre del Claustre i representant sindical. El seu esperit incisiu i la seva perspectiva crítica han deixat petjada a la universitat, en més aspectes dels que sovint es pensa. En aquest llibre, queda reflectida una part significativa de la seva obra de recerca en història de les matemàtiques i en història de l'enginyeria. També alguns textos en què plantejava la necessitat d'incloure la perspectiva històrica en els estudis tècnics. Igualment, s'hi inclouen escrits de política i de política universitària, que reflecteixen tant les seves idees republicanes i d'esquerres com les seves intervencions en la democratització de la UPC. Entre els textos inèdits inclosos, segurament destaca el que figura a l'inici, en el qual l'autor fa una síntesi i un balanç de la seva vida fins ara. Podreu copsar-hi la llarga trajectòria de docència, recerca i compromís de Guillermo Lusa i les il·lusions que el mouen a continuar en la lluita. ; Primera edició

En les últimes dècades els conceptes de «nació» i «identitat territorial» han patit una transformació en els àmbits polítics i acadèmics, amb un canvi de conceptes ètnic-culturals tradicionalment dominants a uns altres de caràcter políticocívic. Els primers tendeixen a definir la identitat a través d'elements objectius (llengua, història, territori, cultura, tradicions, etc.) mentre que els segons adopten un enfocament més subjectiu (bàsicament, «la voluntat de ser»). En aquest treball aprofundim en aquesta transformació en el cas de la identitat europea. Per a això, proposem un enfocament qualitatiu i evolutiu que utilitza textos promoguts per la UE (declaracions i tractats), en els quals la identitat juga un paper rellevant. Realitzem una anàlisi de contingut que selecciona aquells elements que han arribat a objectivar la identitat europea (i, com a contrast, mirem aquells elements que incideixen en la identitat dels Estats membres). Si bé identifiquem un avanç en la concepció políticocivil com a reflex de la tendència general, encara queden elements objectius d'orientació cultural en els textos del segle XXI. Això reflecteix la necessitat de presentar públicament una identitat en construcció com una cosa naturalitzada i com a part d'una realitat construïda a través dels temps. Per a Europa els conceptes amb major presència són «identitat europea» (més freqüent en informes i declaracions breus), «cultura europea» i «patrimoni comú europeu» (més comú en els tractats). Aquests conceptes, en un cert sentit, reflecteixen una realitat determinada. ; En las últimas décadas los conceptos de «nación» e «identidad territorial» han sufrido una transformación en los ámbitos políticos y académicos, con un cambio de conceptos étnico-culturales tradicionalmente dominantes a otros de carácter político-cívico. Los primeros tienden a definir la identidad a través de elementos objetivos (lengua, historia, territorio, cultura, tradiciones, etc.) mientras que los segundos adoptan un enfoque más subjetivo (básicamente, «la voluntad de ser»). En este trabajo profundizamos en esta transformación en el caso de la identidad europea. Para ello, proponemos un enfoque cualitativo y evolutivo que utiliza textos promovidos por la UE (declaraciones y tratados), en los que la identidad juega un papel relevante. Realizamos un análisis de contenido que selecciona aquellos elementos que han llegado a objetivar la identidad europea (y, como contraste, miramos aquellos elementos que inciden en la identidad de los Estados miembros). Si bien identificamos un avance en la concepción político-civil como reflejo de la tendencia general, aún quedan elementos objetivos de orientación cultural en los textos del siglo XXI. Esto refleja la necesidad de presentar públicamente una identidad en construcción como algo naturalizado y como parte de una realidad construida a través de los tiempos. Para Europa los conceptos con mayor presencia son «identidad europea» (más frecuente en informes y declaraciones breves), «cultura europea» y «patrimonio común europeo» (más común en los tratados). Estos conceptos, en cierto sentido, reflejan una realidad determinada. ; In recent decades the concepts of "nation" and "territorial identity" have undergone a transformation in terms of politics and academia, with a shift from traditionally dominant ethno-cultural concepts to others of a political-civic nature. The former tend to define identity through objective elements (language, history, territory, culture, traditions, etc.) while the latter take a more subjective approach (basically, 'the will to be'). In this paper, we delve into this transformation in the case of European identity. To this end, we propose a qualitative and evolutionary approach that uses texts promoted by the EU (declarations and treaties), in which identity plays a relevant role. We carry out a content analysis that singles out those elements that have come to objectify the European identity (and, as a contrast, we look at those elements bearing on the identity of the Member States). While we identify an advance in the political-civil conception as a reflection of the general trend, culturally-oriented objective elements still remain in 21st Century texts. This reflects the need to publicly present an identity in construction as something naturalised, and as part of a reality built through the ages. For Europe the concepts with greatest presence are "European identity" (more frequent in reports and brief declarations), "European culture" and "common European heritage" (more common in the treaties). These are concepts that, in some sense, reflect a given reality.