Suchergebnisse

El 15 de setembre del 2005 la ICANN va aprovar el primer domini d'Internet de primer nivell destinat a una llengua i cultura humanes en particular: .cat. Aquest article explica la història de la campanya catalana per aconseguir el domini .cat en contra de l'oposició política de l'antic govern conservador espanyol i la resistència d'alguns dels encarregats de prendre les decisions en els cercles de la ICANN. Mentre que el .cat crea un precedent per a un major ús de les llengües minoritàries a Internet, hi ha importants obstacles per a altres candidats a dominis de primer nivell basats en la llengua. L'article parla dels factors concomitants que calen per a donar suport a un major ús de qualsevol llengua minoritària a Internet. ; On 15 September 2005 ICANN approved the first top-level Internet domain to be devoted to a particular human language and culture: .cat. This paper describes the history of the Catalan campaign to win the .cat domain against political opposition from the former conservative Spanish government and the reluctance of some decision-makers within ICANN circles. While .cat creates a precedent for greater use on the Internet of 'minority languages', there are significant hurdles for other candidates for language-based top-level domains. The paper discusses the concomitant factors needed to support the greater use of any minority language on the Internet. ; El 15 de septiembre de 2005 ICANN aprobó el primer dominio de primer nivel destinado a una lengua y cultura en particular: .cat. Este artículo presenta el desarrollo de la campaña catalana para conseguir el dominio .cat en contra de la oposición del anterior gobierno conservador español y la resistencia de algunos de los responsables de tomar las decisiones dentro de los círculos de ICANN. Mientras que .cat crea un precedente para un mayor uso de "lenguas minoritarias" en Internet, hay importantes obstáculos para otros candidatos a dominios de primer nivel en función de la lengua. El artículo hace referencia a los factores concomitantes requeridos para apoyar un mayor uso de cualquier lengua minoritaria en Internet.

La Declaració de Moscou sobre els Drets de la Infància va ser elaborada per un grup de pedagogs compromesos durant la Revolució Russa de 1917-1918 i va ser la manifestació d'una corrent emancipadora en la història dels Drets de la Infància. Analitzant fonts originals russes, l'autor presenta de manera detallada la Declaració. Explicant el seu rerefons polític i pedagògic i comentant els seus efectes i el seu significat i importància històrics,arriba a la conclusió que la Declaració constitueix una aportació important a la teoria i pràctica dels Drets de la Infància que mereix més atenció de la que generalment se li brinda. ; The Moscow Declaration on the Rights of the Child, which was drawn up during the Russian Revolution, in 1917-18, by a group of socially and politically engaged pedagogues, exemplifies an emancipatory current in the historyof children's rights. Having examined original Russian sources, the author presents this little-known declaration in detail, outlining its political and pedagogical background, and comments on its historical impact and relevance, arriving at the conclusion that the declaration constitutes a valuable contribution to the theory and practice of children's rights, whichdeserves greater attention than it has received. ; La Declaración de Moscú sobre los Derechos del Niño y la Niña fue elaborada por un grupo de pedagogos comprometidos durante la Revolución Rusa de 1917-1918 y fue la manifestación de una corriente emancipadora en la historia de los Derechos de la Infancia.Analizando fuentes originales rusas, el autor presenta de manera pormenorizada la Declaración. Explicando su trasfondo políticoy pedagógico y comentando sus efectos y su significado e importancia históricos, llega a la conclusión de que la Declaración constituyeun aporte importante a la teoría y práctica de los Derechos del Niño que merece más atención de la que generalmente se le brinda.

Throughout history, Kropotkin argued, "sorcerers, prophets, priests and heads of military organizations" have endeavoured to establish their power and authority over the common people, and people have always resisted. Thus in a sense, Kropotkin concluded, govern mentalists and the common people as anarchists, have co-existed throughout Human history

L'evolució històrica de la Mediterrània formulada per Henri Pirenne encara marca una part de la historiografia. La progressiva desmembració de l'imperi romà i, sobretot, les crisis de l'imperi de Bizanci varen facilitar la ràpida expansió de l'Islam i, com a conseqüència, la progressiva conversió del Mare Nostrum pràcticament en un mar islàmic. Davant d'aquesta perspectiva, el cristianisme va girar el seu horitzó marítim cap les costes dels mars del nord de la Península i d'Europa. Un dels propòsits de les sobiranies europees es va centrar en la recuperació de les costes mediterrànies i de Terra Santa. Malgrat tot, alhora que els regnes cristians desembarcaven al nord d'Àfrica sucumbia per sempre Bizanci

Les dones als orígens de Torreforta -- Página Legal -- Taula de continguts -- 1. Introducció -- 2. El naixement i l'evolució de Torreforta -- 3. La parròquia de Torreforta -- 4. Educació i vida quotidiana -- 5. Les dones de Torreforta: la sostenibilitat de la vida -- 6. Dones en lluita: el barri i les fàbriques -- 7. Conclusions -- Índex sistemàtic -- 1.1 Grup de recerca documental -- 1.2 Coordinació -- 1.3 Metodologia feminista -- 1.4 Àmbits de recerca -- 1.5 Tècniques de recerca -- 1.6 Posicionament de l'equip de recerca i rigor científic -- 1.7 El llibre de les dones de Torreforta

DE SÚBDITES A CIUTADANES.DONES A TARRAGONA, 1939-1982 -- PÁGINA LEGAL -- TAULA DE CONTINGUTS -- 1. PARAULES NO DITES -- 2. MÉS ENLLÀ DEL SILENCI -- 3. EL SEGON SEXE -- 4. QUANTA, QUANTA GUERRA -- 5. LA MÍSTICA DE LA FEMINITAT -- 6. FELIÇMENT, JO SÓC UNA DONA -- 7. LES ALTRES CATALANES -- 8. UNA CAMBRA PRÒPIA -- 9. L'HORA VIOLETA -- 10. EL MAIG DE LES DONES -- DONASSES -- BIBLIOGRAFIA -- ÍNDEX SISTEMÀTIC -- PRÒLEG -- CAU DE LLUNES -- Gènesi: el projecte -- Montserrat i Meritxell -- Paraules no dites -- Història oral: la memòria convertida en paraula -- 32 memòries històriques -- Família

La repressió va ser un element fonamental per a la consolidació del franquisme. L'autor analitza com es va organitzar la maquinària repressiva del règim a la província de Castelló, l'organització del sistema judicial i carcerari i com s'articula una repressió sistemàtica e indiscriminada sobre els vençuts. Proporciona a més una investigació quantitativa i una relació nominal actualitzada de les víctimes mortals, com a resposta a les legítimes necessitats d'informació i localització per part dels seus familiars. [Texte de l'editorial]

Textos en castellà i català ; Descripció del recurs: 7 novembre 2018 ; Història, enginyeria i compromís de Guillermo Lusa Monforte és un nou volum de la Col·lecció "Mestres". Aplega una sèrie de treballs, en alguns casos inèdits, que ens fan veure la trajectòria de treball, recerca i compromís d'aquest professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Com a professor de Matemàtiques i Història de la Ciència, ha desplegat una llarga trajectòria de compromís amb la universitat i amb la societat. Ha participat en càrrecs directius de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i també ha estat membre del Claustre i representant sindical. El seu esperit incisiu i la seva perspectiva crítica han deixat petjada a la universitat, en més aspectes dels que sovint es pensa. En aquest llibre, queda reflectida una part significativa de la seva obra de recerca en història de les matemàtiques i en història de l'enginyeria. També alguns textos en què plantejava la necessitat d'incloure la perspectiva històrica en els estudis tècnics. Igualment, s'hi inclouen escrits de política i de política universitària, que reflecteixen tant les seves idees republicanes i d'esquerres com les seves intervencions en la democratització de la UPC. Entre els textos inèdits inclosos, segurament destaca el que figura a l'inici, en el qual l'autor fa una síntesi i un balanç de la seva vida fins ara. Podreu copsar-hi la llarga trajectòria de docència, recerca i compromís de Guillermo Lusa i les il·lusions que el mouen a continuar en la lluita. ; Primera edició

Textos en castellà i català ; Descripció del recurs: 7 novembre 2018 ; Història, enginyeria i compromís de Guillermo Lusa Monforte és un nou volum de la Col·lecció "Mestres". Aplega una sèrie de treballs, en alguns casos inèdits, que ens fan veure la trajectòria de treball, recerca i compromís d'aquest professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Com a professor de Matemàtiques i Història de la Ciència, ha desplegat una llarga trajectòria de compromís amb la universitat i amb la societat. Ha participat en càrrecs directius de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i també ha estat membre del Claustre i representant sindical. El seu esperit incisiu i la seva perspectiva crítica han deixat petjada a la universitat, en més aspectes dels que sovint es pensa. En aquest llibre, queda reflectida una part significativa de la seva obra de recerca en història de les matemàtiques i en història de l'enginyeria. També alguns textos en què plantejava la necessitat d'incloure la perspectiva històrica en els estudis tècnics. Igualment, s'hi inclouen escrits de política i de política universitària, que reflecteixen tant les seves idees republicanes i d'esquerres com les seves intervencions en la democratització de la UPC. Entre els textos inèdits inclosos, segurament destaca el que figura a l'inici, en el qual l'autor fa una síntesi i un balanç de la seva vida fins ara. Podreu copsar-hi la llarga trajectòria de docència, recerca i compromís de Guillermo Lusa i les il·lusions que el mouen a continuar en la lluita. ; Primera edició

L'historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) és un dels principals experts en l'evolució del dret als Estats Units. Ha rebut diverses distincions. Entre les seves nombroses publicacions, destaquen A History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Els seus escrits han esdevingut textos de referència en el camp de la història legal. Ha estat professor a les facultats de Dret de la Universitat de Wisconsin (EUA) i de la Universitat de Saint Louis (EUA). Actualment, és professor de la Universitat de Stanford (EUA), on treballa a la Facultat de Dret, al Departament d'Història i al Departament de Ciència Política. Va visitar Barcelona per participar al Primer Fòrum de l'Associació Internacional de Sociologia i, el 8 de setembre, va pronunciar una conferència a la Facultat de Dret de la UAB. ; El historiador Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) es uno de los principales expertos en la evolución del derecho en los Estados Unidos. Ha recibido diversas distinciones. Entre sus numerosas publicaciones, destacan History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) o American Law in the 20th Century (2003). Sus escritos se han convertido en textos de referencia en el campo de la historia legal. Ha sido profesor en las facultades de Derecho de la Universidad de Wisconsin (EE.UU.) y de la Universidad de Saint Louis (EE.UU.). Actualmente, es profesor de la Universidad de Stanford (EE.UU.), donde trabaja en la Facultad de Derecho, en el Departamento de Historia y en el Departamento de Ciencia Política. Visitó Barcelona para participar en el Primer Foro de la Asociación Internacional de Sociología y, el 8 de septiembre, pronunció una conferencia en la Facultad de Derecho de la UAB. ; Historian Lawrence M. Friedman (Chicago, 1930) is one of the main experts in the evolution of law in the United States. He has received numerous prizes and is author of several works, including History of American Law (1973), The Horizontal Society (1999) and American Law in the 20th Century (2003). His works have become a reference in the field of legal history. He was professor at the University of Wisconsin Law School and at Saint Louis University School of Law before joining the Stanford Law School faculty in 1968, where he is currently professor of law at the Stanford University Department of History and the Department of Political Science. During his visit to Barcelona he participated in the First ISA Forum of Sociology and gave a conference at the UAB Faculty of Law on 8 September.

L'aportació fiscal valenciana a les campanyes sardes de 1353-1355 / Vicent Baydal Sala -- Coronatges i maridatges a la Corona d'Aragó (segles XIV i XV) : el procediment administratiu dels subsidis extraordinaris / Esther Redondo García -- La "protecció", un impost sobre les aljames de jueus reials (1346-1410) / Jaume Riera i Sans -- La contribución de la Iglesia durante la época de Pedro el Ceremonioso a la luz de los registros de tesorería real (1350-1387) / Esther Tello Hernández -- En defensa de la libertad eclesiástica : actuación corporativa del clero de la Tarraconense y recaudación de tallas conciliares en los años que precedieron a la concordia de 1372 / Jordi Morelló Baget -- Els arrendataris dels drets del General des de I'observatori de Girona (ca. 1380-ca. 1440) / Albert Reixach Sala -- La comercialització dels draps de llana a Vic : un exemple de la recapitació dels impostos de la bolla de plom i del segell de cera (1363-1364) / Lluís To Figueras -- Les finances municipals de Barcelona : aproximació a través d'un llibre de clavaria (1414) / Laura Miquel Milian -- Pagar el deute propi i el del General : el cas de Castelló d'Empúries (1371-1372) / Alberto Martí i Arau -- El mercat de les rendes a la Manresa de finals del segle XV : censos i censals / Marc Torras i Serra -- Onzens, dotzens i similars a Cervera durant el segle XV : els intents de crear un nou impost sobre la renda / Pere Verdés Pijuan -- Noves dades seriades per a noves hipòtesis sobre la crisi baixmedieval a Catalunya / Pere Orti Gost -- Cortes, subsidios, fiscalidad y endeudamiento censal : el fogaje de 1374 y el donativo de 1375, y su resolución en el caso del vizcondado de Cardona / Andreu Galera Pedrosa -- Bernat IV de Cabrera y la financiación de las compras de los castillos de Palafolls y Blanes (1382-ca. 1400) / Alejandro Martínez Giralt -- Las villas de Cataluña Vieja y su mercado : una contribución a la historia de una institución señorial (siglos XI-XIV) / Víctor Farías Zurita -- A la recerca de la reacció del feudals davant la crisi baixmedieval : les senyories de la vall d'Aro al segle XV / Xavier Marcó i Masferrer -- Masos i renda feudal en una baronia jurisdiccional : el cas de Caldes de Malavella al seglo XIV / Lluís Sales i Favà -- El círculo virtuoso de Capmany : las relaciones entre la sociedad barcelonesa y la Corona en la Baja Edad Media / Ramon Grau i.

L'anarquisme a Tarragona (1917-1924): Formós Plaja i Carme Paredes -- Página Legal -- Sumari -- Pròleg: La persona més inoblidable que he conegut -- Introducció -- 1. Formós Plaja. Carme Paredes. Matrimoni -- 2. Tarragona. Panorama sindical anterior a 1917 -- 3. Els inicis cenetistes. 1917 -- 4. Premsa, propaganda i organització al camp. 1918 -- 5. La impremta Gutenberg i l'obra editorial. 1919 -- 6. Els temps romàntics. Organització provincial. 1920 -- 7. Els temps difícils. Repressió i desastre. 1921 -- 8. Reorganització sindical. L'AIT. Biblioteca Acracia. 1922